Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública

Tipus de norma
Tipus: absent del corpus
Vigència
Versions
11 versions
Data de publicació
Data de publicació: absent del corpus
Referència BOPA
Referència BOPA: absent del corpus
Darrera actualització de la fitxa
Fitxa actualitzada el 16 de juliol del 2026
Buscar sentències

19 articles · 11 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques

Article 1 · Objecte, rang, denominació, naturalesa i durada

Sentències
1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla. Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.
4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.

Article 2 · Àmbit d’aplicació

Sentències

L’àmbit d’aquesta Llei se circumscriu als funcionaris que hagin superat el període de prova, de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, els cossos especials i les persones que hi resultin assimilades en la forma prevista en aquesta Llei. El personal assalariat adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats i fiscals també tenen la consideració de partícips del Pla de pensions de la funció pública, amb les especificitats contingudes en aquesta Llei. Atès que el salari que perceben una part d’aquests partícips prové del Consell Superior de la Justícia, correspon a aquesta institució, com a òrgan contractant, i al Govern, com a Administració promotora del Pla de pensions de la funció pública, implementar els mecanismes que es considerin necessaris i assegurar que s’executin correctament les disposicions d’aquesta Llei pel que fa als partícips esmentats.

Article 3 · Modalitat i adscripció a un fons de pensions

Sentències
1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l’objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l’única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l’execució del pla.

Títol II. Elements personals

Article 4 · Administració promotora

Sentències
1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari brut.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.

Article 5 · Els partícips

Sentències
1. Concepte Són les persones físiques en interès de les quals es crea el Pla de pensions de la funció pública, que hi estan adherides i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les aportacions corresponents. No es consideren partícips les persones compreses en l’article 2 anterior mentre estiguin en període de prova.
2. Alta dels partícips al pla de pensions Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
3. Baixa dels partícips al pla de pensions Els partícips causen baixa del pla:
a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.
b) Per causa de defunció.
c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui. Constatada alguna d’aquestes situacions, només causa baixa del pla el partícip que comuniqui expressament i per escrit a la comissió de seguiment del pla de pensions la seva baixa.
4. Mobilització del pla En els supòsits de l’apartat 3. c d’aquest article, el partícip pot sol·licitar a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions la mobilització del pla a un altre pla de pensions nacional o estranger degudament acreditat.

Article 6 · Els partícips en suspens

Sentències
1. Es consideren partícips en suspens els partícips que cessen temporalment d’efectuar aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. No es consideren partícips en suspens els funcionaris, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals i els assimilats que passin a desenvolupar un càrrec al Govern o al Consell Superior de la Justícia a través d’una excedència amb reserva de plaça legal o pactada. Durant l’excedència, les aportacions es calculen segons la retribució percebuda en el lloc de destí.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora o l’entitat encarregada d’efectuar les aportacions també deixa d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència altra que la indicada en l’apartat 1 anterior, o de permís no retribuït, poden efectuar aportacions al Pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas, i amb independència de la periodicitat amb què s’efectuïn, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’apartat 1 de l’article 5, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’apartat 3 de l’article 5.

Article 7 · Els beneficiaris

Sentències
1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.
2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
3. Als efectes del que preveu aquesta Llei, s’estableixen com a edats de jubilació obligatòria dels partícips les següents:
a) Per als funcionaris del Cos General, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals, el Cos Especial d’Ensenyament i els assimilats, 65 anys.
b) Per als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Penitenciaria, Policia i Cos de Banders, 60 anys.
4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, la finalització de la seva situació de treballador en actiu, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip. Tot i que la jubilació per edat opera d’ofici quan els col·lectius de treballadors esmentats en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 3 precedent arriben a les edats allí indicades, en complir aquesta edat el Govern pot oferir als dits treballadors continuar treballant. En cas que el treballador accepti, aquesta pròrroga es formalitza per escrit i per una durada màxima d’un any. Es poden formalitzar pròrrogues en aquestes condicions fins a un màxim de 5 pròrrogues anyals. Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats poden continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat. Sense perjudici de la possibilitat de continuar treballant contemplada en els dos paràgrafs precedents, als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passen a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.
5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:
a) Per causa de defunció.
b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.

Títol III. Règim financer del pla de pensions de la funció pública

Article 8 · Sistema de finançament del pla de pensions

Sentències
1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.

Article 9 · Aportacions al Pla de pensions

Sentències
1. Les aportacions al Pla de pensions de la funció pública són les contribucions dineràries al dit Pla de pensions fetes per l’Administració promotora i les altres entitats contractants de partícips, i pels mateixos partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora i de les altres entitats contractants de partícips són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no pot produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Els dos tipus d’aportacions són compatibles entre si.
a) Aportacions periòdiques: són les que s’efectuen amb periodicitat mensual.L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora i altres entitats contractants de partícips com per cada partícip, és igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació del partícip es materialitza mitjançant la deducció, per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips, de l’import corresponent del seu salari brut.Durant els períodes en què el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips materialitza l’aportació a càrrec seu una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació.El partícip pot optar per efectuar aportacions d’un import diferent del percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf de l’apartat 2.a. Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’entitat contractant continua aportant, en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari.El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec del Govern definida en la disposició addicional sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de la prestació esmentada.També tindrà la consideració d’aportació periòdica la que efectuï el partícip que adquireixi aquesta condició després d’un període de prova, corresponent a un import màxim del 3% del salari brut efectivament percebut durant el dit període de prova. El partícip que vulgui efectuar aquesta aportació haurà de comunicar a l’entitat gestora la seva voluntat d’efectuar-la dins dels tres mesos següents a l’adquisició de la condició de partícip i en podrà fraccionar el pagament durant el termini màxim d’un any.
b) Aportacions extraordinàries: cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora ni d’altres entitats contractants de partícips d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en l’apartat 2.a anterior.El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i el partícip comprès en alguna de les situacions previstes en la lletra c de l’apartat 3 de l’article 5, sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del Pla, poden continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tenen la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es facin. En aquest supòsit l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips no efectuen cap mena d’aportació.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries l’efectua el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreix el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva i va a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.

Article 10 · Dret de rescat dels partícips

Sentències
1. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si es produeix una situació de malaltia greu del propi partícip. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral del partícip durant un període superior a 12 mesos.
2. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en l’apartat 1 precedent:
a) Al rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, més un import igual als eventuals rendiments imputables a les mateixes aportacions, no se’ls apliquen les penalitzacions previstes en la lletra b) següent.
b) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat 2.a anterior comportarà l’aplicació de les penalitzacions següents:
— Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 100%.
— 11 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 90%.
— 12 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 80%.
— 13 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 70%.
— 14 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 60%.
— 15 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 50%.
— 16 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 40%.
— 17 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 30%.
— 18 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 20%.
— 19 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 10%.
— 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 0%. El percentatge de penalització s’aplica només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi l’import total indicat en l’apartat a anterior.
3. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’apartat 3 de l’article 5.
4. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.
5. La suma resultant de la penalització és retornada a l’Administració promotora o l’entitat contractant que va fer les aportacions en favor del partícip.

Article 11 · Prestacions

Sentències
1. La contingència coberta pel Pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria en els termes previstos en aquesta Llei.
2. Les prestacions es perceben per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7 i arribi a l’edat de 65 anys.
3. Si el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la Seguretat Social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat, té dret a percebre anticipadament les prestacions del pla.
4. Si es produeix la defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria, els seus dret-havents “mortis causa” tenen dret a percebre anticipadament prestacions del pla en forma de capital únic.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.

Article 12 · Quantia, règim i pagament de les prestacions

Sentències
1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.
2. Règim de prestacions
a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
c) Renda vitalícia amb un nombre d’anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l’anterior apartat a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d’aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.
3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d’un determinat nombre d’anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.
a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.
b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.
4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquesta Llei, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.
6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.

Títol IV. Règim d’inversions del fons de pensions

Article 13 · Principis generals

Sentències
1. Les aportacions al pla de pensions i els seus rendiments esdevenen actius del fons de pensions, i són invertits en interès dels partícips.
2. Els actius del fons de pensions estan invertits d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversificació, dispersió, liquiditat, congruència monetària i terminis adequats a la natura i durada dels seus compromisos.

Article 14 · Política d’inversions

Sentències

La comissió de seguiment del pla de pensions, amb la intervenció i assessorament de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar una declaració escrita comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública. Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:

a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
d) Els criteris de valoració de les inversions.
e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
f) Els criteris per a la col·locació estratègica dels actius en funció de la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.

Títol V. Òrgans de seguiment, de gestió i de dipòsit

Article 15 · Comissió de Seguiment del Pla de Pensions

Sentències
1. Composició La Comissió de Seguiment del Pla de Pensions està composta per tretze membres, nou dels quals són representants dels partícips, i quatre, de l’Administració promotora. La Comissió està integrada per un president, un vicepresident, un secretari i deu vocals. Els càrrecs de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions no són retribuïts. Els representants de l’Administració promotora a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions són designats pel Govern, i és obligatori que un d’ells sigui el secretari d’Estat de Funció Pública o, si no és possible, un càrrec amb funcions equivalents, i que un altre sigui membre de la Intervenció General. Els membres de la Comissió que representen els partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els quals es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del Cos General, un dels quals ha d’estar adscrit a l’Administració de justícia o pertànyer al col·lectiu de batlles, magistrats i fiscals o personal adscrit al Consell Superior de la Justícia; un representant del Cos Especial d’Ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials, i dos representants escollits entre els partícips que formin part del col·lectiu assimilat expressament mencionat en l’article 2, conforme a l’apartat 2 de l’article 5 i la disposició addicional quarta. Cal designar dos substituts de cada representant per als casos d’absència o impossibilitat del membre titular. El nomenament, la substitució, la remoció i la renovació dels membres representants dels partícips són promoguts pels col·lectius als quals representa cada membre. Aquests membres els designen els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació s’han d’establir reglamentàriament. Un membre de la Intervenció General exerceix la presidència de la Comissió. La resta de càrrecs són elegits entre els membres restants de la Comissió.
2. Durada del mandat La durada del mandat dels membres de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions és de quatre anys. Els membres poden ser reelegits indefinidament. En cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre que s’ha de renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça, és considerat membre de la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions en substitució del membre amb el càrrec caducat el membre de la Comissió de Personal de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre amb el càrrec caducat i, si no és possible, el partícip de més edat que forma part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas, el col·lectiu afectat pot substituir el seu representant a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions fins a la finalització del seu mandat. Si un membre de la Comissió representant dels partícips és baixa en la seva condició de partícip, també és baixa automàticament com a membre de la Comissió. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel membre de la Comissió de Personal de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre que ha estat baixa i, si no és possible, pel partícip de més edat que forma part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.
3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.
a) Règim de reunions La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos. La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol·liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.
b) Convocatòria La convocatòria de les reunions de la comissió ha d’efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d’anticipació, acompanyant a la convocatòria l’ordre del dia proposat. En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria. La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.
c) Quòrums Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió. Els acords s’adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.
4. Funcions Correspon a la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) Participar i decidir en el procés d’elecció de les entitats gestora i dipositària.
b) Supervisar el compliment del pla de pensions.
c) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
d) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
e) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
f) Promoure la substitució de l’entitat gestora i de l’entitat dipositària.
g) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
h) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
i) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
j) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
k) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.
5. Despeses de funcionament Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.

Article 16 · Entitat gestora

Sentències
1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment del pla de pensions. L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social també podrà optar al concurs en condicions d’igualtat amb altres candidats del sector privat. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.
3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:
a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment del pla de pensions.
b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment del pla de pensions un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.
4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.
5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.
6. L’adjudicació del concurs per a la contractació de l’entitat gestora pot recaure en més d’una entitat sempre que el plec de bases del concurs així ho estableixi.

Article 17 · Entitat dipositària

Sentències
1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:
a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.
3. L’adjudicació del concurs per a la contractació de l’entitat dipositària pot recaure en més d’una entitat sempre que el plec de bases del concurs així ho estableixi.

Article 18 · Altres disposicions sobre el funcionament i control del fons de pensions

Sentències
1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment del pla de pensions el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1 la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.

Títol VI. Finalització del pla de pensions

Article 19 · Finalització del pla de pensions

Sentències
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.
jurisprudència.ad
Totes les lleis