1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals finalitzi l’any 2023, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts, d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada.
No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui la finalització de la durada del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que el contracte es prorrogui un any més com a màxim. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per la part arrendatària en cas que el dia en què s’acabi la durada del contracte estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu.
La part arrendadora pot actualitzar la renda durant aquesta pròrroga legal, d’acord amb l’índex que el Govern aprovi per a la revaloració dels salaris, sempre que la facultat d’actualitzar la renda estigui pactada al contracte d’arrendament.
2. Tanmateix, la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte en els casos següents:
a) Quan la part arrendadora cedeixi l’habitatge arrendat al Govern per a usos socials, si bé no es pot fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins que deixi de ser vigent. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada s’han de regular en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts.
b) Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat en finalitzar el contracte d’arrendament per l’expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars de fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.Amb la finalitat de garantir que l’habitatge es destina a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, la part arrendadora ha de justificar el parentiu corresponent i adjuntar una declaració jurada sobre el destí de l’habitatge. La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu.Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals posteriors a l’expiració del contracte, el canvi de cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta. L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor de familiars previstos en aquest apartat han de ser per a un període mínim de cinc anys, llevat que no es pugui complir el període mínim esmentat degut a una causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf anterior, la persona propietària ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones. La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. No obstant això, la persona propietària pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.Als efectes previstos en aquest article, s’entén per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions.Aquesta excepció pot ser al·legada per persones jurídiques que hagin actuat en el contracte d’arrendament com a arrendadores, sempre que la recuperació interessada es destini a socis o accionistes, o familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests i que s’acrediti el caràcter de soci o d’accionista i, en el seu cas, el parentiu amb el destinatari de l’habitatge.
c) Quan la renda mensual de l’habitatge corresponent superi l’import de 1.500 euros. Aquesta renda es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resten exclosos del seu còmput el preu de les places d’aparcament, els trasters o qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament. Aquesta excepció no és aplicable quan la part arrendatària tingui reconeguda la condició de família nombrosa.
d) Quan, en compliment de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i de l’urbanisme, s’hagin d’executar obres relatives a la seguretat, salubritat i higiene que impedeixin que l’habitatge continuï ocupat. Aquests treballs han de constituir actuacions subjectes a llicència prèvia d’acord amb l’article 134 de la Llei general d’ordenació del territori i de l’urbanisme, i la incompatibilitat entre l’execució de l’obra i l’ocupació de la finca s’ha de fer constar a l’estudi de seguretat i salut en el treball i al projecte de seguretat i salut que signen la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals. La propietat ha de comunicar la voluntat de rescindir el contracte d’arrendament per aquesta causa amb una antelació mínima de tres mesos a la data de l’expiració del contracte i ha d’adjuntar una còpia de l’atorgament de la llicència, així com un certificat signat per la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals en què es faci constar la incompatibilitat dels treballs amb l’ocupació de l’habitatge. La llicència d’obres ha d’indicar el termini per començar-les, que no pot ser superior als sis mesos des de la data d’expiració del contracte.