Llei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

1. Aquesta Llei té per objecte regular la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral que tinguin l’origen en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

2. A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per suspensió temporal del contracte de treball el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa, però veu suspès el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral, i per reducció de la jornada laboral , el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa però veu reduït el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral.

1. La suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral són aplicables a les persones assalariades, amb independència del règim contractual. Si bé no és necessari que ambdues modalitats concerneixin la totalitat d’aquestes persones dins l’empresa, ni de la mateixa manera, cal, per contra, que l’afectació d’aquestes mesures es planifiqui equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat, que s’ha de motivar en la sol·licitud presentada davant el ministeri competent en matèria de treball.

2. Per decret del Govern es pot establir el percentatge màxim de les persones assalariades que poden resultar afectades per a una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral segons els diferents sectors d’activitat. El càlcul ha d’efectuar-se sobre la base de la plantilla que tenia l’empresa en el mes immediatament anterior a la data de la sol·licitud de què es tracti, i el nombre de persones assalariades que resulti del càlcul referit s’ha d’ajustar a la unitat superior. El decret del Govern ha de determinar el seu període de vigència. A més, excepte en el cas de les empreses tancades obligatòriament, únicament poden resultar afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral, les persones assalariades que hagin estat contractades i donades d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb anterioritat al dia 1 d’octubre del 2020.

3. Només poden resultar afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades la prestació de serveis de les quals estigui directament vinculada a l’activitat de l’empresa que dona lloc a l’aplicació de la modalitat de què es tracti, segons els supòsits previstos a l’article 4.1.d).

4. Si el contracte de treball de la persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral és de durada determinada i venç durant aquesta afectació, aquest contracte es considera resolt a partir del venciment.

5. En el moment de presentar la sol·licitud de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha d’informar de la durada i del tipus de contracte de treball i indicar-ne la data de finalització per a totes i cadascuna de les persones assalariades afectades, segons el que estableix l’article 7.

6. Si l’empresa vol mantenir la persona assalariada amb un contracte de durada determinada en plantilla més enllà de la seva data de finalització, cal que es formalitzi un nou contracte laboral, que, en cas de ser de durada determinada, està sotmès al que estableix l’article 14.4 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pel que fa a la successió de contractes. Només es pot seguir subjectant aquella persona a qualsevol d’ambdues modalitats si no hi ha cap dia d’interrupció entre els dos contractes i l’empresa sol·licita l’ampliació temporal de l’afectació com si es tractés d’una prolongació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, segons correspongui.

7. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat d’una empresa en els termes regulats a l’article 12 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, es considera que la data de contractació de les persones assalariades, a l’efecte d’aplicació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, és la data d’alta a l’empresa cedent, i l’empresa cessionària ha d’acreditar que s’ha subrogat en la titularitat dels drets i de les obligacions laborals respecte a les persones assalariades i que aquestes conserven les mateixes condicions de treball, l’antiguitat i la resta de drets laborals.

8. Les persones assalariades que es troben en alguna de les circumstàncies previstes a l’article 31.2 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no es poden veure afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral fins que hagi finalitzat la circumstància corresponent.

1. Es poden acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral les empreses que compleixin cumulativament els requisits següents:

2. A l’efecte del que preveu lletra d) (i.

2. 3. El decret del Govern ha de determinar el període de vigència de la qualificació de les activitats econòmiques referides a l’apartat anterior a l’efecte de poder acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral regulades en aquest capítol. Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici de la possibilitat de l’empresa de sol·licitar la prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral en cas que es prorrogui, per decret, la qualificació de l’activitat, o de sol·licitar novament l’aplicació de la modalitat de què es tracti en cas de variació del supòsit, segons el que estableix l’article 8.

2. 4. Els requisits definits a l’apartat 1 s’han de mantenir durant tot el període de vigència de l’autorització de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.

5. La possibilitat d’acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral no és aplicable a les modificacions d’activitats comercials autoritzades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

6. El ministeri competent en matèria de treball, en el marc de la revisió inicial de les sol·licituds o del procediment de revisió i de revocació de la sol·licitud regulat a l’article 22, pot requerir tota la documentació que consideri necessària per comprovar que es compleixen els requisits previstos a l’apartat 1 i a l’article 2.

1. Les empreses poden tramitar la sol·licitud d’acord amb les modalitats següents:

2. La suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden afectar proporcionalment i/o cumulativament totes les persones assalariades o una part, sempre que es respecti el percentatge màxim eventualment decretat per Govern d’acord a l’establert a l’article 2.

2. Així mateix, en tots els supòsits, una mateixa persona assalariada, en el decurs de la relació laboral, pot veure’s afectada per l’aplicació d’una modalitat o l’altra.

3. En tot cas, l’afectació de la persona assalariada a qualsevol de les modalitats previstes a l’apartat 1 ha de respectar els principis d’equitat i proporcionalitat, llevat que hi hagi una causa justificada, segons el que estableix l’article 2.1.

1. Les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses tancades obligatòriament, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 7, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud, sempre que hagin procedit al període de consultes que estableix l’apartat 7, si escau.

2. En la resta de casos, les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 7, i han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que estableix l’apartat 7, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. En cas contrari, el silenci té la consideració de positiu.

3. No obstant el que preveuen l’apartat anterior i el paràgraf segon de l’article 4.3, el Govern, per decret, pot acordar la prolongació automàtica de la vigència de les suspensions temporals dels contractes de treball o de les reduccions de la jornada laboral autoritzades amb anterioritat, expressament o tàcitament, pel ministeri competent en matèria de treball. El decret del Govern pot acordar la prolongació automàtica dels supòsits previstos a l’article 4.1.

4. Les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i la documentació requerida d’acord amb l’article 7 es presenten telemàticament, en el format i el suport informàtic que defineix el ministeri competent en matèria de treball. Als formularis s’ha d’indicar la documentació que cal adjuntar, i el format i el suport informàtic en què s’ha de presentar, segons la modalitat que se sol·liciti i els supòsits en què es fonamenti la sol·licitud, de conformitat amb les disposicions de l’article 7. Les sol·licituds presentades a través de vies diferents a la prevista en el paràgraf anterior es tenen per no presentades i no donen lloc a l’inici del còmput dels terminis de resolució previstos als apartats anteriors.

5. En el supòsit en què durant el termini de resolució de deu dies hàbils previst a l’apartat 2 el ministeri competent en matèria de treball sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, quant al seu format o contingut, el termini de resolució corresponent s’ha d’entendre suspès. El còmput del termini de resolució es reprèn a partir de l’endemà del dia en què el ministeri competent en matèria de treball notifiqui a l’empresa que el defecte, la mancança o l’omissió es considera esmenat. En cas que el defecte, la mancança o l’omissió no sigui esmenat en el termini de cinc dies hàbils des de la data de la notificació del ministeri competent en matèria de treball on sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, la sol·licitud s’ha d’entendre com a desistida i dit ministeri resol l’arxiu de l’expedient. Aquesta resolució és susceptible de recurs en els termes que estableix l’article 9.

2. 6. En cas de denegació expressa, total o parcial, de la sol·licitud formulada, la resolució ha de ser degudament motivada a l’efecte que l’empresa pugui presentar un recurs en els termes previstos a l’article 9.

2. 7. Sempre que s’hagin nomenat representants dels assalariats amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud de què es tracti, de forma prèvia al moment en què l’empresa sol·liciti al ministeri competent en matèria de treball la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, ha d’iniciar un període de consultes amb aquests representants dels assalariats, per un període màxim de cinc dies naturals. L’empresa ha de comunicar per escrit o per mitjans telemàtics que en deixin constància escrita o gravació en qualsevol suport, als representants dels assalariats, les causes concretes que motiven l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral; la relació no nominativa de les persones assalariades afectades, amb la seva antiguitat i la categoria professional a la qual pertanyen; el període que es preveu que duri la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de cada persona assalariada afectada, i els criteris que s’han seguit per determinar les persones assalariades afectades. La comunicació s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa de la procedència i la raonabilitat de les mesures adoptades. L’empresa ha de notificar per mitjans telemàtics al ministeri competent en matèria de treball l’inici del període de consultes a fi que aquest ministeri pugui vetllar perquè es desenvolupi adequadament i sigui efectiu. Així mateix, el ministeri, durant el període de consultes, pot sol·licitar la informació i la documentació complementàries que escaiguin, i pot fer els advertiments i les recomanacions que consideri oportuns. Tota la documentació generada amb motiu del període de consultes obert amb els representants dels assalariats s’ha d’adjuntar degudament a la sol·licitud presentada al ministeri competent en matèria de treball. Durant el període de consultes, que es pot celebrar per mitjans telemàtics, les parts han de negociar de bona fe amb la finalitat d’assolir un acord. Les parts poden designar un mediador, sense que això pugui suposar una ampliació del període de consultes. Durant el període de consultes, s’ha d’aixecar acta de cada reunió. Les actes, que en cas d’haver-se celebrat les consultes telemàticament poden substituir-se per una gravació, si així ho han acordat les parts, s’han de trametre posteriorment, juntament amb la documentació que les acompanyi, al ministeri competent en matèria de treball. Les comunicacions que es portin a terme durant el període de consultes es poden fer per qualsevol mitjà, àdhuc telemàtic, que hagin validat prèviament les parts.

8. Un cop la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons escaigui, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de forma fefaent, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents. A la notificació s’ha d’indicar la data de finalització prevista del període d’afectació i s’hi ha d’adjuntar, en tot cas, una còpia de la resolució del ministeri competent en matèria de treball, si n’hi ha, i s’hi ha de fer constar que es posa a disposició de la persona assalariada, si així ho sol·licita, la informació esmentada en el segon paràgraf de l’apartat 7, en allò que la concerneixi.

9. La persona assalariada que en el termini màxim de tres dies laborables, exhaurit el període d’afectació, no es reincorpori a la seva empresa, es considera desistida de forma unilateral del contracte de treball, sempre que l’empresa li hagi notificat la data de finalització del període d’afectació de conformitat amb l’apartat anterior.

1. Les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral s’han de presentar conjuntament amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats o suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte o en els indicats pel dit ministeri. En el cas de les sol·licituds de prolongació, s’ha d’indicar expressament el número d’expedient atorgat pel ministeri competent en matèria de treball en el moment de la presentació de la sol·licitud inicial.

2. Les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral han de contenir, com a mínim, la informació següent:

3. Les sol·licituds s’han d’acompanyar de la documentació següent:

4. Les empreses a les quals s’ha autoritzat, tàcitament o expressament, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral han de presentar, a requeriment del ministeri competent en matèria de treball, tota la documentació o la informació actualitzada de què disposin i que es detalla en els apartats anteriors, segons escaigui.

5. En tots els casos, el ministeri competent en matèria de treball pot demanar, en el marc de la funció de revisió, tota altra documentació o informació addicional que sigui pertinent a l’efecte de verificar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i pot revocar, en qualsevol moment de la seva vigència, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de conformitat amb el procediment previst a l’article 22.

1. Les sol·licituds de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han de presentar, amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats i suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte, o en altres indicats pel dit ministeri.

2. S’entén per variació del supòsit el cas en què l’activitat principal de l’empresa que inicialment va donar lloc a l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral sigui requalificada, per decret del Govern, en un altre llistat de les activitats econòmiques dels previstos a l’article 4.2, o com a activitat de tancament obligatori.

3. La documentació ha de presentar-se telemàticament al ministeri competent en matèria de treball, amb indicació expressa del número d’expedient atorgat en el moment de la sol·licitud inicial. En el cas de sol·licitud de variació del supòsit, l’empresa ha d’adjuntar-hi la documentació que sigui requerida d’acord amb la nova causa que justifiqui l’adopció de la mesura segons les disposicions de l’article 7, sempre que es tracti de documentació que no ha estat presentada en el marc de la sol·licitud inicial o que requereixi ser actualitzada. A aquest efecte, la documentació referida a l’article 7 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de variació del supòsit es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior. Les sol·licituds de variació del supòsit han d’autoritzar-se en els termes que preveu l’apartat 5.

4. Si la sol·licitud de modificació suposa una minoració de l’abast del nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o minora l’abast de la reducció esmentada sense afectar més persones assalariades, s’entén autoritzada pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud, sense perjudici de la validació de la documentació justificativa que pugui fer el ministeri competent en matèria de treball. En aquest supòsit, la data de reincorporació ha de ser notificada a les persones assalariades concernides amb una antelació mínima de 48 hores.

5. En cas que la sol·licitud de modificació comporti ampliar el nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o ampliar l’abast de la reducció esmentada encara que no afecti més persones assalariades, la sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació esmentada a l’article 7 i que requereixi ser actualitzada. A aquest efecte, la documentació referida a l’article 7 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de modificació de l’abast es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior. Per decret del Govern es poden establir excepcions temporals a l’obligació de presentar la documentació referida a l’article 7. Les sol·licituds previstes en aquest apartat han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que fixa l’article 6.7, si escau. Aquestes autoritzacions s’han de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia de la seva presentació. En cas contrari, el silenci té la consideració de positiu. En el cas de les empreses afectades per impediments o les que pertanyen a sectors específics, les sol·licituds previstes en aquest apartat poden presentar-se una vegada hagin transcorregut quinze dies naturals des de la resolució favorable del ministeri competent en matèria de treball, ja sigui tàcita o expressa, de les mesures vigents resoltes en virtut de la sol·licitud immediatament anterior presentada per l’empresa. Les sol·licituds presentades abans del termini referit s’entenen desestimades per silenci negatiu de forma automàtica.

6. Un cop la sol·licitud de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de conformitat amb les disposicions de l’article 6.8.

1. La suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud al ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

2. En qualsevol cas, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.

3. En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat a raó d’un 50% el treballador i un 50% l’empresa, havent de recuperar les hores no treballades per part del treballador a raó d’aquest 50% durant els sis mesos següents a la resolució, d’acord amb les normes previstes a l’efecte en la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

1. La persona assalariada concernida per la suspensió temporal del seu contracte de treball percep la prestació prevista tal com segueix:

2. El pagament de la prestació de la persona assalariada que resulti de la suma i les reduccions establertes a l’apartat 1 va a càrrec de l’empresa i el Govern a raó del 25% i el 75%, respectivament. La falta de pagament, total o parcial, per part de l’empresa del 25% de la part de la prestació en els termes fixats en aquest capítol comporta l’aplicació del règim sancionador regulat al capítol tercer.

3. En cas que la persona assalariada treballi per compte de més d’una empresa abans de trobar-se afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, i acabi percebent en concepte de salari i de prestació una quantitat superior al salari mitjà, ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’efecte de procedir a aplicar les regles de reducció de les lletres c) i d) de l’apartat 1, sense tenir, però, en compte la reducció prevista a la lletra b), i, eventualment, al rescabalament de l’escreix que li hagi satisfet el Govern i a la regularització de les cotitzacions. La comunicació referida al paràgraf anterior s’ha d’efectuar en el termini màxim dels tres dies naturals següents a la data en què la persona assalariada rebi, per part de l’empresa, la comunicació de la seva afectació a la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, segons sigui el cas. La comunicació es fa pels mitjans telemàtics que determinin el ministeri competent en matèria de treball i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En aquesta comunicació, la persona concernida pot indicar una adreça electrònica a l’efecte de notificació. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per compte del ministeri competent en matèria de treball, torna a calcular la part de la prestació que ha de satisfer el Govern, de tal manera que la prestació satisfeta a la persona assalariada, juntament amb el salari percebut, s’adapti a les normes de les lletres c) i d) de l’apartat 1, sense tenir en compte la reducció prevista a la lletra b). En cas que l’import percebut en concepte de salari i prestació sigui superior al resultant del nou càlcul, el ministeri competent en matèria de treball reclama l’import corresponent a l’escreix de la prestació que hagi satisfet indegudament a la persona assalariada.

4. La percepció de la prestació prevista en aquest article, tant si porta causa en una suspensió temporal del contracte de treball o en una reducció de la jornada, és incompatible amb l’inici d’una nova relació laboral que comporti la percepció d’un salari per un import igual o superior al salari mínim interprofessional. En cas d’iniciar una nova relació laboral que comporti la percepció del dit salari, la persona assalariada concernida per qualsevol de les dues modalitats ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a més tardar, tres dies hàbils abans de la data d’inici de la nova relació laboral, a l’efecte que s’acordi la seva desafectació definitiva de la modalitat de què es tracti i que deixi de percebre la prestació.

5. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la prestació corresponent a la part de la jornada reduïda es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora de forma proporcional a la reducció de la jornada.

6. Si la jornada laboral de la persona assalariada era inferior a la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals, o responia a qualsevol altra distribució horària prevista a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, la prestació es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora o s’adapta de forma proporcional a la jornada inferior o distribuïda diferentment que tenia la persona assalariada.

7. Si una persona assalariada que es troba afectada per la mesura de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista en aquest article i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o de descans, segons correspongui, sempre que la prestació hagi estat acceptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En aquest supòsit, la persona concernida recupera el pagament de la prestació un cop sigui donada d’alta o finalitzi el període de descans corresponent, sempre que la persona assalariada encara es trobi afectada per la mesura de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral. En cas que la prestació no hagi estat acceptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’empresa ha de desafectar, de forma temporal, la persona assalariada concernida, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball.

1. La prestació de la persona assalariada es calcula d’acord amb el salari fix mensual pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes a les diferents Lleis que han previst mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària per causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. En el cas dels salaris pactats en còmput anyal, el salari anyal pactat en contraprestació a la jornada legal ordinària de treball o a la jornada inferior pactada es mensualitza prorratejant-lo entre dotze pagues.

2. No tenen la consideració de salari fix totes les retribucions variables a què fa referència la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals i les que estiguin condicionades a l’assoliment d’objectius o condicions laborals objectivament avaluables de manera independent del salari fix, i també les hores extraordinàries.

3. Els complements en espècie corresponents a la pensió alimentària i a l’allotjament proveïts per l’empresa i tarifats pel Govern en els termes i imports publicats al lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es consideren salari fix.

4. En cas que l’empresa i la persona assalariada hagin pactat un salari per unitat d’obra, aquest salari s’ha de traslladar a una unitat horària, calculant el temps mitjà emprat per desenvolupar la unitat d’obra pactada. El salari horari derivat d’aquest càlcul no pot ser inferior al salari mínim horari interprofessional establert pel Govern.

1. Les empreses han de comunicar al ministeri competent en matèria de treball, a través de la documentació requerida pel dit ministeri, la informació que permet calcular l’import de les prestacions. El ministeri comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades nominatives de les persones assalariades afectades, l’import del seu salari fix mensual, l’abast de la seva afectació i la resta de dades necessàries per calcular la prestació corresponent a cada persona assalariada, d’acord amb la sol·licitud de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral formulada per l’empresa.

2. La Caixa Andorrana de Seguretat Social calcula la prestació d’acord amb el que estableix l’article 11 i ha de posar a disposició de la persona assalariada el detall del càlcul efectuat quan la persona concernida ho sol·liciti. La informació ha d’estar disponible a partir del quart dia a comptar de la percepció de la prestació.

1. Les prestacions previstes a l’article 11 i que són a càrrec del Govern són satisfetes a les persones assalariades directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat. La declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de ser emplenada per l’empresa d’acord amb els conceptes laborals retribuïts a les persones assalariades i ha d’incloure tant les persones assalariades que estan concernides per una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral com les que no ho estan. Sobre la base de la declaració i de la informació prevista a l’article 13.1, la Caixa Andorrana de Seguretat Social determina, si escau, l’import de la prestació prevista a l’article 11 que li correspon percebre a la persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral.

2. Les empreses a les quals s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral han de consultar les dades de les prestacions regulades a l’article 11 que consten al full de declaració de cotització electrònica durant els dies 21 a 24 del mes, inclosos, i verificar-ne l’exactitud. En cas que l’empresa constati divergències en relació amb els conceptes de referència, com ara salari fix mensual, reduccions aplicades, dates d’aplicació o qualsevol altra dada que figuri a la declaració, aquesta no valida el document de declaració electrònica i ho comunica, de manera immediata i com a màxim el dia 26 del mes, al ministeri competent en matèria de treball, pels mitjans que el ministeri posi al seu abast.

3. En cas que les dades siguin correctes, les empreses a les que s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral poden formalitzar la cotització electrònica entre els dies 21 i 27 de cada mes, inclosos, per tal que el pagament de la prestació prevista a l’article 11 es faci efectiu a més tardar dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

4. Un cop l’empresa ha validat la declaració de cotització electrònica, la declaració es considera tancada i definitiva, sense perjudici de les regularitzacions que puguin escaure.

5. Si la validació per part de l’empresa s’acaba efectuant amb posterioritat al dia 27 de cada mes, la Caixa Andorrana de Seguretat Social fa el pagament de la prestació prevista a l’article 11 en el termini dels vuit dies naturals posteriors a la validació de la cotització electrònica efectuada per l’empresa.

6. Per a les empreses tancades obligatòriament, les prestacions corresponents a les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral que es presentin després del dia 27 de cada mes es poden satisfer en una data posterior al termini establert a l’article 78.1 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb el límit màxim de la mensualitat posterior. Fora del supòsit previst en el paràgraf anterior, en cas que la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral es presenti posteriorment al dia 20 del mes i s’autoritzi, el pagament de la prestació es fa durant els vuit primers dies del mes següent, sempre que l’empresa no hagi validat la declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans que la prestació s’hagi inclòs a la declaració. En cas que la sol·licitud de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral es presenti posteriorment al dia 20 del mes i s’autoritzi, el pagament de la prestació es fa durant els vuit primers dies del mes següent, sempre que l’empresa no hagi validat la declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans que la prestació s’hagi inclòs a la declaració.

7. Si no es dona curs als fulls de cotització abans del dia 28 de cada mes, el pagament de la prestació prevista a l’article 11 a totes les persones assalariades afectades es pot satisfer en una data posterior al termini previst a l’article 78.1 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

8. Si l’empresa tramet o valida el full de cotització electrònic sense que s’hagi resolt tàcitament o expressament la sol·licitud formulada, és responsabilitat única de l’empresa l’error en l’import de les prestacions satisfetes o la seva falta de pagament.

9. El pagament de la prestació es fa mitjançant transferència bancària al compte corrent de la persona assalariada que consta als fitxers de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

10. Les prestacions i els salaris a què fa referència l’article 11 i que són a càrrec de l’empresa són satisfets a les persones assalariades directament per l’empresa en el termini que fixa l’article 78.1 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. El retard en el pagament d’aquestes prestacions per part de l’empresa produeix els interessos previstos a l’article 78.

3. 11. Les regularitzacions de les quantitats pagades indegudament a les persones assalariades en concepte de prestació per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral es tramiten d’acord amb els mecanismes establerts entre el ministeri competent en matèria de treball, el ministeri competent en matèria de finances i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La Caixa Andorrana de Seguretat Social és l’encarregada de comunicar als ministeris esmentats les quantitats pagades indegudament, així com totes les dades i la informació de què disposi per poder efectuar les regularitzacions escaients per mitjà de compensacions bancàries. El ministeri competent en matèria de finances ha d’efectuar les compensacions que escaiguin quan un assegurat hagi percebut un import superior al que realment corresponia per al període pagat. Aquestes compensacions es podran efectuar amb prestacions d’aquesta mateixa naturalesa, independentment de l’exercici origen d’aquests ajuts. El pagament de la part no compensada de la prestació l’efectuarà, així mateix, el ministeri competent en matèria de finances. Els assegurats que vulguin conèixer l’origen de la compensació s’hauran d’adreçar al ministeri competent en matèria de finances. Les empreses i les persones assalariades poden consultar el detall dels càlculs dels imports indegudament abonats a la part privada del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

12. Si del procés de revisió i revocació de les sol·licituds previst a l’article 22 es desprèn que una persona assalariada no té dret a percebre la prestació requerida per no poder ser objecte de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral, és l’empresa l’obligada a satisfer el salari corresponent al dit període que ha de ser objecte de la corresponent cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

13. El ministeri competent en matèria de treball pot ordenar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el bloqueig del pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 11, hagin comunicat el que s’hi preveu, i en els altres casos en què en el marc del procediment de revisió s’hagi resolt sobre la improcedència de la prestació atorgada.

1. Les prestacions de les persones assalariades afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, a l’efecte de l’IRPF, tenen la consideració de renda del treball, subjecta i no exempta.

2. No es pot practicar cap retenció en concepte d’IRPF a la part de la prestació a càrrec del Govern i gestionada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Pel que fa a la part satisfeta per l’empresa, el pagador de les rendes pot comunicar a la Direcció de Tributs i Fronteres, mitjançant el formulari corresponent, l’import de la prestació, per tal que, si és procedent, es modifiqui la retenció a compte de l’IRPF.

3. Per a qualsevol altra retenció, bé sigui ordenada per la Batllia o per un saig, és la persona assalariada qui ha de comunicar l’import de la prestació perquè pugui ser presa de nou en consideració, en atenció a l’import de la prestació percebuda.

1. El Govern i l’empresa assumeixen el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la part empresarial de la cotització a la branca general (7%) de les prestacions a què fa referència l’article 11, de forma proporcional al percentatge de la prestació que és a càrrec del Govern i de l’empresa. A més, es reté la cotització de la part corresponent a les persones assalariades a la branca general (3%) i a la branca de jubilació (3,5%), a càrrec d’aquestes persones. Les prestacions esmentades no cotitzen a la branca de jubilació per la part empresarial.

2. En el cas de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha de seguir assumint el pagament de la part empresarial de la cotització del salari que satisfaci a les persones assalariades, tant a la branca general (7%) com a la branca de jubilació (8,5%), i retenir la cotització corresponent a aquestes persones, tant a la branca general (3%) com a la branca de jubilació (3,5%).

3. El període de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i al capital per defunció. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la base de càlcul es determina tenint en compte tant el salari com la prestació percebuts.

1. Les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral no poden fer hores extraordinàries ni treballar en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o en aplicació de l’article 8 de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, mentre duri la reducció esmentada. A partir del dia en què se suspèn temporalment el contracte de treball o es redueix la jornada laboral d’una persona assalariada, i durant el període d’aplicació d’aquestes mesures, no es poden seguir aplicant les regles de compensació del temps no treballat que estableixen les disposicions legals referides en el paràgraf anterior. Les empreses que s’acullin a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral només poden proposar la realització d’hores extraordinàries a les persones assalariades no concernides per dites mesures, sempre que la seva categoria professional sigui diferent de la de les persones en situació de suspensió temporal del contracte de treball o reducció de la jornada laboral.

2. Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de jornada laboral, les empreses que s’hi hagin acollit no poden establir noves externalitzacions de l’activitat, ni efectuar noves contractacions laborals, per a la mateixa ocupació professional que la d’una persona assalariada afectada per alguna d’aquestes modalitats.

3. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte per determinar el càlcul del salari a l’efecte de la retribució de la compensació econòmica per acomiadament no causal, de la compensació per pagament del període de preavís, si escau, i de la indemnització per acomiadament injustificat que preveu la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es poden computar a l’efecte del compliment dels preavisos previstos a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals per als supòsits d’acomiadament o de desistiment. Per tal de donar compliment al dit preavís, la persona assalariada ha de ser prèviament desafectada de la modalitat a què estigui sotmesa.

4. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa, però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada. En el cas de reducció de la jornada laboral, els períodes d’afectació es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa i a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada. Pel que fa al còmput del nombre de dies de vacances generats durant el període de reducció de la jornada laboral, la persona assalariada concernida pot elegir entre una de les dues opcions següents:

5. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral no es poden computar als efectes de gaudiment de dies de vacances per part de les persones assalariades afectades. A l’efecte de gaudiment de les vacances, la persona assalariada ha de ser prèviament desafectada, de forma temporal, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball. El gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal han de ser prèviament acordats per les parts. En defecte de pacte, l’empresa pot decidir el gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal, en funció de les seves necessitats i organització. Els dies de vacances gaudits es retribueixen de conformitat amb les disposicions de la lletra a) de l’apartat anterior, excepte en el cas que es tracti del gaudiment de dies de vacances generats durant l’afectació d’una reducció de la jornada laboral i la persona assalariada hagi elegit l’opció prevista a la lletra b) de l’apartat anterior.

6. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte a l’efecte de complir el requisit de treball permanent i efectiu exigit per renovar les autoritzacions d’immigració.

7. Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral, l’empresa pot organitzar formacions per a les persones assalariades afectades. Aquestes formacions no poden superar el 25% del temps durant el qual la persona assalariada afectada està en suspensió temporal dels contractes de treball o en reducció de la jornada laboral.

1. Sense perjudici de la possibilitat de sol·licitar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral d’una part o de la totalitat de les persones assalariades de les seves empreses, d’acord amb el capítol primer, les persones que realitzen una activitat per compte propi tenen dret a percebre les prestacions mensuals que es detallen a l’apartat 2, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i com a màxim fins al 31 de desembre del 2021, sempre que es trobin en algun dels supòsits següents:

2. 2. La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi es calcula d’acord amb la base de cotització corresponent al mes de desembre del 2020 a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tal com s’estableix en el quadre següent: CotitzacióPrestació (euros)25%560,7450%1.121,4762,50%1.121,4775%1.121,47100%1.121,47125%1.121,47137,50%1.121,47 3. Les persones que iniciïn una activitat per compte propi a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es poden acollir a la prestació prevista en aquest article.

4. Les persones que realitzen una activitat per compte propi i que al mateix temps, durant el mes anterior, siguin assalariades per compte d’una altra empresa o pensionistes i percebin una pensió o un salari global o, en cas que s’hagi suspès temporalment el seu contracte de treball o s’hagi reduït la seva jornada laboral, cobrin una prestació, no poden percebre per tots aquests conceptes una quantitat acumulada superior a la que els correspondria d’acord amb l’apartat 2. En aquest cas, l’import de la prestació es minora d’acord amb el que s’ha mencionat. Tampoc no poden percebre les prestacions esmentades a l’apartat 2 els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, ni les persones que tinguin deutes amb l’Administració pública, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització.

5. Les prestacions regulades en aquest article són a càrrec del Govern i són satisfetes a les persones que realitzen una activitat per compte propi directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat.

6. Les persones que realitzen una activitat per compte propi que es troben en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, no poden sol·licitar la prestació regulada en aquest article fins que no s’hagi acordat la seva alta mèdica o hagi finalitzat el període de descans.

7. Les persones menors de 35 anys que exerceixen una activitat econòmica per compte propi i que al mes de desembre del 2020 estiguessin acollides al règim especial de l’article 223 quinquies de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que compleixen les condicions que estableix aquest capítol, tenen dret a la prestació́ corresponent a la base de cotització́ del 25% a què fa referència l’apartat 2, i també tenen els mateixos drets a les prestacions que es regulen en el règim especial esmentat.

1. Les sol·licituds de prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi s’han de presentar mitjançant un formulari a través del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, conjuntament amb la declaració responsable de la persona sol·licitant en què ha d’indicar el supòsit que fonamenta la seva sol·licitud i el compliment dels requisits que se’n deriven; concretament, i segons el cas:

2. En el moment en què la persona que realitza una activitat per compte propi deixi de complir els requisits que li donen dret a percebre la prestació prevista a l’article 18, ha de comunicar aquesta circumstància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a través del seu portal, en el termini màxim de tres dies naturals, a l’efecte que es cancel·li el pagament de la prestació.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social valida la correcta tramitació formal de la sol·licitud presentada i també verifica la inexistència de deutes de la persona sol·licitant en el seu àmbit.

4. La sol·licitud s’entén autoritzada tàcitament a partir del moment en què es presenta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i pren efecte per a la mensualitat natural completa en què hagi estat formulada. L’autorització té una vigència màxima de dos mesos. Una vegada transcorregut aquest termini s’ha de presentar una nova sol·licitud per continuar percebent la prestació.

5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica al ministeri competent en matèria d’economia la relació de persones que realitzen una activitat per compte propi que hagin sol·licitat la percepció de la prestació regulada a l’article 18. Aquesta comunicació es fa setmanalment.

6. La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el ministeri competent en matèria d’economia intercanvien i es faciliten les dades i la documentació necessàries per verificar la informació declarada, així com el compliment dels requisits i la normativa aplicable.

7. Si la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el ministeri competent en matèria d’economia detecten errors o imprecisions en els formularis de la sol·licitud de la prestació d’acord amb aquest capítol, requereixen a la persona sol·licitant que els esmeni. Així mateix, el ministeri competent en matèria d’economia pot demanar, en el marc de la funció de revisió, l’actualització de la documentació presentada i tota altra documentació o informació que sigui pertinent a l’efecte de verificar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i pot revocar amb efectes retroactius i en qualsevol moment de la seva vigència, la prestació autoritzada tàcitament i reclamar el pagament de l’import indegudament satisfet, si escau, de conformitat amb el procediment previst a l’article 22, i sense perjudici de l’aplicació de les disposicions que estableix el capítol tercer.

8. Les notificacions que efectuï el ministeri competent en matèria d’economia en el marc de la revisió i revocació de les sol·licituds de la prestació prevista a l’article 18 poden realitzar-se a l’adreça electrònica que indiqui la persona que realitza una activitat per compte propi al formulari de sol·licitud corresponent. Les notificacions realitzades a l’adreça electrònica indicada per la persona que realitza una activitat per compte propi s’entenen vàlidament efectuades a partir de la rebuda per part del ministeri de l’acusament de recepció de la notificació.

1. El pagament de la prestació prevista a l’article 18 es fa tenint en consideració la mensualitat natural completa corresponent al mes en què es presenta la sol·licitud o una altra data posterior que indiqui la persona sol·licitant.

2. Si la persona que realitza una activitat per compte propi no percep la prestació en els termes i les condicions previstos, ho ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

3. Les regularitzacions de les quantitats pagades indegudament a les persones que realitzen una activitat per compte propi s’efectuen d’acord amb el que s’estableix a l’article 14.11.

1. El Govern assumeix el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la cotització a la branca general (10%) de les prestacions a què fa referència l’article 18. Aquestes prestacions no cotitzen a la branca de jubilació.

2. La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi és una quantitat neta no subjecta a cap tipus de retenció. Per a qualsevol retenció ordenada per la Batllia o per un saig, és la persona que realitza una activitat per compte propi qui ha de comunicar l’import de la prestació perquè pugui ser presa de nou en consideració, en atenció a l’import de la prestació percebuda.

3. Si una persona que realitza una activitat per compte propi que percep la prestació és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista a l’article 18 i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o per descans. En aquest supòsit, recupera el pagament de la prestació prevista a l’article 18 un cop sigui donada d’alta o finalitzi el període de descans corresponent, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi encara tingui dret a percebre la prestació.

1. Les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral autoritzades tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, poden ser revisades, pel dit ministeri, mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent tramitat de conformitat amb l’apartat 4. Així mateix, les sol·licituds de prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, autoritzades tàcitament, poden ser revisades pel ministeri competent en matèria d’economia, mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent tramitat de conformitat amb l’apartat 4.

2. D’acord amb l’apartat 1, el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les empreses o les persones beneficiàries, sense perjudici que se’ls pugui demanar informació addicional per qualsevol concepte que tingui relació amb els criteris que es tenen en compte per autoritzar les prestacions derivades de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral i per obtenir la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi. El ministeri competent del procediment previst en aquest article ha de garantir la protecció i la confidencialitat de les dades.

3. El ministeri competent en matèria de treball també pot revisar el compliment de l’obligació de les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat següent. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de proporcionar, a petició del ministeri esmentat, la informació que permeti conèixer aquest compliment eventual.

4. En cas que el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, comprovi la inexactitud o la falsedat de la informació facilitada, pot revocar, totalment o parcialment, la suspensió temporal dels contractes de treball, la reducció de la jornada laboral o la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, mitjançant la tramitació de l’expedient corresponent, d’acord amb el procediment previst en aquest apartat. El ministeri competent notifica a l’empresa, a les persones assalariades referides als apartats 3 i 4 de l’article 11 o a la persona que realitza una activitat per compte propi, l’inici del procediment de revisió i revocació de la sol·licitud, indicant els motius que justifiquen l’obertura del procediment i la informació i/o documentació requerida a l’efecte de verificació, i li atorga un termini de deu dies hàbils per tal de complir el dit requeriment. Una vegada transcorregut el termini anterior, que pot ser prorrogat en una única ocasió, per motius justificats, i sempre que aquesta pròrroga no superi la meitat del referit termini, el ministeri competent dicta la corresponent resolució en el termini màxim de quinze dies hàbils.

5. Contra la resolució del ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració. No obstant això, en cas que la resolució hagi estat dictada pel ministeri d’economia en relació amb una persona que realitza una activitat per compte propi, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils. Si, a més, s’aprecia la comissió d’un fet tipificat com a infracció d’acord amb l’article 25, el ministeri competent insta l’aplicació del règim sancionador que es regula al capítol tercer, sense perjudici de la responsabilitat civil i penal que es pugui derivar per aquests mateixos fets.

6. El ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la revocació, total o parcial, de l’autorització, perquè, segons el cas, bloquegi el pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades o de la persona que realitza una activitat per compte propi. La Caixa Andorrana de Seguretat Social informa el ministeri competent de l’import de les prestacions satisfetes indegudament com a conseqüència de les resolucions de revocació total o parcial.

7. La revocació total o parcial de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral o de la prestació prevista a l’article 18 comporta l’obligació de l’empresa, de la persona que realitza una activitat per compte propi o de la persona assalariada que hagi percebut un import superior al que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11 de retornar les prestacions i cotitzacions que han anat a càrrec del Govern. Igualment, l’empresa ha d’abonar a la persona assalariada la diferència entre l’import de la prestació percebuda, durant el període concernit, i el salari que li hauria correspost, i ha de procedir a la cotització íntegra corresponent a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

8. El dret d’iniciar els procediments de revisió i de revocació previstos en aquest article prescriu al cap de quatre anys a partir de la data en què s’han d’entendre autoritzades, tàcitament o expressament, les sol·licituds corresponents. Aquest termini s’interromp per qualsevol actuació del ministeri competent, notificada a la persona concernida.

1. Són aplicables al règim sancionador derivat de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral i de la percepció de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi els principis de legalitat, tipicitat, no-concurrència, responsabilitat i proporcionalitat.

2. Les empreses i les persones que regularitzin voluntàriament la informació facilitada en el marc de la sol·licitud presentada, o que l’esmenin amb anterioritat a la notificació de la incoació de l’expedient de revisió corresponent, no incorren en responsabilitat per les infraccions tipificades a l’article 25, sempre que aquesta regularització no afecti les prestacions efectivament percebudes.

1. Són infraccions, en el marc de la tramitació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i de les sol·licituds de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, les accions i les omissions contràries a la norma legal, sempre que estiguin tipificades i sancionades per aquest capítol o per les normes generals del dret laboral o administratiu.

2. La responsabilitat de l’empresa o de la persona que realitza una activitat per compte propi ho és sense perjudici del dret de repetició contra les responsabilitats individuals dels professionals o les persones assalariades a càrrec de l’empresa que hagin col·laborat en els actes constitutius de la infracció.

3. Són subjectes responsables de les infraccions regulades a l’article 25 les persones físiques o jurídiques que entrin dins l’àmbit aplicable d’aquest capítol i que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en l’article esmentat.

4. Les infraccions, que es classifiquen en lleus, greus i molt greus, no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el procediment sancionador ordinari en el cas de les infraccions greus i molt greus, o el procediment sancionador abreujat en el cas de les infraccions lleus.

1. Són infraccions lleus:

2. Són infraccions greus:

3. Són infraccions molt greus:

1. Les infraccions previstes a l’article 25 prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de dos anys si són greus i al cap de tres anys si són molt greus. El termini de prescripció es computa des de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de l’empresa o la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador.

3. S’entén que hi ha reincidència quan, en el moment de cometre la infracció, l’empresa o la persona concernida ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una infracció de la mateixa gravetat, en el període dels sis mesos anteriors, en mèrits de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 o de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 o d’aquesta Llei.

1. Les sancions a què es refereix aquest article s’entenen sense perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.

2. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:

3. Els criteris de graduació per determinar l’import de les sancions són els següents:

4. En funció de la gravetat dels fets, també es pot aplicar a les infraccions molt greus, a més de la multa, la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període màxim de dos anys i/o de rebre cap ajut o subvenció pública per un període màxim de tres anys.

1. Les sancions imposades per les infraccions molt greus, greus i lleus que estableix l’article 25 prescriuen al cap de tres anys, dos anys i un any, respectivament.

2. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.

3. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’òrgan competent notificada escaientment a la persona sancionada i conduent a l’execució de la sanció.

4. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

1. La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i a les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 18, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia. La competència per sancionar correspon, en tots els casos, al Govern.

2. En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

3. La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.

4. Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador, es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.