16 articles · 1versions · Text oficial consolidat
L’objecte d’aquesta Llei és definir el sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència (d’ara endavant, “VAE”) com a mecanisme d’obtenció de tots o una part dels referents d’una qualificació. La qualificació obtinguda per la via de la VAE dona els mateixos drets i deures que la mateixa qualificació obtinguda per la via de l’educació formal.
L’àmbit d’aplicació és el conjunt de qualificacions incloses en el Repertori nacional de qualificacions que incorporen la VAE com una via d’obtenció.
La validació dels aprenentatges basats en l’experiència pot prendre en consideració els aprenentatges adquirits en diversos contextos, ja siguin formals, no formals i informals.
El procés de validació dels aprenentatges basats en l’experiència s’efectua en tres fases: l’orientació, l’acompanyament i l’avaluació. Els elements constitutius de les tres fases del procés de VAE, les funcions de les entitats certificadores, el procediment per a l’acreditació, la composició i les funcions del jurat qualificador s’han de fixar per via reglamentària.
La primera fase del procés de VAE consisteix en una orientació en què es valora conjuntament amb el candidat la pertinença de la seva sol·licitud, se l’informa sobre les diferents fases i se’l posa en relació amb l’entitat certificadora que desenvolupa la qualificació més apropiada. Durant aquesta fase, el candidat pot ser reorientat. El Govern posa a disposició dels ciutadans els serveis i l’estructura necessaris per al desenvolupament d’aquesta fase d’orientació.
La segona fase de la VAE consisteix a acompanyar el candidat durant el procés d’elaboració del seu expedient. Aquest acompanyament, a càrrec de l’entitat certificadora de la qualificació sol·licitada pel candidat, ha de ser específic del camp de coneixement de la qualificació i és optatiu per part del candidat. L’expedient del candidat ha de recollir les proves dels aprenentatges adquirits al llarg de la vida que responen als criteris d’obtenció de la qualificació sol·licitada. L’estructura i la informació que ha de contenir l’expedient s’han de fixar per via reglamentària.
El jurat qualificador és l’òrgan responsable d’avaluar el candidat i d’acreditar totalment o parcialment els resultats obtinguts en relació amb els aprenentatges esperats definits per a la qualificació sol·licitada. Per als ensenyaments no universitaris, el jurat qualificador ha d’incloure, entre altres membres, un representant del ministeri encarregat de l’educació que n’assumeix la presidència així com un representant del ministeri encarregat de l’ensenyament superior, un representant del ministeri encarregat de l’ocupació i del treball, i un representant del Centre de Formació Professional d’Andorra, en funció de la qualificació avaluada. El jurat qualificador també ha d’incloure un docent de l’àmbit de la qualificació que, sempre que sigui possible, pertanyi a l’entitat certificadora i que no hagi participat en el procés d’acompanyament de l’expedient i una persona qualificada en la professió o en l’àmbit de la qualificació. Per als ensenyaments universitaris, les entitats d’ensenyament superior han de definir la composició del jurat qualificador en la seva reglamentació interna que ha de ser pública. La resolució que emet el jurat de la VAE ha d’indicar el nom de la qualificació que l’entitat certificadora expedeix i la resolució de validació total o parcial i, en cas de validació parcial, s’hi han d’especificar les parts validades.
La resolució de validació total emesa pel jurat dona dret al candidat a l’obtenció de la qualificació sol·licitada.
La persona obligada al pagament de la taxa és la persona física que sol·licita la validació dels aprenentatges basats en l’experiència per obtenir una qualificació.