1. De les modalitats de jocs d’atzar
Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per “joc d’atzar” qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, amb la conseqüència, sigui de la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors, sigui del guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i per al qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació del guanyador o la fixació del guany.
La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:
a) Joc d’atzar pur: joc basat exclusivament en la sort, pel qual s’anuncia un guany en funció del resultat, sigui quina sigui la naturalesa o l’import d’aquest guany, i on la participació queda condicionada per una aportació financera prèvia del jugador, de qualsevol forma. Els jocs d’atzar pur poden ser de sorteig o presortejats.
— Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort, pel qual es realitza un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, bitllet o butlleta en què el posseïdor del títol, bitllet o butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert.Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o signes.En els de preassignació, el jugador adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes.En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, bitllet o butlleta els números escollits dintre les combinacions possibles.
— Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort, on la combinació del títol, bitllet o butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, o perquè en mostrar-se el resultat, aquest resultat determini el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats en butlleta o mitjançant qualsevol mecanisme automatitzat.
b) Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte on arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres segons el qual el qui resulta que s’equivoca o no té encert, perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació del jugador, o basats en esdeveniments externs a l’acció del jugador, però on la sort, tot i intervenir, no és exclusivament determinant del resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.
— Joc d’aposta: joc en el qual cada jugador arrisca un import, el qual produeix un guany o una pèrdua que no depèn de la seva actuació sinó de la verificació d’un fet incert que sobrevé o succeeix sense la intervenció d’aquest jugador, però sobre el qual el jugador hi fa intervenir la seva habilitat, coneixement o una altra qualitat intel·lectual que entén que pot determinar el resultat.Aquestes poden ser: apostes esportives, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició esportiva legalment organitzada; apostes hípiques, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica legalment organitzada; altres apostes, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició diferent a les anteriors mencionades legalment organitzada.Els jocs d’aposta poden ser d’aposta mútua, de contrapartida o d’intercanvi.Els d’aposta mútua són els jocs en els quals un organitzador intervé en tant que intermediari entre diversos jugadors que juguen els uns contra els altres i les apostes són recollides i repartides mutualment entre els guanyadors, després de la retenció dels imports de qualsevol naturalesa previstos per la legislació i la reglamentació vigents. Les despeses vinculades a l’organització del joc i els beneficis obtinguts després de les obligacions anteriors s’atribueixen a l’organitzador. L’organitzador de l’aposta mútua té un rol o una intervenció neutra i no participativa en relació amb els resultats de l’aposta.Els d’aposta de contrapartida són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un operador de joc d’atzar i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament.Els d’aposta d’intercanvi són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un altre o uns altres jugadors, un organitzador hi intervé en tant que intermediari entre els diferents jugadors, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que es dedueixi del sistema d’intercanvi d’apostes. L’organitzador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, descomptant la comissió o el corretatge autoritzats que li corresponguin.
— Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors que posteriorment a la intervenció de l’atzar, decideix, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.En els de cercle, els participants s’enfronten els uns contra els altres.En els de contrapartida, el jugador juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.Als efectes d’aquesta Llei es consideren “jocs de taula de contrapartida” quan s’arrisca diners contra un operador, o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d’atzar pur de sorteig d’elecció de nombres marcat sobre un tapet o anàleg, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel corresponent reglament del joc.
c) Concursos amb intervenció d’atzar: s’entén per “concursos amb intervenció d’atzar” la modalitat de joc en què l’oferta, el desenvolupament i la resolució es realitzen en viu o per un mitjà de comunicació, ja sigui per mitjans televisius, radiofònics, telemàtics o altres, sempre que l’activitat de joc estigui connexa o subordinada a l’activitat principal. En aquesta modalitat de joc, per tenir dret a l’obtenció d’un premi, en metàl·lic o en espècie, la participació es duu a terme directament mitjançant un desemborsament econòmic, o bé mitjançant trucades telefòniques, enviaments de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional, i és indiferent el fet que en l’adjudicació dels premis hi intervingui, no només l’atzar, sinó també la superació de proves de competició o de coneixement o destresa.Als efectes d’aquesta definició, en queden exclosos els concursos en els quals, encara que hi hagi premi, el concursant no fa cap tipus de desemborsament econòmic per participar-hi.Es considera “desemborsament econòmic” el dut a terme, ja sigui directament o per mitjà de trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.
d) Rifes, quinto tradicional i loteries de promoció o publicitàries.Rifes: s’entén per “rifa” la modalitat de joc consistent en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests béns, sempre que no siguin premis dineraris.Rifes itinerants: són les rifes que se celebren durant les festes tradicionals o altres esdeveniments puntuals de les parròquies del Principat d’Andorra. El valor dels objectes de les rifes itinerants no pot sobrepassar els 2.000 euros per dia.Quinto tradicional: joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari. La sessió del quinto és de 5 partides. Només hi pot haver una sessió per dia. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.Loteries de promoció o publicitàries: s’entenen com a tals els sortejos celebrats al Principat d’Andorra o a l’estranger per un operador llicenciat a Andorra que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un establiment, d’un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum d’un producte o servei sense sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.
2. Altres definicions
a) Joc d’atzar en línia: joc de qualsevol de les anteriors modalitats d’aquest article on l’activitat es formalitza exclusivament mitjançant un servei telemàtic al públic, del tipus que sigui. No constitueix un joc d’atzar en línia, i s’integra en els jocs d’atzar en llocs físics, el joc enregistrat mitjançant un terminal electrònic dedicat a l’oferta del joc o a la formalització d’apostes i posat a la disposició del jugador de forma presencial en un establiment físic obert al públic.
b) Compte de jugador en línia: és el compte atribuït a cada jugador per un operador de joc d’atzar en línia per a un o diversos jocs. Recopila la identitat dels jugadors, les apostes, els premis i els guanys vinculats al joc d’atzar, els moviments financers corresponents i els saldos dels havers dels jugadors prop de l’operador.
c) Casino: establiment en què són explotats jocs mixtos d’atzar i habilitat de forma presencial, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida i màquines d’atzar oneroses, per als quals aquest tipus d’establiment ha estat degudament autoritzat, i en el qual es poden organitzar paral·lelament activitats socioculturals com representacions, exposicions, congressos i activitats de restauració, o altres que contingui la llicència que hagi obtingut l’operador.
d) Bingo: joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de nombres en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, jugada sobre un màxim de 90 números, de l’1 al 90, i on els nombres sortits del sorteig han de coincidir amb els del jugador de forma que estiguin col·locats d’una determinada manera en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, que pot mostrar-se en suport material, informàtic o telemàtic, mitjançant cartrons físics o virtuals o en màquines de videobingo.
e) Loteria: s’entén per “loteria” l’activitat de joc d’atzar pur de sorteig o presortejat en què s’atorguen premis en metàl·lic en els casos en què el número o la combinació de números o signes, expressats en el bitllet, la butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el determinat mitjançant un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. La loteria s’ha de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació, i el seu suport pot ser material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu.
f) Participacions de loteria: s’entén per “participacions de loteria” qualsevol fraccionament de bitllet o butlleta o el seu equivalent electrònic de loteria, documentats en un títol, sempre que aquest títol hagi estat degudament identificat i registrat pel regulador a fi de ser comercialitzat a Andorra, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei. Aquest fraccionament, si implica sobrepreu, ha de comptar amb autorització prèvia, i ha de complir els requisits que es determinin en la preceptiva llicència. Als efectes d’aquesta Llei, les participacions han de ser explotades per operadors de joc de la categoria 5.
g) Màquines d’atzar oneroses: aparells que, a canvi del preu de partida, ofereixen a la persona usuària un temps d’utilització i, eventualment, un premi que depèn d’un programa de joc o de l’atzar.
h) Equipaments de joc d’atzar: tot equipament que permeti el funcionament del joc d’atzar. A títol enunciatiu i no limitatiu, s’entén per “equipaments de joc d’atzar” les màquines d’atzar oneroses, els programes informàtics de joc o plataformes autoritzades per al joc d’atzar en línia, les taules de joc i els seus complements o qualsevol altre objecte o instrument que tingui una finalitat directa o accessòria amb el joc d’atzar.
i) Jugador: persona física que intervé voluntàriament en qualsevol de les activitats d’atzar considerades com a joc en aquesta Llei.
j) Operador: persona física o jurídica que, de manera habitual o no, explota, degudament llicenciada, els serveis de jocs d’atzar, entesos en el marc d’aquesta Llei.
k) Distribuïdor: persona física o jurídica que comercialitza jocs d’operadors de categoria 3, definits per aquesta Llei.
l) Entitat reguladora i de control del joc: s’entén per “entitat reguladora i de control del joc” l’organisme públic que, en el marc d’aquesta Llei, aplica la regulació i el control, dissenya i impulsa l’activitat del sector del joc al Principat d’Andorra, sota els principis de sostenibilitat comercial, financera, social i d’ordre públic de l’activitat del joc d’atzar, i que vetlla per la seva transparència i legalitat.
m) Quantitats jugades: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que l’operador pugui obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració.
n) Producte brut del joc: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que els operadors puguin obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració, deduïts els imports dels premis satisfets als jugadors.