1. Les còpies reprodueixen literalment i totalment o parcialment, l’original d’un instrument públic.
2. Les còpies autèntiques tenen la mateixa consideració que l’instrument públic que reprodueixen, amb tots els efectes que se’n deriven. Les còpies simples només informen de l’existència d’un instrument públic i no donen fe del seu contingut, i són lliurades només a efectes d’informació.
3. Els notaris poden lliurar còpies parcials i certificats de fets consignats en un instrument públic.
4. Els notaris també poden lliurar testimonis de tota classe de documents, certificar-ne l’existència i autentificar fotocòpies o altres reproduccions gràfiques de naturalesa similar.
5. Els testimonis tenen per objecte l’afirmació d’un fet produït o l’expressió d’un judici juridicotècnic del notari, i s’autoritzen en els supòsits següents:
a) El testimoni per exhibició de documents, que té com a finalitat reproduir de forma autèntica els documents originals que s’exhibeixen al notari o donar fe de la coincidència dels suports gràfics que se’ls lliuren amb la realitat que observen. No implica el judici del notari sobre l’autenticitat o l’autoria del document i es pot utilitzar també per donar fe de la presència d’una persona davant el notari.
b) El testimoni de vigència de les lleis, amb l’objectiu d’acreditar a l’estranger la legislació vigent a Andorra o l’estatut personal de la persona requeridora del testimoni.
c) El testimoni de legitimació de signatura, a fi d’acreditar que una signatura ha estat posada en presència del notari, o el judici del notari sobre el fet que la signatura pertany a una persona determinada.