Reglament, del 17 de març de 1978, de seguretat contra incendis en locals públics

El present reglament fixa les disposicions necessàries per a garantir la seguretat contra el risc d’incendi i de pànic en els establiments destinats al públic.

Els constructors, propietaris i explotadors dels establiments estan obligats, tant en el moment de la construcció com durant l’explotació, a respectar les mesures exigides en aquest reglament. No obstant, i considerant la gran varietat d’establiments que poden presentar-se, i les diferents condicions de construcció i d’explotació possibles, es podran, en alguns articles del present reglament, concedir derogacions o bé exigir condicions més estrictes de les normals, segons el cas.

Els constructors, instal·ladors, propietaris i explotadors queden obligats, cadascun dins de les funcions que li són assignades, a assegurar que les instal·lacions estiguin implantades i mantingudes en conformitat amb la present reglamentació, i amb aquest fi procediran a fer efectuar les proves i els controls que es considerin necessaris per part de persones competents.

L’estocatge, distribució i ús de productes explosius, tòxics o inflamables, està prohibit en aquest tipus de locals i també en llurs passadissos de sortida. Els establiments o locals instal·lats en un mateix edifici i que disposen de les mateixes sortides, es consideraran conjuntament com un sol establiment quant a la capacitat de públic i a les necessitats d’evacuació.

Els establiments es classifiquen, independentment del seu tipus, en funció del nombre de persones admissibles. Les categories són les següents: 1ª categoria: més de 1.500 persones.2ª categoria: de 701 a 1.500 persones.3ª categoria: de 301 a 700 persones.4ª categoria: menys de 300 persones, excepte el compresos en la 5ª cat.5ª categoria: establiments públics en els quals l’efectiu de persones admissible és inferior als valors indicats en l’article següent per a cada tipus d’activitat.

A continuació s’especifica, per a cada tipus d’establiment, l’efectiu mínim de persones necessari per a que es vegin afectats per la totalitat de la present reglamentació: els establiments amb capacitat inferior a la que s’especifica en aquest article són de la 5ª categoria i vénen reglamentats per tot quant s’especifica en el capítol dedicat especialment a ells. Sales d’espectacles, cinemes, cabarets, etc.

En tot tipus de local hom considerarà inclòs en el nombre de persones admeses al personal de l’establiment (de servei o d’administració) que ocupi locals que comparteixin les sortides amb els locals oberts al públic.

Tot local públic s’haurà de trobar permanentment en un estat de neteja i sanitari, satisfactori. S’hauran d’efectuar les desinfeccions i altres mesures sanitàries que puguin determinar els serveis competents del Consell General.

Els elements de la construcció, en base a llur comportament al foc, es denominen de la següent forma en el present reglament:

Tot establiment subjecte al present reglament, haurà de comunicar, directament o no, amb una o diverses vies públiques d’una amplada mínima de 8 metres que permetin l’accés i la fàcil instal·lació del material necessari per a combatre el foc i efectuar les pertinents operacions de salvament.

Els establiments amb capacitat per a més de 3.500 persones hauran de tenir quatre façanes, dues de les quals han de comunicar amb vies públiques de 15 metres d’amplada com a mínim, i les altres dues del tipus definit en l’article núm. 10.

Els establiments amb capacitat compresa entre 2.501 i 3.500 persones tindran tres façanes com a mínim, de les quals una donarà a una via pública d’almenys 15 metres d’amplada, les altres dues seran del tipus definit en l’article núm. 10.

Els establiments de capacitat compresa entre 1.501 i 2.500 persones tindran dues façanes com a mínim, una donant a una via pública d’almenys 12 metres d’amplada i l’altra com la definida en l’article núm. 10, o donant a un pati a l’aire lliure, i la seva dimensió mínima haurà de ser de 8 metres. El pati en qüestió estarà comunicat amb la via pública directament o indirecta mitjançant passadissos de pendent màxima inferior al 10 per cent i d’amplada suficient segons les necessitats.

En els establiments citats als articles núm. 11 i núm. 12, quan en la planta baixa el públic no hagi de recórrer més de 40 metres per a arribar a una sortida, hom podrà prescindir d’una de les façanes del tipus definit en l’article núm. 10.

En els establiments de capacitat inferior a 1.500 persones, i si no és possible el compliment de l’article núm. 10 es podran admetre altres tipus de comunicacions sempre i quan els Serveis d’incendi considerin que les operacions de salvament i de lluita contra incendi es podran efectuar en condicions favorables.

En totes les parts on l’establiment públic limiti amb locals ocupats per tercers, els murs o sòls seran tallafoc de grau 3 hores com a mínim. L’isolament serà tallafoc de grau 4 hores almenys en el cas que el local contigu es consideri que presenta perill d’incendi.

Quan l’establiment públic ocupi tot un edifici o els seus pisos superiors, hom prendrà les mesures necessàries per a evitar que un incendi en els edificis veïns pugui propagar-se a l’establiment públic per la teulada; en aquest sentit les mesures seran les següents:

Els elements estructurals dels edificis d’una sola planta independentment de llur categoria i dels edificis de dues plantes de les categories 2ª, 3ª i 4ª, hauran d’oferir una estabilitat al foc de 1/2 hora almenys. Aquest mateix comportament hauran d’oferir els elements estructurals i esglaons de les escales. Els sòls seran sempre tallafoc de grau 1/2 hora.

Els elements estructurals dels edificis de dues plantes i de la 1ª categoria, o d’aquells de més de dues plantes independentment de llur categoria, hauran d’oferir una estabilitat al foc d’una hora com a mínim. Els sòls seran sempre tallafoc de grau 1 hora.

Els elements estructurals dels edificis de més de dues plantes i de la 1ª categoria, hauran d’oferir una estabilitat al foc de 1 h. 30 m. com a mínim. Els sòls seran sempre tallafoc de grau 1 h. 30 m.

Els elements estructurals de les teulades i cobertes no estan implicats en els articles anteriors i han d’oferir, en tots els casos, una estabilitat al foc de grau 1/2 hora.

Els locals accessibles al públic hauran d’estar aïllats de les parts de l’establiment que presentin especial risc d’incendi, per murs i sòls tallafoc, de grau 1 hora com a mínim. Igualment, aquests locals perillosos estaran tan allunyats com sigui possible de les sortides, escales i passadissos, i, preferentment, instal·lats en els pisos superiors.

Per a permetre l’evacuació dels fums en cas d’incendi, la part alta de les sales accessibles al públic i dels passadissos de sortida, haurà de comportar una o diverses obertures horitzontals o verticals convenientment distribuïdes amb una superfície total almenys igual a 1/100 de la superfície de la sala mesurada en projecció horitzontal. Aquestes obertures hauran de comunicar amb l’exterior directament o mitjançant conduccions de la mateixa secció, incombustibles i tallafoc de grau 1/4 d’hora. Les finestres poden considerar-se dins el càlcul de la superfície. Si les obertures estan tancades per xassís, aquests s’hauran de poder obrir per un comandament visible i fàcilment accessible des del pis del local. Les obertures amb funcionament automàtic hauran de disposar igualment d’un comandament manual visible i fàcilment accessible des del pis del local.

Llevat de casos especials, els elements de reompliment de l’obra hauran d’ésser no inflamables de forma permanent.

Les escales hauran d’ésser emmurallades de forma que constitueixin una caixa tallafoc de grau 1 h. 30 m. o paraflames de grau 2 hores si comporten elements translúcids. Les portes situades en aquestes caixes seran tallafoc de grau 1/2 hora i si comporten elements translúcids, paraflames de grau 1 hora, tindran una altura màxima de 2’20 m. i s’obriran en el sentit de sortida. Estaran dotades d’un dispositiu de tancament automàtic. En la part superior de la caixa d’escales, hi haurà un xassís mòbil o una finestra de vidre prim amb un comandament que permeti l’obertura des del replà de l’escala. No serà necessari en principi l’emmurallament de les escales quan l’establiment comporti un sol nivell sobre la planta baixa, no obstant, en cada cas es consideraran les condicions particulars i podrà exigir-se l’emmurallament en totes o algunes d’aquestes en funció del nombre de públic admès en dit primer pis.

Les escales exteriors hauran d’estar convenientment protegides lateralment contra l’acció de les flames i fum, en cas d’incendi.

Les caixes d’ascensors i muntacàrregues, si estan instal·lats fora de la caixa d’escales, hauran de reunir les condicions que s’indiquen en l’article 25. Les portes seran tallafoc de grau 1/4 d’hora o paraflames de grau 1/2 hora.

La maquinària d’ascensors i muntacàrregues es trobarà en la part superior de l’edifici, excepte en el cas que per motiu de construcció o de dimensions, això no sigui possible. En el cas que la maquinària es trobi a la part baixa de l’edifici, el local haurà d’ésser ventilat mecànicament a l’exterior directament o mitjançant una conducció especial. La posta en funcionament dels aparells no es podrà efectuar si no funciona la ventilació. Quan una ventilació amb l’exterior sigui completament impossible, es podrà, segons el cas, autoritzar la ventilació comunicada a d’altres locals a condició que els aparells i especialment el motor siguin del tipus estanc segons les normes existents en el país d’origen i estiguin equipats d’un dispositiu automàtic que interrompi l’alimentació del mecanisme en cas d’una elevació anormal de la temperatura en qualsevol dels seus elements. Si es tracta d’un ascensor que transporta persones, la interrupció de corrent indicada en el paràgraf anterior es farà de manera que la cabina es pari únicament en el pis més pròxim on hi hagi una parada. En tots els casos, la posta en servei dels aparells després d’una parada d’aquest gènere haurà d’exigir la intervenció d’un especialista responsable.

Tot ascensor que pugui transportar més de vuit persones anirà proveït d’una sortida de socors en la part superior de la cabina i d’una escala metàl·lica per a permetre d’arribar-hi a les persones transportades. Dita escala podrà col·locar-se a l’interior o en el sostre de la cabina, exteriorment. Una segona escala situada en un replà o en el local de la maquinària, permetrà l’accés al sostre de la cabina des del pis superior més pròxim a aquesta. La sortida de socors podrà obrir-se únicament des de l’exterior i la seva obertura provocarà la parada i el manteniment en parada de la cabina.

Els envans interiors de distribució hauran d’ésser paraflames de grau 1/2 h., no obstant, els envans que limiten passadissos de circulació o dormitoris, hauran d’ésser tallafoc de grau 1 h.

Els elements de decoració hauran d’ésser de materials incombustible «per se» o degut a la forma en la qual s’han instal·lat. Els elements que constitueixen els falsos sostres així com els materials de revestiment de sòls, murs, etc., no podran ésser inflamables a títol permanent «per se» o degut a la forma d’aplicació. L’entapissat serà de matèria incombustible o almenys ininflamable a títol permanent. Es prohibeix absolutament la utilització de tapisseries, cortines o cortinatges, tot i essent incombustibles, en els passadissos i portes de sortida. D’altra part, s’admeten cortines flotants en les finestres, llevat de les finestres que es puguin utilitzar com a sortida de socors o les situades en els llocs d’escapament (passadissos, escales, etc.); amb tot llur dimensió màxima no podrà excedir de 3 metres.

Els passadissos reservats a l’evacuació de persones, hauran de tenir com a mínim una amplada de 1’40 m.; en tot cas la seva amplada serà funció del nombre de persones a evacuar i serà concordant amb les amplades de les sortides i escales que es fixen en els articles següents. Aquests passadissos no comportaran zones sense sortida (cul de sac), estretors, ni traçats excessivament complicats.

Queda prohibit dipositar en els passadissos d’escapament (igualment en les escales i sortides), objectes que puguin representar un obstacle a la circulació de les persones i que suposin una disminució de l’amplada efectiva. Aquests passadissos (a l’igual de les escale.

Es prohibeix la col·locació d’un o dos esglaons aïllats en els passadissos d’evacuació. Les diferències de nivell hauran de salvar-se mitjançant un pendent del 10 per cent com a màxim o bé per grups d’escales amb un mínim de 3 esglaons convenientment senyalitzats.

Es prohibeix instal·lar vidres susceptibles de produir confusió en el públic que es dirigeixi cap a les escales i sortides. Tota porta amb vidres haurà de presentar, a una altura tal que sigui fàcilment visible, motius decoratius que permetin al públic prendre idea de la seva presència i posició. En qualsevol cas, el vidre serà de seguretat.

Les escales estaran distribuïdes de forma racional per tot l’establiment, de manera que el públic pugui dirigir-se fàcilment a les sortides des de tot punt de procedència. El nombre i dimensions de les escales serà proporcional a la quantitat de persones a evacuar i es tindrà en compte les directives següents:

Els ascensors, muntacàrregues i escales mecàniques, no motivaran cap disminució en les capacitats de les escales indicades en l’article anterior.

Els establiments de 1ª, 2ª i 3ª categoria construïts damunt o sota d’altres locals ocupats per tercers, hauran d’ésser accessibles per escales totalment independents, sense comunicació amb aquests locals. Per a establiments de qualsevulla categoria es tindran en compte les consideracions del paràgraf anterior quan els locals ocupats per tercers presentin risc d’incendi.

Les escales dirigides al subsòl no hauran d’ésser situades en prolongació de les escales que condueixen als pisos elevats. Les escales que condueixen als pisos elevats s’hauran de prolongar preferiblement des de la planta baixa fins a l’últim pis; en el cas que en un pis l’escala que condueix al nivell superior no es trobi en prolongació de la provinent dels nivells inferiors, haurà d’existir una comunicació mitjançant un replà mantingut contínuament lliure d’obstacles i amb la senyalització necessària.

Hom procurarà que les escales rectes no presentin trams amb més de 25 esglaons; les dimensions dels esglaons es fixaran tenint en compte les regles següents: altura (H): entre 13 i 17 cm.profunditat (G): entre 28 i 36 cm.l’altura i la profunditat vindran relacionades de la següent forma:0’60 m. ≤ 2H + G ≤ 0’64 m. Aquestes altures i profunditats seran regulars per a tots els esglaons d’un mateix tram amb excepció del primer esglaó. Les escales giratòries vindran determinades per les mateixes consideracions; no obstant, l’oscil·lació de profunditat per al mateix esglaó serà de 28 cm. mínim a 0’50 m. del nucli central i de 42 cm. en el punt de màxima amplada.

Les escales d’amplada igual a 0’80 m. disposaran obligatòriament d’un passamà i les d’amplada superior, com a mínim, de dos passamans, un a cada costat.

Les portes que comuniquen amb escales no podran en cap cas sobresortir ocupant part de dites escales ni disminuir la seva amplada. S’obriran en el sentit de sortida o de vaivé, i estaran a una distància mínima d’un metre dels esglaons més pròxims.

L’existència en l’establiment d’un nombre d’escales amb amplada total superior a la mínima exigida en el present reglament pot justificar una disminució de les mesures de seguretat a prendre en d’altres apartats d’aquest reglament, particularment en allò que fa referència al comportament respecte al foc d’alguns materials emprats en la construcció. Aquestes toleràncies seran autoritzades pels Serveis Tècnics autoritzats del Consell General.

Si, excepcionalment, les escales reglamentàries no es poden repartir en almenys dos emplaçaments diferents o bé suficientment allunyats l’un de l’altre, els Serveis Tècnics autoritzats del Consell General, podran exigir unes sortides accessòries com a suplement del nombre i amplada total de les escales reglamentàries (exemple: escales d’incendi exteriors, passarel·les que comuniquin diversos edificis, etc.).

Les sortides reglamentàries estaran racionalment repartides de forma que assegurin la ràpida evacuació del local. En tot cas, el públic no haurà de recórrer més de 40 m., en la planta baixa, per arribar a una sortida que doni a la via pública. Aquesta distància podrà ésser de 50 m. en els locals d’una sola planta.

El nombre de sortides necessàries en funció de la capacitat del local serà el següent: De 20 a 50 persones: Almenys dues sortides que donin a l’exterior; una podrà ésser de 0’80 m. i l’altra suplementària segons les condicions de l’article 47.De 51 a 100 persones: Almenys dues sortides que donin a l’exterior, de 0’80 m. o una de 1’40 m. i una sortida suplementària segons les condicions de l’article 47.De 101 a 200 persones: Almenys dues sortides a l’exterior d’amplada total 1’80 m.De 201 a 300 persones: Almenys dues sortides a l’exterior amb una amplada mínima cada una de 1’40 m.De 301 a 400 persones: Almenys dues sortides a l’exterior amb una amplada mínima cada una de 1’40 m. i amb una amplada mínima total de 300 metres.De 401 a 500 persones: Almenys dues sortides a l’exterior amb una amplada mínima cada una de 1’40 m. i amb una amplada total de 3’60 metres.Els establiments de capacitat compresaentre 501 i 1.000 persones, disposaran com a mínim de tres sortides a l’exterior d’amplada suficient. Per damunt de les 1.000 persones, una sortida suplementària serà necessària per a cada 500 persones o fracció en excedent. Les amplades es calcularan considerant que per a cada 100 persones es requereix una amplada de sortida de 0’60 metres.

En el cas que les sortides reglamentàries no es puguin repartir en almenys dos emplaçaments suficientment separats l’un de l’altre, seran necessàries sortides accessòries en suplement de les amplades de passatge necessàries: dites sortides hauran d’ésser fàcilment utilitzables pel públic i llur amplada mínima serà de 0’60 m.

Totes les portes de sortida en locals de capacitat superior a 50 places, s’hauran de poder obrir en el sentit de sortida o en vaivé; en aquest últim cas existirà un fre que impedeixi el tancament brusc de la porta. Les portes giratòries queden prohibides, llevat del cas que s’instal·lin en sortides accessòries o suplementàries. Les portes corredisses s’autoritzaran previ examen per part dels Serveis Tècnics autoritzats pel M. I. Consell General. Dites portes seran de vidre temprat i funcionaran automàticament. En cas d’avaria o falta d’energia, la porta haurà de romandre oberta completament. En qualsevol cas, a l’interior de l’edifici i a la proximitat de les portes existirà un martell especial per a trencar el vidre si és necessari.

L’existència en un establiment d’un nombre de sortides amb capacitat superior a la mínima exigida, pot justificar certes toleràncies en altres aspectes del reglament en particular, en allò que fa referència al comportament respecte al foc dels materials emprats en la construcció. Aquestes toleràncies seran autoritzades pels Serveis Tècnics del M. I. Consell General.

Les zones de l’edifici susceptibles de rebre un gran nombre de persones en cas de pànic, (sortides, passadissos, terrasses, balcons, etc.), s’hauran de calcular amb una sobrecàrrega de 500 kgs. per metre quadrat.

El Consell General en cas de considerar-ho necessari, pot exigir al propietari i al constructor, la realització de proves de resistència mecànica de les diverses parts de la construcció sota el control d’un organisme especialitzat reconegut. També es pot exigir, si es considerés oportú, la verificació per part d’un laboratori reconegut de la resistència al foc dels materials emprats en la construcció, la revisió de les instal·lacions elèctriques, etc. Els ascensors i muntacàrregues quedaran sotmesos a la reglamentació específica existent per a aquest tipus d’instal·lacions endemés de quant especificat en el present títol d’aquest reglament.

Les instal·lacions elèctriques hauran d’ésser conformes a quant s’especifica en el present títol i també a la reglamentació internacional, per a línies de baixa o alta tensió fins i tant que el M. I. Consell General no hagi decretat una reglamentació específica per aquests tipus d’instal·lacions.

En el moment de sol·licitar al M. I. Consell General l’autorització de construcció, caldrà presentar conjuntament l’expedient següent relatiu a la instal·lació elèctrica:

En aquest tipus de locals, la màxima tensió admissible entre dos conductors o entre un conductor i el sòl no haurà de superar els 430 V. (valor eficaç), en corrent alterna o els 250 V. en corrent contínua. Si en algun cas donat, és necessària la utilització d’aparells especials que requereixin tensions superiors, la instal·lació es farà amb totes les mesures de seguretat i seguint la reglamentació en vigor al país d’origen de l’aparell.

S’utilitzaran únicament conductors i cables no propagadors de la flama. En el cas que els conductors estiguin agrupats en una conducció comuna, aquesta serà de material incombustible i paraflames com a mínim de 1/4 d’hora. Per a evitar la propagació dels fums o de la flama, aquestes conduccions estaran dividides en zones mitjançant material incombustible.

Els interruptors, disjuntors, transformadors, condensadors, o qualsevol altre aparell elèctric, no contindran dielèctrics líquids susceptibles d’emanar vapors inflamables o bé tòxics.

Els locals que continguin grups generadors de corrent, transformadors, etc., seran únicament accessibles al personal tècnic autoritzat i en cap cas estaran en comunicació directa amb locals o passadissos de sortida per al públic. En el cas que aquests locals siguin contigus a una sala oberta al públic, estaran separats per murs o sòls tallafoc de grau 1 hora.

Haurà d’ésser possible, en cas de necessitat, desconnectar la totalitat de la instal·lació elèctrica de l’establiment de les fonts d’energia exterior a aquest.

Els locals destinats al servei elèctric disposaran dels suficients mitjans de socors que únicament podran ésser d’un dels tipus següents:

La utilització de motors tèrmics destinats a un grup generador de corrent, exigirà l’existència d’un local apropiat amb la ventilació necessària directa de l’exterior i de manera que els gasos d’una possible combustió es canalitzin directament a l’exterior per conduccions estanques i que no puguin en cap cas produir-se escapaments cap als locals públics. L’emplaçament de l’estocatge de combustible s’estudiarà en cada cas en funció de la capacitat del dipòsit i del tipus de combustible a emprar; en general s’aconsella situar el dipòsit fora del local que contingui el motor.

Les conduccions elèctriques seran de tal forma que un despreniment de fums o d’olors produïts per un calentament excessiu de la instal·lació no pugui propagar-se en els locals o llocs accessibles al públic.

Les instal·lacions i aparells elèctrics en general hauran d’ésser revisats per personal tècnic especialitzat i amb la periodicitat necessària per a garantir un funcionament en les màximes condicions de seguretat.

Durant les hores d’obertura d’un establiment públic, els locals accessibles a la concurrència i les sortides dels establiments hauran de disposar d’una il·luminació suficient per a assegurar una fàcil circulació i permetre les maniobres relatives a la seguretat.

Estaran previstos com a mínim, dos tipus d’enllumenat artificial:

L’enllumenat de seguretat haurà de permetre l’evacuació segura i fàcil del públic cap a l’exterior i la realització de les maniobres de seguretat i salvament necessàries, per tant aquest enllumenat respondrà als objectius següents:

L’alimentació de l’enllumenat de seguretat es podrà efectuar per una o diverses de les solucions següents:

Les fonts d’alimentació de l’enllumenat de seguretat no podran ésser destinades a cap altra finalitat, amb les excepcions següents:

La bateria o acumulador haurà de ser col·locada en un punt fix i proveïda d’un fusible contra els curtcircuits en lloc pròxim als borns de la bateria. Es disposarà del material necessari per a procedir regularment a la càrrega i al manteniment de la bateria. Per a la instal·lació de la bateria es reservarà un local especialment destinat a aquesta finalitat, el qual estarà convenientment ventilat en el cas d’utilitzar acumuladors susceptibles de produir gasos explosius.

L’enllumenat de seguretat es posarà en funcionament automàticament en cas de falta de corrent en l’enllumenat normal. Haurà d’existir a més, un comandament manual fàcilment accessible al personal explotador de l’establiment.

Periòdicament, l’explotador verificarà el bon estat de funcionament de l’enllumenat de seguretat i procedirà immediatament a la reparació dels defectes que es puguin presentar. En el cas d’utilització de Blocs Autònoms, les verificacions seran les següents:

Les instal·lacions interiors de gas quedaran sotmeses a la «Reglamentació de Seguretat per a instal·lacions de gas a l’interior d’edificis» i especialment a tot allò que s’especifica en el capítol corresponent a locals de concurrència pública.

Com a combustible es podrà utilitzar gas liquat o gas-oil, la utilització de tot altre tipus de substància haurà d’ésser sotmesa a l’aprovació prèvia per part dels Serveis Tècnics del M. I. Consell General.

Les instal·lacions de calefacció i els aparells utilitzats hauran d’ésser conformes a la reglamentació existent en el país d’origen.

Els aparells estaran fixats de manera estable i no s’hi podrà col·locar cap objecte estrany al damunt. Llevat del cas que la paret sobre la qual reposen els aparells estigui revestida per materials especials incombustibles o mals conductors del calor, la temperatura d’aquesta no podrà ésser superior a 90º C.

Les instal·lacions que utilitzin vapor d’aigua a una pressió efectiva superior a 0’5 bars o bé que utilitzin líquids a una temperatura superior a 110º C., s’establiran de forma que la ruptura d’una junta no suposi la difusió del fluid en els locals accessibles al públic.

Tota caldera amb una potència nominal superior a 25 kw. haurà de disposar-se en un local que respongui a les característiques que s’indiquen a continuació:

La cuba o cisterna que conté el gas-oil podrà ésser situada ja sigui a l’exterior de l’edifici, ja sigui a l’interior. Podrà ésser del tipus enterrat o aeri. En el cas d’un estoc aeri situat a l’interior d’un edifici, la cuba se situarà en un local que respongui a les característiques següents:

Els mitjans de primers socors són els destinats a ésser utilitzats pel personal de l’establiment o bé pel públic, en cas de principi d’incendi. Poden ésser constituïts per:

Aixetes d’incendi armades.

Alimentació amb aigua de les aixetes d’incendi armades. L’alimentació correcta exigeix una pressió mínima de 2’5 bars per al sortidor situat en la posició més desfavorable. En principi l’aigua ha de provenir de la conducció pública. Pot ésser tolerada excepcionalment l’alimentació mitjançant recipients elevats o sota pressió. També es podrà admetre, en algun cas aïllat, una pressió d’1’5 bars. Els conductes d’incendi hauran d’ésser completament independents dels del servei diari, a partir, com a mínim, de llur entrada en el o en els establiments a defensar. El diàmetre de la canalització principal que alimenta la instal·lació no podrà ésser inferior a:

Boques d’incendi en la via pública. Quan les preses d’aigua estan excessivament allunyades o són d’un cabal insuficient a criteri del Servei d’Incendis i Salvament, es podrà imposar la instal·lació de boques d’incendi. La distància màxima admissible entre un edifici i la boca d’incendi més pròxima no serà superior a 150 m. i la canonada subministradora de l’aigua serà d’almenys 100 mm. diàmetre. Les boques d’incendi tindran obligatòriament 3 sortides, dues de 80 mm. de diàmetre i 1 de 100 mm. Dites boques poden, eventualment, ésser reemplaçades per cisternes o dipòsits d’aigua utilitzables fàcilment i d’una capacitat mínima de 60 m. 3 durant 2 hores; cas de considerar-se convenient, la capacitat podrà ésser de 120 m. 3 durant 2 hores o superior.

Emplaçament dels mitjans de lluita contra l’incendi: Les aixetes d’incendi armades es col·locaran preferentment dins dels edificis, a l’exterior dels locals a protegir i tan a prop com sigui possible d’aquests, és a dir, en general a la proximitat de les entrades en la planta baixa i en els replans d’escala, per als pisos. Si l’allunyament d’aquests accessos principals obliga a la instal·lació d’aixetes intermediàries, aquestes seran situades, si és possible, en els passadissos de circulació. L’elecció de l’emplaçament i el nombre de les aixetes ha d’ésser tal que hom pugui abastar eficaçment tota la superfície dels locals. L’emplaçament dels extintors es farà tenint en compte consideracions similars a les indicades anteriorment. En tot cas, el Servei de Bombers deurà ésser consultat perquè doni la seva aprovació quant a la quantitat, l’emplaçament i les característiques dels elements necessaris de lluita contra incendis.

En tot local autoritzat per a fumadors, es preveurà un nombre de cendrers suficient i col·locats de manera adequada.

Tots els mitjans de lluita contra incendi hauran d’ésser mantinguts de manera convenient, de forma que contínuament romanguin en bon estat de funcionament. El personal de l’establiment ha de conèixer l’ús dels aparells esmentats.

Els hotels i residències hauran d’estar, endemés, proveïts d’un dispositiu d’alarma per senyal sonor, a fi d’invitar a tota persona a l’abandó de l’establiment en cas d’incendi greu. Aquests aparells sonors hauran d’estar instal·lats en totes les cambres o almenys en tots els pisos, de forma que sigui audible per tots els possibles clients. Dits aparells podran posar-se en funcionament simultàniament mitjançant un comandament situat en la recepció. És aconsellable situar un altre comandament en un local independent de l’anterior i que no presenti risc d’incendi. Seran preses totes les disposicions necessàries per a evitar l’ús intempestiu de la senyalització. En totes les cambres i en lloc visible hom col·locarà unes consignes de seguretat, segons l’annex, que indiquin la conducta a seguir pels clients en cas d’incendi i l’ordre d’abandonar ràpidament i ordenada el local en cas de funcionament de la senyalització d’alarma.

Els establiments en els quals l’efectiu de públic admissible és inferior a l’indicat en el capítol núm. 1, quedaran sotmesos a les prescripcions del present capítol.

Durant els treballs, els constructors, instal·ladors i explotadors són responsables, cadascun en allò que li pertoca, de l’aplicació de la present reglamentació. En curs d’explotació, l’explotador deurà procedir personalment, o mitjançant tècnics qualificats, a les operacions de manteniment i verificació de les instal·lacions i equipaments concernents a l’electricitat, enllumenat, calefacció, ventilació, refrigeració, gas, ascensors, mitjans de lluita contra incendi, etc.

S’evitarà la utilització de materials fàcilment inflamables, principalment en passadissos i escales de sortida, en les parts altes o proximitat de les instal·lacions tècniques i, en general, en els locals on existeix risc important d’incendi.

Els establiments seran fàcilment accessibles des de l’exterior al servei d’incendis i salvament. Endemés, els locals que comprenguin pisos a nivell superior a vuit metres respecte al sòl, disposaran com a mínim, d’una façana accessible a les escales i vehicles del Parc de Bombers.

Les sortides seran distribuïdes de manera que permetin l’evacuació ràpida i segura de les persones; a tal efecte: Es prohibeix la utilització de vidres i miralls que puguin crear confusió sobre la direcció de les sortides i escales.Els passadissos, escales i llocs de sortida es trobaran lliures d’obstacles i no es podrà en cap cas, dipositar objectes ni materials inflamables.Les portes que comuniquen aquests passadissos i escales de sortida amb locals que presenten un particular risc d’incendi (locals tècnics, de màquines, etc.); seran paraflames de grau 1/2 hora.Aquests passadissos, escales i portes de sortida hauran d’ésser convenientment senyalitzats. Les portes no utilitzables pel públic hauran de romandre tancades i amb la inscripció «Sense sortida». Quan l’establiment pot rebre més de 50 persones, les portes exteriors s’obriran en el sentit de sortida sense sobresortir al domini públic. Les portes giratòries no es comptabilitzaran com a sortides en el sentit del següent article:

Establiments que rebin de 20 a 50 persones:

Tots els locals i passadissos accessibles al públic hauran de disposar d’obertures que comuniquin a l’exterior i que permetin la sortida dels fums en cas d’incendi. La superfície d’obertures ha d’ésser com a mínim 1/100 de la superfície del local públic; dins d’aquestes superfícies d’evacuació de fums, es compten les portes i finestres. En cas d’existir obertures elevades, existiran dispositius que permetin fàcilment la seva obertura des del sòl.

Les instal·lacions elèctriques seran conformes a la reglamentació internacional fins i tant que el M. I. Consell General no hagi decretat una reglamentació específica per aquest tipus d’instal·lacions. No s’autoritzaran els fils aeris. Existirà un sistema d’enllumentat de socors no permanent (blocs autònoms per exemple), que es posarà en funcionament automàticament, quan no funcioni el sistema d’enllumenat normal.

Es disposarà del nombre i tipus d’extintors adequat al risc existent. En principi, caldrà un extintor per cada 100 m 2 de local o fracció. Aquests aparells estaran situats en llocs fàcilment accessibles i conservats en bon estat de funcionament.

Les presents mesures seran obligatòries a més de totes les anteriors corresponents al present capítol.

En els establiments de dues plantes elevades com a màxim, l’estructura de l’edifici serà estable al foc de grau 1/2 hora almenys, i els terres seran tallafoc de grau 1/2 hora com a mínim. En els establiments de més altura, aquests graus seran d’una hora com a mínim.

L’aïllament respecte a tercers serà assegurat per parets tallafoc de grau 1 hora com a mínim.

En els establiments amb més de dues plantes elevades, l’escala principal utilitzada pel públic formarà una caixa tallafoc de grau 1 hora com a mínim i paraflames de grau 1 h. 30 m. si la caixa d’escales comporta elements translúcids. En principi, cap local s’ha d’obrir en aquesta caixa d’escales. En la seva part superior, la caixa d’escales disposarà d’una finestra o xassís de 1 m 2 de superfície com a mínim, l’obertura de la qual s’ha de poder efectuar fàcilment des de la planta baixa. Les caixes d’escala que es dirigeixen cap al subsòl no han d’estar en comunicació directa amb les escales procedents dels pisos elevats.

Els envans interiors que separen les habitacions entre si i amb els passadissos, seran tallafoc del mateix grau que l’estructura de l’edifici; les portes seran paraflames de grau 1/4 d’hora com a mínim.

En els locals accessibles al públic, excepte les habitacions, els elements decoratius flotants i les cortines no podran ésser de materials fàcilment inflamables. No s’autoritza la utilització de cortines o elements decoratius flotants en els passadissos de sortida. Els dobles sostres i els materials de revestiment dels sostres seran no inflamables «per se» o per la forma de fixació.

Existirà un dispositiu d’alarma sonor fàcilment diferenciable del telèfon i que permeti, en cas d’incendi, invitar al públic a l’abandonament dels locals. Els aparells sonors seran instal·lats en cada pis de forma que l’alarma se senti clarament en totes les habitacions. El funcionament d’aquest dispositiu podrà comandar-se des de recepció, mitjançant un dispositiu que eviti l’ús intempestiu de la senyalització. El número telefònic dels bombers haurà d’estar situat en lloc visible a la proximitat de l’aparell telefònic de l’establiment. En totes les cambres i en lloc visible, hom col·locarà unes consignes de seguretat, segons l’annex, que indiquin la conducta a seguir pels clients en cas d’incendi i l’ordre d’abandonar ràpidament i ordenadament el local en cas de funcionament de la senyalització d’alarma.

L’aparcament serà construït d’acord amb els plànols aprovats pels Serveis Tècnics del M. I. Consell General, i presentats amb motiu de la sol·licitud d’autorització de construir. Hom adjuntarà una nota descriptiva indicant el sistema d’explotació, amb els plànols indicats anteriorment. Tota modificació en la construcció o en el sistema d’explotació, haurà de ser objecte d’una nova autorització per part dels Serveis Tècnics del M. I. Consell General.

L’aparcament serà destinat exclusivament a vehicles alimentats per gasolina o gas-oil i de pes total en càrrega inferior a 3.500 kgs.

Tots els elements de la construcció estaran constituïts per materials incombustibles, excepte les portes i altres obertures. Tots els elements de la construcció presentaran una resistència mecànica suficient o estaran protegits contra qualsevol xoc eventual dels vehicles.

Els murs que separen l’aparcament d’un edifici habitat contigu o integrat seran:

Tot element resistent de l’estructura haurà d’ésser estable al foc 1/2 hora per als edificis d’una sola planta o amb una sola planta elevada sobre la planta baixa. Seran estables 1 h. 30 m. en tots els restants casos quan el nombre de plantes sigui superior. Els sostres que separen diferents nivells seran tallafoc de grau 1 h. 30 m.

La superfície de cada pis serà dividida en compartiments de superfície inferior a:

Si la teulada està a un nivell inferior al dels edificis veïns, i les façanes d’aquests comporten superfícies amb vidres o obertes, el material component de la teulada serà incombustible en una distància mínima de 8 metres en projecció horitzontal i referida a l’obertura més pròxima, endemés, el material serà paraflames:

Les escales estaran disposades de manera que els usuaris no es puguin trobar distanciats més de 40 m. d’una d’elles i més de 25 m. si es troben en una part de l’establiment en «cul de sac». Les escales que donen accés al subsòl no seran mai una prolongació directa de les que es dirigeixen als pisos en elevació. L’amplada de les escales serà de 0’80 m. com a mínim; si diverses escales donen a un mateix passadís, l’amplada d’aquest serà com a mínim la suma de les amplades de les escales i les parets que el delimitin seran, com a mínim, tallafoc 1 hora. Les escales seran construïdes amb materials incombustibles i encaixonades per elements tallafoc de grau 1/2 hora en cas de comportar una planta baixa i un sol nivell superior; seran de grau 1 hora en tots els altres casos. Les portes seran paraflames de grau 1/2 hora amb tancament automàtic i s’obriran en el sentit de sortida quan desemboquen a l’aire lliure; en cas contrari, les sortides estaran constituïdes per «sas» ventilats que presentin el mateix grau de resistència al foc que els murs o envans travessats.

Estaran isolats de l’aparcament en les mateixes condicions requerides per a les escales. Seran construïts i mantinguts en bon estat de funcionament d’acord amb la reglamentació vigent per a ascensors i muntacàrregues.

Tota conducció o funda serà disposada i construïda de tal forma que estigui protegida dels xocs, corrosions i incendis. En particular els conductes de líquids inflamables seran col·locats en fundes realitzades amb material no inflamable i tallafoc de grau 2 hores. Els conductes de ventilació així com els registres i portes corresponents seran tallafoc de grau 1/2 hora. Tot conducte susceptible de comunicar l’aparcament amb els locals veïns serà tallafoc de grau 2 hores almenys. Els conductes de ventilació seran independents per a cada nivell i compartiment, tant per a l’arribada de l’aire fresc com per a l’evacuació de l’aire viciat. Es prohibeix la instal·lació de conductes de vapor a una pressió superior a 0’5 bars, d’aigua calenta a temperatura superior a 110º C. i de gasos combustibles o tòxics.

Els sòls tindran un pendent suficient per a que tot el líquid accidentalment vessat no pugui extendre’s en una àrea important ni passar d’un nivell a l’inferior.

Les rampes i passadissos de circulació de vehicles hauran d’estar lliures de tot obstacle. El pendent de les rampes no sobrepassarà el 18 per cent; en les rampes a l’aire lliure es tindrà en consideració les condicions atmosfèriques locals. A la desembocadura de la rampa en la via pública i com a mínim en una longitud de 4 m. el pendent no excedirà el 5 per cent. Els radis de gir estaran calculats per a permetre la fàcil circulació de tot vehicle capaç d’ésser admès en l’aparcament. La senyalització destinada als vehicles serà conforme a les normes imposades pel Codi de la Circulació.

Tot passadís de sortida per a persones es trobarà lliure d’obstacles, amb una amplada de 0’80 m. com a mínim. Tota porta que doni accés a un local sense sortida haurà d’ésser senyalitzada amb la menció «Sense sortida». Per a facilitar la circulació de les persones hom col·locarà les inscripcions precises i de manera ben visible.

Haurà d’ésser suficient per a permetre els desplaçaments i localitzar les sortides. Hom preveurà un sistema d’enllumenat de seguretat.

En els aparcaments per a més de 500 vehicles s’haurà d’instal·lar una font d’energia de seguretat, independent de la font normal i que permeti alimentar automàticament les instal·lacions següents:

La ventilació haurà d’ésser realitzada de forma que no pugui produir-se cap tipus d’acumulació perillosa de gasos nocius o inflamables. A l’interior dels compartiments de l’aparcament, els valors límit de les concentracions de monòxid de carboni es fixen de la forma següent:

La ventilació podrà ésser natural o mecànica; quan l’aparcament comporti diversos nivells, la ventilació serà obligatòriament mecànica en els casos següents:

La concentració de monòxid de carboni o d’altres gasos a controlar haurà d’ésser mesurada quan es tinguin dubtes respecte a la qualitat de l’aire. En els aparcaments de capacitat superior a 500 vehicles i en les plantes ventilades mecànicament, la concentració de monòxid de carboni serà mesurada contínuament per una instal·lació que comporti aparells fixos automàtics; aquesta instal·lació permetrà endemés:

A l’interior de l’aparcament es prohibirà:

Haurà d’existir un sistema de detecció automàtica d’incendi en els casos següents:

Els mitjans de lluita contra incendi seran els següents:

L’aire que prové de la ventilació i els gasos d’escapament del grup electrogen de socors, en el cas que existeixi, s’hauran d’evacuar en una zona ventilada i allunyada de tota obertura.

Les oficines d’explotació podran ésser instal·lades a l’interior de l’aparcament a condició que la seva ventilació sigui independent de la general.

A l’interior de l’aparcament i en lloc visible hom col·locarà consignes de seguretat precisant principalment:

Hom disposarà d’un Registre d’Explotació mantingut al dia, en el qual figuraran:

La sol·licitud al M. I. Consell General demanant l’autorització de la construcció, anirà acompanyada, pel que fa referència a la present reglamentació, de la documentació següent:

Abans de l’entrada en servei de l’establiment, s’efectuarà una visita per part de la Comissió de Seguretat designada pel M. I. Consell General, a fi de verificar que les obres s’han efectuat respectant les condicions de seguretat del projecte inicial. Es podrà demanar, si es considerés oportú, la realització de proves específiques o revisions complementàries sobre qualsevol material o instal·lació. El cost d’aquestes proves o revisions a realitzar per part de tècnics competents anirà a càrrec del propietari o de l’explotador de l’establiment. Els establiments de 1ª, 2ª, 3ª i 4ª categoria presentaran obligatòriament una certificació feta per un organisme tècnic competent, conforme la instal·lació elèctrica s’ha efectuat respectant la reglamentació vigent a Andorra per a instal·lacions de baixa tensió o les normes internacionals existents mentre el M. I. Consell General no hagi promulgat l’esmentada reglamentació.

Tota modificació en un local públic que alteri la seva capacitat, els passadissos, escales o sortides i en general qualsevol punt que afecti la seguretat, haurà d’ésser objecte d’una prèvia autorització per part del M. I. Consell General.

Tècnics autoritzats pel M. I. Consell General o representants del Servei d’Incendis i Salvament podran efectuar visites de control durant l’explotació de l’establiment. Per part del propietari o explotador i en general de tot el personal de l’establiment, s’haurà de facilitar al màxim la tasca dels esmentats tècnics. Aquests controls no eximeixen de responsabilitat a instal·ladors, propietari o explotador, cadascú dins de les seves funcions.