Lleis d'Andorra

Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra

Buscar sentències

52 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals i definicions

Article 1 · Objecte

Sentències
1. Aquesta Llei té per objecte establir el règim de regulació dels contractes d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, així com la informació precontractual que cal facilitar als prenedors abans de la subscripció d’un contracte d’assegurances o reassegurances, amb la finalitat de garantir la transparència i establir els drets i les obligacions dels asseguradors, els prenedors, els assegurats i els beneficiaris.
2. En particular, en aquesta Llei s’estableixen les condicions d’informació precontractual i de subscripció del contracte d’assegurança i reassegurança, el seu contingut i la seva resolució.

Article 2 · Àmbit subjectiu

Sentències
1. Queden sotmeses a aquesta Llei les entitats següents:
a) Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social al Principat d’Andorra.
b) Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social fora del Principat d’Andorra que exerceixin la seva activitat en el territori del Principat.
c) Els mediadors d’assegurances inscrits en el Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana que comercialitzin contractes d’assegurances emesos per alguna de les entitats referides en les lletres a) i b) anteriors.
2. Així mateix, queden sotmeses a aquesta Llei:
a) Les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin càrrecs d’alta direcció en les entitats indicades en l’apartat anterior.
b) Les persones físiques o jurídiques que siguin responsables de les delegacions al Principat d’Andorra d’entitats asseguradores amb domicili social fora del Principat.
c) Les persones físiques o jurídiques a qui les entitats asseguradores o reasseguradores hagin externalitzat funcions d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
d) Les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.
e) Qualsevol altra persona física o jurídica en relació amb la qual aquesta Llei estableixi algun dret o obligació.

Article 3 · Àmbit objectiu

Sentències
1. Aquesta Llei regeix les modalitats del contracte d’assegurança i reassegurança i les obligacions d’informació precontractual. Els preceptes de la Llei tenen caràcter imperatiu llevat que s’hi disposi una altra cosa o que hi hagi una llei específica que sigui aplicable. En qualsevol cas, s’entenen vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.
2. Quan el contracte d’assegurança o reassegurança se subscrigui per mitjans digitals, en tot allò que no disposa aquesta Llei són aplicables les disposicions legals vigents en matèria de contractació, certificació i confiança electrònica, protecció́ de dades personals i, en general, qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable.
3. Quan el prenedor o l’assegurat tinguin la condició de consumidors, en tot allò que no disposa aquesta Llei és aplicable la legislació vigent en matèria de protecció del consumidor.
4. Quan es tracti d’un contracte de reassegurança o d’un contracte d’assegurança de grans riscos tal com estan definits en la legislació vigent, els articles de la Llei no tenen caràcter imperatiu, i s’aplica el que les parts hagin convingut en el contracte i només de manera subsidiària el que disposa aquesta Llei.
5. Sense perjudici de les conseqüències penals i administratives que escaiguin, els contractes d’assegurança o reassegurança subscrits per una entitat que no disposi de l’autorització preceptiva són nuls de ple dret. En conseqüència, les parts han de restituir les prestacions lliurades i és procedent el rescabalament dels danys i perjudicis causats de conformitat amb el que estableix el dret civil. Si abans de la devolució de la prima es produís un sinistre que hauria estat emparat pel contracte si hagués sigut vàlid, l’entitat està, a més a més, obligada a satisfer una indemnització, que s’ha de fixar d’acord amb el règim que hauria sigut aplicable si el contracte d’assegurança hagués estat vàlid.

Article 4 · Activitats excloses

Sentències

Aquesta Llei no afecta les especialitats pròpies de l’Oficina Andorrana d’Entitats d’Assegurança d’Automòbil d’acord amb la legislació vigent i els acords i convenis internacionals vigents al Principat d’Andorra. Igualment tampoc afecta les especialitats pròpies del Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils.

Article 5 · Llei aplicable als contractes d’assegurança contra danys

Sentències

Aquesta Llei és aplicable a l’assegurança contra danys en els casos següents:

a) Quan es refereixi a riscos localitzats en el territori del Principat d’Andorra, independentment que el prenedor de l’assegurança hi tingui la residència habitual o no, si es tracta d’una persona física, o independentment del seu domicili social o seu de gestió administrativa i direcció dels negocis, si es tracta d’una persona jurídica.
b) Quan el contracte es conclogui en compliment d’una obligació d’assegurar-se imposada per la legislació del Principat d’Andorra. En els casos d’assegurances de grans riscos, tal com estan definits en la legislació vigent al Principat d’Andorra, i en els contractes de reassegurances, les parts tenen la facultat d’escollir la llei aplicable al contracte. També en els casos excepcionals previstos a la legislació vigent al Principat d’Andorra en què es permeti la contractació de l’assegurança amb una entitat asseguradora no autoritzada per operar al Principat d’Andorra.

Article 6 · Llei aplicable als contractes d’assegurança de persones

Sentències

Aquesta Llei és aplicable als contractes d’assegurança de persones en els casos següents:

a) Quan el contracte d’assegurança se subscrigui per part del prenedor, persona física o jurídica, amb una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra d’acord amb la legislació vigent.
b) Quan el prenedor de l’assegurança sigui una persona física de nacionalitat andorrana amb residència habitual en un altre estat, sempre que així ho acordin les parts.
c) Si el contracte d’assegurança de grup se subscriu en compliment o com a conseqüència d’un contracte de treball sotmès a la llei andorrana.

Article 7 · Definicions

Sentències
1. Alta direcció són les persones físiques o jurídiques que ostenten càrrecs a l’òrgan d’administració o a la direcció general de les entitats referides a l’apartat 1 de l’article 2, o les persones físiques que representin les persones jurídiques que ostentin aquests càrrecs.
2. Assegurança múltiple és l’assegurança que es produeix quan en dos o més contractes convinguts entre el mateix prenedor i diferents asseguradors es cobreixen els efectes que un mateix risc pot produir sobre el mateix interès i durant un període de temps idèntic.
3. Assegurat en l’assegurança de danys és la persona física o jurídica titular de l’interès protegit contra el risc d’un dany; en l’assegurança de persones és la persona sobre la vida, la salut o la integritat de la qual se subscriu el contracte. L’assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin.
4. Autòlisi és la mort causada de manera conscient i voluntària pel mateix assegurat.
5. Beneficiari és la persona física o jurídica que pot haver estat o no designada pel prenedor de l’assegurança, i que rep la prestació, el capital o la renda establerts en el contracte d’assegurança.
6. Coassegurança és una forma de distribució del risc entre diverses companyies asseguradores que participen conjuntament en l’emissió d’una pòlissa d’assegurança, cadascuna assumint una fracció del risc total assegurat.
7. Condició general o particular no negociada individualment és la condició que s’hagi redactat amb antelació, de manera que el prenedor de l’assegurança no hagi pogut influir en la substància dels seus termes, especialment en el context d’un contracte estàndard prèviament formulat. El fet que determinats aspectes d’una condició específica hagin estat negociats individualment no exclou que aquesta condició pugui arribar a ser considerada com a no negociada individualment si una valoració determina que aquesta condició ha pogut ser no negociada.
8. Contracte d’assegurança és l’acord pel qual l’assegurador s’obliga a indemnitzar, a canvi d’una prima pagada pel prenedor, el dany produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en el cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, dins els límits pactats. La prestació convinguda a la pòlissa ha d’haver estat determinada per l’assegurador mitjançant la utilització de criteris i bases de tècnica actuarial.
9. Contracte d’assegurança a distància és qualsevol contracte d’assegurança subscrit entre una entitat asseguradora i un prenedor de l’assegurança com a part d’un sistema de venda a distància o de prestació de serveis organitzat per l’assegurador, que, per a aquest contracte, utilitza exclusivament una o més tècniques de comunicació a distància fins a la subscripció del contracte d’assegurança.
10. Contracte d’assegurança col·lectiva o de grup és el contracte d’assegurança subscrit entre un assegurador i un organitzador persona jurídica (societat, institució pública, col·legi professional, club, associació, agrupació, sindicat o simila.
r) que consisteix en una única pòlissa que dona cobertura de manera independent a múltiples assegurats que formen part d’un grup homogeni o amb un vincle o un interès comú. El contracte es pot subscriure amb referència a riscos relatius a un grup de persones delimitat per alguna característica comuna que no sigui el mer propòsit d’assegurar-se. Per formalitzar-lo respecte dels diferents assegurats, és necessària la signatura d’una adhesió individual per a cadascun d’ells o la prestació del seu consentiment de manera que sigui vinculant segons el dret. La renovació d’aquests contractes es produeix amb la periodicitat que s’estableixi en el mateix contracte. Per a la resta de condicions de contractació, inclosa la formalització, s’apliquen els mateixos requisits que per al contracte d’assegurança individual.
11. Contracte d’assegurança de vida és el contracte d’assegurança en virtut del qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament de la prima estipulada i dins dels límits que estableixen la Llei i el contracte, a satisfer al beneficiari un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en cas de mort o bé de supervivència de l’assegurat, o d’ambdós esdeveniments.
12. Contracte d’assegurança obligatòria és el contracte subscrit en compliment d’una obligació d’assegurar imposada per lleis i reglaments vigents en el marc jurídic andorrà o en els tractats internacionals als quals Andorra estigui adherida, i es regeix tant per la legislació específica com, si no n’hi ha, per aquesta Llei.
13. Contracte d’assegurança de persones és el contracte d’assegurança que comprèn riscos que puguin afectar l’existència, la integritat corporal o la salut de l’assegurat.
14. Contracte de reassegurança és el contracte subscrit entre una entitat asseguradora (ceden.
t) i una entitat reasseguradora per virtut del qual el reassegurador s’obliga a cobrir la totalitat o una part de les prestacions o de les despeses d’ajustament de pèrdues de l’entitat asseguradora, a canvi del cobrament d’una prima. La indemnització s’estableix d’acord amb una base proporcional o no proporcional.
15. Document de cobertura provisional és un document de caràcter provisional, subscrit per l’assegurador, que es lliura al prenedor a fi que aquest últim tingui coneixement del contingut del seu contracte, mentre el mateix prenedor no rep la pòlissa.
16. Entitat asseguradora o assegurador és l’entitat, sigui una entitat domiciliada al Principat d’Andorra o sigui una entitat domiciliada fora del Principat i que operi per mitjà d’una delegació andorrana, autoritzada per operar a Andorra en els rams i en relació amb els riscos que consten en l’autorització.
17. Entitat reasseguradora és l’entitat, sigui una entitat domiciliada al Principat d’Andorra o sigui una entitat domiciliada fora del Principat i que operi per mitjà d’una delegació andorrana, habilitada per operar en el ram de la reassegurança al Principat d’Andorra.
18. Indemnització consisteix en qualsevol pagament d’una quantitat de diners o en la reparació o la reposició de l’objecte danyat, en funció del que s’hagi estipulat al contracte d’assegurança.
19. Mecanisme extrajudicial de resolució de controvèrsies és el mecanisme que té com a objectiu resoldre les controvèrsies o els conflictes sense recórrer a mecanismes contenciosos de caràcter general i de manera eficaç i econòmica per a les parts. De manera enunciativa però no limitativa, hi ha la mediació, la conciliació o l’arbitratge.
20. Mediadors d’assegurances són les persones físiques o jurídiques que, legalment autoritzades, es dediquen a la promoció i la preparació de contractes d’assegurança, i a l’assessorament de clients, intervenint entre l’assegurador i el futur assegurat. Els mediadors d’assegurances poden actuar com a agents o corredors:
a) És agent qui està vinculat amb una entitat asseguradora autoritzada a exercir al Principat per mitjà d’un contracte d’agència d’assegurança i que treballa sota la dependència i la responsabilitat d’aquella entitat asseguradora.
b) És corredor d’assegurances qui sense contracte d’agència, treballa per compte propi i exerceix la seva professió fent de mediador entre entitats asseguradores autoritzades a exercir a Andorra i futurs assegurats.
21. Perjudicat és la persona física o jurídica que ha patit un dany que ha de reparar l’assegurat, en tant que responsable dels danys corporals i patrimonials ocasionats, o dels perjudicis ocasionats en els interessos d’aquesta persona; en les assegurances de responsabilitat civil, és la persona la mort, la lesió o la pèrdua de la qual és responsabilitat de l’assegurat.
22. Pòlissa és el document en què es recull el contracte d’assegurança o reassegurança.
23. Pòlissa flotant és la pòlissa per la qual, en virtut de les característiques especials del risc (variabilitat de l’objecte assegurat, modificació en la quantia del capital cobert, etc.), es concedeix a l’assegurat, dins de certs límits i amb el reconeixement previ de determinades condicions, una garantia oberta en què es poden establir augments o reduccions.
24. Prenedor és la persona que contracta l’assegurança amb l’assegurador. El prenedor pot contractar l’assegurança per compte propi o aliè. En cas de dubte es presumeix que el prenedor l’ha contractat per compte propi. L’assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin. Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat de les obligacions i els deures que per la seva naturalesa hagin de ser complerts per l’assegurat. L’assegurador no pot refusar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança. Els drets que deriven del contracte corresponen a l’assegurat o, quan correspongui, al beneficiari, excepte els drets especials del prenedor en les assegurances de vida.
25. Prestació de l’assegurança és l’import que cal pagar o el servei que ha de prestar l’assegurador en execució del contracte d’assegurança.
26. Prima és la contraprestació que rep l’assegurador per fer front als riscos que són objecte de cobertura d’acord amb el que estableix la pòlissa.
27. Proposta d’assegurança és una oferta d’assegurança que dirigeix l’assegurador a un prenedor potencial, amb la finalitat de concloure un contracte d’assegurança una vegada el prenedor l’accepti.
28. Risc és la possible ocurrència, per atzar, d’un esdeveniment que provoca una necessitat econòmica l’aparició de la qual es cobreix d’acord amb el que estableix la pòlissa.
29. Riscos extraordinaris són els fenòmens de la naturalesa següents: els terratrèmols i els sismes submarins, les inundacions extraordinàries, les erupcions volcàniques, la tempesta ciclònica atípica, les allaus i les caigudes de cossos siderals i aeròlits, així com els ocasionats violentament com a conseqüència de terrorisme, rebel·lió, sedició, motí i tumult popular.
30. Suma assegurada és el límit màxim de la indemnització que, d’acord amb el que estableix el contracte, l’assegurador ha de pagar en cada sinistre.
31. Suport durador és qualsevol instrument que permeti al prenedor de l’assegurança emmagatzemar la informació que se li adreça personalment, de manera que permeti una referència fàcil en el futur durant un període de temps adequat a les finalitats a les quals va destinada la informació i que permeti la reproducció idèntica de la informació emmagatzemada.

Capítol segon. Subscripció i efectes del contracte

Article 8 · Sol·licitud i proposta d’assegurança

Sentències
1. La sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.
2. La proposta d’assegurança per part de l’assegurador vincula l’entitat asseguradora durant un termini de quinze dies naturals, sempre que durant aquest termini no es modifiquin, per qualsevol raó aliena a l’assegurador, els elements essencials que hagin fonamentat la classificació i la valoració del risc. En el cas de la proposta d’assegurança de vida, no és vinculant per a l’assegurador fins que aquest no disposi del corresponent resultat favorable de les proves o els reconeixements mèdics, en els supòsits en què siguin necessaris.
3. Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposta d’assegurança.

Article 9 · Condicions generals i particulars

Sentències
1. Les condicions generals, que no poden tenir caràcter lesiu per als assegurats, les ha d’incloure l’assegurador en la proposta d’assegurança si n’hi hagués o si les sol·licita el potencial prenedor o assegurat, i necessàriament en el contracte d’assegurança o en un document complementari, que ha de subscriure l’assegurat, a qui se n’ha de lliurar una còpia íntegra.
2. Les condicions generals i particulars s’han de redactar de forma clara i precisa. S’han de destacar específicament les clàusules limitatives dels drets dels assegurats, incloses les exclusions de cobertura, les quals han de ser acceptades específicament per escrit o alternativament en un suport durador.
3. Les condicions generals i particulars que no hagin estat negociades individualment no són vinculants per al prenedor de l’assegurança o per a l’assegurat si són declarades abusives per l’autoritat judicial perquè determinen un important desequilibri en detriment dels drets de l’assegurat derivats del contracte, tenint en compte la naturalesa de l’assegurança, tots els altres termes del contracte i les circumstàncies concurrents en el moment en què es va subscriure. El contracte segueix sent vinculant per a les parts si pot subsistir sense les clàusules abusives. Si no és possible, la clàusula abusiva és substituïda per una altra que les parts podrien haver acordat raonablement si haguessin conegut el caràcter abusiu de la clàusula contractual. Quan un assegurador afirma que una condició general o particular ha estat negociada individualment, té la càrrega de la prova d’aquesta circumstància.

Article 10 · No-discriminació

Sentències
1. No es pot discriminar les persones amb discapacitat en la contractació d’assegurances. En particular, es prohibeix la denegació de l’accés a la contractació, l’establiment de procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’assegurador o la imposició de condicions més oneroses, per raó de discapacitat, llevat que estiguin fonamentades en causes justificades, proporcionades i raonables que estiguin documentades amb caràcter previ i segons criteris objectius de salut pública.
2. El gènere, l’embaràs, la maternitat, la nacionalitat i l’origen racial o ètnic no són factors que puguin determinar vàlidament diferències en la selecció i l’acceptació de riscos i la fixació de les primes i les prestacions i els beneficis derivats dels contractes d’assegurança, llevat que estiguin fundades en causes justificades, proporcionades i raonables que estiguin documentades amb caràcter previ i objectiu. El fet de tenir en compte el gènere com a factor de càlcul de primes i prestacions a efectes d’assegurances no pot donar lloc a diferències en les primes i prestacions de les persones considerades individualment. En qualsevol cas, els costos relacionats amb l’embaràs i la maternitat no donen lloc a diferències en les primes i prestacions de les persones considerades individualment.
3. Les disposicions dels apartats anteriors s’entenen sense perjudici del que disposa la normativa en matèria del dret a l’oblit sanitari.
4. El Govern, mitjançant reglament, pot delimitar les causes justificades, proporcionades i raonables referides en els apartats precedents, així com el seu tractament en relació amb el càlcul de les primes i prestacions.

Article 11 · Informació precontractual

Sentències
1. Abans de subscriure qualsevol contracte d’assegurança, l’assegurador o el mediador, segons correspongui d’acord amb el model de distribució de cada entitat asseguradora, està obligat a lliurar al potencial prenedor, a més de la informació prevista a l’article 46 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, la informació següent:
a) Nom de l’entitat asseguradora i la seva forma jurídica, el seu domicili social i el seu número d’inscripció a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).
b) Nom, domicili social i número d’inscripció a l’AFA del mediador, quan correspongui.
c) Tipus d’assegurança que es vol contractar.
d) Definició i quantificació, quan correspongui, de les garanties, les cobertures i els imports assegurats de les propostes ofertes.
e) Àmbit geogràfic de cobertura de l’assegurança.
f) Riscos exclosos.
g) Durada del contracte.
h) Modalitats i termini per a l’exercici del dret de resolució i formalitats necessàries per a l’exercici de la facultat unilateral de desistiment, quan correspongui.
i) Condicions, terminis i venciments de les primes.
j) Els procediments de reclamació a disposició dels prenedors, els assegurats i les persones que siguin titulars de drets i obligacions derivats del contracte, sense perjudici de la possibilitat que el prenedor de l’assegurança emprengui accions legals.
k) La llei aplicable al contracte.
l) El termini de validesa de la informació proporcionada.
2. A més, en les assegurances de vida també cal proporcionar al prenedor la informació següent:
a) Una referència concreta a l’informe sobre la situació financera i de solvència, i cal permetre al prenedor tenir un accés fàcil a aquesta informació.
b) Els mètodes de càlcul i de l’assignació de les participacions en beneficis.
c) Una indicació dels valors de rescat i reducció i la naturalesa de les garanties corresponents; quan aquestes garanties no es puguin establir exactament en el moment de la subscripció, indicació del mecanisme de càlcul i dels valors mínims.
d) Informació sobre les primes relatives a cada garantia, ja sigui principal o complementària, quan aquesta informació resulti adequada.
e) En els contractes de capital variable, definició de les unitats de compte a les quals estan subjectes les prestacions i indicació de la naturalesa dels actius representatius en què s’inverteix.
f) Indicacions generals relatives al règim fiscal aplicable al tipus de pòlissa.
g) Informació específica per permetre una comprensió adequada dels riscos subjacents al contracte que assumeix el prenedor de l’assegurança. En les modalitats d’assegurança de vida en què el prenedor assumeixi el risc de la inversió, també s’ha d’informar, de manera clara i precisa, que l’import que es percebrà depèn de fluctuacions en els mercats financers, alienes al control de l’assegurador i els resultats històrics de les quals no són indicadors de resultats futurs. En les modalitats d’assegurança de vida en què el prenedor no assumeixi el risc de la inversió, s’ha informar de la rendibilitat esperada de l’operació considerant tots els costos. La rendibilitat esperada de l’operació d’assegurança és el tipus d’interès anual que iguala els valors actuals de les prestacions esperades que es puguin percebre en l’operació per tots els conceptes i els pagaments esperats de prima.
3. Quan, en relació amb una proposta o amb un contracte d’assegurança de vida, l’assegurador faciliti xifres relatives a l’import de pagaments potencials a part dels pagaments acordats per contracte, l’assegurador ha de proporcionar al prenedor de l’assegurança un model de càlcul pel qual s’exposi el pagament potencial al venciment aplicant-hi la base per al càlcul de la prima, utilitzant tres tipus d’interès diferents. Això no s’aplica a assegurances i contractes de durada determinada. L’assegurador informa el prenedor de l’assegurança de manera clara i entenedora que el model de càlcul és un simple model basat en supòsits hipotètics i que el prenedor de l’assegurança no ha d’inferir obligacions contractuals del model de càlcul.
4. Tota la informació i la documentació precontractuals proporcionades al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.

Article 12 · Format i documentació del contracte

Sentències
1. El contracte d’assegurança i les seves modificacions o addicions s’han de formalitzar per escrit o, alternativament, en un suport durador que permeti guardar, recuperar fàcilment i reproduir sense canvis el contracte o la informació pertinent, i s’han d’expressar de manera clara i precisa. Aquesta documentació ha de complir els preceptes establerts en aquesta Llei i en la resta de disposicions legals vigents.
2. L’assegurador està obligat a lliurar la pòlissa al prenedor de l’assegurança. En el moment inicial, fins que es disposi de la pòlissa, s’ha de lliurar el document de cobertura provisional a petició del prenedor. En cas de pèrdua o destrucció de la pòlissa, el prenedor o, subsidiàriament, l’assegurat o el beneficiari poden sol·licitar a l’assegurador el lliurament d’una còpia o un duplicat.
3. El contracte d’assegurança ha de contenir almenys les indicacions següents:
a) El nom de l’entitat asseguradora que conclou el contracte, la seva forma jurídica i el seu domicili social i una referència concreta a l’informe sobre la situació financera i de solvència. S’ha de permetre al prenedor tenir un accés fàcil a aquesta informació.
b) Identificació del prenedor (nom i cognoms o denominació socia.
l) i el seu domicili, així com la designació i la identificació de l’assegurat i el beneficiari, quan correspongui.
c) Identificació del nom i el domicili social del mediador d’assegurances que hagi intervingut en la contractació, quan correspongui.
d) Identificació del número de registre de l’autorització de l’entitat asseguradora o reasseguradora i del mediador, quan correspongui, i la identificació de l’autoritat de supervisió competent en cada cas.
e) Descripció de la naturalesa del risc cobert, detallant de manera clara i comprensible la definició de cada garantia i opció i les cobertures atorgades en el contracte, així com, respecte a cadascuna d’elles, qualsevol exclusió o limitació feta destacades tipogràficament.
f) Designació de les persones o els objectes assegurats i de la seva situació, quan correspongui.
g) Suma assegurada o abast de la cobertura i les limitacions de garantia aplicables, quan correspongui.
h) Import de la prima, recàrrecs i impostos.
i) Informació sobre tots els costos accessoris derivats de la subscripció del contracte, quan correspongui.
j) Les condicions de venciment de les primes, i el lloc i la forma de pagament d’aquestes primes.
k) Durada del contracte, amb expressió del dia i l’hora en què comencen i s’acaben els seus efectes. Si no hi ha una estipulació en sentit contrari, s’entén que la cobertura de les garanties comença a les zero hores del dia següent al dia en el qual l’assegurador hagi rebut la pòlissa o el document de cobertura provisional signats pel prenedor. Alternativament, el contracte pot preveure que la cobertura pren efecte el dia en què s’hagi satisfet la primera prima.
l) Els termes i les condicions per a l’exercici del dret de resolució tant per part del prenedor com de l’assegurador, incloses les penalitzacions imposades pel contracte en cas de resolució per part del prenedor.
m) L’existència o l’absència d’un dret de desistiment i les modalitats per exercir-lo, inclosa la informació sobre l’import que el prenedor pot estar obligat a pagar, sobre les conseqüències derivades de l’absència d’exercici d’aquest dret i les instruccions pràctiques per exercir-lo, així com la indicació, entre altres aspectes, de l’adreça a la qual s’ha d’enviar la notificació.
n) La llei aplicable al contracte: sempre s’ha d’especificar en l’acord quin marc jurídic és aplicable. El contracte d’assegurança està subjecte a la legislació andorrana, a excepció dels casos en què les disposicions legals vigents permetin no aplicar-la.
o) La jurisdicció aplicable: en termes generals, la jurisdicció aplicable són els tribunals andorrans, a excepció que les disposicions legals vigents permetin que un contracte d’assegurança concret no estigui subjecte als tribunals andorrans.
p) Els procediments de reclamació a disposició dels prenedors, els assegurats i les persones que siguin titulars de drets i obligacions derivats del contracte, sense perjudici de la possibilitat que el prenedor de l’assegurança emprengui accions legals.
q) El mecanisme extrajudicial de resolució de controvèrsies que sigui aplicable, quan correspongui.
r) En el cas de les pòlisses flotants, s’han d’especificar, a més, els límits i les condicions que han de regir l’assegurança i la forma en què han de fer-se les declaracions dels imports assegurats.
4. L’assegurador ha d’utilitzar en cada cas el format (paper o digita.
l) que sigui adequat a les necessitats dels prenedors i assegurats; especialment en el cas de les persones que tinguin alguna discapacitat i que siguin titulars de drets o obligacions derivats del contracte, de manera que puguin accedir efectivament al seu contingut sense discriminacions i en igualtat de condicions.
5. Si el contingut de la pòlissa difereix de la proposta d’assegurança o de les clàusules acordades, el prenedor de l’assegurança pot reclamar a l’entitat asseguradora, en el termini de trenta dies naturals a comptar del lliurament de la pòlissa, que solucioni la divergència existent. Transcorregut aquest termini sense efectuar la reclamació, cal atenir-se al que disposa la pòlissa. El que està establert en aquest paràgraf s’ha d’incorporar i destacar específicament en tota pòlissa o contracte d’assegurança.
6. La càrrega de la prova de demostrar que el prenedor de l’assegurança ha rebut els documents que ha de proporcionar l’assegurador recau en el mateix assegurador.
7. Tots els documents contractuals proporcionats al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.
8. Quan hi hagi dubtes sobre el significat de la redacció de qualsevol document o informació facilitats per l’assegurador, preval la interpretació més favorable al prenedor, assegurat o beneficiari, segons correspongui.
9. La pòlissa de l’assegurança pot ser nominativa, i en el cas de l’assegurança contra danys també pot ser a l’ordre o al portador. En qualsevol cas, la transferència efectuada, segons la classe del títol, ocasiona la del crèdit contra l’assegurador amb els mateixos efectes que produiria la seva cessió.
10. El contracte d’assegurança només pot preveure la pèrdua parcial o total del dret a la prestació de l’assegurança per l’incompliment d’una obligació específica imposada pel contracte, i sempre que l’incompliment estigui relacionat causalment amb l’ocurrència del sinistre.

Article 13

Sentències
1. El contracte d’assegurança és nul, excepte en els casos previstos legalment, si en el moment de concloure’l no existia el risc o ja havia ocorregut el sinistre.
2. En les assegurances sobre la vida s’entén que hi ha risc si en el moment de la contractació no s’ha produït l’esdeveniment objecte de la cobertura atorgada a la pòlissa.
3. L’assegurador no cobreix els danys per fets derivats de conflictes armats, hagi precedit o no una declaració oficial de guerra, ni tampoc els danys derivats de riscos extraordinaris sobre les persones i els béns, llevat de pacte en contra.

Article 14 · Valoració del risc

Sentències
1. El prenedor de l’assegurança té el deure, abans de la conclusió del contracte, de declarar exactament a l’assegurador totes les circumstàncies que ell conegui i que puguin influenciar la valoració del risc per part de l’assegurador. El prenedor no ha de declarar a l’assegurador circumstàncies ja conegudes per aquest últim. En l’assegurança de persones, la mateixa obligació recau sobre l’assegurat en la mesura que se li demani informació. No es poden demanar dades genètiques. Si en el cas d’existir un qüestionari no es responen determinades preguntes escrites de l’assegurador i tot i així l’assegurador subscriu el contracte, aquest últim no pot invocar posteriorment aquesta omissió, excepte en cas de frau.
2. En cas d’omissió o inexactitud intencionals en la declaració per part del prenedor o l’assegurat que indueixin l’assegurador a error sobre la valoració del risc, el contracte d’assegurança pot ser declarat nul. En aquest cas l’assegurador pot fer seves les primes percebudes fins al moment en què ha tingut coneixement de l’omissió o la inexactitud intencional.
3. Quan l’omissió o la inexactitud no són intencionals, el contracte no és nul però l’assegurador pot rescindir-lo mitjançant una notificació dirigida al prenedor de l’assegurança en el termini de trenta dies naturals, a comptar del moment del coneixement de l’omissió o la inexactitud de la informació facilitada pel prenedor de l’assegurança. Corresponen a l’assegurador, llevat que concorri dol o culpa greu per part seva, les primes relatives al període en curs en el moment que faci aquesta notificació.
4. Si el sinistre esdevé abans que l’assegurador faci la notificació a què es refereix el paràgraf anterior, la prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera naturalesa del risc cobert. Si hi ha dol o culpa greu per part del prenedor de l’assegurança, l’assegurador queda alliberat del pagament de la prestació.

Article 15 · Agreujament del risc

Sentències
1. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat, durant la vigència del contracte, han de comunicar a l’assegurador, tan aviat com puguin, l’alteració dels factors i de les circumstàncies declarats d’acord amb l’article anterior que agreugin el risc i siguin de tal naturalesa que haurien fet que l’assegurador, si les hagués conegut en el moment de formalitzar el contracte, no hagués subscrit el contracte o ho hagués fet en condicions més oneroses.
2. En les assegurances de persones el prenedor o l’assegurat no tenen l’obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat, que en cap cas no es considera agreujament del risc.
3. Un cop conegut l’agreujament del risc:
a) L’assegurador pot proposar una modificació del contracte en un termini de seixanta dies a comptar del dia en què li ha estat declarat l’agreujament i amb efectes retroactius. En aquest cas, el prenedor disposa de quinze dies a comptar de la recepció d’aquesta proposta per acceptar-la o refusar-la. En cas de refús o de silenci per part del prenedor, l’assegurador pot rescindir el contracte transcorregut aquest termini, amb l’advertiment previ al prenedor, i li ha de donar un nou termini de quinze dies addicionals perquè contesti. Transcorreguts aquest quinze dies, i dins els vuit dies següents, l’assegurador ha de comunicar al prenedor la rescissió definitiva.
b) L’assegurador pot igualment rescindir el contracte comunicant-ho per escrit a l’assegurat dins del termini de seixanta dies a comptar del dia en què va tenir coneixement de l’agreujament del risc.
4. L’assegurador que no hagi rescindit el contracte ni n’hagi proposat la modificació en els terminis indicats anteriorment no pot utilitzar aquesta circumstància d’agreujament d’aquest risc en el futur.
5. Quan el prenedor de l’assegurança o l’assegurat no hagi efectuat la declaració d’agreujament del risc i sobrevingui un sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva prestació si el prenedor o l’assegurat han actuat amb mala fe. Si el prenedor o l’assegurat no han actuat amb mala fe, la prestació de l’assegurador es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera naturalesa del risc.
6. Les disposicions d’aquest article no són aplicables ni a les assegurances de vida ni a les assegurances de malaltia ni a les de crèdit i caució.

Article 16 · Disminució del risc

Sentències
1. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que l’assegurador, si les hagués conegut en el moment de la formalització del contracte, hauria conclòs el contracte en condicions més favorables per al prenedor o l’assegurat.
2. En cas de fer-se aquesta comunicació, quan finalitzi el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent. En cas contrari, i transcorregut el termini de trenta dies naturals des de la data en què la nova prima s’hauria d’haver aplicat, el prenedor té dret a la rescissió del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar des del moment en què va fer la comunicació de la disminució del risc.
3. Aquestes disposicions no són aplicables ni als contractes d’assegurança de vida ni als d’assegurança de malaltia.

Article 17 · Coassegurances

Sentències
1. Llevat que s’acordi el contrari, la coassegurança no implica solidaritat.
2. En cas de coassegurança, en el contracte d’assegurança s’ha de designar una entitat asseguradora principal.
3. L’assegurador principal designat en la pòlissa s’entén com a mandatari dels altres asseguradors per rebre les declaracions previstes en el contracte i efectuar les diligències necessàries per la liquidació dels sinistres, inclosa la determinació de l’import de la indemnització. En conseqüència, l’assegurat li ha de remetre tota la informació i les notificacions, excepte les relatives a accions judicials iniciades contra altres coasseguradores.
4. Si en el contracte no s’ha designat cap assegurador principal, l’assegurat pot considerar qualsevol dels coasseguradors com a assegurador principal per aplicar aquest article. L’assegurat ha de contactar sempre amb el mateix coassegurador com a assegurador principal.
5. L’assegurador que ha pagat una quantitat superior a la que li correspongui pot repetir contra la resta dels asseguradors.

Article 18 · Obligacions i drets del prenedor i de l’assegurat

Sentències
1. Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que es deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat de les obligacions i deures que per la seva naturalesa hagi de complir l’assegurat. L’assegurador no pot refusar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança.
2. Els drets derivats del contracte corresponen a la persona assegurada o, quan correspongui, al beneficiari, llevat dels drets propis del prenedor en les assegurances de vida.
3. El prenedor de l’assegurança està obligat a pagar la prima en les condicions estipulades a la pòlissa. Són aplicables les regles següents:
a) Si s’han pactat primes periòdiques, la primera prima és exigible quan s’ha signat el contracte i s’entén indivisible llevat que a la Llei s’hi disposi una altra cosa. Un cop pagada la primera prima, les primes successives s’abonen segons allò que s’ha pactat en les condicions particulars.
b) Si per culpa del prenedor la primera prima no ha estat pagada, o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l’assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda. Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva obligació.
c) Al venciment de cada prima periòdica es dona un termini de trenta dies naturals per fer-la efectiva. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat el pagament, sense perjudici del que disposa la Llei en matèria de reducció de l’assegurança sobre la vida, les cobertures queden en suspens. Al cap de seixanta dies naturals de suspensió sense que s’hagi produït el pagament de la prima i sense que l’assegurador hagi reclamat el pagament, el contracte queda resolt. Dintre d’aquest termini de seixanta dies naturals de suspensió, es pot regularitzar la vigència del contracte pagant la prima deguda. En qualsevol cas, l’assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima deguda de l’anualitat en curs.
d) Si el contracte no ha estat resolt de conformitat amb els paràgrafs anteriors, la cobertura torna a tenir efecte a les zero hores del dia següent al dia en què el prenedor fa el pagament de totes les primes degudes.
e) Quan es tracti d’una assegurança contra danys i sobre l’objecte assegurat existeixin crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut l’assegurat.
f) Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador, aquesta assegurança tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut el prenedor.
4. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador, dins el termini màxim de deu dies naturals després d’haver-ne tingut coneixement, la constitució de qualsevol hipoteca, penyora o privilegi especial sobre l’objecte assegurat, així com la seva transmissió per qualsevol títol. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca de comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement d’aquesta situació per un altre mitjà.
5. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies naturals després d’haver-lo conegut, llevat que en la pòlissa s’hagi fixat un termini més ampli. En cas d’incompliment d’aquest deure, l’assegurador pot reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat, i en qualsevol cas pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca o el retard de la comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà o bé si en casos excepcionals l’assegurat pot demostrar que ha comunicat a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre tan aviat com li ha estat raonablement possible.
6. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de donar a l’assegurador tota classe d’informacions sobre les circumstàncies i les conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquesta obligació, la pèrdua del dret a la indemnització només es produeix en el supòsit que hi hagi concorregut dol o culpa greu.
7. L’assegurat o el prenedor de l’assegurança han de prendre totes les mesures raonables per prevenir i mitigar les conseqüències del sinistre. L’incompliment d’aquest deure dona dret a l’assegurador a reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat. Si aquest incompliment es produís amb la intenció de perjudicar o enganyar l’assegurador, l’assegurador queda alliberat de tota prestació derivada del sinistre. Les despeses que s’originin pel compliment de l’obligació esmentada, sempre que no siguin inoportunes o desproporcionades als béns salvats, són a càrrec de l’assegurador fins al límit establert en el contracte, fins i tot si aquestes despeses no han tingut resultats efectius i favorables. En absència de pacte, s’indemnitza per les despeses efectivament originades, sense que aquesta indemnització pugui excedir mai l’import de la suma assegurada. L’assegurador que en virtut del contracte només hagi d’indemnitzar per una part del dany causat pel sinistre ha de reemborsar la part proporcional de les despeses de salvament, excepte quan l’assegurat o el prenedor hagin actuat seguint les instruccions de l’assegurador.

Article 19 · Obligacions i drets de l’assegurador

Sentències
1. Amb una antelació mínima de seixanta dies naturals abans de cada data de venciment de la prima anual, l’assegurador ha de notificar al prenedor de l’assegurança, en un suport durador, la informació següent:
a) La data de venciment.
b) L’existència i els termes del dret de resolució previst en el contracte o en el marc legal vigent i la data fins a la qual es pot exercir aquest dret.
c) L’existència de qualsevol modificació contractual, especialment si es tracta d’un augment de preu.
d) La prima que s’ha de pagar.
2. L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització al mateix prenedor, assegurat o beneficiari, quan el sinistre hagi estat causat per mala fe o dol de l’assegurat, del prenedor o del beneficiari.
3. L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització ni al prenedor, ni a l’assegurat o beneficiari ni a un tercer perjudicat quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de dret establerta i pactada contractualment d’acord amb la legislació vigent. En el cas dels contractes d’assegurança obligatòria d’acord amb la legislació vigent, l’assegurador sí que està obligat a pagar la indemnització que correspongui al tercer perjudicat dins dels límits establerts per la legislació vigent, fins i tot quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de drets, sense perjudici, però, del dret de l’assegurador d’exercir l’acció de repetició o l’acció de subrogació. A més, no té mai la consideració de tercer perjudicat qui hagués sofert danys, personals o materials, essent ell mateix responsable del sinistre i, especialment, autor responsable o partícip d’un delicte o falta.
4. Quan la naturalesa de l’assegurança ho permeti i així s’hagi pactat en el contracte d’assegurança, l’assegurador pot substituir el pagament de la indemnització per la reparació o la reposició de l’objecte sinistrat.
5. L’assegurador està obligat a satisfer el pagament de la indemnització en el termini de seixanta dies naturals:
a) A comptar que disposi de tota la informació rellevant sobre el fet i les circumstàncies del sinistre.
b) Des que hagin finalitzat les investigacions i els peritatges necessaris per establir l’existència del sinistre i les seves causes i, quan correspongui, l’import dels danys i les lesions que en resultin.
c) Sempre que la responsabilitat o l’import dels danys o lesions no sigui objecte de discussió i no existeixin clàusules d’exclusió o limitatives com es detalla en l’apartat 3 d’aquest article. Més enllà d’aquest termini, els interessos de mora al tipus d’interès legal es meriten automàticament sense resultar necessari reclamar-los judicialment. Quan el pagament de la indemnització s’efectuï d’acord amb el punt 4, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui. En aquest cas, els interessos de mora no computen fins al moment en què la reparació o reposició referida sigui materialment realitzable.
6. En cas de refús de pagament per part de l’assegurador en els terminis establerts, l’assegurador ha de dirigir al perjudicat la notificació de la motivació que fonamenta el seu refús.
7. L’assegurador incorre en mora si, constant-li degudament totes les circumstàncies recollides en l’apartat 5 anterior, no ha procedit al pagament complet en el termini establert. En conseqüència, la mora no es produeix mentre no hagin finalitzat les recerques i els peritatges necessaris o quan hi hagi una causa justificada no imputable a l’assegurador que justifiqui la manca de pagament de la totalitat o d’una part de la indemnització.
8. Si l’assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació al seu càrrec, la indemnització de danys i perjudicis s’ha d’ajustar a les regles següents:
a) La indemnització per mora de l’assegurador no pertoca quan la manca de satisfacció de la indemnització que pugui deure està fonamentada en una causa justificada o que no sigui imputable a l’assegurador.
b) La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable tant als pagaments a favor de l’assegurat, prenedor o beneficiari, segons correspongui, com als que corresponguin a favor del tercer perjudicat en l’assegurança de responsabilitat civil.
c) La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable a la satisfacció de la indemnització mitjançant pagament pecuniari o mitjançant reparació o reposició de l’objecte sinistrat. En aquest cas, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui.
d) La indemnització per mora consisteix en el pagament d’un interès anual igual al de l’interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 20% els primers noranta dies naturals i en el 50% a partir d’aquest termini.
e) El terme inicial del còmput dels interessos de mora és la data d’entrada en mora segons el que està establert en l’apartat 5. Respecte del tercer perjudicat o els seus hereus, el terme inicial és la data de la reclamació o la de l’exercici de l’acció directa.
f) El terme final del còmput dels interessos és el dia en què efectivament l’assegurador, segons correspongui, satisfaci la indemnització mitjançant pagament, reparació o reposició a l’assegurat, beneficiari o perjudicat segons correspongui.
9. Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador i així consti en la pòlissa, aquesta pòlissa tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, l’assegurador a qui s’hagi notificat l’existència d’aquests drets no pot pagar la indemnització deguda sense el consentiment del titular del dret real o del privilegi.
10. Salvat en els contractes d’assegurança de vida i en els d’assegurança de malaltia, el contracte pot preveure la possibilitat per a l’assegurador de resoldre el contracte després d’un sinistre que hagi donat lloc al pagament d’una indemnització quan el prenedor o l’assegurat han mancat a alguna de les obligacions al seu càrrec en matèria de declaració de sinistre amb intenció dolosa o per culpa greu, o en cas d’extinció del risc assegurat. Aquesta resolució s’ha de comunicar al prenedor al més aviat possible i pot prendre efecte el mateix dia que es notifiqui fefaentment al prenedor.
11. Les comunicacions efectuades per un mediador d’assegurances a l’assegurador en nom del prenedor de l’assegurança tenen els mateixos efectes que si les fa el prenedor mateix, llevat d’indicació en contra d’aquest últim. En aquest sentit, es requereix que el mediador d’assegurances disposi d’una pòlissa de responsabilitat civil professional que cobreixi els danys i perjudicis que pugui causar qualsevol incidència en la comunicació precontractual o en el procés de subscripció o de declaració i gestió de sinistres en nom del prenedor davant de l’assegurador. Aquesta pòlissa ha de tenir una cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per sinistre i d’1.500.000 d’euros per any per al total dels sinistres. En tot cas, cal el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança per subscriure un nou contracte o per modificar o rescindir el contracte d’assegurança en vigor.

Article 20 · Pròrroga del contracte

Sentències
1. La durada del contracte s’ha de determinar a la pòlissa, la qual, tractant-se d’assegurances contra danys, no pot fixar un termini superior a deu anys. Tanmateix, pot establir-se que el contracte es prorrogui una o més vegades per un període no superior a un any cada vegada. En aquest cas, s’han d’expressar les condicions i els terminis de l’oposició a la pròrroga per part del prenedor i de l’assegurador.
2. Les parts es poden oposar a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l’altra part, efectuada amb un termini d’almenys trenta dies naturals d’anticipació a la conclusió del període de l’assegurança en curs quan qui s’oposi a la pròrroga sigui el prenedor, i de seixanta dies naturals quan sigui l’assegurador. Els requisits i els terminis de l’oposició a la pròrroga de cada part s’han de destacar de manera especial a la pòlissa.
3. Si no s’especifica contractualment, la pròrroga ha de ser d’un any.

Article 21 · Augment de tarifes

Sentències
1. El contracte pot reservar a l’assegurador el dret d’aplicar un augment de preu a un contracte vigent.
2. L’entitat asseguradora que, durant la vigència del contracte, pretengui augmentar el preu, només pot fer aquesta adaptació amb efectes a partir de la següent data de venciment, renovació del contracte o l’anualitat següent, quan correspongui. L’entitat asseguradora ha de comunicar aquesta modificació al prenedor de l’assegurança, en un suport durador i amb una antelació mínima de seixanta dies naturals a la data d’efecte de l’ajust de tarifa. Quan l’assegurador no hagi efectuat la notificació corresponent al prenedor en el temps i en la forma previstos legalment, el prenedor té dret a refusar l’augment de preu corresponent.
3. S’entén per augment de preu la modificació de la tarifa per a la cobertura del mateix risc; és a dir, que un increment de preu per variació del risc cobert no es considera un augment de preu a l’efecte del que està previst en aquest article, sinó una modificació del risc cobert.
4. En cas d’augment de preu sense variació del risc, el prenedor pot rescindir el contracte mitjançant una notificació escrita a l’assegurador enviada abans de l’entrada en vigor de l’increment de la tarifa.
5. Si l’assegurador no comunica l’augment de preu en els termes establerts en aquest article, el prenedor de l’assegurança té dret a resoldre el contracte sense cap penalització. Aquest dret pot exercir-se en qualsevol moment a partir de la data de venciment o renovació, sempre que no hagin transcorregut més de seixanta dies naturals des de l’entrada en vigor de l’increment de tarifa per a la cobertura del mateix risc.

Article 22 · Resolució del contracte

Sentències
1. La resolució del contracte es fa per carta certificada o contra rebut al domicili de l’assegurador, o per un altre mitjà que les parts hagin pactat i documentat en el contracte.
2. Llevat que la Llei estableixi el contrari, la resolució només té efectes a l’expiració d’un termini d’almenys trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la notificació o de la data de recepció de la carta. En qualsevol cas, aquest termini s’ha d’indicar en el contracte i s’ha de recordar en l’acte de resolució.
3. Llevat dels casos previstos per la Llei, o dels pactats en el contracte, l’assegurador no pot resoldre unilateralment el contracte abans que venci.
4. Quan el contracte s’extingeixi per extinció del risc assegurat o per exercici del dret de desistiment, i sempre que no s’hagi produït un sinistre, les primes pagades relatives al període d’assegurança posterior a la data d’efectivitat de la resolució s’han de reemborsar en el termini de trenta dies naturals següents a la data d’efecte de la resolució. Més enllà d’aquest termini, els interessos legals s’executen automàticament.
5. En cas d’extinció parcial o de qualsevol altra reducció de les prestacions de l’assegurança (disminució de les garanties o cobertures), l’apartat anterior només s’aplica a aquesta reducció i en la mesura d’aquesta reducció.

Article 23 · Fallida del prenedor de l’assegurança

Sentències
1. En cas de fallida del prenedor de l’assegurança, l’assegurança queda en benefici del col·lectiu de creditors que esdevenen deutors de l’assegurador per l’import de les primes degudes a partir de la declaració de concurs i sempre que el prenedor sigui l’assegurat.
2. Tant l’assegurador com l’administrador judicial de la fallida del prenedor de l’assegurança tenen dret a rescindir el contracte.
3. La rescissió del contracte tant per part de l’assegurador com de l’administrador judicial només es pot produir dins dels noranta dies naturals després de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) de la declaració de fallida, i s’ha de notificar dins del mes següent a l’expiració d’aquest termini.
4. Quan el prenedor de l’assegurança sigui declarat en concurs o fallida, els òrgans de representació dels creditors poden exigir a l’assegurador la reducció de l’assegurança.
5. Aquest article no s’aplica a l’assegurança de persones.

Article 24 · Fallida de l’assegurador

Sentències
1. En cas de liquidació de l’assegurador en el marc d’un procediment d’insolvència, els contractes d’assegurança vigents en el moment de l’obertura de la liquidació conserven l’eficàcia fins a concloure el procés de liquidació i vencen en aquest moment sense possibilitat de pròrroga, sens perjudici de la facultat dels liquidadors de declarar-ne el venciment anticipat.
2. En el supòsit d’haver-se dictat la suspensió de pagaments de l’entitat asseguradora, o qualsevol mesura similar contra l’assegurador, el prenedor de l’assegurança pot rescindir el contracte amb efecte immediat.

Article 25 · Prescripció d’accions

Sentències
1. Les accions derivades del contracte d’assegurança de danys prescriuen en el termini de dos anys.
2. Les accions derivades del contracte d’assegurança de persones prescriuen en el termini de tres anys.
3. El termini de prescripció s’interromp en virtut de les causes següents:
a) El reconeixement del deute per part del deutor.
b) La reclamació judicial o extrajudicial del deute per part del creditor. La interrupció comporta que el termini comenci a córrer novament en la seva integritat, sense que es pugui computar la part transcorreguda abans de la interrupció.
4. En cas de designació de pèrits d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el termini de prescripció queda suspès des que tingui lloc la primera designació i fins que s’esgotin els terminis per impugnar els dictàmens i aquests dictàmens esdevinguin inatacables o, quan siguin impugnats, fins que es resolguin de manera definitiva les impugnacions corresponents. Des de llavors torna a reprendre’s el transcurs del termini suspès.

Títol II. Assegurances contra danys

Capítol primer. Interès i objecte assegurat

Article 26 · Interès assegurat

Sentències
1. Sense perjudici del que preveu l’article 12 d’aquesta Llei, el contracte d’assegurança contra danys és nul si en el moment en què es conclou no hi ha un interès de l’assegurat per indemnitzar el dany.
2. L’assegurança no pot ser objecte d’enriquiment injust per a l’assegurat. Per determinar el dany, cal atenir-se al valor de l’interès assegurat en el moment immediatament anterior a l’esdeveniment del sinistre.
3. Si en el moment de l’esdeveniment del sinistre la suma assegurada és inferior al valor de l’interès, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany causat en la mateixa proporció en què aquella suma cobreix l’interès assegurat.
4. Contràriament, si la suma assegurada supera el valor de l’interès assegurat, qualsevol de les parts del contracte pot exigir la reducció de la suma i de la prima, i l’assegurador ha de restituir l’excés de les primes percebudes. Si es produeix el sinistre, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany efectivament causat. Quan la sobreassegurança sigui deguda a la mala fe de l’assegurat, el contracte és ineficaç. L’assegurador de bona fe pot retenir les primes vençudes i les del període en curs.
5. Sense perjudici del que preveu l’apartat 2 anterior, les parts, de comú acord, poden fixar a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, el valor de l’interès assegurat que s’ha de tenir en compte per calcular la indemnització. L’assegurador únicament pot impugnar el valor estimat quan la seva acceptació hagi estat prestada per violència, intimidació o dol, o quan per error l’estimació sigui notablement superior al valor real de l’interès assegurat corresponent al moment de l’esdeveniment del sinistre.
6. Si per pacte exprés les parts acorden que la suma assegurada cobreixi plenament el valor de l’interès durant la vigència del contracte, la pòlissa ha d’incloure necessàriament els criteris i els procediments per adequar la suma assegurada i les primes a les oscil·lacions del valor d’interès.
7. Les parts, de comú acord, poden excloure a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, l’aplicació de la regla proporcional establerta a l’apartat 3.
8. En cas d’assegurança múltiple, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar, llevat de pacte en contra, a cada assegurador les altres assegurances que hagin contractat. Si per dol s’omet aquesta comunicació, i en cas de sobreassegurança es produís el sinistre, els asseguradors no estan obligats a pagar la indemnització. Un cop produït el sinistre, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat ho han de comunicar a cada assegurador amb indicació de la identitat dels altres asseguradors en els termes establerts a l’article 18 d’aquesta Llei. Els asseguradors han de contribuir a l’abonament de la indemnització en proporció a la mateixa suma assegurada, sense que es pugui superar la quantia del dany. Dins aquest límit l’assegurat pot demanar a cada assegurador la indemnització deguda, segons el contracte respectiu. L’assegurador que ha pagat una quantitat superior a la que li correspongui proporcionalment pot repetir contra la resta dels asseguradors.

Article 27 · Transmissió de l’objecte assegurat

Sentències
1. En cas de transmissió de l’objecte assegurat, llevat de pacte en contrari, l’adquirent se subroga en el moment de l’alienació en els drets i les obligacions que en el contracte d’assegurança corresponien al titular anterior.
2. L’assegurat està obligat a comunicar per escrit a l’adquirent l’existència del contracte de l’assegurança de la cosa transmesa.
3. L’assegurat té l’obligació de comunicar la transmissió a l’assegurador en el termini de deu dies naturals després d’haver-ne tingut coneixement. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca de comunicació.
4. Són solidàriament responsables del pagament de les primes vençudes en el moment de la transmissió l’adquirent i el titular anterior o, quan aquest últim hagi mort, els seus hereus.
5. En matèria de rescissió del contracte per transmissió de l’objecte assegurat, s’apliquen les regles següents:
a) Les pòlisses a l’ordre o al portador no es poden rescindir per transmissió de l’objecte assegurat.
b) L’assegurador pot rescindir el contracte dins els quinze dies naturals següents a aquell en què tingui coneixement de la transmissió verificada. Un cop exercit el seu dret i notificat per escrit a l’adquirent, l’assegurador queda obligat durant un termini de trenta dies naturals a partir de la notificació. L’assegurador ha de restituir la part de prima que correspongui a períodes de l’assegurança durant els quals no hagi suportat el risc com a conseqüència de la rescissió.
c) L’adquirent de la cosa assegurada també pot rescindir el contracte si ho comunica per escrit a l’assegurador en el termini de quinze dies naturals, comptats des que va conèixer l’existència del contracte. En aquest cas, l’assegurador adquireix el dret a la prima corresponent a tot el període que hagi començat a córrer quan tingui efectes la rescissió.

Capítol segon. Sinistres i indemnització

Article 28 · Tramitació dels sinistres

Sentències
1. Una vegada produït el sinistre, i en el termini de cinc dies naturals a partir que s’hagi notificat, l’assegurat o el prenedor han de comunicar per escrit a l’assegurador la relació dels objectes existents en el moment del sinistre i la dels salvats i l’estimació dels danys. Incumbeix a l’assegurat la prova de la preexistència dels objectes.
2. El contingut de la pòlissa constitueix una presumpció a favor de l’assegurat quan raonablement no es puguin aportar proves més eficaces i l’assegurat no hagi actuat de manera dolosa o negligent.

Article 29 · Fixació de la indemnització

Sentències
1. Si les parts es posen d’acord en qualsevol moment sobre l’import i la forma de la indemnització, l’assegurador ha de pagar la suma convinguda o efectuar les operacions necessàries per reparar o reemplaçar l’objecte assegurat, segons correspongui d’acord amb el que hagin pactat les parts.
2. Si les parts no s’han posat d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització dins el termini de quaranta dies naturals des de la recepció per part de l’assegurador de la declaració del sinistre i de tenir deguda constància de les seves circumstàncies rellevants, s’apliquen les regles següents, amb el benentès que l’obtenció de la prova pericial no significa l’acceptació de la responsabilitat del sinistre per part de l’assegurador. Sobre aquesta última qüestió, quan correspongui, es resol ulteriorment en el procediment judicial corresponent:
a) Cada part ha de designar un pèrit, i ha de constar per escrit la seva acceptació. Si una de les parts no ha fet la designació, està obligada a fer-la en els set dies hàbils següents a la data en què sigui requerida per la part que hagi designat el seu; si no ho fa, s’entén que accepta el dictamen que emeti el pèrit de l’altra part.
b) Quan els dos pèrits arribin a un acord, s’ha de reflectir en una acta conjunta, en què s’han de fer constar les causes del sinistre, la valoració dels danys, les altres circumstàncies de fet que influeixin en la determinació de la indemnització, segons la naturalesa de l’assegurança de què es tracti, i la proposta de l’import líquid de la indemnització.
c) Quan no hi hagi acord entre els dos pèrits, totes dos parts n’han de designar un tercer. Quan no hi hagi acord sobre la designació del tercer pèrit, qualsevol de les parts pot sol·licitar a la Secció Civil de la Batllia la designació del tercer pèrit. L’expedient s’ha d’iniciar mitjançant un escrit en el qual s’ha de fer constar el fet de la discòrdia dels pèrits designats pels interessats per valorar els danys soferts, i s’hi ha de sol·licitar el nomenament d’un tercer pèrit. A l’escrit s’han d’adjuntar la pòlissa d’assegurança i els dictàmens dels pèrits. Admesa a tràmit la sol·licitud, s’ha de convocar una compareixença, en què s’ha d’instar els interessats que es posin d’acord en el nomenament d’un altre pèrit i, si no hi ha acord, la Batllia l’ha de nomenar. Un cop hagi acceptat el càrrec, el nomenat ha d’emetre el dictamen en el termini de trenta dies naturals o els que acordin les parts si no fos suficient per dur a terme la tasca encomanada.
d) Els dictàmens dels pèrits s’han de notificar a les parts de manera immediata i en forma fefaent i són vinculants per a les parts esmentades, només respecte de les circumstàncies fàctiques del sinistre, el dictamen unànime dels pèrits o el dictamen en què concordin la majoria d’ells. Tanmateix, les parts poden impugnar-los davant la Secció Civil de la Batllia dins el termini de seixanta dies naturals en el cas de l’assegurador i de cent vint dies naturals en el de l’assegurat, computats tots dos des de la data en què s’hagin notificat. És aplicable el procediment abreujat establert en el títol IV del llibre segon del Codi de procediment civil.
e) Cada part ha de satisfer els honoraris del seu pèrit. Els del pèrit tercer i altres despeses que ocasioni la taxació pericial són a càrrec de l’assegurat i de l’assegurador a parts iguals. Si qualsevol de les parts ha fet necessari el peritatge perquè ha mantingut una valoració del dany manifestament desproporcionada, aquesta part és l’única responsable de les despeses esmentades.
3. Si les parts, a banda de no posar-se d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització, tenen discrepàncies sobre les qüestions de dret plantejades pel sinistre, no tenen el deure d’utilitzar el procediment establert a l’apartat 2 precedent i poden exercir les accions que considerin adients en defensa dels seus drets.

Article 30 · Pagament de la indemnització en supòsits especials

Sentències
1. El dret dels creditors hipotecaris, pignoratius o privilegiats sobre béns especialment afectes s’estén a les indemnitzacions que corresponguin al propietari per raó dels béns hipotecats, pignorats o afectats de privilegi, si el sinistre s’esdevé després de la constitució de la garantia real o del naixement del privilegi. A aquest efecte, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador la constitució de la hipoteca, de la penyora o el privilegi quan tinguin coneixement de la seva existència.
2. L’assegurador a qui s’hagi notificat l’existència d’aquests drets no pot pagar la indemnització deguda sense el consentiment del titular del dret real o del privilegi.
3. Quan la indemnització s’hagi d’emprar en la reconstrucció de les coses sinistrades, l’assegurador no ha de pagar la indemnització si l’assegurat i els creditors referits no es posen d’acord sobre les garanties amb què aquelles coses han de quedar afectades a la reconstrucció. Quan no s’arribi a un acord dins d’un termini de trenta dies naturals, l’assegurador ha de consignar judicialment la indemnització.
4. L’assegurador queda alliberat de la seva obligació de pagament si hi ha alguna causa d’exclusió o limitació de drets establerta en el contracte.

Article 31 · Acció subrogatòria

Sentències
1. L’assegurador, una vegada pagada la indemnització, pot exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a la persona assegurada davant les persones que en són responsables, fins al límit de la indemnització. L’assegurador no pot exercir en perjudici de l’assegurat els drets en què s’hagi subrogat.
2. L’assegurat és responsable dels perjudicis que, amb els seus actes o omissions, pugui causar a l’assegurador en el seu dret a subrogar-se i, quan correspongui, ha de restituir a l’assegurador la indemnització en la mesura que pertoqui.
3. L’assegurador no té dret a la subrogació contra cap de les persones els actes o omissions de les quals donin origen a responsabilitat de l’assegurat, ni contra el causant del sinistre que, respecte de l’assegurat, sigui parent en línia directa o col·lateral dins el tercer grau civil de consanguinitat, pare adoptant o fill adoptiu que alhora convisquin amb l’assegurat. Aquesta norma no té efecte si la responsabilitat prové de dol o està emparada mitjançant un contracte d’assegurança. En aquest últim supòsit, la subrogació està limitada en el seu abast d’acord amb els termes del contracte d’assegurança esmentat.
4. En cas de concurrència d’assegurador i assegurat davant un tercer responsable, el recobrament obtingut s’ha de repartir entre tots dos en proporció al seu interès respectiu.

Capítol tercer. Disposicions especials sobre assegurança de responsabilitat civil

Article 32 · Acció directa contra l’assegurador

Sentències
1. El tercer perjudicat o els seus hereus tenen acció directa contra l’assegurador per exigir-li el compliment de l’obligació d’indemnitzar, sense perjudici del dret de l’assegurador a repetir contra l’assegurat, quan el dany o perjudici causat sigui degut a una conducta dolosa o per culpa o imprudència greu d’aquest últim, o quan existeixi alguna causa d’exclusió o limitativa de drets contractualment pactada amb l’assegurat d’acord amb la legislació vigent.
2. L’acció directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l’assegurador contra l’assegurat únicament en les assegurances obligatòries de conformitat amb la legislació vigent. En cas que la legislació vigent en matèria d’assegurances obligatòries no estableixi els imports mínims de les garanties obligatòries, prevaldran els límits de garantia pactats contractualment entre les parts. L’assegurador pot oposar la culpa exclusiva del perjudicat i les excepcions personals que hi tingui en contra.
3. Als efectes de l’exercici de l’acció directa, l’assegurat està obligat a manifestar al tercer perjudicat o als seus hereus l’existència del contracte d’assegurança i el seu contingut.

Article 33 · Direcció jurídica

Sentències
1. Llevat de pacte en contra, l’assegurador assumeix la direcció jurídica davant la reclamació del tercer perjudicat, i són a càrrec seu les despeses de defensa que s’ocasionin.
2. L’assegurat ha de prestar en temps i forma la col·laboració necessària amb vista a la direcció jurídica assumida per l’assegurador.
3. Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, quan qui reclami estigui també assegurat amb el mateix assegurador o hi hagi algun altre possible conflicte d’interessos, aquest assegurador ha de comunicar immediatament a l’assegurat l’existència d’aquestes circumstàncies, sense perjudici d’efectuar les diligències que pel seu caràcter urgent siguin necessàries per a la defensa. En aquests casos, l’assegurat pot optar entre el manteniment de la direcció jurídica per part de l’assegurador o confiar la seva pròpia defensa a una altra persona. En aquest últim cas, l’assegurador queda obligat a abonar les despeses d’aquesta direcció jurídica fins al límit pactat a la pòlissa.

Títol III. Assegurança de persones

Capítol primer. Disposicions comunes

Article 34 · Assegurança de persones

Sentències
1. El contracte d’assegurança de persones comprèn els riscos que puguin afectar l’existència, la integritat corporal o la salut de l’assegurat.
2. El contracte pot subscriure’s amb referència a riscos relatius a una persona o a un grup de persones. Aquest grup ha d’estar delimitat per alguna característica comuna al propòsit d’assegurar-se.
3. En les assegurances de persones, l’assegurador, fins i tot després de pagada la indemnització, no pot subrogar-se en els drets que, quan correspongui, corresponguin a la persona assegurada contra un tercer com a conseqüència del sinistre. S’exceptuen d’aquesta regla les despeses d’assistència sanitària en el cas de l’assegurança d’assistència sanitària, així com les despeses ocasionades al causant de la baixa en cas de l’assegurança de baixes i subsidis.

Capítol segon. Assegurança sobre la vida

Article 35 · Reticència i inexactitud en les declaracions del prenedor

Sentències
1. En cas de reticència i inexactitud en les declaracions del prenedor que influeixin en l’estimació del risc, cal atenir-se al que estableixen les disposicions generals d’aquesta Llei.
2. En el cas específic d’indicació inexacta de l’edat de l’assegurat, l’assegurador només pot impugnar el contracte si la verdadera edat de l’assegurat en el moment de l’entrada en vigor del contracte excedeix els límits d’admissió que hi estableix. Si passa altrament, si com a conseqüència d’una declaració inexacta de l’edat la prima pagada és inferior a la que correspondria pagar, la prestació de l’assegurador es redueix en proporció a la prima percebuda. Si, per contra, la prima pagada és superior a la que s’hauria d’haver abonat, l’assegurador està obligat a restituir l’excés de les primes percebudes sense interessos.

Article 36 · Informació als prenedors i dret de desistiment

Sentències
1. El prenedor de l’assegurança ha de ser informat durant tot el període de vigència del contracte de qualsevol modificació relativa a:
a) Les condicions generals i particulars del contracte.
b) Tota la informació de l’article 12, en cas d’incorporar un suplement de contracte o quan es modifiqui la legislació aplicable al contracte.
2. En el cas de les assegurances amb participació en beneficis, l’assegurador ha d’informar per escrit i anualment el prenedor de la situació dels seus drets, inclosa la participació en beneficis. A més, si l’assegurador ha facilitat xifres sobre l’evolució potencial de la participació en beneficis, l’assegurador ha d’informar el prenedor de les diferències entre l’evolució efectiva i les dades facilitades inicialment.
3. El prenedor d’un contracte d’assegurança individual de durada superior a sis mesos que hagi estipulat el contracte sobre la vida pròpia o la d’un tercer té la facultat unilateral de desistir del contracte sense indicació dels motius i sense cap penalització dins el termini de trenta dies naturals següents a la data en què l’assegurador li lliuri la pòlissa o el document de cobertura provisional.
4. La facultat unilateral de desistir del contracte l’ha d’exercir el prenedor mitjançant una comunicació adreçada a l’assegurador a través d’un suport durador, disponible i accessible i que permeti deixar constància de la notificació. La comunicació l’ha d’expedir el prenedor de l’assegurança abans que venci el termini que indica l’apartat anterior.
5. A partir de la data en què s’expedeixi la comunicació a què es refereix l’apartat anterior, cessa la cobertura del risc per part de l’assegurador i el prenedor de l’assegurança té dret a la devolució de la prima que hagi pagat, llevat de la part consumida durant el període de temps en què el contracte hagi tingut vigència i de les despeses ocasionades per la contractació de l’assegurança. L’assegurador ha de complir aquesta obligació dins del termini de trenta dies naturals a comptar del dia en què rebi la comunicació de desistiment.
6. Aquest article no és aplicable als contractes d’assegurança en què el prenedor assumeix el risc de la inversió i tampoc als contractes en què la rendibilitat garantida estigui en funció d’inversions assignades en aquests contractes.

Article 37 · Assegurat. Especialitats de la cobertura de defunció

Sentències
1. L’assegurança sobre la vida es pot estipular sobre la vida pròpia o la d’un tercer, tant per al cas de defunció com per al cas de supervivència o d’ambdós conjuntament, així com sobre una o diverses persones.
2. En les assegurances per al cas de mort, si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són diferents, cal el consentiment de l’assegurat, per escrit, llevat que se’n pugui presumir d’una altra manera l’interès per l’existència de l’assegurança.
3. Si l’assegurat és menor d’edat, a més cal l’autorització per escrit dels representants legals.
4. No es pot contractar una assegurança de vida per al cas de mort de menors de catorze anys d’edat o d’incapacitats. S’exceptuen d’aquesta prohibició els contractes d’assegurances que cobreixin les despeses d’enterrament de menors de catorze anys i aquells en els quals la cobertura de mort sigui inferior o igual a la prima satisfeta per la pòlissa o al valor de rescat. Aquest apartat no és aplicable a les assegurances de decessos, accidents i assistència sanitària.
5. En matèria de cobertura de mort de l’assegurat s’apliquen les regles especials següents:
a) L’assegurador només s’allibera de la seva obligació si la mort de l’assegurat té lloc per alguna de les circumstàncies expressament excloses en la pòlissa.
b) La mort de l’assegurat, causada dolosament pel beneficiari, el priva del dret a la prestació establerta en el contracte, i aquesta prestació queda integrada en el patrimoni del prenedor.
c) El risc d’autòlisi de l’assegurat queda cobert en els termes establerts a les condicions generals o particulars del contracte d’assegurança.
d) També s’apliquen les normes de la lletra c) anterior en cas d’increment de les garanties d’un risc no previst en el contracte inicial, fins a aquest augment i durant l’any següent a aquest augment.
e) Llevat que s’acordi el contrari, l’assegurador no garanteix la mort de l’assegurat quan la seva causa immediata i directa sigui un delicte o una falta dolosa dels quals l’assegurat sigui l’autor o coautor i dels quals ha pogut preveure les conseqüències.

Article 38 · Beneficiari

Sentències
1. El prenedor o l’assegurat, pot designar un beneficiari o modificar la designació anteriorment efectuada, sense necessitat de consentiment de l’assegurador.
2. Si en el moment de la mort de l’assegurat no hi ha un beneficiari concretament designat, ni regles per determinar-lo, el capital ha de formar part del patrimoni del prenedor.
3. La designació del beneficiari es pot fer a la pòlissa, amb una declaració escrita posterior comunicada a l’assegurador o en qualsevol de les formes legalment admeses per a la successió. Els beneficiaris que siguin hereus conserven aquesta condició encara que renunciïn a l’herència.
4. En cas de designació genèrica del beneficiari, s’apliquen les regles especials següents:
a) La designació genèrica a favor dels fills s’entén feta a favor de tots els descendents de l’assegurat amb dret de successió.
b) La designació a favor dels hereus del prenedor, de l’assegurat o d’una altra persona s’entén feta a favor dels que tinguin aquesta condició en el moment de la mort de l’assegurat.
c) La designació genèrica a favor dels hereus s’entén feta a favor dels hereus de l’assegurat que tinguin aquesta condició en el moment de la mort de l’assegurat.
d) La designació a favor del cònjuge s’entén feta a favor de qui sigui el cònjuge en el moment de la mort de l’assegurat.
5. Si la designació es fa a favor de diversos beneficiaris, la prestació convinguda es distribueix, llevat d’estipulació en contra, en parts iguals. Quan es faci a favor dels hereus, la distribució té lloc en proporció a la quota hereditària, llevat de pacte en contra. La part no adquirida per un beneficiari augmenta les altres.
6. En cas de mort del beneficiari designat produïda abans del venciment del contracte d’assegurança, inclús quan hagués acceptat la designació, la prestació convinguda correspon al prenedor o als seus successors.
7. El prenedor de l’assegurança pot revocar la designació del beneficiari en qualsevol moment, mentre no hagi renunciat expressament i per escrit a aquesta facultat. La revocació s’ha de fer de la mateixa forma establerta per a la designació.
8. El prenedor perd els drets de rescat, avançament, reducció i pignoració de la pòlissa si renuncia a la facultat de revocació.
9. La prestació de l’assegurador s’ha de lliurar al beneficiari, en compliment del contracte, fins i tot contra les reclamacions dels hereus legítims i creditors de qualsevol classe del prenedor de l’assegurança. Uns i altres poden, tanmateix, exigir al beneficiari el reemborsament de l’import de les primes abonades pel contractant en frau dels seus drets.

Article 39 · Reducció i rescat de l’assegurança. Avançaments

Sentències
1. Al contracte d’assegurança es regulen els drets de rescat i reducció de la suma assegurada, de manera que l’assegurat pugui conèixer en qualsevol moment el valor de rescat o de reducció corresponent.
2. Una vegada transcorregut el termini que estableixi la pòlissa, que no pot ser superior a dos anys des de la vigència del contracte, la manca de pagament de la prima produeix la reducció de l’assegurança d’acord amb la taula de valors que ha de figurar a la pòlissa. La reducció de l’assegurança es produeix igualment quan ho sol·liciti el prenedor, una vegada transcorregut aquell termini.
3. En el cas que el prenedor hagi pagat la prima dels dos primers anys o del període previst a la pòlissa si aquest període és inferior, pot exercir el dret de rescat mitjançant la sol·licitud oportuna, d’acord amb les taules de valors que han de figurar a la pòlissa. El dret de rescat correspon de manera exclusiva al prenedor, sense que pugui transmetre’s als seus successors, causahavents o creditors.
4. L’assegurador ha de concedir al prenedor avançaments sobre la prestació assegurada, d’acord amb les condicions fixades a la pòlissa, una vegada pagades les primes a què es refereix el punt anterior.
5. En les assegurances de supervivència, les assegurances temporals per a cas de mort i les assegurances col·lectives que instrumentin compromisos de pensions no són exigibles per part del prenedor els drets de rescat, reducció i avançament. Els asseguradors poden concedir al prenedor aquests drets en els termes que es determinin al contracte.

Article 40 · Cessió i pignoració de la pòlissa

Sentències
1. En qualsevol moment, el prenedor pot cedir o pignorar la pòlissa, sempre que no hagi estat designat beneficiari amb caràcter irrevocable.
2. La cessió o pignoració de la pòlissa implica la revocació del beneficiari.
3. El prenedor ha de comunicar fefaentment a l’assegurador, per escrit, la cessió o la pignoració efectuada.

Capítol tercer. Altres assegurances de persones

Article 41 · Disposicions especials sobre assegurança d’accidents

Sentències
1. Si l’assegurat provoca intencionadament l’accident, l’assegurador s’allibera del compliment de la seva obligació.
2. En el supòsit que el beneficiari causi dolosament el sinistre, queda nul·la la designació feta a favor seu. La indemnització correspon al prenedor, si es tracta d’una persona diferent del beneficiari, o, quan correspongui, als seus hereus.
3. Les despeses d’assistència sanitària són a càrrec de l’assegurador d’accidents sempre que se n’hagi establert la cobertura expressament en la pòlissa i que aquesta assistència s’hagi efectuat en les condicions previstes en el contracte. En tot cas, aquestes condicions no poden excloure les assistències necessàries de caràcter urgent.

Article 42 · Disposicions especials sobre assegurança de malaltia i d’assistència sanitària

Sentències
1. Quan el risc assegurat sigui la malaltia, l’assegurador es pot obligar, dins els límits de la pòlissa, en cas de sinistre, al pagament de la quantitat o proporció que es determini de les despeses d’assistència mèdica i farmacèutica.
2. Si l’assegurador assumeix directament la prestació dels serveis mèdics i quirúrgics, la realització d’aquests serveis s’ha d’efectuar dins els límits de la pòlissa.

Títol IV. Règim sancionador dels mediadors d’assegurances

Article 43 · Autoritat competent

Sentències

La competència per instruir els expedients sancionadors i per imposar les sancions correspon a l’Autoritat Financera Andorrana.

Article 44 · Subjectes infractors

Sentències

Són subjectes infractors i incorren en responsabilitat susceptible de sanció d’acord amb el que disposa aquest títol els mediadors d’assegurances que portin a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions als articles següents. Així mateix, són subjectes autors i/o responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’alta direcció de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 45 · Classificació de les infraccions

Sentències

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, en virtut de la seva importància segons el que disposa aquesta Llei.

Article 46 · Infraccions molt greus

Sentències

Es consideren infraccions molt greus les accions o omissions següents:

a) L’incompliment, prèviament a l’exercici de l’activitat de mediació, del deure d’inscripció al Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana.
b) L’incompliment del deure de tenir vigent una pòlissa de responsabilitat civil professional per part del mediador d’assegurances que cobreixi els danys i perjudicis que pugui causar qualsevol incidència en la comunicació precontractual o en el procés de subscripció o de declaració i gestió de sinistres en nom del prenedor davant de l’assegurador previst en la legislació vigent.
c) La realització per part del mediador d’assegurances de comunicacions a l’assegurador, en nom del prenedor de l’assegurança, que impliquin la subscripció d’un contracte o la modificació o la rescissió d’un contracte vigent sense el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança, i causar així un perjudici a aquest últim o a l’assegurat.
d) La realització d’actes o operacions que incompleixin les normes sobre transparència de mercat i protecció dels drets dels usuaris en l’àmbit de les assegurances, així com l’incompliment per part del mediador d’assegurances de les normes imperatives de la legislació específica sobre el contracte d’assegurança quan no estiguin tipificades com una infracció greu i sempre que, pel nombre d’afectats, la reiteració de la conducta o els efectes sobre la confiança de la clientela i l’estabilitat del sector assegurador, es pugui determinar que els incompliments són especialment rellevants.
e) La comissió d’una infracció greu quan, durant els cinc anys anteriors a aquesta infracció, hagi estat imposada una sanció ferma pel mateix tipus d’infracció.

Article 47 · Infraccions greus

Sentències

Es consideren infraccions greus les accions o omissions següents:

a) L’incompliment d’alguna de les obligacions d’informació a les quals es refereix aquesta Llei.
b) L’incompliment del deure de comunicació a l’Autoritat Financera Andorrana de qualsevol modificació relativa a les dades informades en la sol·licitud d’inscripció al Registre de Mediadors d’Assegurances o fer-ho fora dels terminis legalment previstos a aquest efecte.
c) L’incompliment per part del mediador de les normes imperatives de la legislació específica sobre el contracte d’assegurança quan, durant els dos anys anteriors a la comissió de l’incompliment, s’haguessin desatès més de cinc requeriments de l’Autoritat Financera Andorrana en el termini atorgat a aquest efecte, quan no sigui considerat com a infracció molt greu.
d) La comissió d’una infracció lleu quan, durant els dos anys anteriors a aquesta infracció, hagi estat imposada una sanció ferma no prescrita pel mateix tipus d’infracció.

Article 48 · Infraccions lleus

Sentències

Es considera infracció lleu qualsevol altre incompliment d’aquesta Llei que no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Article 49 · Sancions

Sentències
1. Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:
a) Baixa en el Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana.
b) Suspensió per un termini d’entre cinc i deu anys per a l’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances.
c) Sanció pecuniària administrativa per un import de fins a l’1,5% de la xifra neta de negocis registrada en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 12.001 euros.
d) Sanció pecuniària administrativa d’entre 12.001 euros i 50.000 euros per a les persones físiques, sempre que les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
e) Sanció pecuniària administrativa de fins al doble de l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció, en el cas que es pugui determinar.
f) Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2. Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:
a) Suspensió per un termini d’entre un i cinc anys per a l’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances.
b) Sanció pecuniària administrativa per un import de fins a l’1% de la xifra neta de negocis registrada en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 6.001 euros.
c) Sanció pecuniària administrativa d’entre 6.001 euros i 12.000 euros per a les persones físiques, sempre que les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
d) Sanció pecuniària administrativa de fins a l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció, en el cas que es pugui determinar.
e) Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. Per la comissió d’infraccions lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:
a) Sanció pecuniària administrativa per un import de fins al 0,75% de la xifra neta de negocis en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 2.500 euros.
b) Sanció pecuniària administrativa d’entre 2.500 euros i 6.000 euros per a les persones físiques, sempre que les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
c) Sanció pecuniària administrativa de fins a l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció, en el cas que es pugui determinar.
d) Amonestació privada.

Article 50 · Criteris de graduació de les sancions

Sentències
1. En la imposició de sancions s’han de tenir en compte els factors d’agreujament o atenuació que poguessin concórrer.
2. Es consideren agreujants o atenuants, segons els casos, les circumstàncies següents:
a) La gravetat i la durada de la infracció.
b) El grau de responsabilitat del subjecte infractor.
c) El dany causat a clients i tercers per la infracció, en la mesura que puguin determinar-se.
d) El nivell de cooperació del subjecte infractor amb l’AFA.
e) Les mesures adoptades pel subjecte infractor per evitar que la infracció es repeteixi.
f) Quan correspongui, les infraccions anteriors del subjecte infractor.

Article 51 · Prescripció de les infraccions

Sentències
1. Les infraccions prescriuen pel venciment del termini de tres anys. Si s’han produït actes destinats a amagar o dissimular aquestes infraccions als òrgans de supervisió i control, la prescripció té lloc al cap de deu anys.
2. El termini de prescripció es comença a comptar des de la data en què la infracció s’ha comès. Interromp la prescripció la iniciació, per part de l’AFA, de les actuacions corresponents destinades a la recerca o a l’exigència de les responsabilitats que siguin procedents, amb la notificació prèvia al subjecte infractor. Pel que fa a les infraccions comeses per mitjà d’una activitat continuada, el còmput de la prescripció s’ha d’iniciar a partir de la data en què cessi l’activitat o de l’últim acte constitutiu de la infracció.

Article 52 · Procediment sancionador

Sentències

El procediment sancionador per les infraccions d’aquest capítol es tramita d’acord amb el que disposa el capítol tercer de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

jurisprudència.ad
Totes les lleis