22 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Les activitats potencialment generadores d’un alt nivell de soroll i que són objecte d’aplicació de la Llei de la contaminació atmosfèrica i dels sorolls, aprovada pel M.I. Consell General en la sessió de data 30 de desembre de 1985, pel que fa a la contaminació per producció de sorolls, són les que s’indiquen en l’annex núm. 1, adjunt a aquest Reglament.
A efectes del present Reglament, els sorolls es mesuren en decibels ponderats, d’acord amb l’escala normalitzada A (dBA).
Les activitats generadores no poden produir en el medi ambient exterior cap soroll que sobrepassi, tenint en compte les zones de recepció del so i els horaris, el límits següents: Zona de recepcióNivell sonorExterior màxim(dBA)dianitZona d’úsindustrial6555Totes menysla zona industrial5545 S’entén com a dia, el període comprès entre les 8 i les 22 hores; la resta de les hores del total de 24, integren el període de la nit. Per zona d’ús industrial s’entén la que tingui aquesta consideració dins les zonificacions o ordinacions urbanístiques de les corporacions locals. Independentment dels valors anteriors, s’admeten els increments de nivell sonor que s’especifiquen en l’apartat 4.8 de l’annex núm.
El nivell de sorolls procedents de les activitats generadores i, mesurades a l’interior d’un edifici receptor, no pot superar els límits de 35 dBA durant el dia i els 28 dBA durant la nit, sigui quina sigui la zona de recepció en l’habitacle. En les zones comunes de l’edifici s’admet un augment del nivell sonor de 5 dBA. Aquests valors s’han de reduir a 30 dBA durant el dia i a 27 dBA durant la nit en els dormitoris d’habitacles. En tot cas, s’admeten els nivells d’increment sonor que s’especifiquen en el punt 4.9 de l’annex núm. 2.
D’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, les activitats o situacions generadores d’un alt nivell de soroll han de posseir l’aïllament acústic necessari o, en tot cas, reduir els nivells sonors, per evitar la transmissió dels nivells indicats als articles 3 i 4, relatius, respectivament, a la producció de sorolls en el medi ambient exterior i en l’interior.
Els aparells elevadors, les instal·lacions de condicionament d’aire, els generadors de calor, la distribució i l’evacuació d’aigües i els altres serveis d’un edifici, han de complir les prescripcions d’ubicació i d’aïllament que garanteixin un nivell de transmissió sonor no superior als límits màxims autoritzats per l’article 4, relatiu a nivells en ambients interiors.
Les condicions què s’han d’efectuar els treballs temporals i nocturns així com els de les instal·lacions i equipaments en general d’edificis s’especifiquen en l’annex núm.
Als efectes d’aquest Reglament, són infraccions les accions o omissions comeses per les persones, amb violació de les normes de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls i, d’altres disposicions legals o reglamentàries aplicables als supòsits i objectes d’aquella Llei.
Cap infracció pot ésser sancionada al mateix temps en via penal i en via administrativa. El procediment administratiu, és el cas, quedarà suspès d’ofici, fins que es dicti sentència judicial i aquesta sigui ferma en el procediment penal.
La responsabilitat derivada de les infraccions serà exigida a les persones físiques o jurídiques que haguessin participat per acció o per omissió en la violació de les normes.
La responsabilitat per infraccions comeses per les persones jurídiques, si fos procedent, serà exigida a les persones físiques encarregades de la seva administració i representació, així com també a les persones que tinguin càrrecs als quals corresponguin el control i el funcionament de l’entitat.
Quan la infracció fos comesa en l’exercici d’una activitat subjecta al règim administratiu d’autorització o de concessió, n’és responsable el titular legítim, sense perjudici d’allò que disposa l’article anterior.
El règim aplicable a la tipicitat legal i a la classificació de les infraccions és l’establert als articles 31 a 37, ambdós inclosos, de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls.
Cap infracció pot ser castigada en via administrativa, sense prèvia instrucció i resolució del corresponent expedient administratiu sancionador, tramitat d’acord amb les normes d’aquest Reglament.
Les infraccions a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls són castigades per resolució del Govern amb les sancions administratives següents:
Sense perjudici de les sancions previstes a l’article anterior, també podrà el Govern ordenar l’adopció de mesures necessàries o convenients per prevenir, corregir o eliminar els efectes danyosos o les conseqüències lesives pels interessos públics o privats, dels fets o actes determinants d’alguna infracció tipificada a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls.
Les mesures que el Govern adopti en aplicació de l’article anterior, han d’ésser sempre proporcionades a la mesura que sigui menys carregosa per a les persones a qui afecti la intervenció governativa.
Per graduar la quantia de la sanció que s’ha d’imposar dins de cadascun dels tipus, són d’aplicació els criteris de l’article 35 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls.
Correspon a la Secretaria d’Estat de Medi Ambient l’exercici de les competències a què es refereixen els articles 4, 14, 21 i 26 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls.
La Secretaria d’Estat de Medi Ambient, per delegació del Govern, realitza els actes, els tràmits de la instrucció i la proposta de resolució de tots els expedients administratius sancionadors de les infraccions a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls.
El procediment sancionador es regeix, en primer lloc, per les normes imperatives del Codi de l’Administració, aprovat per Llei de 29 de març de 1989; en segon lloc, per les normes d’aquest Reglament i, en tercer lloc, per les altres normes de l’ordenament jurídic que fossin d’aplicació, d’acord amb l’ordre de prelació legalment establert.
El procediment sancionador pot ésser iniciat d’ofici, mitjançant resolució del Govern, a proposta de la Secretaria d’Estat de Medi Ambient, o bé a iniciativa de la persona interessada, mitjançant sol·licitud formulada per escrit signat per la persona interessada o pel seu representant.