26 articles · 2 versions · Text oficial consolidat
Les activitats potencialment generadores d’un nivell de soroll alt i que són objecte d’aplicació de la Llei de la contaminació atmosfèrica i acústica, aprovada pel Consell General en la sessió de data 30 de desembre de 1985, pel que fa a contaminació per producció de sorolls, són entre altres les que s’indiquen a l’annex núm. 1, adjunt a aquest Reglament.
Correspon el Ministeri responsable de medi ambient l’exercici de les competències a què es refereix l’article 21 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.
A l’efecte d’aquest Reglament, els sorolls es mesuren en decibels ponderats, d’acord amb l’escala normalitzada A (dBA).
Les activitats generadores no poden produir en el medi ambient exterior cap soroll que sobrepassi, tenint en compte les zones de recepció del so i els horaris, el límits següents: Zona de recepcióNivell sonorExterior màxim(dBA)dianitZona d’ús industrial6555Totes menysla zona industrial5545 S’entén com a dia el període comprès entre les 8 i les 22 hores; la resta de les hores del total de 24 integren el període de la nit. Per zona d’ús industrial s’entén la que tingui aquesta consideració dins dels plans d’ordenació o ordinacions urbanístiques de les corporacions locals. Independentment dels valors anteriors, s’admeten els increments de nivell sonor que s’especifiquen en l’apartat 6.e de l’annex núm.
El nivell de sorolls procedents de les activitats generadores i mesurades a l’interior d’un edifici receptor no pot superar els límits de 35 dBA durant el dia i els 28 dBA durant la nit, sigui quina sigui la zona de recepció a l’habitatge. En les zones comunes de l’edifici s’admet un augment del nivell sonor de 5 dBA. Aquests valors s’han de reduir a 30 dBA durant el dia i a 27 dBA durant la nit en els dormitoris d’habitatge. En tot cas, s’admeten els nivells d’increment sonor que s’especifiquen en el punt 6.f de l’annex núm. 2.
D’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica, les activitats o situacions generadores d’un nivell de soroll alt han de posseir l’aïllament acústic necessari o, en tot cas, reduir els nivells sonors, per evitar la transmissió dels nivells indicats als articles 4 i 5, relatius, respectivament, a la producció de sorolls en el medi ambient exterior i en l’interior.
Els aparells elevadors, les instal·lacions de condicionament d’aire, els generadors de calor, la distribució i l’evacuació d’aigües i els altres serveis d’un edifici han de complir les prescripcions d’ubicació i d’aïllament que garanteixin un nivell de transmissió sonor no superior als límits màxims autoritzats per l’article 5, relatiu a nivells en ambients interiors.
Les condicions en què s’han d’efectuar els treballs temporals i nocturns així com els de les instal·lacions i els equipaments en general d’edificis s’especifiquen a l’annex núm. 3.
Quan els locals destinats a espectacles o audicions musicals violin la normativa establerta en aquest reglament entre les 22 hores i les 8 hores, el ministeri responsable de medi ambient pot proposar com a mesura cautelar la suspensió immediata de l’activitat mentre no s’hagin realitzat les mesures correctores manades per l’Administració.
Les condicions en què s’han d’efectuar les activitats d’oci, d’espectacle o recreatives que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals s’especifiquen a l’annex núm. 4.
En casos excepcionals i prèvia autorització del Ministeri responsable de medi ambient, es poden adoptar diferents solucions que les presentades en aquest Reglament mentre es mantinguin els nivells sonors màxims establerts en aquest Reglament.
A l’efecte d’aquest reglament, són infraccions les accions o omissions comeses per les persones amb violació de les normes de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica, d’altres disposicions legals o reglamentàries aplicables als supòsits i objectes d’aquella Llei.
Cap infracció pot ser sancionada al mateix temps en via penal i en via administrativa. El procediment administratiu queda suspès d’ofici fins que no es dicti sentència judicial i que aquesta sigui ferma en el procediment penal.
La responsabilitat administrativa derivada de les infraccions s’exigeix a les persones físiques o jurídiques que hagin participat per acció o per omissió en la violació de les normes.
La responsabilitat per infraccions comeses per les persones jurídiques, si és procedent, s’exigeix a les persones físiques encarregades de la seva administració i representació, i també a les persones que tinguin càrrecs als quals corresponguin el control i el funcionament de l’entitat.
Quan la infracció sigui comesa en l’exercici d’una activitat subjecta al règim administratiu d’autorització o de concessió, n’és responsable el titular legítim, sense perjudici d’allò que disposa l’article anterior.
El règim aplicable a la tipicitat legal o a la classificació de les infraccions i a les sancions és l’establert als articles 31 a 37, ambdós inclosos, de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica.
Cap infracció no pot ser castigada en via administrativa, sense instrucció i resolució prèvies del corresponent expedient administratiu sancionador, tramitat d’acord amb les normes d’aquest Reglament.
Sense perjudici de les sancions previstes als articles 31 a 37, ambdós inclosos, de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica, el Ministeri responsable de medi ambient pot ordenar l’adopció de mesures necessàries o convenients per prevenir, corregir o eliminar els efectes danyosos o les conseqüències lesives per als interessos públics o privats, dels fets o actes determinants d’alguna infracció tipificada a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.
Les mesures que el Ministeri responsable de medi ambient adopti en aplicació de l’article anterior han de ser sempre proporcionades a la mesura que sigui menys carregosa per a les persones a qui afecti la intervenció governativa.
El Ministeri responsable de medi ambient, realitza els actes, els tràmits de la instrucció i la proposta de resolució de tots els expedients administratius sancionadors de les infraccions a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.
El procediment sancionador es regeix, en primer lloc, per les normes imperatives del Codi de l’Administració, aprovat per Llei de 29 de març de 1989; en segon lloc, per les normes d’aquest Reglament i, en tercer lloc, per les altres normes de l’ordenament jurídic que siguin d’aplicació, d’acord amb l’ordre de prelació legalment establert.
El procediment sancionador pot ser iniciat d’ofici, mitjançant resolució del Govern, a proposta del Ministeri responsable de medi ambient, o bé a iniciativa de la persona interessada, mitjançant sol·licitud formulada per escrit signat per la persona interessada o pel seu representant.
Tant l’òrgan responsable de medi ambient com el Govern, abans de prendre una decisió relativa a un expedient sancionador, poden demanar a les persones interessades, a altres òrgans de l’Administració pública o, si és el cas, a tercers que siguin experts o tècnics, tota mena de dictàmens, informes i aclariments o complements d’informació, necessaris per a la instrucció o la resolució de l’expedient de què es tracti. En aquests supòsits queden prorrogats els terminis legals o reglamentaris establerts.
En el curs de la instrucció totes les persones interessades i, si és el cas, les persones afectades per la infracció, han d’aportar a l’òrgan administratiu instructor de l’expedient, dins del termini màxim de 10 dies hàbils, tots els documents, les informacions, les proves i les indagacions que esdevinguin necessaris o convenients a la fi de la resolució de l’expedient.
Tota persona que es consideri perjudicada per un acte o resolució d’un expedient sancionador pot interposar-hi els recursos establerts als articles 124 a 129, ambdós inclosos, del Codi de l’Administració.