Article 1 · Objecte
El present Reglament té per objecte la regulació dels procediments de concessió i de control de les ajudes públiques de tipus subvencions i transferències.
Lleis d'Andorra
Reglament, del 12 de juliol del 2000, del procediment per a la concessió i el control de les subvencions i les transferències públiques
17 articles · 1versions · Text oficial consolidat
/
Capítol I. Disposicions generals
Article 2 · Concepte de subvenció i transferència
1. Concepte genèric de subvenció i de transferència
S’entén per subvenció i per transferència pública tota ajuda dinerària atorgada per l’Administració pública a òrgans de la mateixa Administració, a altres administracions públiques i a entitats privades, quan es compleixin els requisits següents:
Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa per part de les entitats beneficiàries.
Que la finalitat respongui a una utilitat pública o un interès social.
2. Particularitat de les subvencions
Les subvencions estan afectades a una finalitat, propòsit, activitat o projecte específics, amb el deure per part del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s’hagin establert.
3. Particularitat de les transferències
Les transferències no estan afectades a una finalitat, propòsit, activitat o projecte específics amb el deure per part del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s’hagin establert.
Article 3 · Àmbit d’aplicació
Les disposicions del present Reglament s’aplicaran a les ajudes que atorguin l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general. No obstant això, té caràcter supletori en els casos d’ajudes que tinguin una regulació específica.
Article 4 · Principis generals
1. L’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic, i les societats públiques participades per l’Administració general atorguen les ajudes d’acord amb els criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.
2. No és necessària la publicitat per a les ajudes amb assignació nominativa en el pressupost general.
Article 5 · Subjectes participatius
Els subjectes participatius són els que d’una manera o altra intervenen tant en la concessió com en l’obtenció de l’ajuda: entitats concedents, entitats beneficiàries i entitats col·laboradores.
1. Entitat concedent: és la que experimenta una disminució neta del seu patrimoni, per l’obligació de pagament de l’ajuda.
2. Entitat beneficiària: és la que té un increment del seus actius. És, doncs, la destinatària dels fons públics, i és qui haurà d’efectuar l’activitat que ha fonamentat l’atorgament de l’ajuda.
3. Entitat col·laboradora: és la que distribueix els fons públics als beneficiaris, actuant en nom i per compte de l’entitat concedent.
Article 6 · Obligacions del beneficiari de les ajudes públiques
1. Realitzar l’objecte de l’ajuda.
2. Acreditar l’objecte de l’ajuda davant l’entitat concedent o l’entitat col·laboradora si escau, així com el compliment dels requisits i de les condicions que determinin la concessió de l’ajuda.
3. Sotmetre’s a les actuacions de comprovació que efectuen l’entitat concedent o col·laboradora i a les de control que corresponguin a la Intervenció General del Govern.
4. Informar l’entitat concedent o l’entitat col·laboradora si s’han obtingut ajudes per al mateix objecte, tant si provenen d’entitats públiques com privades, nacionals o internacionals.
5. Acreditar prèviament al cobrament de l’ajuda que no es té cap deute amb l’Administració pública o que s’està exonerat del mateix mitjançant els documents pertinents.
Article 7 · Obligacions de les entitats col·laboradores
Són obligacions de les entitats col·laboradores:
1. Donar als beneficiaris els fons rebuts segons els criteris establerts a les bases reguladores de l’ajuda.
2. Si és el cas, verificar el compliment de les condicions determinades per a la concessió de les ajudes.
3. Justificar l’aplicació dels fons percebuts davant de l’entitat concedent, i si s’ha establert, lliurar-li la documentació presentada pels beneficiaris.
4. Sotmetre’s a les actuacions de control que dicti l’entitat concedent, tant pel que fa a les condicions que ha de complir com a entitat col·laboradora, com a les de control de les ajudes.
Article 8 · Autorització de despeses
La competència per a l’autorització de despeses de les ajudes es regula en l’article 32.4 de la Llei general de les finances públiques. Quan la vigència de l’ajuda sigui de més d’un exercici, d’acord amb el crèdit plurianual aprovat a la Llei de pressupost, l’aprovació de la despesa s’ha de fer per l’import anual.
Capítol segon. Procediment per a la concessió de les ajudes
Article 9
1. La persona interessada formula la sol·licitud de l’ajuda d’acord amb els models normalitzats que indiqui la norma o convocatòria corresponent.
2. A la sol·licitud s’hi adjunten els documents i les informacions determinats en la norma que estableixi l’ajuda o en la convocatòria.
3. Si la sol·licitud no reuneix els requisits indicats en els paràgrafs anteriors l’òrgan competent per a la instrucció o, en el seu defecte, el competent per a la resolució, ha de requerir de la persona interessada que l’esmeni en el termini de deu dies indicant-li que en cas contrari la sol·licitud quedarà desestimada i arxivada sense cap més tràmit.
4. El requeriment de l’esmena previst en el paràgraf anterior pot realitzar-se a través de la resolució que s’ha de notificar personalment a la persona interessada.
Article 10 · Norma per a la concessió de les ajudes segons el criteri d’atorgament
La norma que estableix l’ajuda pot ser de dos tipus segons el criteri d’atorgament:
1. Ajudes atorgades d’acord amb els principis de concurrència, publicitat i objectivitat.
Per a aquestes ajudes la norma fa referència a les bases reguladores, sense perjudici que existeixi una normativa específica per al seu atorgament.
Les bases reguladores s’aproven per acord del Govern i inclouen com a mínim els punts següents:
a) Definició de l’objecte de l’ajuda.
b) Requisits dels beneficiaris per obtenir l’ajuda, termini de vigència dels requisits, i forma d’acreditar-los.
c) Condicions de solvència de les entitats que pretenen ser col·laboradores.
d) Termini i forma de justificació per part del beneficiari o entitat col·laboradora de l’aplicació dels fons rebuts.
e) Imports i periodicitat dels pagaments quan es prevegi la possibilitat d’efectuar-los per endavant, d’acord amb l’article tretzè d’aquest Reglament.
f) Mesures de garantia a favor dels interessos públics i, quan ho prevegi l’ajuda, la possibilitat de revisar-la.
g) Criteris que regeixen la concessió de l’ajuda.
h) Composició de l’òrgan que concedirà l’ajuda.
i) Obligació dels beneficiaris de facilitar la informació que els demani l’òrgan competent.
Cal fer constar en les bases reguladores la possibilitat de modificar l’ajuda atorgada en el cas de qualsevol canvi en les condicions necessàries per a la concessió, així com l’obtenció concurrent d’ajudes.
2. Ajudes amb assignació nominativa al pressupost general.
Les ajudes amb assignació nominativa al pressupost general són les que han estat aprovades en el pressupost de l’exercici com a subconcepte, en el qual s’especifica l’entitat beneficiària.
Aquest tipus d’ajudes es regeixen per la normativa aplicable.
Els sol·licitants de les ajudes amb assignació nominativa al pressupost general han de presentar, si escau, juntament amb la sol·licitud formulada mitjançant l’imprès oficial que el ministeri faciliti als aspirants, els documents següents:
a) Pressupost d’ingressos i de despeses corresponent a l’exercici per al qual es demana l’ajuda.
b) Estats financers de l’exercici anterior a l’exercici de sol·licitud de l’ajuda: balanç de situació i compte de pèrdues i guanys.
c) Liquidació pressupostària de l’exercici anterior al de la sol·licitud de l’ajuda.
d) A més, els sol·licitants han de presentar la documentació requerida en la normativa corresponent a l’ajuda.
Article 11 · Instrucció
1. La instrucció del procediment de concessió de les ajudes correspon a l’òrgan que en gestioni la concessió. Aquest òrgan ha de gestionar les sol·licituds conforme als criteris de valoració establerts en la norma reguladora o en la convocatòria, i ha de fer totes les actuacions que estimi necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s’ha de pronunciar la resolució.
2. Els terminis per formular la sol·licitud d’iniciació, i per a la instrucció i la resolució dels procediments, es determinen en les normes específiques o en la convocatòria corresponent.
3. En particular les activitats d’instrucció poden incloure:
a) La sol·licitud de tots els informes que estimi necessaris per resoldre o que exigeixin les normes que regulen l’ajuda.
b) La realització de les activitats de control previ d’acord amb el previst a les normes reguladores de l’ajuda, o a la convocatòria, o aquelles que consideri necessàries per al coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s’hagi de pronunciar la resolució.
c) La realització d’entrevistes amb les persones interessades.
4. Un cop avaluades les sol·licituds, l’òrgan instructor notifica per escrit aquelles que hagin estat desestimades i concedeix un termini de deu dies naturals per a al·legacions, a comptar del mateix dia de la notificació.
L’òrgan instructor examina les al·legacions formulades per les persones interessades i redacta la proposta de resolució, en la qual s’ha d’informar de la relació de sol·licitants que es proposen per a la concessió de les ajudes públiques de què es tracti, fent constar expressament la desestimació de la resta de sol·licituds i especificant la seva avaluació i els criteris de valoració seguits per efectuar-la.
5. L’import de les ajudes atorgades d’acord amb el que disposa el present Reglament en cap cas pot ser d’una quantitat que, per ella sola o en concurrència amb ajudes d’altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari.
Article 12 · Resolució
1. L’òrgan instructor presenta i sotmet la proposta de resolució a l’aprovació de l’òrgan competent. Aquest últim resol el procediment de concessió de les ajudes, d’acord amb les bases reguladores.
2. Els òrgans competents per atorgar les ajudes són els que determina la Llei de les finances públiques en l’article 32.
4. 3. Els fonaments de la resolució que s’adopti han de quedar en tot cas acreditats en el procediment.
4. Transcorregut el termini màxim establert en la convocatòria per resoldre el procediment sense que hagi recaigut resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud.
5. La resolució ha de contenir almenys la relació de sol·licitants als quals es concedeix l’ajuda i ha de fer constar de manera expressa la desestimació de la resta de sol·licituds.
6. L’òrgan competent fa públiques trimestralment al BOPA les ajudes atorgades a cada període informant de l’entitat beneficiària, de la quantitat atorgada i la finalitat o les finalitats de l’ajuda. No obstant això, aquesta publicació es limita a les ajudes que indiqui la Llei de pressupost.
Article 13
Els pagaments de les ajudes s’efectuen amb la justificació prèvia del compliment de la finalitat subvencionada. No obstant això, amb caràcter excepcional i quan es justifiqui, es podran realitzar pagaments a la bestreta. Els pagaments a la bestreta suposen l’atorgament de fons amb caràcter previ a la justificació, com a finançament necessari per poder portar a terme els propòsits, les activitats o els projectes inherents a l’ajuda. A les bases reguladores s’hi ha de preveure expressament la possibilitat de pagaments a la bestreta, i s’hi han d’indicar els imports i la periodicitat amb què s’efectuaran. El pagament de les ajudes amb assignació nominativa en el pressupost general es realitza conforme a les previsions de la Llei de pressupost.
Article 14 · Incompliment de les condicions establertes en la norma
En el cas d’incompliment d’algun dels requisits establerts en aquest reglament o en les bases reguladores de l’ajuda, el Govern instarà les accions legals, administratives, civils i penals que consideri adequades, inclosa la reclamació de les parts satisfetes.
Capítol tercer. Control de les ajudes
Article 15 · La funció interventora en l’àmbit de les ajudes
1. La Intervenció General del Govern exerceix la funció interventora amb l’extensió i els efectes que es determinin en el present Reglament i en les altres disposicions d’aplicació, amb plena autonomia respecte a les autoritats i altres entitats de les quals fiscalitzi la gestió, i respecte als òrgans atorgants.
2. La funció interventora té per objecte controlar totes les ajudes públiques que estiguin dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, amb la finalitat d’assegurar que es respectin les disposicions legals aplicables en cada cas.
Concretament els objectius de la fiscalització de les ajudes són:
a) Verificar el grau de consecució dels objectius generals de l’entitat o unitat fiscalitzada.
b) Comprovar que els objectius que es pretenguin aconseguir i els criteris aplicables per a la concessió d’ajudes existeixen, que la seva definició és clara i inequívoca, i que estan d’acord amb la legislació aplicable.
c) Demostrar que els procediments administratius de gestió aplicats són raonables i adequats per a una utilització eficient dels recursos disponibles i respecten la normativa aplicable amb caràcter general o específica.
d) Contrastar si els recursos disponibles s’han utilitzat d’una manera eficient, eficaç i econòmica.
e) Comprovar que l’import de l’ajuda, aïlladament o en concurrència amb altres ajudes, de qualsevol origen, no excedeixi el cost de les actuacions per a les quals el beneficiari ha sol·licitat l’ajuda.
3. Estan sotmesos a aquest control les entitats col·laboradores, els beneficiaris i els tercers relacionats amb l’objecte de l’ajuda, i queden obligats a facilitar l’exercici de les funcions que corresponguin a la Intervenció General.
Article 16 · Tipus de control de les ajudes
El control de les ajudes comprèn el control intern i el control extern, i sempre que es consideri necessari efectuar ambdós controls, és recomanable coordinar les accions que s’han de dur a terme.
1. Control intern
S’entén per control intern el conjunt d’actuacions que es poden fer des de l’organisme concedent, que comprèn la fiscalització de les fases que van des de l’inici de l’expedient de la concessió de l’ajuda fins al pagament de l’ajuda, excepte pel que fa a les ajudes nominatives, que no estan sotmeses a la fiscalització prèvia abans de la seva aprovació.
Bàsicament s’ha d’observar:
a) La normativa aplicable.
b) La comprovació, si escau, que s’han seguit els principis de publicitat, concurrència i objectivitat.
c) L’acord de concessió.
d) L’existència de crèdit pressupostari.
e) publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
f) La documentació presentada pel sol·licitant.
g) Que tant la demanda com la concessió han tingut lloc dins les dates previstes.
h) El compliment dels terminis i la forma de justificació de l’aplicació de l’ajuda.
i) En el cas de fraccionament en el pagament de l’ajuda, la verificació dels imports pagats.
j) Per a les ajudes de capital de caràcter plurianual, la comprovació que s’estableixen les anualitats corresponents.
2. Control extern
El control extern afecta principalment els beneficiaris, col·laboradors i terceres persones, i es té en compte com a mínim:
a) Que els apunts comptables del beneficiari reflecteixin els moviments de l’ajuda.
b) Els extractes bancaris.
c) La documentació a nom del beneficiari justificativa de l’aplicació de l’ajuda.
d) La comprovació dels càlculs.
e) Es pot demanar a terceres persones, per la seva col·laboració, o per haver expedit els documents acreditatius, de verificar-ne l’autenticitat i la validesa.
f) L’examen físic d’allò subvencionat, si escau.
g) Aportar tota la documentació relativa a les ajudes concurrents.
Article 17 · Planificació dels controls
La Intervenció General té la facultat d’elaborar anualment un pla d’auditories per a les ajudes atorgades que ha de recollir els controls financers que s’han de fer a cada exercici. La Intervenció General pot modificar el pla al llarg de l’exercici, si considera que s’ha de suprimir un control inicialment programat, o si considera convenient la realització d’un control no previst en el pla.
1. Inici dels controls
La Intervenció General ha de comunicar l’inici dels controls al responsable de l’òrgan gestor de les ajudes, i posteriorment ho ha de comunicar als beneficiaris i a les entitats col·laboradores.
2. Desenvolupament del treball
El programa de treball és l’instrument de planificació de cada control. S’hi recullen els objectius i les proves que s’han de realitzar. L’extensió d’aquestes proves depèn de la fiabilitat dels sistemes de control intern de l’entitat que s’ha de controlar.
Per a la realització de les proves previstes l’equip de treball pot presentar-se a les dependències de l’entitat controlada, beneficiària de l’ajuda o col·laboradora, o allà on existeixin les proves de la gestió o l’activitat que s’està controlant.
Totes les proves realitzades, així com les conclusions obtingudes, formen part dels papers de treball de cada control. L’òrgan actuant és el responsable d’arxivar-los i custodiar-los.
3. Extensió dels controls a tercers
Quan es tracti de l’atorgament d’una ajuda a una entitat col·laboradora, el control es pot ampliar a tercers relacionats amb les persones físiques o jurídiques que intervenen en la justificació dels fons públics percebuts.
jurisprudència.ad