1. Sense perjudici dels drets i els deures previstos en l’ordenament jurídic, les administracions públiques han de fomentar l’extensió de l’ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i de qualsevol altra mena.
2. Correspon a totes les administracions:
a) Aprovar la normativa i la dotació pressupostària necessàries per garantir l’ús habitual, correcte i accessible del català en l’àmbit de cada administració i assegurar la formació permanent de les persones que hi treballen.
b) Aprovar les mesures necessàries perquè els ciutadans no catalanoparlants siguin conscients de la importància de conèixer i fer servir la llengua oficial i informar-los dels recursos i les eines disponibles per aprendre català.
c) Promoure la presència de la llengua catalana en l’àmbit digital i afavorir el desenvolupament tecnològic lingüístic mitjançant el foment i el suport material de programes de traducció, de reconeixement vocal o de correcció.
d) Protegir i promoure la llengua de signes catalana perquè les persones amb discapacitat que ho necessitin puguin disposar d’un servei d’interpretació de llengua de signes per exercir els seus drets fonamentals.
e) Coordinar-se per establir i aplicar mecanismes de planificació lingüística que incloguin campanyes i altres actuacions específiques per afavorir l’ús de la llengua oficial en àmbits en què és insuficient.
f) Observar escrupolosament les disposicions d’aquesta Llei i els reglaments que la despleguen pel que fa a la llengua de treball, d’atenció al públic i d’altres funcions o supòsits que els afecten.
3. Les administracions poden establir subvencions, premis, guardons o acords de col·laboració per a les iniciatives en favor de la llengua que van més enllà de les obligacions que fixa aquesta Llei.