28 articles · 2versions · Text oficial consolidat
Poden utilitzar la denominació de “refugi de muntanya” aquells establiments que, complint la descripció de l’article 10 de la Llei general de l’allotjament turístic, ofereixen allotjament als usuaris turístics i que reuneixen, com a mínim, els requisits establerts en el present Reglament per ésser classificats com a refugis de muntanya amb la categoria d’una estrella.
Aquells establiments que no reuneixin els requisits mínims per a la classificació d’una estrella no poden utilitzar la denominació de refugi de muntanya i, per tant, o bé s’han d’adaptar a la denominació i característiques d’un altre grup d’allotjament turístic o bé han de procedir al tancament de les seves instal·lacions.
Els refugis de muntanya tenen la consideració d’establiments d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.
És obligatori que tot refugi de muntanya en el cas que no sigui de titularitat pública estigui degudament autoritzat administrativament i inscrit en el Registre de Comerç i Indústria, amb l’objecte propi de l’activitat comercial de refugi de muntanya, i gaudeixi de totes les altres condicions necessàries de tot ordre per ésser explotats. Tots aquests requisits són previs per poder accedir a la classificació i, en general, als altres continguts del present Reglament. La unitat empresarial d’explotació d’un refugi de muntanya ha d’estar composta per una única titularitat empresarial, que pot ésser pública, privada o mixta, i desenvolupar l’activitat de refugi de muntanya de forma habitual.
Els refugis de muntanya es classifiquen en les categories següents: Categoria d’una estrella (*)Categoria de dues estrelles (**)
Són refugis de muntanya de categoria d’una estrella (*), els refugis no vigilats que compleixin els mínims que s’especifiquen en l’annex 1 del present Reglament quant a l’habitacle, l’àrea exterior i altres serveis.
Són refugis de muntanya de categoria de dues estrelles (**), els refugis vigilats que compleixin els mínims que s’especifiquen en l’annex I del present Reglament quant a l’habitacle, l’àrea exterior, serveis de restauració i altres serveis.
La classificació d’un refugi de muntanya és obligatòria, de manera que tot refugi de muntanya ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb les disposicions de la secció 5 del present Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació del refugi de muntanya i la seva categoria.
Les condicions mínimes obligatòries del barem per a la classificació, s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Juntament amb la categoria el refugi de muntanya pot optar voluntàriament per obtenir una identificació sobre el nivell de qualitat relatiu al funcionament dels equipaments i els serveis en relació amb la seva categoria, que s’ha d’afegir a la seva categoria amb el distintiu “Q”.
El refugi de muntanya que voluntàriament desitgi obtenir la identificació sobre el nivell de qualitat ha de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.
L’atribució del nivell de qualitat s’assigna per mitjà d’una puntuació sobre diferents serveis o continguts de l’estat de conservació interior, l’estat de conservació exterior, llar de foc o estufa, farmaciola, senyalització exterior, contenidor d’escombraries, punt d’aigua i grup electrogen.
La taula de puntuació per a cada un dels apartats que configuren el nivell de qualitat queda establerta en l’annex II del present Reglament.
L’assignació del nivell de qualitat queda subjecta a l’obtenció de la puntuació màxima establerta en l’annex II del present Reglament.
Com a identificació complementària a la categoria i independentment del nivell de qualitat, el refugi de muntanya pot tenir segells d’especialitat o diferenciació, denominats “segells especials”, com a element informatiu sobre els seus serveis, condicions, situació o altres aspectes relatius a les seves activitats.
Els segells especials són opcionals, de forma que aquells refugis de muntanya que voluntàriament desitgin obtenir la identificació sobre aquests segells han de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.
Els segells especials poden ésser: Refugi de muntanya inclòs en un GRRefugi de muntanya a prop d’un llac
L’assignació d’un o diversos segells especials dels definits en l’article anterior, s’efectua quan el refugi de muntanya reuneix, per a cada especialització, les característiques i condicions que es determinen per a cada una en l’annex III del present Reglament.
Una vegada homologat, s’atorga al refugi de muntanya el segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra”, que certifica la certesa de la informació sobre la categoria i, si escau, el nivell de qualitat i/o segells especials. La “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra” ha de ser lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de contenir la informació sobre la denominació comercial del refugi de muntanya i la seva categoria, juntament, si escau, amb el nivell de qualitat i els segells especials.
La forma oficial del segell de control i garantia “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra” està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex IV del present Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, del nivell de qualitat i els segells especials. En la “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra” hi consta: Denominació del refugi de muntanya (obligatòriament)Categoria (obligatòriament).Nivell de qualitat (si escau)Segells especials (si escau)
La placa es lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de figurar al refugi de muntanya en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris, a l’exterior i preferentment a l’entrada principal. Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra” oficial subministrada pel ministeri encarregat del turisme. En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una nova placa correspon també al ministeri encarregat del turisme, amb petició prèvia de la part interessada. El Govern fixa periòdicament el preu públic de la placa per a cada una de les categories, en funció d’aquestes categories. Aquest preu serà fixat pel Govern tenint en compte tots els paràmetres que entren en la concepció, fabricació i lliurament de la placa. Cada establiment ha de pagar el preu públic de la placa en el moment del lliurament. La instal·lació de la placa és a càrrec del titular del refugi.
El ministeri encarregat del turisme és l’autoritat competent per utilitzar, autoritzar l’ús i atorgar a l’empresari i/o al titular del refugi el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen del segell de control i garantia, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex IV, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.
El ministeri encarregat del turisme ha de lliurar a cada refugi de muntanya, inclosos els de titularitat privada degudament inscrits en el Registre de Comerç i Indústria, uns impresos preparats específicament amb les dades necessàries per a l’assignació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials, juntament amb la sol·licitud d’autorització del segell de control i garantia corresponent a cada grup d’allotjament turístic, i cada refugi de muntanya ha de procedir a l’autoqualificació. A partir del retorn dels impresos d’autoqualificació omplerts amb totes les dades, el ministeri encarregat del turisme ha de procedir a la comprovació de les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de quatre mesos. Amb els resultats obtinguts, es procedeix a la comprovació dels resultats de l’autoqualificació amb els de la inspecció del Ministeri i quan ambdós resultats siguin coincidents es procedeix a les assignacions corresponents i al lliurament posterior de la “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra” amb les inscripcions corresponents. El lliurament de la placa l’efectuarà el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim de dos mesos a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.
En el cas que els resultats de la inspecció practicada pels serveis del ministeri encarregat del turisme siguin diferents dels de l’autoqualificació, es comuniquen a l’empresari i/o al titular del refugi afectat els resultats de la inspecció. En cas de conformitat per part de l’empresari amb els resultats de la inspecció, es lliura la placa en el termini de dos mesos a partir del moment de la manifestació de conformitat. En cas que l’empresari i/o titular del refugi no estigui d’acord amb els resultats de la inspecció, pot procedir a impugnar-los per mitjà del procediment administratiu en vigor. Mentre aquest procediment se substancia, però, ha d’aplicar la qualificació resultant de la inspecció, i instal·lar la placa corresponent a aquesta qualificació.
La inspecció pot ésser efectuada pel ministeri encarregat del turisme per mitjà de serveis o agents propis o per mitjà d’empreses especialitzades i independents contractades expressament a aquest efecte.
Amb posterioritat al procediment d’autoqualificació i inspecció i una vegada l’establiment tingui assignada la seva categoria, el ministeri encarregat del turisme pot procedir, en qualsevol moment i d’ofici o a instància degudament acreditada i fonamentada de la part interessada, a realitzar noves inspeccions per revisar les dades i l’exactitud de la classificació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials.
En el cas que un establiment ja classificat vulgui modificar la seva classificació (categoria, nivell de qualitat i/o segells especials), s’ha de seguir el procediment establert de sol·licitar els fulls per a l’autoqualificació i la inspecció posterior per part del ministeri encarregat del turisme per establir la nova classificació.
Tot refugi de muntanya vigilat ha de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, mantenint en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un refugi de muntanya han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.