1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.
2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.
3. El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.
4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió. Aquestes inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals establerts a Andorra, en els termes que es determinin reglamentàriament.
5. El valor d’adquisició s’actualitza en funció d’uns coeficients calculats d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera.
6. Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.
7. Als efectes de la liquidació de l’impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.
8. En el cas previst en l’apartat 3 de l’article 3, la base de tributació es determina aplicant les regles previstes en aquest article al valor del bé immoble o dels drets reals sobre el mateix en el moment de formalitzar-se la promesa de compravenda.