Lleis d'Andorra

Reglament per a la identificació i el registre d'animals de companyia, del 9 de juny de 1999

Buscar sentències

8 articles · 2versions · Text oficial consolidat

1Definicions2Obligació d’identificar3Sistemes d’identificació4Acreditació de la identificació5Lectura de la identificació6Gestió dels sistemes d’identificació7El Registre d’Animals de Companyia8Infraccions i sancions

Article 1 · Definicions

Sentències

A efectes del present Reglament s’entén per: 1) Animal de companyia: totes les subespècies i varietats del gos (Canis familiari.

s) i del gat (Felis catus). 2) Identificar: reconèixer o provar la identitat d’un animal de companyia. 3) Identificació: senyal distintiu que permeti reconèixer l’animal o provar la seva identitat. 4) Sistemes d’identificació: mitjans que s’utilitzen per a la identificació d’un animal de companyia. 5) Transponder: càpsula portadora d’un dispositiu electrònic que conté un codi alfanumèric que permet la identificació de l’animal. 6) Ressenya completa: descripció detallada de l’animal amb les seves característiques generals (espècie, raça, sexe, data de naixement, talla, color, tipus de pelatge, forma de les orelles i cu.
a) i on s’especifiquen els accidents i les marques de l’animal amb indicació de la seva naturalesa i el lloc on es troben. Permet un complement d’identificació en suport paper.

Article 2 · Obligació d’identificar

Sentències

L’article 18 de la Llei de tinença i de protecció d’animals prescriu que tot animal de companyia ha d’estar identificat. 1) Tot propietari d’un animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de cinc mesos a partir de la data de naixement amb un dels sistemes d’identificació establerts en aquest Reglament. 2) Tot animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció, ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i obligació de qui el rep exigir aquesta identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes previstos en aquest Reglament.

Article 3 · Sistemes d’identificació

Sentències

1) Els animals de companyia han d’identificar-se mitjançant un dels sistemes següents:

a) Tatuatge a la pell.
b) Implantació d’un transponder que s’adapti al que estableix l’apartat 3 d’aquest article. Amb aquests sistemes es dota l’animal d’un codi únic que permet identificar-lo mitjançant un sistema d’assignació reconegut i lliurat pel Departament d’Agricultura. 2) El tatuatge dels gossos es realitza a la cara interna del pavelló auricular o en qualsevol de les cuixes, a l’engonal, tenint en compte criteris de raça, de mida, morfològics o estètics. En els gats s’ha d’utilitzar exclusivament la cara interna d’una de les orelles. Es realitza mitjançant dermògraf o un altre sistema que asseguri el caràcter indeleble del tatuatge, i amb uns caràcters d’almenys 10 mm d’alçada. Els caràcters es poden posar tots en una mateixa línia (longitudinalmen.
t) o bé en dues línies (dos caràcters a la part superior i els altres a la inferior). L’estructura del codi del tatuatge és la següent: les lletres “AD” seguides de 3 xifres i 1 lletra. 3) El transponder s’implanta a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que per una circumstància justificada no sigui possible, aquest s’implanta a la zona de la creu, entre les dues espatlles, i es fa constar expressament en el document establert a l’article 8, apartat 4 el lloc en què s’ha implantat. A més, el transponder, lliurat pel Departament d’Agricultura, compleix les característiques següents:
a) Està dotat d’un sistema antimigratori i d’un recobriment biològicament compatible.
b) L’estructura del codi alfanumèric que incorpora i el sistema d’intercanvi d’energia entre el dispositiu i el lector s’adapten a les normes estandarditzades en l’àmbit mundial. 4) El sistema d’identificació ha de ser el més adequat a les característiques de l’animal. 5) El codi d’identificació de l’animal ha de figurar en tota documentació que hi faci referència. 6) Només en el cas d’animals de companyia d’edat inferior als 5 mesos, es permet que es realitzi una preidentificació mitjançant la seva ressenya completa.

Article 4 · Acreditació de la identificació

Sentències

1) La identificació ha de ser realitzada en condicions d’asèpsia per un veterinari legalment establert al Principat. 2) El veterinari responsable de la identificació de l’animal ha de lliurar al seu propietari el document acreditatiu d’aquest fet, el document oficial d’identificació (DOI), segons model establert a l’annex, on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat i la part del cos on s’ha aplicat, el codi d’identificació, les dades del veterinari que realitza la identificació, l’espècie animal i la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal. 3) En qualsevol transacció d’un animal de companyia s’ha de lliurar al nou propietari de l’animal el document oficial d’identificació que estableix l’apartat 2. 4) En el cas d’il·legibilitat d’una identificació s’ha de realitzar una reidentificació de l’animal. En aquest cas el veterinari que realitzi la reidentificació ho ha de fer constar en el document oficial d’identificació.

Article 5 · Lectura de la identificació

Sentències

Per poder acreditar amb efectes legals o administratius la identificació d’un animal de companyia mitjançant la implantació d’un transponder o bé d’un tatuatge, el Govern estableix com a centres de referència:

a) Els serveis dependents del Departament d’Agricultura.
b) Qualsevol veterinari legalment establert al país.
c) Qualsevol entitat reconeguda oficialment pel Departament d’Agricultura Aquests centres han de disposar de lectors que permetin llegir tots els sistemes homologats amb els quals es realitza la identificació.

Article 6 · Gestió dels sistemes d’identificació

Sentències

1) La gestió dels sistemes d’identificació és realitzada pel Departament d’Agricultura, el qual ha de controlar l’assignació del codi, l’aplicació del tatuatge o transponder i l’arxiu de les dades, de forma que es garanteixi la seva fiabilitat i confidencialitat. 2) Són vàlides les identificacions dels animals que provinguin de fora d’Andorra sempre que s’ajustin als sistemes que estableix l’article 3, quan hagin estat realitzades per entitats o persones autoritzades i d’acord amb la normativa aplicable en el lloc de procedència de l’animal, i quan se n’acrediti la identificació mitjançant un document que estableixi, almenys, les dades que preveu l’article 4.

2. En cas contrari els animals s’han d’identificar segons els sistemes i en els terminis fixats en el present Reglament.

Article 7 · El Registre d’Animals de Companyia

Sentències

1) El ministeri responsable del Departament d’Agricultura té la tutela del Registre d’Animals de Companyia i garanteix la confidencialitat de les dades. El Departament d’Agricultura té un accés directe al Registre. 2) Aquest Registre està constituït pel conjunt d’inscripcions dels animals de companyia i conté, almenys, les dades identificatives de l’animal, les dades personals i el domicili del seu propietari o posseïdor. 3) Els requisits necessaris per registrar un animal de companyia són:

a) Que l’animal estigui identificat d’acord amb el que estipula el present Reglament.
b) Que el propietari sigui major d’edat i resideixi al país, i si el propietari és menor d’edat no emancipat amb autorització prèvia del pare, la mare o el tutor. 4) Els propietaris o posseïdors dels animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al Registre d’Animals de Companyia, en un termini màxim de cinc mesos a partir de la data de naixement, d’acord amb el que estableix l’article 18.5 de la Llei de tinença i de protecció d’animals. 5) El propietari d’un animal de companyia identificat fora d’Andorra, sempre que la identificació es consideri vàlida d’acord amb l’article 6.2, està obligat a registrar-lo en el RAC en un termini màxim de dos mesos després de la seva entrada a Andorra. 6) Quan un animal és cedit o venut, el nou propietari està obligat a registrar aquesta incidència al RAC mitjançant la presentació del document oficial d’identificació (DOI) degudament signat en un termini màxim de dos mesos. 7) Quan l’animal es mor, el propietari està obligat a declarar-ho al RAC mitjançant el document oficial d’identificació degudament omplert, en un termini màxim de dos mesos. 8) El veterinari que efectua la identificació de l’animal, habilitat d’acord amb l’article 4.1, és el responsable de trametre les dades al RAC. Un cop realitzada la identificació, el veterinari ha d’omplir les 3 còpies del document oficial d’identificació: una còpia és per al propietari de l’animal, l’altra és per al veterinari que hagi realitzat la identificació i la tercera l’ha d’adreçar a la seu del Registre d’Animals de Companyia. Un cop el RAC ha rebut el document, verifica la identificació, registra les dades de l’animal i del propietari, i confirma per escrit al propietari que el seu animal està registrat correctament. 9) El document oficial d’identificació el facilita el Govern als veterinaris legalment establerts, mitjançant el pagament de la tarifa en vigor fixada a tal efecte. Cada document ha d’anar singularitzat amb un número d’ordre.

Article 8 · Infraccions i sancions

Sentències

Les infraccions al que estableix aquest Reglament són sancionades d’acord amb el que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals de 30 de juliol de 1998.

jurisprudència.ad
Totes les lleis