1. Els monuments històrics no poden ser enderrocats i se n’ha de conservar la identitat, la integritat i l’autenticitat.
2. En els monuments històrics, paisatges culturals i zones arqueològica i paleontològica, qualsevol intervenció ha efectuar-se assumint els següents criteris:
a) El respecte permanent dels valors que van motivar la declaració de bé d’interès cultural, sens perjudici que, per a la millor adaptació del bé al seu ús o per necessitats tècnic-arquitectòniques, pugui ésser autoritzada la utilització d’elements, tècniques i materials contemporanis.
b) La conservació de les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més destacades del bé.
c) No es pot reconstruir totalment o parcial el bé o fer-hi addiccions que falsegin la seva autenticitat, amb l’excepció d’utilitzar-ne parts originals del mateix.
d) No es pot eliminar parts del bé, excepte que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en permeti un millor enquadrament històric. Els motius per a l’eliminació han d’esser fonamentats en benefici del manteniment i conservació dels béns.
3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts arquitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.
4. És prohibida la col·locació de publicitat, cables i antenes en els monuments i en els seus entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta paisatgística.