221 articles · 11 versions · Text oficial consolidat
L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.
Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar. Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció. Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes. Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.
La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.
Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.
El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.
Es considera detingut il·legalment:
Poden instar el procediment:
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.
El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat. En l’escrit o en la compareixença es farà constar:
L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.
L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituirse ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut. El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte. En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.
La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.
Sense contingut
No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.
Sense contingut
Sense contingut
Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.
L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.
Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.
La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.
L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essentne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.
L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.
La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn. En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat. Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis. A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes. La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció. Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.
Sense contingut
Sense contingut
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable. Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo, excepte quan només s’hagin pronunciat sobre qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin la qüestió de fons plantejada en el judici.
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques. A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.
El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.
Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.
En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn. El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.
Sense contingut
El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes. Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.
Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.
El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.
És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.
El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.
Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.
En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol divuitè de la present llei.
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut