1. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública o pertanyents a entitats privades sense finalitat de lucre han de poder ser visitats pel públic, sense perjudici de les limitacions que es derivin de l’ús a què estigui destinat cada bé, del dret a la intimitat i del respecte a la vida privada.
2. Els ajuts públics destinats a la conservació, la restauració i la millora de béns integrants del patrimoni cultural poden condicionar-se a l’accessibilitat del bé per a la visita pública i l’estudi.