1. El català és la llengua emprada per totes les institucions públiques d’acord amb l’ordenament jurídic. També és la llengua de les societats públiques i de totes les empreses o entitats en què participen les administracions públiques. Per tant, és la llengua:
a) De l’atenció oral als ciutadans i de les converses entre treballadors d’organismes públics quan exerceixen les seves funcions professionals. Amb aquesta finalitat, el personal de les administracions públiques saluda i manté les converses en català i només canvia de llengua si l’interlocutor no entén el català.
b) De les lleis, els reglaments, els decrets, les ordinacions i tots els altres textos oficials; de totes les activitats administratives i judicials, i en general de les administracions, les societats públiques i les entitats parapúbliques.
c) De tots els documents que emanen de les administracions públiques, amb independència del suport en què es presentin.
d) Dels instruments públics.
e) Dels assentaments dels registres públics i els documents que s’inscriuen en aquests registres o que n’emanen, amb les excepcions autoritzades legalment.
f) Dels efectes timbrats i els documents oficials andorrans, amb independència del suport en què es presentin. Excepcionalment, les administracions poden fer formularis multilingües a més del català, després de l’informe preceptiu del ministeri encarregat de la política lingüística.
g) De tots els escrits, projectes, pressupostos i documents en general adreçats a qualsevol administració andorrana. En el cas de dificultats raonables per aportar els documents en la llengua oficial, l’administració de què es tracti pot dispensar d’aquesta obligació, excepte si es preveu que seran fets públics.
2. Els apartats anteriors no són aplicables a les comunicacions que efectuïn les administracions públiques en el marc de les relacions exteriors, per a les quals regeixen les normes internacionals. En aquestes relacions, les administracions andorranes poden utilitzar qualsevol llengua estrangera que faciliti la comunicació amb l’interlocutor. No obstant això, les administracions públiques han de mantenir una còpia escrita en llengua catalana, en paper oficial i segellada, si es preveu que el document de què es tracti serà fet públic.
3. Les institucions i els organismes públics i parapúblics han de garantir la correcció en l’ús de la llengua, tant oral com escrita, i s’han de dotar dels recursos necessaris per fer-ho possible.
4. Les institucions i els organismes públics i parapúblics tenen la responsabilitat particular que el llenguatge que fan servir sigui accessible, acurat i comprensible.
5. Tots els dispositius electrònics (ordinadors, tauletes, telèfons, etc.) facilitats per les administracions als seus serveis –inclosos els centres educatius–, els de les entitats parapúbliques i els de qualsevol entitat o empresa que rebi subvencions públiques han d’estar configurats en català i han de tenir en català el programari si està disponible en el mercat en les mateixes condicions d’actualització.