65 articles · 5versions · Text oficial consolidat
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l’educació a Andorra, garanteix, des d’una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s’estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d’educació i es compromet a seguir les orientacions europees en matèria educativa.
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que es reguli per un programa determinat pel Govern.
S’entén per programa el conjunt d’elements curriculars que han de ser objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació en un nivell educatiu o un diploma determinat.
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
El sistema educatiu andorrà comprèn els ensenyaments preobligatori, obligatori i post obligatori.
L’ensenyament preobligatori assegura la formació dels infants i reconeix també la responsabilitat bàsica dels pares o tutors.
L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants que compleixin tres anys abans de l’acabament del curs escolar.
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
El nivell educatiu de maternal s’estructura en dos cicles: maternal A i maternal B. Cada un dels cicles pot tenir una durada màxima de dos cursos.
Els programes del nivell educatiu de maternal s’organitzen en àmbits d’experiències que tenen present el moment evolutiu de l’infant. Aquests àmbits d’experiències s’estableixen reglamentàriament.
L’avaluació dels alumnes al nivell educatiu de maternal és formativa i serveix per regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. La promoció dels alumnes al nivell superior es fa de manera automàtica.
El nombre màxim d’alumnes per aula, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
La primera ensenyança és el primer nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i, generalment, acull els infants d’entre sis i dotze anys.
La primera ensenyança s’estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen el certificat d’estudis de primera ensenyança emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun dels cicles en tres cursos. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
La segona ensenyança és el segon nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i acull, generalment, els joves d’entre dotze i setze anys.
La segona ensenyança s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
En finalitzar la segona ensenyança, els alumnes reben un certificat d’escolarització emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació efectuat, les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències i una proposta d’orientació.
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències generals reben el títol de graduat en segona ensenyança emès pel ministeri encarregat de l’educació.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos amb un màxim de tres permanències en l’ensenyament obligatori. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
L’ensenyament obligatori inclou els nivells educatius de primera i segona ensenyança i acull, generalment, els infants i joves d’entre sis i setze anys.
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s’organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixin reglamentàriament.
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d’opció voluntària per als alumnes. Els alumnes que no optin per l’ensenyament de la religió catòlica han de disposar d’un ensenyament alternatiu, abordat des de la perspectiva de la disciplina filosòfica de l’ètica, dels valors i de la història de la democràcia.
Al llarg de l’ensenyament obligatori, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. Al final de cada cicle de l’ensenyament obligatori, l’avaluació té una funció sumativa i comprova el nivell de desenvolupament de les competències en relació amb els nivells establerts prèviament.
El nombre d’alumnes per aula en els diversos nivells educatius de l’ensenyament obligatori, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Per accedir al nivell educatiu de formació professional inicial, cal haver finalitzat el nivell educatiu de segona ensenyança i ser menor de dinou anys. També hi poden accedir alumnes que hagin finalitzat el tercer curs de segona ensenyança tenint en compte l’informe d’orientació emès pel centre educatiu de procedència. És condició necessària per accedir al nivell educatiu de batxillerat general i batxillerat professional haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. També poden accedir al nivell educatiu de batxillerat professional les persones que disposin del diploma professional inicial o els seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.
Les finalitats del nivell educatiu de batxillerat general i batxillerat professional són:
Les finalitats del nivell educatiu de formació professional inicial són:
Al llarg del nivell de formació professional inicial i del nivell de batxillerat general i batxillerat professional, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert. En finalitzar el nivell educatiu de formació professional inicial, l’avaluació és acreditativa. Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el diploma professional inicial emès pel ministeri encarregat de l’educació. En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat general o batxillerat professional, l’avaluació és acreditativa. Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
El nombre d’alumnes per aula en el nivell educatiu de formació professional inicial, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs. El nombre d’alumnes per aula en el nivell educatiu de batxillerat general o batxillerat professional, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
El nivell educatiu de batxillerat general s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, de lliure elecció i projectes. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci el batxillerat general en tres cursos. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat general seguint el principi d’ajustament raonable.
El nivell educatiu de formació professional inicial s’estructura en un únic cicle de dos cursos. El nivell educatiu de batxillerat professional s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
El nivell educatiu de formació professional inicial i el nivell educatiu de batxillerat professional s’organitzen en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives de la formació professional inicial i del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Els elements curriculars de cada diploma de formació professional inicial s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements es desenvolupen reglamentàriament. Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per a l’obtenció del diploma professional inicial, es pot preveure que faci el cicle de formació en tres anys. En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per a la obtenció del títol de batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle de formació en tres anys. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència a la formació professional inicial i al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell post batxillerat i es desenvolupa en la seva pròpia normativa. Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior.
La formació permanent al llarg de la vida s’inicia a partir de setze anys.
L’accés a la formació permanent al llarg de la vida s’estableix, en funció del tipus de formació, en els decrets corresponents.
La formació permanent al llarg de la vida ha de fer efectiu el dret a l’educació que tota persona té al llarg de la vida. Les seves finalitats són:
La formació permanent al llarg de la vida inclou el desenvolupament de competències a partir d’aprenentatges formals i no formals i s’estructura a partir dels àmbits següents:
L’ensenyament postobligatori inclou els nivells educatius de formació professional inicial, batxillerat general, batxillerat professional, ensenyament superior i formació al llarg de la vida.
L’ensenyament post obligatori acull, generalment, les persones de més de setze anys.
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents d’identitat del país en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la llengua catalana, de la cultura, del medi i de les institucions d’Andorra. La formació andorrana s’imparteix necessàriament en català.
La formació andorrana comprèn l’estudi de la llengua catalana, del medi i les ciències humanes i socials d’Andorra i de totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.
L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.
És responsabilitat del Govern establir mecanismes d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu.
La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern. La periodicitat d’aquestes avaluacions s’estableix reglamentàriament.
Els indicadors de qualitat del sistema educatiu han de referir-se a les finalitats establertes en l’article 3 i, alhora, als referents de qualitat reconeguts internacionalment.
Els processos d’avaluació interns i externs s’han d’acompanyar dels plans de millora contínua corresponents.