Article 1
No es pot imposar cap sanció administrativa si no és en virtut del procediment regulat en aquest Reglament, llevat del que s’estipuli en disposicions especials.
Lleis d'Andorra
Reglament, del 21 d’octubre de 1998, regulador del procediment sancionador
8 articles · 1versions · Text oficial consolidat
/
Norma substituïda
Norma successora:
- Reglament, del 22 de juliol del 2015, regulador del procediment sancionador
Contingut històric sense aplicació actual.
Títol I. Disposicions generals
Article 2
1. El procediment sancionador ha d’incoar-se mitjançant provisió de l’òrgan competent en cada cas i s’ha de notificar a la persona expedientada.
2. En rebre la comunicació o denúncia respecte a la suposada infracció administrativa, es pot acordar la instrucció d’una informació reservada abans de dictar la providència mitjançant la qual es decideix l’obertura de l’expedient o, si escau, de l’arxiu de les actuacions.
Article 3
1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les proves i les actuacions que esdevinguin necessàries per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
2. A la vista de les actuacions practicades s’ha de formular un plec de càrrecs en el qual figuri l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció a imposar.
3. El plec de càrrecs s’ha de notificar a les persones interessades per tal que dins el termini improrrogable de 10 dies a comptar des de l’endemà de la notificació puguin contestar-los, i al·legar tot el que estimin pertinent.
Article 4
Un cop incoat el procediment, l’òrgan que ha ordenat la incoació de l’expedient, pot acordar les mesures provisòries que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagi elements de judici suficients.
Article 5
Un cop contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, l’instructor ha de confirmar o revocar la proposta de sanció que, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a l’òrgan que va ordenar l’obertura de l’expedient, per tal que aquest el resolgui o l’elevi a aquell a qui competeixi la decisió, quan aquesta correspongui a un òrgan diferent.
Títol II. Disposicions especials en matèria duanera
Article 6 · Retenció
1. Constatada, pels agents de Duana, la suposada infracció administrativa, i sense perjudici de les disposicions previstes en matèria de contraban, la persona interessada ha de constituir un dipòsit equivalent al valor de la pertinent sanció i als drets i/o imposicions eludides, quan correspongui, fins que no s’hagi resolt l’expedient incoat.
2. D’acord amb el que disposa l’article 16 de la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 11 d’abril de 1996, i sense perjudici de les disposicions previstes en matèria de contraban, en el cas d’una infracció flagrant i de no fer-se efectiu l’import de la sanció, els agents de Duana retenen la mercaderia objecte de frau així com el mitjà de transport emprat fins que es dugui a terme el pagament efectiu de la sanció.
3. Dins l’àmbit d’un control duaner posterior a la importació i/o l’exportació, i sense perjudici de les disposicions previstes en matèria de contraban, en cas de no fer-se efectiva la sanció, els agents de Duana retenen la mercaderia objecte de frau per un valor igual a l’import de la sanció fins al seu pagament efectiu.
Article 7 · Retenció
D’acord amb el que disposa l’article 17 de la Llei contra el frau en matèria duanera, i sense perjudici de les disposicions previstes en matèria de contraban, transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva sense que aquesta s’hagi fet efectiva, el Govern procedeix al pronunciament de la confiscació i posteriorment a la venda en subhasta pública dels béns retinguts, satisfent l’import de la sanció amb el producte de la rematada, i retorna l’excedent a la persona infractora, en el cas que l’import esmentat hagi estat totalment cobert.
Article 8
Tractant-se d’infraccions de contraban, tipificades a l’article 3 de la Llei de modificació de la Llei contra el frau en matèria duanera de data 11 de març de 1998, aquestes comporten comís de la mercaderia i/o del mitjà de transport i/o dels instruments emprats per realitzar la infracció, a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva, el Govern en pronuncia el comís i decideix de l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció o altres.
jurisprudència.ad