38 articles · 2 versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Poden utilitzar la denominació de “càmping” aquells establiments que, complint la descripció de l’article 9 de la Llei general de l’allotjament turístic, són unitats d’allotjament en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a la seva ocupació temporal, que reuneixen, com a mínim, els requisits establerts en el present Reglament per ésser classificats com a càmpings amb la categoria d’una estrella.
Aquells establiments que no reuneixin els requisits mínims per a la classificació d’una estrella no poden utilitzar la denominació de càmping i es denominaran “zona d’acampada”. S’entén per zona d’acampada aquells establiments que no compleixen les característiques i tipologia dels serveis i dels nivells exigits pels càmpings i s’han d’adaptar, per tant, a les característiques de la zona d’acampada que es descriuen en l’annex I del present Reglament. En cas de no complir els mínims establerts a aquest annex I, l’establiment haurà de procedir al tancament de les seves instal·lacions.
Els càmpings, i també les instal·lacions que hagin de tenir la denominació de zones d’acampada, tenen la consideració d’establiments comercials d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.
És obligatori que tot càmping i tota zona d’acampada estigui degudament autoritzat administrativament i inscrit en el Registre de Comerç i Indústria, amb l’objecte propi de l’activitat comercial de càmping, i gaudeixi de totes les altres condicions necessàries de tot ordre per ésser explotat i aquelles altres que la normativa específica determini. Tots aquests requisits són previs per poder accedir a la classificació i, en general, als altres continguts del present Reglament. La unitat empresarial d’explotació d’un càmping –i igualment pel cas que siguin zones d’acampada– ha d’estar composta per una única titularitat empresarial, i ha de disposar com a mínim de dues unitats d’acampada i desenvolupar l’activitat de forma habitual. Sempre que sigui sota una única titularitat empresarial, un càmping pot formar part d’un complex de diferents modalitats d’allotjament turístic i pot disposar així mateix d’unitats complementàries separades però ubicades a les instal·lacions del mateix complex (piscina, pistes de tennis o altres pràctiques esportives, aparcaments, sales de reunions, etc.). En el cas d’un complex que disposi d’una o diverses modalitats d’allotjament turístic, pot disposar així mateix d’una sola unitat de serveis que pot ser comuna a totes les modalitats del complex o dels diferents edificis.
En cas que en els espais de terreny destinats a càmping hi hagin també bungalous, en zona diferenciada o de forma conjunta, les normes aplicables al càmping i als bungalous seran les particulars per a cada grup, si bé el conjunt podrà constituir una unitat empresarial, anomenada càmping. (La categoria del conjunt dels bungalous no podrà ser inferior a la del càmping, i per la classificació del conjunt es tindrà en compte la classificació del càmping i no la del bungalou). En les zones d’acampada no hi poden haver bungalous.
Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació de càmping, es classifiquen en les categories següents: Categoria d’una estrella (*)Categoria de dues estrelles (**)Categoria de tres estrelles (***)Categoria de quatre estrelles (****)
La categoria de la classificació d’un càmping és assignada mitjançant un barem que comprèn les condicions obligatòries per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment més una puntuació mínima obligatòria que es determina per diferents opcions pel que fa a la unitat d’acampada, complements o serveis.
La classificació d’un càmping és obligatòria, de manera que tot càmping ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb les disposicions de la secció 5 del present Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial del càmping i la seva categoria.
La zona d’acampada també ha d’exhibir obligatòriament la placa identificativa corresponent en la qual hi figurarà la denominació comercial de zona d’acampada.
Les condicions mínimes obligatòries del barem per a la classificació, s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Perquè un càmping tingui la categoria d’una estrella (*), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més dos-cents (200) punts de la puntuació flexible.
Perquè un càmping tingui la categoria de dues estrelles (**), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de dues estrelles més quatre-cents (400) punts de la puntuació flexible.
Perquè un càmping tingui la categoria de tres estrelles (***), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més cinc-cents (500) punts de la puntuació flexible.
Perquè un càmping tingui la categoria de quatre estrelles (****), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més cent (100) punts de la puntuació flexible.
Els requisits per a cada una de les categories d’una, dues, tres i quatre estrelles, així com la puntuació flexible, queden constituïts per les àrees d’avaluació següents: Unitat d’acampadaServeis higiènics (sanitaris, lavabos, dutxes, complements i diversos)EsmorzarCafeteria o restaurantServei de barServeis d’acollida i altres (recepció/consergeria, confort general, facilitats i altres servei.
Els requisits per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex II del present Reglament, de manera que aquests són obligatoris per a les respectives categories. En aquest mateix annex II figuren els punts que es poden obtenir pel sistema de puntuació flexible, que són els que figuren en els apartats sense tramar amb la indicació de la puntuació.
Juntament amb la categoria el càmping pot optar voluntàriament per obtenir una identificació sobre el nivell de qualitat relatiu al funcionament dels equipaments i els serveis en relació amb la seva categoria, que s’ha d’afegir a la seva categoria amb el distintiu “Q”.
El càmping que voluntàriament desitgi obtenir la identificació sobre el nivell de qualitat ha de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.
L’atribució del nivell de qualitat s’assigna per mitjà d’una puntuació sobre diferents serveis o continguts de les àrees d’avaluació següents: Unitat d’acampadaServeis higiènicsRecepció, acollidaServei de barServei d’esmorzarServei de restauracióDiversos
Les àrees d’avaluació obligatòria per a les categories d’una i dues estrelles són: unitat d’acampada, serveis higiènics i recepció i acollida. Per a la categoria de tres estrelles, les mateixes més el servei de bar i diversos. I per a la categoria de quatre estrelles, totes les àrees.
Les taules de puntuació per a cada un dels apartats que configuren el nivell de qualitat queden establertes en l’annex III del present Reglament.
L’assignació del nivell de qualitat queda subjecta a l’obtenció de mínims puntuables per a cada categoria d’acord amb les àrees d’avaluació. Aquests mínims puntuables queden establerts en la descripció de l’annex IV del present Reglament.
Les àrees no obligatòries s’avaluen si existeixen.
Com a identificació complementaria a la categoria i independentment del nivell de qualitat, el càmping pot tenir segells d’especialitat o diferenciació, denominats “segells especials”, com a element informatiu sobre els seus serveis, condicions, situació o altres aspectes relatius a les seves activitats.
Els segells especials són opcionals, de forma que aquells càmpings que voluntàriament desitgin obtenir la identificació sobre aquests segells han de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.
Els segells especials poden ésser: Càmping esportiuCàmping inclòs en un GRZona d’acampada inclosa en un GR
L’assignació d’un o diversos segells especials dels definits en l’article anterior, s’efectua quan el càmping reuneix, per a cada especialització les característiques i condicions que es determinen per a cada una en l’annex V del present Reglament. Aquesta assignació s’efectua si tots els estàndards determinats per a cada especialització en l’annex V es compleixen.
Una vegada homologat, s’atorga al càmping el segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra”, que certifica la certesa de la informació sobre la categoria i, si escau, el nivell de qualitat i/o segells especials. La “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” ha de ser lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de contenir la informació sobre la denominació comercial del càmping i la seva categoria, juntament, si escau, amb el nivell de qualitat i els segells especials.
La forma oficial del segell de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex VI del present Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, del nivell de qualitat i segells especials. En la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” hi consta: Denominació comercial del càmping (obligatòriament)Categoria (obligatòriament)Nivell de qualitat (si escau)Segells especials (si escau)
La placa és lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de figurar al càmping en un lloc fàcilment visible per al públic i usuaris, a l’exterior i preferentment a l’entrada principal o a la recepció. Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” oficial subministrada pel ministeri encarregat del turisme. En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una nova placa correspon també al ministeri encarregat del turisme, amb petició prèvia de la part interessada. El Govern fixa periòdicament el preu públic de la placa per a cada una de les categories, en funció d’aquestes categories. Aquest preu serà fixat pel Govern tenint en compte tots els paràmetres que entren en la concepció, fabricació i lliurament de la placa. Cada establiment ha de pagar el preu públic de la placa en el moment del lliurament. La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.
El ministeri encarregat del turisme és l’autoritat competent per utilitzar, autoritzar l’ús i atorgar a l’empresari el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen del segell de control i garantia, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex VI, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.
El mateix que es determina pels càmpings és d’aplicació per a les zones d’acampada, pel que fa al lliurament de la placa de zona d’acampada i el lloc en el que ha de figurar, la prohibició d’instal·lar altres plaques identificatives, el subministrament en cas de deteriorament o altra circumstància, el cost i la col·locació de la placa. Per a les zones d’acampada, la placa és la “Placa de classificació de les zones d’acampada d’Andorra”.
El ministeri encarregat del turisme ha de lliurar a cada càmping degudament inscrit en el Registre de Comerç i Indústria uns impresos preparats específicament amb les dades necessàries per a l’assignació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials, juntament amb la sol·licitud d’autorització del segell de control i garantia corresponent a cada grup d’allotjament turístic, i cada càmping ha de procedir a l’autoqualificació. Les zones d’acampada han de procedir també a l’autoqualificació. A partir del retorn dels impresos d’autoqualificació omplerts amb totes les dades, el ministeri encarregat del turisme ha de procedir a la comprovació de les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de quatre mesos. Amb els resultats obtinguts, es procedeix a la comprovació dels resultats de l’autoqualificació amb els de la inspecció del Ministeri i quan ambdós resultats siguin coincidents es procedeix a les assignacions corresponents i al lliurament posterior de la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” o la “Placa de classificació de les zones d’acampada d’Andorra”, segons correspongui, amb les inscripcions corresponents. El lliurament de la placa l’efectuarà el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim de dos mesos a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.
En el cas que els resultats de la inspecció practicada pels serveis del ministeri encarregat del turisme siguin diferents dels de l’autoqualificació, es comuniquen a l’empresari afectat els resultats de la inspecció. En cas de conformitat per part de l’empresari amb els resultats de la inspecció, es lliura la placa en el termini de dos mesos a partir del moment de la manifestació de conformitat. En cas que l’empresari no estigui d’acord amb els resultats de la inspecció, pot procedir a impugnar-los per mitjà dels procediment administratiu en vigor. Mentre aquest procediment se substancia, però, ha d’aplicar la qualificació resultant de la inspecció, i instal·lar la placa corresponent a aquesta qualificació.
La inspecció pot ésser efectuada pel ministeri encarregat del turisme per mitjà de serveis o agents propis o per mitjà d’empreses especialitzades i independents contractades expressament a aquest efecte.
Amb posterioritat al procediment d’autoqualificació i inspecció i una vegada l’establiment tingui assignada la seva categoria, el ministeri encarregat del turisme pot procedir, en qualsevol moment i d’ofici o a instància degudament acreditada i fonamentada de la part interessada, a realitzar noves inspeccions per revisar les dades i l’exactitud de la classificació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials.
En el cas que un establiment ja classificat vulgui modificar la seva classificació (categoria, nivell de qualitat i/o segells especials), s’ha de seguir el procediment establert de sol·licitar els fulls per a l’autoqualificació i la inspecció posterior per part del ministeri encarregat del turisme per establir la nova classificació.
Tot càmping i, en el seu cas, tota zona d’acampada, ha de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, mantenint en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un càmping o zona d’acampada han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.