45 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
S’entén per vedat de caça aquella superfície de territori on, en aplicació de la Llei dels vedats de caça de data 13 d’abril del 2000, l’exercici de la caça està prohibit amb caràcter permanent, però en què es pot acordar la captura de determinades unitats en les condicions i les formes establertes pel present Reglament, en aplicació del Pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie.
El Departament de Medi Ambient elabora els plans de gestió dels vedats de caça, els quals es fonamenten en els principis següents: Anàlisi de les característiques geogràfiques, físiques, biològiques i humanes de cada vedat de caça.Coneixement de les poblacions faunístiques existents.Definició dels objectius de la gestió.Mitjans necessaris per a la consecució dels objectius. Els plans de gestió s’adapten a les directrius marcades per la Comissió de Seguiment de la Caça definida segons l’article 37 de la Llei de caça, de data 13 d’abril del 2000.
El Pla de gestió de cada vedat de caça ha de definir els paràmetres següents: Capacitat de població fixa per a cada una de les espècies.Piràmide poblacional òptima, amb distribució per edats i sexe.Poblacions existents i evolució d’aquestes.Definició del nombre de captures en funció dels paràmetres anteriors.
La Comissió Tècnica de cada vedat de caça, creada segons l’article 3 de la Llei dels vedats de caça, de data 13 d’abril del 2000, es compon dels membres següents: 2 representants del Departament de Medi Ambient.1 representant, designat pel Comú, de cada parròquia on es troba ubicat el vedat de caça. En el cas que el vedat de caça estigui ubicat en una sola parròquia, aquesta té 2 representants.2 representants de la Federació Andorrana de Caça.1 representant de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra
Els membres de la Comissió Tècnica de cada vedat de caça elegeixen, per majoria simple, un president i un secretari per un mandat d’un any. Els membres amb càrrec han de ser representants d’estaments diferents (Govern, comuns, Federació Andorrana de Caça). La Presidència és de caràcter rotatiu entre els estaments. La Comissió tècnica de cada vedat de caça estableix l’ordre de rotació. El president proposa l’ordre del dia i dirigeix les reunions. El secretari pren acta de les reunions.
La Comissió Tècnica es reuneix tantes vegades com sigui necessari, a iniciativa de qualsevol dels seus integrants, i almenys dues vegades l’any.
Les decisions de la Comissió Tècnica de cada vedat de caça s’aproven per majoria simple. El quòrum de constitució de la comissió es fixa de la manera següent: el nombre de membres presents ha de ser superior a la meitat dels membres nomenats de la Comissió.
La Comissió Tècnica aprova el Pla de gestió del vedat de caça i és l’encarregada de fer-ne el seguiment.
El Departament de Medi Ambient, amb la participació de la Comissió Tècnica, realitza en cada un dels vedats de caça una estimació anual de la presència i de la reproducció dels ungulats i de la resta d’espècies caçables, mitjançant recomptes i observacions.
En aplicació del Pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb el Pla de caça de cada espècie, es pot acordar la captura de determinades unitats. El sistema d’atorgament del dret de captura, i les limitacions i obligacions del mètode de captura, es defineix en els articles següents.
Les espècies que poden ser capturades mitjançant l’aplicació d’un pla de caça en un vedat de caça són les espècies sotmeses a un pla de caça segons el Reglament d’aplicació de la Llei de caça. L’isard (Rupicapra rupicapra pyrenaic.
El Pla de caça d’una espècie en un vedat de caça ha de definir el nombre i el tipus de peces a capturar. Aquestes peces poden ser de dos tipus: Captures selectivesTrofeus Aquestes captures es realitzen mitjançant la caça acompanyada almenys d’un agent del Cos de Banders, el qual té la missió de vetllar sobre el terreny per l’estricte compliment del que hagi definit el Pla de gestió, i les normes establertes pel present Reglament.
Les captures selectives són de caràcter qualitatiu. Els paràmetres a tenir en compte per determinar si un animal pot ser objecte d’un tir selectiu són: Estat sanitari insatisfactori;Malformació;Classe d’edat o sexe a limitar. Els exemplars que poden puntuar com a trofeus, no poden ser objecte de captura selectiva. Els exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors no poden ser objecte de captura selectiva.
Els trofeus es defineixen segons la normativa internacional (Consell Internacional de la Caça). El trofeu pot ser de nivell bronze, argent o or. En el moment de l’atorgament, el nivell del trofeu no s’especifica. Els exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors no poden ser objecte de captura trofeu.
Anualment el Govern publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la llista de peces que s’autoritza a caçar en cada un dels vedats de caça. Igualment correspon al Govern fixar el preu de les llicències especials de caça acompanyada, els períodes hàbils per tramitar les sol·licituds, i per fer efectiu el pagament de l’import corresponent.
Tots els caçadors inscrits al Cens Parroquial de qualsevol parròquia poden sol·licitar una llicència especial de caça acompanyada. Cada caçador només es pot presentar anualment al sorteig d’una sola espècie.
L’adjudicació provisional de les llicències especials de caça acompanyada autoritzades pel Govern, es realitza mitjançant un sistema de sorteig públic per insaculació, davant notari. Simultàniament, se sorteja per a cada caçador el vedat de caça, el tipus de captura i la/les data/es de captura. Finalitzat el sorteig, s’estén una acta notarial en què han de constar el nom i cognoms dels participants al sorteig i el resultat del sorteig. Cada caçador només pot ser anualment adjudicatari d’una captura en tots els vedats de caça.
El 50 %, com a mínim, de les llicències especials de caça acompanyada es distribueix entre els caçadors que figuren en el Cens Parroquial de la parròquia on està ubicat el vedat de caça. En el cas que el vedat de caça cobreixi més d’una parròquia, aquestes llicències es distribueixen en funció del terreny corresponent.
El procediment del sorteig per a cada espècie s’estableix com segueix:
Els caçadors que hagin resultat adjudicataris estan obligats a satisfer la quantitat corresponent al preu de la llicència especial de caça acompanyada dins el termini establert en la publicació. Si aquest import no es fa efectiu dins el període establert, el sol·licitant perd el dret a la captura. Aquesta unitat no serà capturada i no pot ser acumulada a les previsions dels anys següents.
Les llicències especials de caça acompanyada són personals i intransferibles.
El Bander acompanyant, quan s’hagi abatut una peça, procedeix en presència del caçador, a determinar-ne l’edat i el sexe, i anota aquestes dades i les característiques de l’animal a les fitxes editades a aquest efecte, incloent-hi el dia, l’hora i el lloc de la captura, així com el nom i els cognoms del caçador que ha mort la peça. El caçador i el Bander han de signar la fitxa en prova de conformitat amb les dades que s’hi reflecteixen. La peça caçada queda propietat del caçador, el qual s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera.
El titular d’una llicència especial de caça acompanyada selectiva té dret a una partida de caça (un dia). El titular d’una llicència especial de caça acompanyada de trofeu té dret a dues partides de caça (dos dies), que forçosament han de ser seguides, per realitzar la captura.
Si el caçador ha esgotat els tres (3) trets autoritzats i ha ferit un animal, l’agent del Cos de Banders ha de prosseguir, amb la participació del caçador, a abatre l’animal ferit. La peça queda igualment propietat del caçador. En el supòsit que l’animal ha estat ferit i no es pot localitzar, es dóna per acabada la partida de caça. En aquest cas, el caçador perd el dret que la llicència corresponent li atorgava, no pot reclamar la quantitat desemborsada per aquest concepte, i s’apliquen, igualment, les disposicions de l’article 22, apartat primer.
Si en el transcurs de la/les partida/es de caça acompanyada, el caçador no pot efectuar la captura autoritzada, perd el dret que la llicència corresponent li atorgava. En aquest cas, no s’apliquen les disposicions de l’article 22, apartat primer. Si transcorregudes la/les partida/es de caça de què disposa el caçador per realitzar la captura, aquesta no ha estat efectiva, el caçador no pot reclamar la quantitat desemborsada en concepte de la llicència especial de caça acompanyada. En el supòsit que transcorregudes la/les partida/es de caça acompanyada, la peça autoritzada a capturar no s’ha pogut localitzar, el Departament de Medi Ambient ha de proposar una/es partida/es de caça alternativa/es.
Dos caçadors que hagin estat adjudicataris d’un mateix tipus de captura, en el mateix vedat, poden proposar al Departament de Medi Ambient un intercanvi de les dates de captura. El Departament de Medi Ambient ha d’aprovar aquestes modificacions.
En cas de força major, el Govern pot modificar les dates per realitzar les captures autoritzades o anul·lar-les. En cas d’anul·lació, es reemborsa la quantitat desemborsada pel caçador.
Si les unitats susceptibles de ser capturades en els vedats de caça al final del període hàbil per realitzar-les, no han estat capturades en la seva totalitat, el nombre de peces no caçades no pot ser acumulat a les previsions dels anys següents.
En funció del tipus de captura a realitzar, l’agent del Cos de Banders encarregat d’acompanyar el caçador, defineix la zona on es desenvolupa la/les partida/es de caça i l’horari d’inici. En el moment que s’hagi efectuat la captura, la partida de caça es dóna per acabada sense cap possibilitat de continuïtat.
Es consideren espècies regulables que poden causar danys a les activitats agrícoles, forestals o a la flora en general, en els vedats de caça, les següents espècies: El porc senglar (Sus scrofa)La taupa (Talpa europaea)
Els danys causats a activitats agrícoles o forestals pel porc senglar s’han de comunicar al Departament de Medi Ambient, a través del o dels representants del comú en la Comissió Tècnica del vedat de caça.
La regulació de la població de porcs senglars, en els vedats de caça, es realitza a tres nivells: Batudes organitzades amb gossosTirs nocturns acompanyatsOperacions puntuals
Les batudes organitzades en els vedats de caça es realitzen amb la participació exclusiva de caçadors que figuren en el Cens Parroquial de la parròquia on es desenvolupa la batuda. Els caçadors han de formar part d’una colla de caça del porc senglar degudament inscrita prop del Departament de Medi Ambient. Les peces capturades, segons el que hagi definit el pla de gestió, queden propietat de la colla que ha realitzat la batuda.
Per les batudes organitzades amb gossos es tindran en compte els preceptes següents: La zona cobertaLa seguretatEls gossos alliberats no poden superar els dos exemplarsEls gossos han d’estar sota control del caçador efectuant la batudaUn membre de la colla de caçadors actua com a Cap de CaceraEl Cap de Cacera distribueix els llocs d’espera, en funció de la zona
En el cas que en una parròquia hi hagi més d’una colla inscrita de caçadors del porc senglar, d’acord amb l’article 36, les batudes organitzades es distribueixen segons un sorteig. La Comissió Tècnica del vedat de caça realitza el sorteig de caràcter públic.
Les colles que han obtingut adjudicacions no poden participar en el sorteig de batudes organitzades mentre les colles legalment inscrites d’acord amb l’article 36, no hagin participat totes i cadascuna en una batuda organitzada.
El Departament de Medi Ambient pot autoritzar la realització, per part de caçadors, de tirs nocturns acompanyats. Aquestes actuacions s’han de fer amb la presència almenys d’un agent del Cos de Banders, el qual té la missió de vetllar sobre el terreny per l’estricte compliment del que hagi definit el Pla de gestió. Les peces capturades queden propietat del caçador que hagi realitzat el tir nocturn.
A l’efecte del que estableix l’article anterior, es crea la llicència especial de caça nocturna del porc senglar. Les llicències especials de caça nocturna del porc senglar es distribueixen mitjançant un sorteig de caràcter públic, organitzat pel Departament de Medi Ambient.
Poden sol·licitar la participació al sorteig de llicències especials de caça nocturna del porc senglar, tots els caçadors en possessió de la corresponent llicència de caça del porc senglar. La sol·licitud es pot realitzar en el mateix moment de sol·licitar la llicència de caça del porc senglar.
Els caçadors que hagin resultat adjudicataris d’una llicència especial de caça nocturna del porc senglar no poden participar en el sorteig de llicències especials de caça nocturna del porc senglar durant els tres anys següents, excepte si el nombre de sol·licituds no cobreix el nombre de captures autoritzades.
En condicions en què la població de porcs senglars necessita unes actuacions acurades per limitar-ne el creixement i els danys causats en propietats agrícoles i ramaderes, el Departament de Medi Ambient, a demanda del propietari o titular de l’explotació, i mitjançant la Comissió Tècnica del vedat, pot autoritzar la realització de tirs nocturns per part del Agents del Cos de Banders. El propietari o titular de l’explotació pot participar en l’operació puntual. Les peces capturades queden propietat del Govern que en decideix del destí final.
La regulació de les poblacions de taupes que causin danys a l’agricultura o a la ramaderia dins un vedat de caça, mitjançant la seva captura amb una arma, podrà fer-se prèvia autorització del Departament de Medi Ambient. Les sol·licituds per realitzar aquestes captures s’han de trametre al Departament de Medi Ambient, a través del o dels representants del comú en la Comissió Tècnica del vedat de caça. La sol·licitud ha d’incloure les dades següents: Nom de la persona sol·licitantTerreny on es fan les capturesPeríode durant el qual es desitja fer les captures El Departament de Medi Ambient ha d’expedir una autorització nominal, que inclogui les dades esmentades.