Article 1 · Objecte
Aquesta Llei té per objecte estructurar i organitzar el Servei d’Acció Exterior així com establir i regular el règim jurídic específic dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica de l’Administració general.
Lleis d'Andorra
Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica
60 articles · 2versions · Text oficial consolidat
/
Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei
Article 2 · Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen només als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica.
2. Les disposicions d’aquesta Llei regulen el règim específic aplicable als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que es diferencia del règim general aplicable a la resta de funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general. No obstant això, en els aspectes que no estiguin regulats per aquesta Llei o les normes que la desenvolupin, els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica es regeixen, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen.
3. Els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General o a altres cossos especials que presten serveis temporalment al Ministeri es regeixen per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen o de la llei específica del cos especial al qual pertanyin, sense perjudici que se’ls apliquin les especificitats pròpies derivades d’aquest Ministeri.
Títol II. Del Servei d’Acció Exterior
Capítol primer. Disposicions generals
Article 3 · Objectius
Els objectius del Servei d’Acció Exterior són la presència activa d’Andorra en l’esfera internacional, la coherència en la política exterior de l’Estat andorrà, i la qualitat i l’eficàcia de l’activitat diplomàtica i consular tant al Principat com a l’exterior.
Article 4 · Funcions
1. El Servei d’Acció Exterior, tal com es desprèn de la Constitució i d’acord amb les directrius del Govern, fomenta, dirigeix i executa la política exterior del Principat tot garantint el principi d’unitat d’acció de l’Estat a l’exterior en la defensa dels interessos andorrans; planifica i gestiona les relacions bilaterals amb altres estats i les relacions multilaterals amb els organismes internacionals en col·laboració amb altres departaments de l’Administració; tracta les qüestions de dret internacional públic; negocia l’elaboració o l’adhesió d’Andorra a convenis internacionals; és responsable de l’acció de l’Estat en matèria de cooperació internacional al desenvolupament; promou la cooperació i les relacions internacionals del Principat en els àmbits polític, econòmic, jurídic, científic i cultural; garanteix la protecció dels ciutadans andorrans a l’exterior; es responsabilitza del bon funcionament del seu personal en el desenvolupament de les seves funcions, i executa totes les funcions que li encomani el Govern en el marc de la política exterior.
2. El Servei d’Acció Exterior, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és responsable de la gestió de la carrera diplomàtica.
3. Sense perjudici de les funcions del Servei d’Acció Exterior, el Consell General, mitjançant els Síndics Generals, els Consellers Generals i en el seu cas, les delegacions, manté relacions internacionals i participa de forma lliure i independent en totes aquelles organitzacions, grups d’amistat parlamentaris i en general, organismes internacionals que siguin necessaris.
Article 5 · Adscripció
El Servei d’Acció Exterior està adscrit funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al ministeri que té atribuïdes les competències en matèria d’afers exteriors (en endavant, “el Ministeri”).
Capítol segon. Estructura i organització
Article 6 · Estructura orgànica
1. El Servei d’Acció Exterior s’estructura orgànicament en els serveis centrals del Ministeri al Principat d’Andorra i les missions diplomàtiques a l’estranger necessàries per complir l’objectiu i les funcions que té encomanades.
2. Els serveis centrals s’organitzen en tres estructures funcionals:
a) departaments sota la direcció d’un director;
b) àrees sota la responsabilitat d’un cap d’àrea;
c) unitats sota la responsabilitat d’un cap d’unitat.
3. Les missions diplomàtiques a l’estranger s’organitzen en tres categories:
a) Ambaixada del Principat d’Andorra sota la direcció d’un ambaixador.
b) Missió, representació o delegació permanents sota la direcció d’un cap de missió, representant o delegat permanent amb rang d’ambaixador.
c) Oficina consular sota la direcció d’un ambaixador o d’un cònsol amb rang de ministre conseller o conseller.
4. Els serveis centrals del Ministeri es componen, si escau, dels llocs de treball següents:
a) director general.
b) introductor d’ambaixadors.
c) director.
d) cap d’àrea.
e) cap d’unitat.
f) tècnic.
g) tècnic administratiu.
h) administratiu
5. Les missions diplomàtiques a l’estranger es componen, si escau, dels llocs de treball següents:
a) cap de missió.
b) cap d’oficina consular.
c) diplomàtic.
d) tècnic administratiu.
e) administratiu
6. Les estructures funcionals, així com les seves funcions i la seva organització, són aprovades, modificades o suprimides pel Govern, mitjançant un decret d’estructuració del Ministeri. El cap de missió i el cap d’oficina consular són designats i destituïts lliurement pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’Afers Exteriors (en endavant, “el ministre”), prioritàriament entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic que determini aquesta Llei.
7. Tots els llocs de treball tenen assimilat un rang diplomàtic, excepte el de tècnic administratiu i el d’administratiu.
Article 7 · Principi de jerarquia
El Servei d’Acció Exterior té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les instruccions dels seus superiors.
Article 8 · Direcció superior i competències
Correspon al ministre la direcció superior del Servei d’Acció Exterior, en virtut del la qual exerceix les competències següents:
a) la direcció màxima i la responsabilitat política del Servei d’Acció Exterior;
b) la representació diplomàtica del Principat d’Andorra a l’estranger;
c) la proposta de creació, modificació i supressió de les estructures funcionals i missions diplomàtiques que siguin necessàries per desenvolupar i aconseguir els objectius i les necessitats de la política estratègica en matèria d’acció exterior, inclús per necessitats conjunturals;
d) la planificació general, el seguiment, i el control del desenvolupament dels objectius del Servei;
e) l’aplicació i la supervisió del règim estatutari dels funcionaris de la carrera diplomàtica, sense perjudici de les potestats atribuïdes al Govern en aquesta matèria;
f) les funcions establertes per aquesta Llei en relació amb l’accés a la carrera diplomàtica, la promoció, la formació i les situacions administratives;
g) la promoció, la coordinació i la col·laboració del Servei d’Acció Exterior amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades;
h) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada pel Govern.
Article 9 · Director general
1. El Servei d’Acció Exterior té com a responsable un director general de nacionalitat andorrana que és designat i destituït lliurement pel Govern, en primer lloc, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb rang d’ambaixador o bé, en segon lloc, amb 16 anys de carrera diplomàtica, a proposta del ministre competent en matèria d’Afers Exteriors, mitjançant un decret publicat al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
2. La designació d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit de l’Administració general com a director general del Servei d’Acció Exterior, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de funció directiva esmentat.
Article 10 · Competències del director general
1. Correspon al director general la direcció i la gestió del Servei, en virtut de les quals exerceix les competències següents:
a) la representació legal i diplomàtica del Servei, inclosa la facultat d’emprendre accions en nom del Servei i de representar-lo en els actes oficials i davant dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre;
b) l’assistència al ministre en la formulació, l’execució i la coordinació de la política i l’acció exteriors del Principat d’Andorra;
c) l’elaboració d’un informe previ en relació amb la creació, modificació i supressió de les estructures funcionals i de les missions diplomàtiques que siguin necessàries per desenvolupar i aconseguir els objectius i les necessitats de la política estratègica en matèria d’acció exterior, inclús per necessitats conjunturals;
d) el desenvolupament de la planificació general i de la consecució dels objectius del Servei;
e) l’impuls per a la consecució dels objectius i projectes de la política i l’acció exterior;
f) la supervisió i la coordinació dels serveis centrals i de les missions diplomàtiques, així com la gestió del personal del Ministeri;
g) l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost del Ministeri, i el control de la seva execució, sense perjudici de la competència atribuïda als òrgans de control pressupostari de l’Administració general;
h) donar ordres i emetre instruccions, circulars i notes per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament del Servei;
i) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
2. L’informe anual d’Acció Exterior.
El director general, i en el seu defecte qui en tingui les funcions, elabora anualment un informe d’Acció Exterior amb les actuacions realitzades, les fites assolides i l’assignació de recursos que han estat necessaris. S’hi detalla de forma separada cada una de les missions que depenen del Servei d’Acció Exterior
En l’informe, a criteri del director general, s’informa d’aquells canvis en matèria legislativa que s’han de dur a terme per al compliment dels tractats internacionals, i de quins nous tractats internacionals convé signar al Principat d’Andorra.
A mode informatiu, també inclou un resum de les diferents representacions de l’Estat en organismes internacionals on no participa el Govern ni el Servei d’Acció Exterior, a fi d’oferir una visió consolidada de la política exterior. A tal efecte, el director general pot sol·licitar comparèixer davant de les diferents institucions a fi de recollir la informació.
L’informe anual és aprovat pel Govern, i mitjançant compareixença, es presenta a la comissió legislativa competent. Posteriorment es publica al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
Article 11 · Introductor d’ambaixadors
1. L’introductor d’ambaixadors, de nacionalitat andorrana, és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb un mínim de 16 anys d’experiència, mitjançant un decret publicat al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
2. La designació d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica com a introductor d’ambaixadors, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica l’assignació d’un complement retributiu previst en el reglament relatiu al sistema de compensacions propi de la carrera diplomàtica. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit deixa de percebre el complement retributiu esmentat.
Article 12 · Competències de l’introductor d’ambaixadors
L’introductor d’ambaixadors exerceix les competències següents en coordinació amb el director general:
a) el protocol del Servei;
b) la planificació i la coordinació de les visites oficials, dels actes oficials i de les cerimònies relacionades amb el Servei que tinguin lloc al Principat o a l’exterior, amb la col·laboració, quan escaigui, del Departament de Protocol de Govern;
c) l’organització de l’acreditació dels ambaixadors andorrans a l’exterior;
d) la supervisió de l’aplicació al Principat dels privilegis i de les immunitats diplomàtiques i consulars dels agents diplomàtics i consulars estrangers, residents i no residents, acreditats al Principat i la realització dels tràmits necessaris per a la seva acreditació, en compliment de les convencions de Viena sobre relacions diplomàtiques i consulars i altra normativa que desenvolupi la matèria.
e) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 13 · Directors
1. Els departaments del Ministeri d’Afers Exteriors tenen com a responsable un director de nacionalitat andorrana designat i destituït lliurement pel Govern entre funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb un mínim de 10 anys de carrera diplomàtica, a proposta del ministre, mitjançant un decret publicat al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
2. La designació d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit de l’Administració general com a director d’un dels departaments del Ministeri, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de funció directiva esmentat.
3. En cas d’absència o impossibilitat, qualsevol dels directors, designat pel ministre, pot substituir el director general o un dels directors, de forma puntual, en totes les competències i funcions que tingui atribuïdes d’acord amb aquesta Llei.
Article 14 · Competències dels directors
Correspon als directors la direcció i la gestió dels diferents departaments, en virtut dels quals exerceix les competències següents:
a) la representació legal i diplomàtica del Servei, inclosa la facultat d’emprendre accions en nom del Servei i de representar-lo en els actes oficials i davant dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre i al director general en aquest àmbit;
b) l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost dels departaments i el control de la seva execució, sense perjudici de la competència atribuïda als òrgans de control pressupostari de l’Administració general;
c) la promoció, la coordinació i la col·laboració del Departament amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre en aquest àmbit;
d) donar ordres i emetre instruccions, circulars i notes per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament del Departament;
e) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 15 · Caps d’àrea
El cap d’àrea és un lloc de treball al qual s’hi accedeix a través del procediment de selecció establert en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, no té un caràcter permanent i està subjecte al principi de mobilitat, les modalitats del qual s’estableixen en el reglament relatiu a la mobilitat i en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica. Per poder optar a la plaça de cap d’àrea s’ha de tenir com a mínim el rang diplomàtic de conseller.
Article 16 · Competències dels caps d’àrea
Correspon al cap d’àrea la direcció i la gestió de l’àrea d’acord amb les instruccions del seu superior jeràrquic, i qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 17 · Caps d’unitat
El cap d’unitat és un lloc de treball al qual s’hi accedeix a través del procediment de selecció establert en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, no té un caràcter permanent i està subjecte al principi de mobilitat, les modalitats del qual s’establiran en el reglament relatiu a la mobilitat i en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica. Per poder optar a la plaça de cap d’unitat s’ha de tenir com a mínim el rang diplomàtic de primer secretari.
Article 18 · Competències dels caps d’unitat
Correspon al cap d’unitat la direcció i la gestió de la unitat, d’acord amb les instruccions del seu superior jeràrquic, i qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 19 · Caps de missió diplomàtica
1. Les missions diplomàtiques del Principat d’Andorra, definides en l’article 6.3 d’aquesta Llei, tenen com a responsable un cap de missió amb rang d’ambaixador nomenat pel Govern mitjançant un decret publicat al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
2. En cas d’absència o impossibilitat de l’ambaixador, el diplomàtic de més rang a la missió diplomàtica assumeix temporalment la direcció de la missió diplomàtica en qualitat d’encarregat de negocis
ad interim
(en endavant, “a.i.”) en totes les competències i funcions que tingui atribuïdes d’acord amb aquesta Llei. Tota absència de l’ambaixador i el nomenament d’un encarregat de negocis a.i. es comunica a l’estat o a l’organisme internacional on està acreditada la missió diplomàtica de conformitat amb el que estableix la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques.
Article 20 · Competències dels caps de missió diplomàtica
Correspon als caps de missió diplomàtica:
a) la representació dels interessos de l’Estat andorrà en el territori de l’estat on es troba acreditada l’ambaixada o davant de l’organització internacional on es troba acreditada la missió, representació o delegació permanent, inclosa la facultat d’emprendre les accions en nom d’Andorra que se li encomanin des del Ministeri i de representar el Govern en els actes oficials i davant dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre;
b) l’assistència al director general en la formulació, l’execució i la coordinació de la política i l’acció exterior del Principat d’Andorra;
c) el desenvolupament de la planificació general i de la consecució dels objectius de la missió diplomàtica;
d) l’impuls per a la consecució dels objectius i projectes de la política i l’acció exterior;
e) la promoció de les relacions comercials, econòmiques, jurídiques, culturals i científiques amb l’estat on es troba acreditada la missió diplomàtica;
f) la supervisió, la coordinació i la gestió del personal de la missió diplomàtica;
g) l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost de la missió diplomàtica i el control de la seva execució, sense perjudici de la competència atribuïda als òrgans de control pressupostari de l’Administració general;
h) l’execució de les instruccions rebudes dels comandaments del Ministeri ministre, el director general i les direccions;
i) la planificació i la coordinació de les visites oficials amb l’introductor d’ambaixadors;
j) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 21 · Caps d’oficina consular
1. Les oficines consulars del Principat d’Andorra, definides en l’article 6.3 d’aquesta Llei, tenen com a responsable un ambaixador o un cònsol amb rang de ministre conseller o conseller, designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, mitjançant un decret publicat al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
2. En cas d’absència o impossibilitat del cònsol, el ministre nomena, un encarregat de negocis a.i., el qual assumeix temporalment la direcció de l’oficina consular i s’ha de comunicar a l’estat on està acreditada l’oficina consular de conformitat amb el que estableix la Convenció de Viena sobre relacions consulars.
Article 22 · Competències dels caps de les oficines consulars
Correspon als caps de les oficines consulars a) la protecció dels interessos de l’Estat andorrà i la protecció i l’assistència dels seus nacionals, ja siguin persones físiques o jurídiques, en la jurisdicció en la qual es troba acreditada l’oficina consular inclosa la facultat d’emprendre les accions en nom d’Andorra que li encomani el Ministeri d’Afers Exteriors i de representar el Govern en els actes oficials;
b) el desenvolupament de la planificació general i de la consecució dels objectius de l’oficina consular;
c) la supervisió, la coordinació i la gestió del personal de l’oficina consular;
d) l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost de l’oficina consular i el control de la seva execució, sense perjudici de la competència atribuïda als òrgans de control pressupostari de l’Administració general;
e) l’execució de les instruccions rebudes dels serveis centrals;
f) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.
Article 23 · Designació del cap de missió diplomàtica i del cap d’oficina consular
1. El cap de missió diplomàtica, de nacionalitat andorrana, és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic d’ambaixador o de ministre conseller, en qualitat d’ambaixador.
2. El cap d’oficina consular és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb el rang d’ambaixador, ministre conseller o conseller, de conformitat amb el reglament relatiu a la mobilitat.
Article 24 · Provisió de les places de cap d’àrea i de cap d’unitat
Les places de cap d’àrea i de cap d’unitat es proveeixen entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, segons el que estableix el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
Títol III. Del cos especial de la carrera diplomàtica
Capítol primer. Disposicions generals
Article 25 · Naturalesa i règim jurídic
1. El cos especial de la carrera diplomàtica té una estructura, una organització i unes funcions específiques i pròpies.
2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica són els representants de l’Estat andorrà i donen assistència, quan escaigui, al conjunt de les seves institucions.
3. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan al servei exclusiu de l’acció exterior del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans i es regeixen principalment per la Constitució del Principat d’Andorra, la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars. També es regeixen per les disposicions contingudes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, i segueixen també les instruccions emanades del ministre i del director general del Servei d’Acció Exterior en l’exercici de les potestats que tenen atribuïdes.
Article 26 · Funcions
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica exerceixen les seves funcions als serveis centrals del Ministeri i a les missions diplomàtiques a l’estranger.
2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, en compliment de les funcions i els objectius del Servei d’Acció Exterior, desenvolupen la política exterior d’Andorra de conformitat amb el que preveu l’article 4.1 d’aquesta Llei.
Article 27 · Principis d’actuació
1. Són aplicables als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els principis d’actuació següents:
a) actuar en compliment de les seves funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, d’opinió o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social;
b) actuar amb compromís, professionalitat, probitat, honestedat, respecte, dignitat, integritat, responsabilitat i transversalitat;
c) atenir-se, en la seva actuació professional, als principis de jerarquia i subordinació en cap cas, però, l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que siguin contraris a la Constitució, als convenis internacionals o a les lleis vigents.
Article 28 · Adscripció i integració
1. El Servei està integrat pels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els quals estan adscrits funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al Ministeri.
2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen per funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els funcionaris que hi estan adscrits específicament.
Article 29 · Principi de jerarquia i estructura
1. La carrera diplomàtica té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les instruccions dels seus superiors.
2. La carrera diplomàtica s’estructura en rangs diplomàtics i en llocs de treball als serveis centrals i a les missions diplomàtiques establerts a l’annex d’aquesta Llei.
Article 30 · Rangs diplomàtics
1. Els rangs diplomàtics dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica són els següents:
a) ambaixador.
b) ministre conseller.
c) conseller.
d) primer secretari.
e) segon secretari.
f) tercer secretari
2. L’atorgament d’un rang diplomàtic als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica no és en cap cas automàtic, es determina reglamentàriament en base a uns criteris determinats com la mobilitat, les formacions o les avaluacions, entre altres, i necessita l’aprovació del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció així com la del Govern.
Article 31 · Principi de mobilitat
1. La mobilitat s’aplica: dels llocs de treball dels serveis centrals del Ministeri als llocs de treball de les missions diplomàtiques i dels llocs de treball de les missions diplomàtiques als llocs de treball dels serveis centrals del Ministeri, així com d’una missió diplomàtica a una altra missió diplomàtica. Aquesta mobilitat és obligatòria a partir del rang de tercer secretari i es defineix com a mobilitat exterior.
2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica a partir del rang de primer secretari estan sotmesos en el marc del procés de mobilitat, transcorregut un període de temps determinat reglamentàriament, al canvi de lloc de treball igual o superior als serveis centrals o a l’exterior als llocs de treball en les missions diplomàtiques, de conformitat amb el seu rang diplomàtic.
3. El Ministeri publica anualment, en funció de les necessitats, una llista de llocs de treball, tant als serveis centrals com a les missions diplomàtiques, i el rang diplomàtic associat a aquests llocs de treball. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica poden optar entre els llocs de treball que el Ministeri ofereix cada any, de conformitat amb el seu rang diplomàtic.
4. Per motius de servei, el ministre pot aplicar un canvi de lloc de treball en els casos i amb els criteris establerts en el reglament relatiu a la mobilitat.
5. El reglament relatiu a la mobilitat ha de regular tots els procediments relacionats amb la mobilitat i, en especial, els períodes d’estada als llocs de treball així com l’elaboració de la llista de llocs de treball disponibles.
6. El ministre pot dispensar als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica de la mobilitat obligatòria a l’exterior amb caràcter excepcional i atenent circumstàncies personals i familiars o bé per interès de la pròpia Administració.
Article 32 · Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’inscriuen en el Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica, que depèn del Servei d’Acció Exterior.
2. Les dades del Registre es refereixen exclusivament als aspectes administratius, i el conjunt d’aquestes dades forma l’expedient personal dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, que es determina reglamentàriament.
3. Correspon al Servei adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre.
Capítol segon. Accés i carrera diplomàtica
Article 33 · Provisió de les places de funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica
El Govern aprova, a proposta del ministre, amb l’informe previ del director general, el nombre de places de nova creació a la carrera diplomàtica. Aquesta proposta ha de ser motivada d’acord amb criteris objectius fonamentats en l’evolució, el creixement i les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del cos especial de la carrera diplomàtica. D’altra banda, el Govern també aprova, a proposta del ministre, amb l’informe previ del director general o del director, la cobertura de les places vacants existents.
Article 34 · Requisits generals d’accés
1. Els candidats que vulguin accedir a la carrera diplomàtica han de complir els requisits mínims següents:
a) tenir la nacionalitat andorrana;
b) ser majors d’edat i no excedir l’edat de jubilació;
c) estar en possessió d’un títol d’ensenyament superior universitari, emès o reconegut pel Govern;
d) no trobar-se inhabilitats o suspesos per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució judicial ferma;
e) no estar condemnats o encausats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals;
f) no haver estat separat del servei de l’Administració pública, no trobar-se inhabilitats per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspesos de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma;
g) reunir les condicions establertes en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
2. Els candidats que vulguin optar a una plaça del cos especial de la carrera diplomàtica que s’ofereix per promoció interna, també han de complir els requisits següents:
a) No estar processats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.
b) No ser objecte d’un expedient disciplinari incoat per una falta molt greu, o no haver estat sancionats per una falta disciplinària greu o molt greu mitjançant una resolució disciplinària ferma, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari o no s’hagin cancel·lat les anotacions de les sancions imposades.
Article 35 · Bases de la convocatòria
1. El ministre aprova les bases de la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació de funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, les comunica al Departament de Funció Pública, i n’ordena la publicació.
2. Les bases de la convocatòria han d’incloure els requisits que cal complir per optar a la provisió de les places i el procediment que se seguirà a aquest efecte, i també la informació addicional que determini el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
Article 36 · Valoració dels mèrits
En la fase de concurs per a la provisió de les places que es faci per promoció interna, s’han de valorar necessàriament i com a mínim els mèrits següents, d’acord amb el barem i la ponderació que s’estableixin en el reglament relatiu a la carrera professional:
a) L’experiència laboral i la trajectòria professional en l’Administració general.
b) La capacitació adquirida en cursos de formació, perfeccionament professional i especialització, entre d’altres, sempre que tinguin per objecte matèries relacionades amb les funcions pròpies de les places que s’han de proveir, o que siguin d’interès, utilitat o necessitat per a les places esmentades.
c) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.
d) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment de la carrera diplomàtica, de conformitat amb el previst a l’article 41 d’aquesta Llei, i l’absència de sancions disciplinàries fermes durant la carrera diplomàtica o durant el període immediatament anterior que prevegin les bases de la convocatòria.
Article 37 · Comitè Tècnic d’Organització i Selecció
1. El Comitè Tècnic d’Organització i Selecció és l’òrgan col·legiat encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació de funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica, avaluar-ne els resultats i efectuar la proposta d’adjudicació d’aquestes places, d’acord amb el que disposen el reglament relatiu a la carrera diplomàtica i les bases de la convocatòria.
2. El Comitè Tècnic d’Organització i Selecció aprova l’atorgament i la modificació dels rangs diplomàtics.
3. Les persones designades per formar part del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció tenen l’obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per la mateixa persona que les ha nomenat, o pel superior jeràrquic en el cas dels membres que ho són d’ofici, quan es trobin compresos en una causa d’abstenció o per raó d’alguna circumstància personal que els ho impedeixi. En aquest cas, la persona que concedeix la dispensa ha de designar un suplent.
Les causes d’abstenció són les següents:
a) Tenir interès personal en la plaça o tenir una qüestió litigiosa pendent amb els candidats.
b) Tenir parentiu de consanguinitat dins el tercer grau i d’afinitat dins el segon amb qualsevol dels candidats.
c) Tenir enemistat manifesta, alguna de les persones esmentades, amb els candidats.
4. Les funcions, el nomenament i la destitució dels membres, la constitució i la designació dels càrrecs, el règim de convocatòria, el quòrum i la presa de decisions, i les altres particularitats del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció es regulen reglamentàriament.
5. Pot assistir, amb veu i vot, a les reunions d’aquest Comitè, compost pels directors i pel cap d’àrea responsable de la gestió de persones, un representant de cada associació sindical del cos especial de la carrera diplomàtica. Les associacions sindicals han de ser informades escaientment de les reunions del Comitè per tal de poder confirmar la seva participació, en les condicions que es determinen reglamentàriament.
Article 38 · Sistemes i proves per a la provisió de les places
1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa mitjançant un procés de selecció, segons es determini reglamentàriament, que ha de garantir els principis de transparència, d’objectivitat, de publicitat, d’igualtat i de concurrència, d’acord amb la capacitació, els mèrits i l’experiència dels candidats.
2. Durant el procés de selecció dels candidats, es valoren els mèrits que consten als expedients personals o als currículums aportats per les persones admeses en el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació, segons el barem que s’indica en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. La ponderació també s’indica en les bases de la convocatòria.
3. Durant el procés de selecció, els candidats efectuen les proves selectives que s’estableixin en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, la ponderació de les quals s’indica en les bases de la convocatòria, pel que fa a la valoració global.
Article 39 · Períodes de prova
1. Un cop finalitza el procés per a la provisió de places vacants o de nova creació, el Comitè Tècnic d’Organització i Selecció proposa al ministre els candidats que han obtingut la millor qualificació global de les proves efectuades, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir, d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria.
2. El ministre eleva la proposta de nomenament dels candidats proposats pel Comitè Tècnic d’Organització i Selecció al Govern, per tal que els nomeni com a funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic de tercer secretari, en període de prova determinat a la Llei de la funció pública.
3. Els candidats que són nomenats pel Govern en període de prova han de seguir el procés formatiu d’acord amb el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
4. Durant el període de prova s’han d’apreciar la capacitació, la dedicació, les aptituds, l’adaptació i les competències del funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica d’acord amb el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
5. Un cop el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en període de prova ha conclòs satisfactòriament aquest període, el director general n’informa el ministre, que en proposa al Govern el nomenament definitiu amb rang diplomàtic de tercer secretari.
6. El nomenament definitiu com a funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica es notifica al Departament de Funció Pública i es publica al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
7. En cas que el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica no superi el període de prova, renunciï a la plaça o li sigui impossible, per qualsevol motiu establert legalment, de seguir ocupant-la, cal tenir en compte que:
a) si la provisió de la plaça s’ha fet mitjançant el procediment selectiu d’ingrés, el ministre, a proposta del director general, notifica per escrit al membre concernit l’acabament de la relació laboral sense cap altra responsabilitat que no sigui la de liquidar-li la remuneració que es correspon al temps efectivament treballat;
b) si la provisió de la plaça s’ha fet per promoció interna, el ministre, a proposta del director general, notifica per escrit al membre concernit que retorna a la plaça que ocupava amb anterioritat, amb les conseqüències retributives que se’n puguin derivar.
c) la notificació de la no superació del període de prova ha de ser motivada.
8. El funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en període de prova té els mateixos drets i deures que aquesta Llei estableix amb caràcter general.
Article 40 · Carrera i desenvolupament professional
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a la carrera i al desenvolupament professional, en els termes que estableixi el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
Article 41 · Avaluació de l’acompliment en la carrera diplomàtica
1. L’avaluació de l’acompliment dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica té per objecte la valoració del compliment d’objectius i de l’assoliment de resultats relacionats amb el desenvolupament de les competències del perfil professional corresponent.
2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.
3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i en el sistema disciplinari.
4. Els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment es determinen per reglament.
Capítol tercer. Formació inicial, continuada i específica
Article 42 · Formació
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han de rebre una formació inicial, una formació continuada i una formació específica que garanteixin la capacitació professional per al compliment adequat de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb els principis d’objectivitat i igualtat d’oportunitats, sense perjudici que les formacions s’hagin d’adaptar a les necessitats específiques dels rangs diplomàtics i dels llocs de treball.
2. El pla de formació ha d’incloure la formació inicial, la formació continuada i la formació específica, i l’aprova el ministre, a proposta del director general o del director, d’acord amb el que es fixi al reglament relatiu a la carrera diplomàtica.
3. El Ministeri assumeix, si escau, les despeses de formació dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica.
Article 43 · Acords i convenis per a formació
Per aconseguir els objectius de formació esmentats en aquesta Llei, el ministre o el director general poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals i estrangeres.
Article 44 · Desenvolupament professional
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han d’assistir i participar en les accions de desenvolupament professional que es duguin a terme per garantir el compliment adequat de les funcions que tenen encomanades.
Capítol quart. Drets i deures
Article 45
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen els drets següents:
a) es beneficien de tots els drets reconeguts amb caràcter general als funcionaris i treballadors públics per la Llei de la funció pública, i es beneficien, en la seva condició de representants de l’estat, dels privilegis i de les immunitats i altres drets, de conformitat amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, i els altres convenis internacionals, amb l’única finalitat de garantir el desenvolupament eficaç de les funcions pròpies de la funció diplomàtica i consular en el país de destí;
b) són titulars d’un passaport diplomàtic per a l’exercici de les seves funcions als serveis centrals del Ministeri i a les missions diplomàtiques;
c) poden rebre altres compensacions econòmiques vinculades amb el seu lloc de destí que també quedaran recollides en el reglament relatiu al sistema de compensacions de la carrera diplomàtica.
Article 46 · Deures
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen els deures següents:
a) han de jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució com a norma suprema de l’ordenament jurídic andorrà;
b) han de complir amb els reglaments, les circulars ministerials i les notes de servei que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del cos especial de la carrera diplomàtica, i qualsevol altra instrucció que rebi dels seus superiors jeràrquics;
c) han de ser autoritzats prèviament pel superior jeràrquic quan facin declaracions públiques relacionades amb el seu lloc de feina o la seva missió als mitjans de comunicació en coordinació amb el Departament de Comunicació de Govern. Pel que fa a l’ús de les xarxes socials, els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan subjectes als principis d’actuació definits en l’article 27, quan introdueixin comentaris relacionats amb el seu lloc de feina o la seva missió;
d) han d’exercir les seves funcions amb lleialtat institucional i d’acord amb el principi d’unitat d’actuació a l’exterior;
e) han de guardar el secret professional respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió del compliment de les funcions, i no poden revelar aquestes informacions, llevat que hi hagi una ordre per escrit del director general. Aquesta obligació perdura encara que els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica deixin la carrera;
f) han de respectar la legislació del país d’acollida i dels països on està acreditat.
Article 47 · Retribució
1. L’estructura retributiva dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica està subjecte a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula retributiva que s’adjunta com annex I d’aquesta Llei.
2. Les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació es determinen reglamentàriament.
Capítol cinquè. Jornada i horari de treball. Vacances i permisos. Situacions administratives
Article 48 · Jornada i horari de treball
La jornada i l’horari de treball són determinats reglamentàriament i, subsidiàriament, pel que estableix la normativa en vigor en matèria de funció pública.
Article 49 · Vacances i permisos administratius
1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del Servei.
2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen en el reglament relatiu al sistema de compensacions propi del cos especial de la carrera diplomàtica i, subsidiàriament, pel que estableix la normativa en vigor en matèria de funció pública.
3. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a obtenir els permisos administratius previstos en la normativa en vigor en matèria de funció pública en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director general o del director i amb l’acord del responsable jeràrquic immediat al qual estigui adscrit el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica.
Article 50 · Comissió de serveis i adscripció temporal
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis a l’Administració general o a altres Administracions públiques durant els terminis i les condicions previstes en la Llei de la funció pública vigent.
2. Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han de retornar al seu lloc de treball.
3. L’adscripció d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions públiques està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament i organització del Servei d’Acció Exterior, i requereix l’informe previ favorable del director general o del director.
4. L’adscripció d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions públiques correspon al Departament de la Funció Pública, a proposta del ministre.
5. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que es trobin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions queden desvinculats totalment del Servei d’Acció Exterior i han de lliurar el passaport diplomàtic al director general o al director.
Article 51 · Excedència
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:
a) L’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament i organització del Servei d’Acció Exterior.
b) La declaració de situació en excedència dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica és aprovada pel ministre, a proposta del director general o del director, i es comunica al Departament de Funció Pública.
2. El reingrés al servei actiu dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre, a proposta del director general o del director. En el moment del reingrés el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica manté el rang diplomàtic que tenia quan va demanar l’excedència. Aquesta decisió es comunica al Departament de Funció Pública.
Article 52 · Cobertura de places amb reserva de plaça
1. El Ministeri pot cobrir les places de funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que siguin adscrits de forma temporal, en adscripció temporal, en comissió de serveis o es trobin en situació d’excedència, amb reserva de plaça, amb personal eventual per la durada de l’adscripció temporal, la comissió de serveis o l’excedència.
2. Aquest personal eventual haurà de prestar servei als serveis centrals del Ministeri i en cap cas podrà ser adscrit a una Missió Diplomàtica a l’exterior.
Capítol sisè. Seguretat social, jubilació i assegurança
Article 53 · Seguretat social, jubilació i assegurança
1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’acullen al règim general de la seguretat social. Quan siguin d’aplicació acords internacionals que afectin l’àmbit de la reciprocitat de prestacions en matèria de seguretat social, el reglament relatiu als sistemes de compensació especifica en quins supòsits els agents diplomàtics poden gaudir d’una assegurança complementària a càrrec del pressupost de la Missió Diplomàtica.
2. La jubilació dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.
Capítol setè. Règim disciplinari i incompatibilitats
Article 54 · Règim disciplinari
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan sotmesos a les normes substantives i de procediment que estableix el capítol vuitè del títol II de la Llei de la funció pública així com l’incompliment dels deures previstos en l’article 46 d’aquesta Llei.
Article 55 · Sancions
Les sancions que es poden imposar per la comissió de les faltes disciplinàries són les que preveu la Llei de la Funció Pública. S’apliquen així mateix els criteris de graduació de les sancions previstos per l’esmentada llei.
Article 56 · Anotació de les sancions
1. Les sancions que s’imposin als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’han de notificar al Departament de Funció Pública i s’han d’anotar en l’expedient personal que consta al Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica.
2. Les anotacions de les sancions dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’han de cancel·lar, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:
a) un any en el cas de faltes lleus;
b) dos anys en el cas de faltes greus;
c) quatre anys en el cas de faltes molt greus.
3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.
Article 57 · Incompatibilitats
Sense perjudici de les incompatibilitats generals establertes per als funcionaris en la legislació de la funció pública, els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica destinats a l’estranger, d’acord amb el que estipula la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, no poden desenvolupar en el país de destinació cap mena d’activitat lucrativa professional, industrial o comercial.
Títol IV. Altres disposicions
Article 58 · Personal de relació especial
El Govern, a proposta del ministre, pot nomenar una relació especial, de nacionalitat andorrana, en qualitat d’ambaixador al capdavant d’una Ambaixada o d’una missió diplomàtica del Principat d’Andorra.
Article 59 · Personal d’altres ministeris
1. El personal d’altres ministeris de nacionalitat andorrana pot servir, temporalment, per assolir els objectius en matèria de política exterior:
a) en qualitat d’ambaixador a les missions diplomàtiques del Principat d’Andorra, entre aquells funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit que tinguin una antiguitat mínima a l’Administració general de 22 anys i amb reconeguda experiència en l’àmbit internacional;
b) en qualitat d’agregat a les missions diplomàtiques del Principat d’Andorra, segons la seva especialització i el seu perfil tècnic;
c) als serveis centrals, segons la mobilitat interna prevista per la Llei de la funció pública.
2. En aquests casos se’ls ha d’aplicar la Llei i els reglaments de la funció pública o la llei específica del cos especial al qual pertanyin, sense perjudici que se’ls apliqui, mitjançant les disposicions oportunes, les especificitats d’aquest Ministeri, en particular, el reglament relatiu al sistema de compensacions del cos especial de la carrera diplomàtica.
Article 60 · Missions especials
Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb rang d’ambaixador poden ser nomenats al capdavant d’una missió especial per dur a terme una tasca determinada als serveis centrals del Ministeri, davant un estat tercer o en un organisme internacional en funció de les necessitats del Govern i del Ministeri per a la consecució dels objectius de la política exterior de l’Estat.
jurisprudència.ad