1. Cal l’autorització prèvia del ministeri titular de la cultura per a les sortides del territori nacional, temporals o definitives, dels béns d’interès cultural i dels béns inventariats.
2. En el cas d’exportacions temporals, l’autorització es concedeix sempre que es garanteixi el retorn dels béns al territori nacional.
3. L’Estat pot expropiar els béns per als quals es demani l’exportació definitiva. Si es denega l’autorització d’exportació d’un bé no declarat d’interès cultural que faci menys de cinquanta anys que hagi estat importat a Andorra, el seu propietari té dret a demanar i obtenir que l’Estat l’hi expropiï.
4. En cap cas no es pot autoritzar l’exportació definitiva dels béns d’interès cultural ni dels béns pertanyents a col·leccions públiques.
5. L’Estat ha de dur a terme les accions necessàries per a la recuperació dels béns culturals que hagin sortit il·legalment del territori andorrà i per al retorn dels béns integrants del patrimoni cultural andorrà que es troben a l’exterior.
6. Els béns que hagin estat exportats contravenint el que estableix aquest article són propietat de l’Estat, llevat que la persona propietària demostri la pèrdua o la sostracció del bé abans de l’exportació. En aquest cas, la persona propietària ha de pagar les despeses que l’Estat hagi tingut per a la recuperació del bé.
7. Queden excloses de les disposicions d’aquest article les exportacions de béns mobles integrants del patrimoni cultural següents:
a) Les que siguin conseqüència de permutes entre estats.
b) Les d’obres d’autors vius.
c) Les de béns que es reexportin abans de transcórrer deu anys des de la seva entrada al país