1. La intervenció de les persones atorgants s’expressa en la compareixença de les escriptures públiques indicant si ho fan en nom propi o en representació d’altres persones físiques o jurídiques.
2. La representació legal s’ha de fer constar però no és necessari justificar-la si consta als notaris per notorietat.
3. La representació voluntària s’ha d’acreditar en el mateix acte de l’atorgament o, amb la conformitat de les altres persones atorgants, en un moment posterior.
En aquest darrer cas, l’acreditació es fa constar mitjançant diligència a l’escriptura matriu i els notaris adverteixen a les persones atorgants que l’eficàcia de l’acte queda condicionada a l’acreditació de la representació voluntària, ressenyen aquesta advertència a l’escriptura pública i s’han d’abstenir de lliurar còpies fins que els hagi estat acreditat aquest requisit, excepte que concorri una causa justificada i apreciada lliurement pel notari que ha autoritzat l’escriptura pública.
4. La representació s’acredita inserint mitjançant transcripció a l’escriptura pública el contingut dels documents acreditatius presentats pel representant, o protocol·litzant amb l’escriptura aquests documents en original, còpia autèntica o testimoni.
En el primer cas, n’hi ha prou d’inserir i transcriure el contingut necessari i oportú dels documents acreditatius presentats, però els notaris s’han d’assegurar que en la part omesa no hi hagi cap menció o circumstància que restringeixi, modifiqui o condicioni la part transcrita.