Lleis d'Andorra

Reglament, del 5 de febrer del 1997, d'aplicació de la Llei del Codi de Duana en l'àmbit de les disposicions de l'acord Principat d'Andorra/CE de data 28 de juny de 1990

Buscar sentències

61 articles · 3versions · Text oficial consolidat

Títol I. Concepte del règim de dipòsit duaner

Secció primera. Definicions i tipus de dipòsits

Article 1

Sentències

Aquestes disposicions reglamenten l’aplicació del règim del dipòsit duaner pel que fa a les mercaderies de tots els països, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990.

Article 2

Sentències

En el sentit de les presents disposicions d’aplicació, s’entén per:

a) despatx de control: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per al control del règim;
b) despatx de posada: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per acceptar declaracions de posada sota el règim;
c) despatx de tancament: el despatx de duana indicat en l’autorització i habilitat per les autoritats duaneres per acceptar declaracions que confereixen una destinació duanera a les mercaderies, després d’una posada sota el règim de dipòsit duaner.

Article 3

Sentències
1. Els dipòsits duaners en els quals s’emmagatzemen les mercaderies sota règim de dipòsit duaner s’identifiquen amb una de les denominacions següents: dipòsit del tipus A: dipòsit públic, d’acord amb el que disposa l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, sota la responsabilitat del dipositari,dipòsit del tipus B: dipòsit públic, d’acord amb el que preveu l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, sota la responsabilitat de cada dipositador, de conformitat amb l’article 103, paràgraf 1, de la Llei del Codi de duana, i d’acord amb l’aplicació de l’article 106, segon guió, de la Llei del Codi de duana,dipòsit del tipus C: dipòsit privat, d’acord amb el que disposa l’article 100, segon guió, de la Llei del Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies,dipòsit del tipus D: dipòsit privat, d’acord amb el que estableix l’article 100, segon guió, de la Llei del Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies i per aplicació del procediment esmentat a l’article 113, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana.
2. El règim de dipòsit duaner com a dipòsit privat, d’acord amb el que disposa l’article 100, segon guió, de la Llei de Codi de duana, en el qual el dipositari s’identifica amb el dipositador, sense que sigui necessàriament propietari de les mercaderies, és igualment aplicable en el marc d’un sistema que permet el dipòsit de mercaderies a les instal·lacions d’emmagatzematge del titular de l’autorització, de conformitat amb l’article 99, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana. Aquest sistema s’identifica amb la denominació dipòsit del tipus E.
3. Quan un dipòsit duaner com a dipòsit públic, d’acord amb el que preveu l’article 100, primer guió, de la Llei del Codi de duana, és gestionat per les autoritats duaneres, s’anomena dipòsit del tipus F.
4. Queda exclosa, en un mateix local o emplaçament, la combinació dels tipus de dipòsit esmentats als paràgrafs 1, 2 i 3.
Secció segona. Emplaçament del dipòsit duaner

Article 4

Sentències
1. Llevat dels dipòsits dels tipus E i F, el dipòsit duaner es compon de locals, o bé de tots els altres emplaçaments delimitats, autoritzats per les autoritats duaneres.
2. Quan les autoritats duaneres gestionin un dipòsit del tipus F, designen el local o l’emplaçament delimitat que constitueix el dipòsit. Aquesta decisió es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Secció tercera

Article 5

Sentències

Quan es preveuen mesures de política comercial per a:

a) la posada en lliure pràctica de mercaderies, no són aplicables ni en el moment de posar les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner, ni en el decurs de la seva estada;
b) la importació i la introducció en el territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies, aquestes mesures seran aplicables a mercaderies de països tercers en el moment de posar-les sota el règim de dipòsit duaner;
c) l’exportació de mercaderies, són aplicables en el moment que s’exporten fora del territori duaner del Principat d’Andorra, després de posar-les sota el règim de dipòsit duaner.

Títol II. Declaració a la duana

Capítol 3. Declaració verbal a la duana o mitjançant qualsevol altre acte

Secció 1. Declaracions verbals

Article 35

Sentències
1. Es pot fer una declaració verbal a la duana per a l’admissió temporal de les mercaderies següents: materials de producció i de reportatges radiats o televisats i els vehicles especialment adaptats per fer reportatges radiats o televisats i els seus equips, importats per organismes públics o privats, establerts fora del territori duaner del Principat d’Andorra, autoritzats per les autoritats duaneres per al règim d’importació d’aquests materials i vehicles.els instruments i els aparells necessaris per als metges per assistir malalts que esperen un òrgan per trasplantar;d’altres mercaderies, quan les autoritats duaneres ho autoritzen.
2. Les mercaderies esmentades al paràgraf 1 també es poden declarar verbalment per a la reexportació.
Secció 2. Declaracions a la duana per a qualsevol altre acte

Article 36

Sentències

Quan no es declaren expressament a la duana, es consideren declarats per al règim duaner de la posada en lliure pràctica:

a) les mercaderies desproveïdes de tot caràcter comercial, contingudes en els equipatges personals dels viatgers i que es beneficien de la franquícia d’acord amb el que disposa la reglamentació duanera en vigor al respecte,b) els mitjans de transport que es beneficien de la franquícia com a mercaderies de retorn.

Article 37

Sentències

Quan no es declaren expressament a la duana, es consideren declarades per a l’exportació mitjançant l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament:

a) les mercaderies no subjectes a drets a l’exportació i desproveïdes de tot caràcter comercial que es troben en els equipatges dels viatgers.
b) els mitjans de transport matriculats al territori duaner del Principat d’Andorra o al territori de la Comunitat Europea i destinats a ésser reimportats.

Article 38

Sentències

Per a l’aplicació dels articles 36 i 37 del present Reglament, l’acte que es considera com a declaració a la duana pot prendre les formes següents: En cas que es portin les mercaderies a un despatx de duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat de conformitat amb l’article 36, paràgraf 1, punt a) del Codi de duana: utilització del circuit verd o “res a declarar” en els despatxos de duana en què hi ha un doble circuit de control,pas per un despatx que no comporta doble circuit de control, sense fer-hi cap declaració espontània a la duana.

Article 39

Sentències
1. Quan es compleixen les condicions dels articles 36 i 37 del present Reglament, les mercaderies en qüestió es consideren presentades a la duana en el sentit de l’article 61 del Codi de duana, la declaració es considera acceptada i s’atorga el dret a disposar en el moment en que es compleix l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament.
2. Si un control demostra que es compleix l’acte esmentat a l’article 38 del present Reglament, sense que les mercaderies introduïdes o expedides compleixin les condicions dels articles 36 i 37 del present Reglament, aquestes mercaderies es consideren o bé importades o bé exportades irregularment.
Secció 3. Disposicions comunes a les seccions 1 i 2

Article 40

Sentències

Les disposicions dels articles 32 a 37 del present Reglament no s’apliquen a les mercaderies per a les quals es requereix o se sol·licita el reemborsament dels drets o que estan sotmeses a mesures de prohibició o de restricció o a qualsevol altra formalitat especial.

Article 41

Sentències

Per a l’aplicació de les seccions 1 i 2 s’entén per “viatger” A. a la importació: 1) qualsevol persona que entra temporalment al territori duaner del Principat d’Andorra, on no té la seva residència habitual, 2) qualsevol persona que torna al territori duaner del Principat d’Andorra, on té la seva residència habitual, després d’haver anat temporalment al territori d’un país tercer; B. a l’exportació: 1) qualsevol persona que deixa temporalment el territori duaner del Principat d’Andorra, on té la seva residència habitual, i 2) qualsevol persona que deixa, després d’un sojorn temporal, el territori duaner del Principat d’Andorra, on no té la seva residència habitual.

Secció 4. Trànsit postal

Article 42

Sentències
1. En el marc del trànsit postal, es consideren declarades a la duana: A. per a la posada en lliure pràctica:
a) al moment de la seva introducció al territori duaner del Principat d’Andorra, les mercaderies següents:les postals i les cartes que contenen únicament missatges personals,els cecogrames,els impresos no passibles de drets a la importacióiqualsevol altra expedició de correus (cartes i paquets postal.
s) dispensada de l’obligació de ser conduïda a la duana, de conformitat amb les disposicions preses d’acord amb l’article 36, paràgraf 3, del Codi de duana;
b) al moment de la seva presentació a la duana:les expedicions de correus (cartes i paquets postal.
s) diferents de les esmentades al punt a) amb la condició que se’ls adjunti la declaració C1 i/o C2/CP3; B. per a l’exportació:
a) al moment que les autoritats postals se’n fan càrrec, les expedicions de correus (cartes i paquets postal.
s) no passibles de drets a l’exportació;
b) al moment de la seva presentació a la duana, les expedicions de correus (cartes i paquets postal.
s) subjectes a drets a l’exportació, amb la condició que se’ls adjunti la declaració C1 i/o C2/CP3.
2. Es considera declarant i, si escau, deutor, en els casos esmentats al paràgraf 1 punt A, el destinatari, i en els casos esmentats al punt B, l’expedidor. Les autoritats duaneres poden preveure que l’administració de correus es consideri declarant i, si escau, deutora.
3. Per a l’aplicació del paràgraf 1, les mercaderies no subjectes a drets es consideren presentades a la duana en el sentit de l’article 61 del Codi de duana; la declaració a la duana es considera acceptada i el dret a disposar, atorgat:
a) a la importació, al moment de remetre la mercaderia al destinatari;
b) a l’exportació, al moment que les autoritats de correus es fan càrrec de la mercaderia.
4. Quan una expedició de correus (carta o paquet posta.
l) que no està dispensada de l’obligació d’ésser conduïda a la duana, de conformitat amb les disposicions preses d’acord amb l’article 36, paràgraf 3, del Codi de duana, es presenta sense declaració C1 i/o C2/CP3, o quan aquesta declaració és incompleta, les autoritats duaneres determinen la forma en què s’ha de fer o completar la declaració a la duana.

Article 43

Sentències

L’article 42 no és aplicable: als enviaments o paquets que continguin mercaderies destinades a finalitats comercials i el valor global de les quals sigui superior al sostre previst per la reglamentació vigent pel que fa al cas;als enviaments o paquets que continguin mercaderies destinades a finalitats comercials i que formin part d’una sèrie regular d’operacions similars,quan es fa una declaració a la duana escrita, verbal o mitjançant un procediment informàtic,als enviaments o paquets que continguin mercaderies esmentades a l’article 40 del present Reglament.

Títol II. Atorgament del règim de dipòsit duaner

Article 6

Sentències

Les disposicions de la present secció s’apliquen a tot tipus de dipòsit, llevat del dipòsit del tipus F.

Article 7

Sentències
1. La demanda d’autorització per beneficiar-se del règim de dipòsit duaner, anomenada d’ara endavant “demanda”, s’estableix per escrit, es data i se signa. Reprodueix, segons el cas, un dels models que figuren a l’annex núm. 1a adjuntat al present Reglament.Quan les autoritats duaneres considerin que les informacions que figuren a la demanda són insuficients, exigeixen al demandant informacions suplementàries, així com la comunicació d’altres elements necessaris per a l’aplicació de la reglamentació duanera vigent.
2. S’adjunten a la demanda que hi fa referència, tots els documents o justificants, originals o còpies sobre les indicacions que s’han de proporcionar amb la demanda, necessaris per al seu examen.
3. D’acord amb les disposicions de l’article 96 del Codi de duana, les autoritats duaneres demanen la constitució d’una garantia que cobreixi els drets de duana i/o la taxa sobre el consum i/o l’impost de mercaderies indirecte de les mercaderies que es trobin sota el règim de dipòsit duaner fins que aquestes mercaderies hagin rebut una nova destinació duanera.
4. Quan es tracta d’una demanda de renovació o de modificació d’una autorització, el titular pot presentar una demanda escrita on figurin principalment les referències de l’autorització precedent i on s’indiquin, si escau, els elements necessaris per a la seva modificació.

Article 8

Sentències

Sense perjudici de la possible aplicació de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, la presentació d’una demanda signada pel demandant que mostri la voluntat de la persona interessada per beneficiar-se del règim duaner val de compromís pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la demanda,l’autenticitat dels documents adjuntsiel respecte del conjunt de les obligacions inherents al règim de dipòsit duaner sol·licitat.

Article 9

Sentències
1. En cas d’acceptació, l’autorització es comunica al demandant. Aquesta autorització, datada i signada, té validesa per cobrir una o diverses posades sota el règim i s’estableix segons el model que figura a l’annex núm. 1b adjuntat al present Reglament.
2. Per derogació del paràgraf primer, quan es tracta d’una renovació o d’una modificació d’una autorització ja lliurada, la demanda de la qual s’ha presentat, en aplicació de l’article 7, paràgraf 4, de les presents disposicions d’aplicació, les autoritats duaneres poden, cas per cas, o bé indicar en una decisió els elements que s’han de modificar fent referència a l’autorització que es modifica, o bé lliurar una autorització nova.

Article 10

Sentències
1. Quan una de les condicions per a l’atorgament de l’autorització no es compleix, les autoritats duaneres rebutgen la demanda.
2. La decisió que comporta el rebuig de la demanda s’estableix per escrit i es comunica al demandant d’acord amb el que disposa l’article 6, paràgraf 3, de la Llei del Codi de duana.

Article 11

Sentències
1. Les autoritats duaneres conserven les demandes i els seus annexos amb una còpia de l’autorització eventualment lliurada.
2. En cas d’atorgament d’autorització, de gestionar un dipòsit duaner o d’utilitzar el règim de dipòsit duaner, el termini de conservació de les demandes, dels seus annexos i de l’autorització és d’almenys tres anys a partir de la fi de l’any civil durant el qual l’autorització ha estat anul·lada o revocada.
3. En cas de rebuig de la demanda d’anul·lació o de revocació de l’autorització, la demanda, la possible autorització o la decisió que comporta el rebuig de la demanda i dels annexos, es conserven durant almenys tres anys a partir de la fi de l’any civil durant el qual la demanda ha estat rebutjada o l’autorització ha estat anul·lada o revocada.

Article 12

Sentències
1. L’autorització només es pot atorgar si el demandant demostra l’existència d’un interès econòmic efectiu de dipòsit i si el dipòsit duaner es destina principalment a l’emmagatzematge de mercaderies, sense excloure la possibilitat d’efectuar operacions de manipulacions usuals, sempre que aquestes operacions no predominin respecte de l’activitat d’emmagatzematge de les mercaderies.
2. Per a l’aplicació de l’article 94 de la Llei del Codi de duana, l’avaluació de la proporcionalitat entre els costos administratius ocasionats per les mesures de vigilància i de control del dipòsit duaner i l’interès econòmic de dipòsit, té en compte principalment el tipus de dipòsit i els procediments que es poden aplicar.
3. La venda al detall de mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner no està autoritzada i suposa el tancament del règim.

Article 13

Sentències
1. L’autorització es fa efectiva el dia del seu lliurament o en una data posterior, si així ho disposa. Tanmateix, quan en casos excepcionals les autoritats duaneres han comunicat al demandant d’un dipòsit privat el seu acord per lliurar l’autorització, per una via escrita altra que la utilització del formulari esmentat a l’annex núm. 1b, aquesta autorització es fa efectiva a partir de la data de la seva comunicació. S’adjunta una còpia d’aquesta comunicació a l’autorització i en forma part integrant.
2. Sense perjudici de les regles sobre l’anul·lació, la revocació i les modificacions, l’autorització té una durada il·limitada.
3. L’autorització indica principalment el despatx de duana competent per al control del dipòsit duaner. Indica, si escau, que les mercaderies que presentin un perill, que siguin susceptibles d’alterar les altres mercaderies o que necessitin, per altres motius, instal·lacions particulars, s’han de posar en locals especialment equipats per rebre-les. Si es tracta d’un dipòsit privat, també indica les categories de les mercaderies admissibles en aquest dipòsit.

Article 14

Sentències
1. La condició d’interès econòmic de dipòsit, esmentada a l’article 12, paràgraf 1, es considera que ja no es compleix quan el titular demana per escrit la revocació de l’autorització.
2. L’autorització pot ésser igualment revocada quan les autoritats duaneres considerin que el dipòsit duaner no s’utilitza o no és suficientment utilitzat per justificar el seu manteniment.

Article 15

Sentències

Tota anul·lació de la garantia, el frau reiterat, el no pagament del deute duaner o la baixa del registre de comerç, suposen la retirada de l’autorització per gestionar el dipòsit duaner.

Títol III. Entrada de les mercaderies al dipòsit duaner

Secció primera. Posada de les mercaderies sota el règim

Article 16

Sentències
1. Les mercaderies destinades a ser posades sota el règim de dipòsit duaner i la declaració de posada sota el règim que hi fa referència, han de ser presentades al despatx de posada indicat a l’autorització.
2. El despatx de posada transmet la declaració de posada sota el règim de dipòsit duaner al despatx de control.
3. Les disposicions que regulen el règim de dipòsit duaner són aplicables a partir de la data d’acceptació de la declaració de posada sota el règim pel despatx de posada, i aquesta declaració serveix igualment per a l’expedició, que ha de tenir lloc al més aviat possible, i la introducció de les mercaderies en els locals del dipòsit duaner sense presentació al despatx de control. Aquest procediment no és aplicable en un dipòsit del tipus B.

Article 17

Sentències
1. Quan l’import de la garantia s’hagi exhaurit no es permet l’entrada de més mercaderies sota el règim si no és que s’ampliï l’import de la garantia. 2.En cas de produir-se un augment dels drets de duana i/o la taxa sobre el consum i/o de l’impost de mercaderies indirecte, durant l’estada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner, es demana, en cas que sigui necessari, d’ampliar l’import de la garantia per garantir el pagament del nou deute si aquesta no fos suficient.
Secció segona. Registre de mercaderies.

Article 18

Sentències
1. En els dipòsits dels tipus A, C, D i E, el dipositari ha de portar un registre de mercaderies d’acord amb el que disposa l’article 106 de la Llei del Codi de duana. Aquest registre de mercaderies ha d’estar a la disposició del despatx de control.
2. En un dipòsit del tipus B, el despatx de control conserva les declaracions de posada utilitzades per a la posada sota el règim, a fi de dur a terme el tancament del règim de dipòsit duaner. En cas que les mercaderies a les quals fa referència la declaració no hagin rebut una destinació duanera quan expirin els terminis previstos a la Llei del Codi de duana per a la conservació de les declaracions, el despatx de control demana que una d’aquestes destinacions s’atribueixi a aquestes mercaderies o que la declaració o el document inicial de posada sota el règim de les mercaderies se substitueixi per una nova declaració que reprengui tots els elements de la declaració o del document precedents.
3. En un dipòsit del tipus F, els registres duaners determinen tots els elements enumerats a l’article 106 de la Llei del Codi de duana. Aquests registres substitueixen el registre de mercaderies esmentat a l’article 106 de la Llei del Codi de duana.

Article 19

Sentències
1. En el registre de mercaderies esmentat a l’article 106 de la Llei del Codi de duana han de constar tots els elements necessaris per a l’aplicació correcta del règim i per al seu control. En el registre de mercaderies s’han d’inscriure:
a) les indicacions que figuren a les caselles núm. 1, A, 31, 33, 37, 38 i 40 del document administratiu únic de posada sota el règim;
b) la referència a les declaracions mitjançant les quals les mercaderies han rebut una destinació duanera tancant el règim de dipòsit duaner;
c) la data, la referència als altres documents duaners i tots els altres documents relatius a la posada i al tancament del règim duaner;
d) les indicacions necessàries per seguir les mercaderies, i principalment el lloc on es troben, incloses les indicacions relatives a possibles trasllats de les mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense que es posi fi al règim duaner;
e) les indicacions relatives a les manipulacions usuals a les quals se sotmeten les mercaderies;
f) les indicacions relatives a les retirades temporals de les mercaderies dels locals de dipòsit duaner;
g) tots els documents o les informacions necessaris per a la identificació de les mercaderies.
2. El registre de les mercaderies en un dipòsit del tipus D ha de comportar, a més dels elements que figuren al paràgraf 1, les indicacions esmentades a la llista adjuntada a l’annex núm. 2 de les presents disposicions d’aplicació de la Llei del Codi de duana.
3. El registre de mercaderies ha de mostrar, a cada moment, l’estat actual de l’estoc de les mercaderies que estan posades sota el règim de dipòsit duaner. El dipositari ha de proporcionar al despatx de control, en els terminis fixats per les autoritats duaneres, d’acord amb el que estableix la reglamentació duanera, una llista on consti aquest estoc.

Article 20

Sentències
1. La inscripció al registre de mercaderies de les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner en un dipòsit del tipus A, C o D, esmentat a l’article 108 de la Llei del Codi de duana, es realitza al moment de la seva posada física al dipòsit duaner, sobre la base dels elements reconeguts o admesos pel despatx de posada.
2. La inscripció esmentada al paràgraf 1 es realitza, quan es tracta d’una posada sota el règim en un dipòsit del tipus E, al moment en què les mercaderies arriben a les instal·lacions d’emmagatzematge del titular de l’autorització.
3. La inscripció esmentada al paràgraf 1 es realitza al moment del dret de disposar atorgat com a conseqüència de la presentació de la declaració de posada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner.

Títol III. Exàmen de les mercaderies, reconeixement de les mercaderies, reconeixement del despatx de duana i altres mesures preses pel despatx de duana

Article 44

Sentències
1. L’examen de les mercaderies es realitza en els llocs designats i a les hores previstes a aquest efecte.
2. Tanmateix, les autoritats duaneres poden autoritzar, a petició del declarant, l’examen de les mercaderies en llocs o a hores diferents de les esmentades al paràgraf 1. Les despeses que en resultin van a càrrec del declarant.

Article 45

Sentències
1. Quan decideixen examinar mercaderies, les autoritats duaneres n’informen el declarant o el seu representant.
2. Quan decideixen examinar només una part de les mercaderies declarades, les autoritats duaneres indiquen al declarant o al seu representant les que volen examinar, sense que aquest es pugui oposar a aquesta tria.

Article 46

Sentències
1. El declarant o la persona que designa per assistir a l’examen de les mercaderies dóna l’assistència necessària a les autoritats duaneres per facilitar-los la tasca. Si les autoritats duaneres no consideren satisfactòria aquesta assistència, poden exigir al declarant que designi una persona apta per donar-los l’assistència requerida.
2. Quan el declarant es nega a assistir a l’examen de les mercaderies o a designar una persona apta per donar l’assistència que les autoritats duaneres creuen necessària, aquestes fixen un termini per fer-ho, llevat que considerin que poden renunciar a aquest examen. Si, al final del termini fixat, el declarant no ha respost les injuncions de les autoritats duaneres, aquestes, a l’efecte de l’aplicació de l’article 73, punt a), del Codi de duana, procedeixen d’ofici a l’examen de les mercaderies, a compte i risc del declarant, i recorren, quan ho considerin necessari, als serveis d’un perit o de qualsevol altra persona designada segons les disposicions vigents.
3. Les constatacions fetes per les autoritats duaneres amb motiu de l’examen practicat en les condicions esmentades al paràgraf anterior, donen fe de la mateixa manera que si l’examen s’hagués fet en presència del declarant.
4. Nogensmenys amb el que queda establert als paràgrafs 2 i 3, les autoritats duaneres estan facultades per deixar sense efecte la declaració a partir del moment en què no hi ha cap dubte que el refús del declarant a assistir a l’examen de les mercaderies o a designar una persona apta per donar l’assistència necessària no té per objecte ni per efecte impedir la constatació d’una infracció a les disposicions que regulen la posada de les mercaderies sota el règim duaner considerat o defugir l’aplicació de les disposicions de l’article 64, paràgraf 1, o de l’article 78, paràgraf 2, del Codi de duana.

Article 47

Sentències
1. Quan decideixen sostreure mostres, les autoritats duaneres n’informen el declarant o el seu representant.
2. Les autoritats duaneres fan elles mateixes les sostraccions. Tanmateix, poden demanar que les faci el declarant o una persona designada per ell, sota el control de les autoritats duaneres. Les sostraccions es fan segons els mètodes previstos a aquest efecte per les disposicions vigents.
3. Les quantitats a sostreure no han d’excedir les que són necessàries per permetre l’anàlisi o el control aprofundit, inclosa una eventual contraanàlisi.

Article 48

Sentències
1. El declarant o la persona que ell designi per assistir a la sostracció està obligat a donar l’assistència necessària a les autoritats duaneres per facilitar l’operació.
2. Quan el declarant es nega a assistir a la sostracció de mostres o a designar una persona a aquest efecte, o quan no dóna tota l’assistència a les autoritats duaneres per facilitar l’operació, s’apliquen les disposicions de l’article 46 paràgraf 1 del present Reglament, segona frase, i els paràgrafs 2, 3 i 4 de l’esmentat article.

Article 49

Sentències

Quan les autoritats duaneres han sostret mostres amb vista a una anàlisi o a un control aprofundit, atorguen el dret a disposar de les mercaderies afectades, sense esperar els resultats d’aquesta anàlisi o d’aquest control, si no hi ha cap oposició i amb la condició que, si hi ha o hi hagués un deute duaner, l’import dels drets corresponents hagi estat considerat i pagat o garantit prèviament.

Article 50

Sentències
1. Les quantitats sostretes a títol de mostres pel servei de duana no són deduïbles de la quantitat declarada.
2. Quan es tracta d’una declaració d’exportació o de perfeccionament passiu, el declarant està autoritzat, quan les circumstàncies ho permeten, a substituir les quantitats de mercaderies sostretes com a mostres per mercaderies idèntiques, per tal de completar l’expedició.

Article 51

Sentències
1. Llevat quan són destruïdes per l’anàlisi o el control aprofundit, les mostres es tornen al declarant, a petició i a càrrec seu, des del moment en què la seva conservació per part de les autoritats duaneres no té cap utilitat, sobretot a partir del moment en què s’ha esgotat qualsevol possibilitat de recurs per part del declarant en contra de la decisió presa per les autoritats duaneres sobre la base dels resultats d’aquesta anàlisi o d’aquest control aprofundit.
2. Les mostres que el declarant no ha demanat que se li tornin poden ser o bé destruïdes, o bé conservades per les autoritats duaneres. Tanmateix, en alguns casos particulars, les autoritats duaneres poden exigir a l’interessat que retiri les mostres restants.

Article 52

Sentències
1. Quan les autoritats duaneres verifiquen la declaració i els documents adjunts, o examinen les mercaderies, indiquen com a mínim, a l’exemplar de la declaració destinat a aquestes autoritats o en un document adjunt, els elements que s’han sotmès a aquesta verificació o a aquest examen, i també els resultats a què han arribat. En cas d’examen parcial de les mercaderies, s’indiquen també les referències a la partida examinada. Si escau, les autoritats duaneres també indiquen en la declaració l’absència del declarant o del seu representant.
2. Si el resultat de la verificació de la declaració i dels documents adjunts o de l’examen de les mercaderies no és conforme a la declaració, les autoritats duaneres precisen com a mínim, a l’exemplar de la declaració destinada a aquestes autoritats o en el document adjunt, els elements que s’han de considerar a l’efecte de la taxació de les mercaderies en qüestió i, si escau, dels imports a l’exportació i per a l’aplicació de les altres disposicions que regulen el règim duaner sota el qual s’han posat les mercaderies.
3. Les constatacions de les autoritats duaneres han de mostrar, si escau, els mitjans d’identificació anotats. També han d’estar datades i indicar les informacions necessàries per a la identificació del funcionari que n’ha estat l’autor.
4. Les autoritats duaneres poden no anotar cap menció en la declaració o en el document adjunt esmentat al paràgraf 1 quan no fan cap verificació de la declaració ni cap examen de les mercaderies.

Article 53

Sentències
1. L’atorgament dels drets a disposar comporta la comptabilització dels drets a la importació, determinats segons els enunciats de la declaració.
2. Quan, sobre la base dels controls fets, les autoritats duaneres determinen un import de drets diferent del que resulta dels enunciats de la declaració, el dret a disposar de les mercaderies comporta la comptabilització immediata de l’import determinat.
3. Quan les autoritats duaneres dubten de l’aplicabilitat de mesures de prohibició o de restricció i quan només es pot respondre a aquesta pregunta un cop obtingut el resultat dels controls iniciats per aquestes autoritats, les mercaderies en qüestió no poden ser objecte del dret a disposar.

Article 54

Sentències
1. Les autoritats duaneres determinen la forma en què atorguen el dret a disposar, tenint en compte el lloc on es troben les mercaderies i les modalitats particulars segons les quals n’exerceixen la vigilància.
2. En cas de declaració escrita, s’hi anota una menció sobre el dret a disposar i la data, o, si escau, en un document adjunt i se’n dóna una còpia al declarant.

Article 55

Sentències
1. Quan no es pot atorgar el dret a disposar per un dels motius indicats a l’article 73, punt a), segon o tercer apartat del Codi de duana, les autoritats duaneres fixen un termini al declarant per regularitzar la situació de les mercaderies.
2. Quan, en els casos esmentats a l’article 73, punt a), segon apartat del Codi de duana, el declarant no ha presentat els documents requerits abans de l’expiració del termini esmentat al paràgraf 1, la declaració en qüestió queda sense efectes i les autoritats duaneres la invaliden. S’apliquen les disposicions de l’article 64, paràgraf 3, del Codi de duana.
3. En els casos esmentats a l’article 73, punt a), tercer apartat del Codi de duana, i sense perjudici de l’aplicació eventual de l’article 64, paràgraf 1, o de l’article 174 del Codi de duana, quan el declarant no ha ni pagat ni garantit l’import dels drets deguts abans de l’expiració del termini esmentat al paràgraf 1, les autoritats duaneres poden emprendre les formalitats prèvies a la venda de les mercaderies. En aquest cas, es procedeix a la venda si mentrestant no es regularitza la situació. Les autoritats duaneres n’informen el declarant. Les autoritats duaneres poden traslladar, a compte i risc del declarant, les mercaderies en qüestió a un lloc especial sota la vigilància d’aquestes.

Article 56

Sentències

Per derogació de l’article 64, paràgraf 2, del Codi de duana, es pot invalidar la declaració en duana després d’atorgar el dret a disposar en les condicions següents: 1) quan s’estableix que les mercaderies han estat declarades per error per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar drets a la importació en lloc de ser posades sota un altre règim duaner, les autoritats duaneres invaliden la declaració, si es presenta la demanda en un termini de tres mesos a partir de la data de l’acceptació de la declaració, en la mesura que: les mercaderies no han estat utilitzades en altres condicions que les que preveu el règim duaner sota el qual s’haurien hagut de posar,quan van ser declarades, les mercaderies estaven destinades a ser posades sota un altre règim duaner per al qual complien totes les condicions requeridesi queles mercaderies es declarin immediatament per al règim duaner al qual estaven realment destinades. La declaració de posada de les mercaderies sota aquest últim règim duaner és efectiva a partir de la data d’acceptació de la declaració invalidada. Les autoritats duaneres poden autoritzar d’ultrapassar el termini esmentat anteriorment en casos excepcionals degudament justificats; 2) quan s’estableix que les mercaderies han estat declarades per error per a un règim duaner que comporta l’obligació de pagar drets a la importació en lloc d’altres mercaderies, les autoritats duaneres invaliden la declaració, si la demanda es presenta en un termini de tres mesos a partir de la data d’acceptació de la declaració, en la mesura que: les mercaderies inicialment declarades:

i) no han estat utilitzades de manera diferent de la que s’autoritzava en la seva situació anteriorii.
i) hagin estat substituïdes en la seva situació anteriori queles mercaderies que haurien hagut d’estar realment declarades per al règim duaner previst inicialment:
i) haurien pogut ser presentades, al moment del dipòsit de la declaració inicial, al mateix despatx de duanaii.
i) haurien estat declarades per al mateix règim duaner que el que s’havia previst inicialment. 3) quan les mercaderies han estat declarades per a l’exportació o per a un règim de perfeccionament passiu, la declaració s’invalida en la mesura que:
a) quan es tracta de mercaderies que o bé estan sotmeses a drets a l’exportació, o bé han estat l’objecte d’una demanda de reemborsament dels drets a la importació, o d’altres imports a l’exportació o d’una altra mesura particular a l’exportació:el declarant aporta a les autoritats del despatx de duana d’exportació la prova que les mercaderies no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorrael declarant presenta novament a aquestes autoritats tots els exemplars de la declaració en duana i tots els altres documents que li han estat lliurats de resultes de l’acceptació de la declaració,el declarant, si escau, i de conformitat amb les disposicions vigents, compleixi les altres obligacions que les autoritats del despatx de duana d’exportació poden exigir, per tal de regularitzar la situació d’aquestes mercaderies.Quan la sortida del territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies declarades per a l’exportació s’ha de fer en un termini determinat, el no compliment d’aquest termini comporta la invalidació de la declaració que hi fa referència;
b) quan es tracta d’altres mercaderies, les autoritats del despatx de duana d’exportació estiguin informades del fet que les mercaderies declarades no han sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, 4) en la mesura que la reexportació de les mercaderies exigeixi el dipòsit d’una declaració, les disposicions del punt 3 s’apliquen mutatis mutandis; 5) quan s’han posat mercaderies sota el règim de dipòsit duaner en el sentit de l’article 99, paràgraf 1, punt b), del Codi de duana, la invalidació de la declaració de posada sota aquest règim es pot sol·licitar i efectuar, a partir del moment en què han estat preses les mesures previstes en la reglamentació específica en cas d’inobservança de la destinació prevista. Si, quan expira el termini fixat per l’estada sota el règim de dipòsit duaner de les mercaderies esmentades, aquestes no han estat objecte d’una demanda amb vista a rebre una de les destinacions previstes per la reglamentació específica en qüestió, les autoritats duaneres adopten les mesures previstes per aquesta reglamentació.

Títol IV. Estada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner

Secció primera. Manipulacions usuals

Article 21

Sentències
1. Les manipulacions usuals esmentades en l’apartat 2 de l’article 110 de la Llei del Codi de duana són les que es defineixen en l’annex núm. 3 adjunt.
2. A petició del declarant i en el marc de l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 113 de la Llei del Codi de duana, es lliura un butlletí INF 8 quan les mercaderies que hagin estat sotmeses a manipulacions usuals en el règim de dipòsit duaner es declarin per a un altre règim duaner. S’omple l’original i la còpia del butlletí INF 8 i s’utilitza un formulari conforme al model i a les disposicions que figuren a l’annex núm. 4 adjuntat al present Reglament. El butlletí INF 8 serveix per determinar els elements necessaris per a la comptabilització. A aquest efecte, el despatx de control proporciona les dades previstes en les caselles núm. 11, 12 i 13, visa la casella núm. 15 i remet l’original del butlletí INF 8 al declarant.

Article 22

Sentències
1. La persona interessada ha de demanar per escrit, cas per cas, al despatx de control, l’autorització per fer una manipulació usual abans de procedir a aquesta manipulació.
2. La demanda d’autorització per dur a terme una manipulació usual ha d’indicar qualsevol element necessari per a l’aplicació de les disposicions que regulin el règim de dipòsit duaner. Si la demanda és aprovada el despatx de control dóna la seva autorització indicant-ho en la demanda.
3. Sense perjudici del que disposa l’article 21, l’autorització de gestionar un dipòsit duaner o, pel que fa a un dipòsit del tipus E, l’autorització d’utilitzar el règim, indica les manipulacions usuals que es preveu efectuar sota el règim. En aquest cas, la informació del despatx de control que es farà una manipulació, substitueix la demanda esmentada al paràgraf 1.
Secció segona. Retirada temporal

Article 23

Sentències
1. La persona interessada ha de demanar per escrit, al despatx de control, l’autorització de retirar les mercaderies temporalment dels locals del dipòsit duaner, abans de retirar-les.
2. La demanda d’autorització de retirada temporal de la mercaderia ha d’indicar qualsevol element necessari per a l’aplicació de les disposicions del règim de dipòsit duaner. Si la demanda s’aprova, el despatx de control dóna la seva autorització indicant-ho en la demanda. En aquest cas, l’article 11 s’aplica mutatis mutandis .
3. L’autorització de gestionar un dipòsit duaner indica que es poden efectuar retirades temporals. En aquest cas, la informació al despatx de control que es farà una retirada temporal de mercaderies, substitueix la demanda esmentada al paràgraf 1.
4. En cas que s’efectuïn manipulacions usuals durant la retirada temporal, els articles 22 i 23 s’apliquen.
Secció tercera. Trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim de dipòsit duaner

Article 24

Sentències
1. El trasllat de mercaderies d’un dipòsit duaner a un altre sense posar fi al règim de dipòsit duaner, s’efectua utilitzant un formulari segons el model que figura a l’annex núm. 5 adjuntat al present Reglament.
2. Les responsabilitats corresponents a les mercaderies traslladades es transfereixen al dipositari del dipòsit duaner on posa les mercaderies al moment de la seva recepció i s’encarrega d’inscriure-les al registre de mercaderies.
3. Quan les mercaderies que s’han de transferir hagin estat sotmeses a manipulacions usuals i es pugui aplicar l’apartat 2 de l’article 110 de la Llei del Codi de duana, en el document de què es tracta a l’apartat 1, s’ha d’indicar l’espècie, el valor en duana i la quantitat de mercaderies transferides que s’haurien de prendre en consideració en cas de néixer un deute duaner, si aquestes mercaderies no haguessin estat sotmeses a aquestes manipulacions.
4. Les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner no es poden traslladar d’un dipòsit duaner a un altre sense que es posi fi al règim, quan el dipòsit duaner a partir del qual o a destinació del qual s’expedeixen és un dipòsit del tipus B.
Secció quarta. Inventari

Article 25

Sentències

El despatx de control pot exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes les mercaderies o d’una part de les mercaderies posades sota el règim de dipòsit duaner.

Títol IV. Declaració incomplerta per a la lliure pràctica

Article 57

Sentències
1. Les declaracions de posada en lliure pràctica que les autoritats duaneres poden acceptar a petició del declarant sense que s’hi adjuntin alguns dels documents que s’han de presentar com a suport de la declaració, han d’anar acompanyades com a mínim d’aquells documents que s’han de presentar necessàriament per a la posada en lliure pràctica.
2. Per derogació de les disposicions del paràgraf 1, es pot acceptar una declaració a la qual no s’adjunta l’un o l’altre dels documents a la presentació dels quals està subordinada la posada en lliure pràctica, si s’estableix, a satisfacció de les autoritats duaneres, que:
a) el document en qüestió existeix i està en tràmit de validesa;
b) per circumstàncies alienes a la voluntat del declarant, aquest document no s’ha pogut adjuntar a la declaració, i que.
c) qualsevol retard en l’acceptació de la declaració impediria que les mercaderies es posessin en lliure pràctica o com a conseqüència s’haurien de sotmetre a una taxa de drets més elevada. Les dades referents als documents que manquen s’han d’indicar, sigui com sigui, a la declaració.

Article 58

Sentències
1. El termini concedit al declarant per les autoritats duaneres per presentar els documents que manquen en el moment de l’acceptació de la declaració no pot excedir d’un mes a partir de la data d’acceptació de la declaració. Si es tracta d’un document a la presentació del qual està subordinada l’aplicació d’un dret reduït o nul, i sempre que les autoritats duaneres tinguin raons suficients per creure que les mercaderies a què fa referència la declaració incompleta poden efectivament ser admeses en benefici d’aquest dret reduït o nul, es pot concedir un termini suplementari, a petició del declarant, per presentar aquest document. Aquest termini suplementari no pot excedir de tres mesos. Si els documents que manquen són referents al valor a la duana, les autoritats duaneres poden, en la mesura que es cregui indispensable, fixar un termini més llarg o prorrogar un termini fixat anteriorment. El període total atorgat ha de considerar els terminis de prescripció vigents.
2. Quan un dret d’importació reduït o nul només es pot aplicar a les mercaderies posades en lliure pràctica a l’interior d’alguns contingents i sostres aranzelaris, la imputació que s’ha de fer en els límits autoritzats només es pot aplicar en el moment de presentar efectivament el document al qual se subordina l’atorgament d’aquest dret reduït o nul; aquesta presentació s’ha de fer, sigui com sigui: abans de la data en què s’aplica una mesura de restabliment dels drets normals d’importació, si es tracta d’un sostre aranzelari,abans que s’hagin assolit els límits previstos, si es tracta d’un contingent aranzelari.
3. Amb reserva dels paràgrafs 1 i 2, el document a la presentació del qual està subordinat l’atorgament del dret d’importació reduït o nul, es pot presentar després de la data d’expiració del període per al qual s’ha fixat aquest dret d’importació reduït o nul, sempre que la declaració sobre les mercaderies en qüestió hagi estat acceptada abans d’aquesta data.

Article 59

Sentències
1. L’acceptació per part de les autoritats duaneres d’una declaració incompleta no pot impedir o retardar l’atorgament del dret a disposar de les mercaderies referents a aquesta declaració si no hi ha cap mena d’oposició. Sense perjudici de les disposicions de l’article 53 del present Reglament, el dret a disposar s’aplica en les condicions definides als paràgrafs 2 a 4 següents.
2. Quan la declaració porta una indicació provisional del valor, les autoritats duaneres: tenen en compte immediatament l’import dels drets calculats sobre la base d’aquesta indicació,exigeixen, si escau, la constitució d’una garantia suficient per cobrir la diferència entre aquest import i l’import al qual les mercaderies poden ser definitivament subjectes.
3. Quan la declaració posterior d’un document que manca en el moment de la seva acceptació pot influenciar l’import dels drets aplicables a les mercaderies a les quals es refereix la declaració:
a) si la presentació ulterior del document que manca pot tenir com a conseqüència l’aplicació d’un dret d’interès reduït, les autoritats duaneres:tenen en compte immediatament l’import dels drets calculats segons aquest interès reduït,exigeixen la constitució d’una garantia que cobreixi la diferència entre aquest import i el que resultaria de l’aplicació a aquestes mercaderies dels drets calculats segons un interès normal;
b) si la presentació posterior del document que manca pot tenir com a conseqüència l’admissió de les mercaderies en benefici d’una exoneració total de drets, les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia que cobreixi el cobrament eventual de l’import dels drets calculats segons un interès normal.
4. Sense perjudici de les modificacions susceptibles de ser aplicades posteriorment a causa, sobretot, de la determinació definitiva del valor a la duana, el declarant té la facultat, en lloc de constituir la garantia, de demanar que es tingui en compte immediatament: en cas d’aplicació del paràgraf 2, segon guió o del paràgraf 3, punt a), segon guió, l’import dels drets dels quals les mercaderies poden ser definitivament subjectes,en cas d’aplicació del paràgraf 3, punt b), l’import dels drets calculats segons un interès normal.

Article 60

Sentències

Si, quan expira el termini esmentat a l’article 58 del present Reglament, el declarant no ha lliurat el document que manca, les autoritats duaneres tenen en compte immediatament, d’acord amb els drets aplicables a les mercaderies considerades, l’import de la garantia constituïda de conformitat amb les disposicions de l’article 59, paràgraf 2, segon guió o paràgraf 3, punt a), segon guió i punt b) del present Reglament.

Article 61

Sentències

Una declaració incompleta acceptada en les condicions definides als articles 57 a 59 del present Reglament pot ser, o bé completada pel declarant, o bé substituïda, amb l’acord de les autoritats duaneres, per una altra declaració que respongui a les condicions fixades a l’article 60 del Codi de duana. En tots dos casos, la data per determinar els drets que es poden exigir i per aplicar les altres disposicions que regulen la posada en lliure pràctica és la data d’acceptació de la declaració incompleta.

Títol V. Sortida de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner

Secció primera. Tancament del règim de dipòsit duaner

Article 26

Sentències

El règim de dipòsit duaner es tanca quan les mercaderies reben una nova destinació duanera.

Secció segona. Utilització del dipòsit duaner sense posada de les mercaderies sota el règim de dipòsit duaner

Article 27

Sentències

Es poden emmagatzemar en els locals del dipòsit duaner sense ser posades sota el règim de dipòsit duaner, les mercaderies: que han de romandre sota control duaner,que s’han d’estar al territori duaner del Principat d’Andorra amb vista a ser transbordades.

Secció tercera. Exportació / posada al consum

Article 28

Sentències

Al moment de la posada al consum s’apliquen la política comercial comuna, els drets de duana així com l’impost de mercaderies indirecte i/o la taxa sobre el consum en vigor al Principat d’Andorra.

Article 29

Sentències
1. En el cas d’una exportació o una posada al consum, s’ha de presentar juntament amb la declaració una factura on ha de constar el número de la declaració de posada en el règim de dipòsit duaner, una llista dels embalums i el número de la factura precedent.
2. Es permet únicament exportar o posar al consum embalums sencers.

Article 30

Sentències
1. Es pot procedir a la posada al consum seguint dues modalitats:
a) o bé el dipositari presenta al despatx de control per cada sortida del dipòsit duaner una factura i la declaració corresponent: el despatx de control controla la factura, revisa la declaració i anota la sortida en el seu registre abans d’efectuar la posada al consum. Després, el despatx de control enregistra la corresponent declaració. El dipositari, tot seguit, anota en el seu registre la sortida i treu la mercaderia del dipòsit duaner.
b) o bé el dipositari envia via fax, o entrega personalment al despatx de control un extracte de sortida de mercaderia del dipòsit duaner, anota en el seu registre la sortida de la mercaderia i treu la mercaderia del dipòsit duaner. La comunicació al despatx de control de la sortida de la mercaderia no val com a declaració de posada al consum. En el termini determinat per la duana, el dipositari presenta la totalitat dels extractes corresponents a les sortides efectuades durant el mes juntament amb una factura i la declaració de posada al consum. El despatx de control, controla els extractes i la factura, enregistra la declaració i anota les mencions en el seu registre de sortida.
2. Quan en el termini determinat per efectuar la posada al consum no s’han declarat la totalitat dels extractes de les sortides de mercaderies realitzades durant el mes anterior es, considera que hi ha lloc a imposar una sanció d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996.
3. Quan en el termini determinat no s’han presentat al despatx de control els extractes de les sortides de mercaderies, la/les factura/es corresponent/s i la declaració de posada al consum, es considera que no s’ha efectuat la declaració corresponent i hi ha lloc a imposar una sanció, excepte a causa de força major que ha de justificar la persona interessada d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996.
4. La declaració de posada al consum ha d’afectar una única declaració d’entrada.

Article 31

Sentències
1. El tancament del règim de dipòsit duaner mitjançant acceptació de la declaració d’exportació, es realitza mitjançant presentació d’una factura corresponent a les mercaderies que s’exporten i de la declaració al despatx de control al registre del qual s’anota l’exportació i es dóna conformitat per presentar la declaració al despatx de duana de sortida. El dipositari, tot seguit, anota també l’exportació en el seu registre de sortida i treu les mercaderies del dipòsit duaner. L’acceptació de la declaració es fa al despatx de duana de sortida amb la presentació de les mercaderies.
2. A partir de la data en la qual el despatx de control ha donat conformitat a la declaració d’exportació presentada, el dipositari té un termini d’un mes a comptar de la data de conformitat per presentar la mercaderia juntament amb la declaració d’exportació al despatx de duana de sortida. Passat aquest termini, si no s’ha realitzat l’exportació de la mercaderia, s’haurà de procedir a la posada al consum de la mercaderia objecte de la declaració d’exportació. L’Administració adreça un advertiment al responsable directe, que en el termini de quinze dies haurà de fer efectiu l’import degut. En cas d’incompliment es procedirà a l’execució sobre la fiança sense perjudici de l’aplicació del règim sancionador previst a la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996.
3. La declaració d’exportació ha d’afectar una única declaració d’entrada.
4. Després de l’acceptació de la declaració d’exportació, les mercaderies romanen sota vigilància duanera fins que deixen el territori duaner del Principat d’Andorra.

Títol VI. Declaració dels elements i lliurament dels documents relacionats

Article 32

Sentències

En el cas d’utilització de sistemes informatitzats, o quan les mercaderies en qüestió siguin objecte d’una declaració global, periòdica o recapitulativa, les autoritats duaneres poden admetre que la presentació dels elements exigits per determinar el valor a la duana pugui variar en la seva forma.

Article 33

Sentències

La persona que procedeix a la declaració del valor previst al paràgraf 1 de l’article 30 del present Reglament, ha de presentar a les autoritats duaneres un exemplar de la factura sobre la base de la qual es declara el valor a la duana de les mercaderies importades. Quan el valor a la duana es declari per escrit, aquest exemplar serà conservat per les autoritats duaneres.

Article 34

Sentències
1. Les autoritats duaneres no han de determinar forçosament el valor a la duana de les mercaderies importades sobre la base del mètode del valor transaccional si, de conformitat amb el procediment descrit al paràgraf 2, no estan convençudes, per dubtes ben fonamentats, que el valor declarat representi l’import total pagat o per pagar definit a l’article 27 del Codi de duana.
2. Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes com els previstos al paràgraf 1, poden demanar informacions complementàries. Si persisteixen aquests dubtes, abans de prendre una decisió definitiva, les autoritats duaneres han d’informar la persona interessada, per escrit, dels motius sobre els quals aquests dubtes s’han fonamentat, i donar-li un termini raonable per contestar. La decisió final i els motius corresponents es comuniquen a la persona interessada per escrit.
jurisprudència.ad
Totes les lleis