El nombre de notaris és fixat per acord del Govern, en funció de les necessitats del país, per a la prestació deguda dels serveis que tenen encomanats, amb un mínim de quatre notaris i un límit màxim d’un notari per cada deu mil habitants.
En cas de la supressió d’una notaria, els protocols passen a formar part de l’Arxiu General de Protocols i han de ser lliurats a aquest efecte pel notari interessat en els termes que estableixen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 36.
Els notaris que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del notari expedientat, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
El protocol notarial és el conjunt d’instruments, índexs i documentació que s’hagi derivat de l’exercici de la funció notarial, tant en suport de paper com en suport electrònic o digital, o en qualsevol altre suport.
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment de l’Arxiu General de Protocols són a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
El notari té accés al Registre de Disposicions de Darrera Voluntat i lliura certificacions de les inscripcions que s’hi hagin practicat en els casos següents:
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment del Registre de Disposicions de Darrera Voluntat són a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
Les disposicions de darrera voluntat es regeixen, quant a la forma i els requisits, pels preceptes de la legislació civil aplicable, en relació amb la qual aquesta Llei té caràcter subsidiari.
Les escriptures públiques es redacten de manera que quedin perfectament diferenciades la compareixença, l’exposició, les estipulacions, l’atorgament i l’autorització.
Quan alguna de les persones atorgants sigui estrangera o quan en la redacció d’una escriptura pública els notaris hagin de qualificar documents atorgats a l’estranger, poden assegurar-se de la capacitat legal de la persona atorgant estrangera i de l’observança de les formes i les solemnitats exigides per a la validesa de l’acte al país estranger mitjançant una certificació lliurada per un notari o dos advocats com a mínim, o l’autoritat administrativa, diplomàtica o consular competent del país estranger que correspongui.
Els notaris ressenyen sempre els títols de propietat de la part que transmet o disposa dels béns o drets, i ho fan de forma clara i precisa, d’acord amb el contingut dels documents presentats o, en cas contrari, d’acord amb les afirmacions de les persones atorgants sota la seva responsabilitat.
La designació de les càrregues o els gravàmens que pesen sobre els béns i els drets es fan constar d’acord amb el contingut dels documents presentats al notari i de conformitat amb la declaració de la persona que transmet o disposa dels béns o drets sota la seva responsabilitat.
Les escriptures públiques s’atorguen en un sol i mateix acte, amb la presència simultània del notari i de les persones compareixents, i amb l’observança dels requisits de lectura, de reserves i d’advertències informatives per part del notari.
A les actes notarials els notaris hi consignen fets i circumstàncies que presencien o els consten i que per la seva naturalesa no són objecte d’un contracte.
Són aplicables a les actes notarials les normes pròpies de les escriptures públiques, amb les especificitats següents:
Les actes notarials poden ser de presència, de referència, de notorietat, de protocol·lització o de dipòsit.
Les actes de referència són redactades pels notaris de la manera més ajustada possible a les declaracions de les persones compareixents, tot utilitzant en la mesura en què pugui ser les mateixes paraules que emprin, i advertint-les de la significació i les conseqüències jurídiques que tinguin quan es consideri necessari o convenient.
Les actes de protocol·lització consignen les dades suficients per identificar el document o els documents que s’incorporen a l’acta, el nombre de folis de què consten i el fet de quedar units al protocol notarial corresponent.
Contra la negativa dels notaris d’exhibir els instruments originals o de lliurar-ne còpies i certificats, es pot formular recurs davant la Cambra de Notaris, en els termes establerts al Codi de l’Administració. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Al final o al marge de l’escriptura matriu, els notaris fan constar mitjançant una nota marginal les escriptures públiques per les quals es cancel·len, rescindeixen, modifiquen, revoquen, anul·len o queden sense efecte altres escriptures anteriors, les escriptures públiques de cessió de drets o de subrogació d’obligacions, les escriptures públiques de ratificació i, en general, les escriptures públiques d’adhesió a negocis jurídics.