6.
1. Estan subjectes a l’obtenció de llicència, en els termes i procediment previstos en el Reglament de construcció, les obres de construcció de carrers o vials i les seves instal·lacions, tant les de nova planta com les d’ampliació i reforma i les de rehabilitació, independentment del tipus de sòl on es trobin emplaçades, segons els termes i condicions de la classificació que s’indica a continuació. S’entén que totes les mesures mínimes que es defineixen estan lliures de tot obstacle i/o mobiliari urbà; i s’entenen com a netes (a aquests efectes, no es considera mobiliari urbà els elements necessaris dels sistemes d’enllumenat públic, hidrants, senyalització de circulació i informació, les bústies de correus, les màquines lligades a l’aparcament per temps i les de recollida d’escombraries).
6.
2. El pendent màxim admissible és del 10% en l’eix del carrer i en tota la llargada dels vials. No obstant això, es poden justificar pendents superiors en el planejament parroquial per raó d’embrancament, connexió o de pas obligat del nou vial projectat per vials que ja existeixin en l’actualitat.
També es poden plantejar vials amb pendent fins al 12% per sota de la cota 1.400 +/- 100 m per motiu justificat de tipus topogràfic o preexistent.
6.
3. A fi que els carrers de nova planta tinguin arbrat, bancs públics o d’altres elements de mobiliari urbà (exceptuant-ne els mencionats en el primer paràgraf d’aquest article), o que ofereixin la possibilitat d’instal·lar-hi terrasses de bar a l’estiu, cal dissenyar la dimensió de les voreres de forma que admetin aquests elements; cal tenir especialment cura del caràcter residencial, comercial o d’altra mena del carrer pel que fa a la conveniència o no del seu disseny específic a fi de garantir els fluxos de vianants de cada tipologia, de forma que es deixi lliure com a mínim la dimensió especificada en els punts següents. Els sobreamples de vorera destinats a aquest efecte es computen (són compensable.
s) dins del percentatge (entre el 5% i el 15% segons el ca.
s) d’espais de cessió gratuïta i atribuïts al concepte d’espai públic destinat a llocs i dotacions d’esbarjo com ara places, rambles, bulevards, etc.
6.
4. El disseny dels carrers o vials ha d’incorporar obligadament la previsió de les xarxes de serveis parroquials, o en règim de concessió si escau, en matèria de recollida d’aigües pluvials i aigües negres (xarxa separativa), distància entre registres i embornals, xarxes d’alimentació d’aigua potable i prevenció d’incendi, ubicació dels hidrants i les previsions teòriques d’embrancaments als edificis, definició de les xarxes d’enllumenat públic i determinació dels nivells d’il·luminació, xarxa telefònica, xarxa de mitjana i baixa tensió, i d’altres, coordinació amb les empreses de distribució, els criteris d’ubicació i el dimensionament de les xarxes en funció de la NSDP dels POUP. Així mateix, la NSDP ha de preveure la racionalització i la uniformitat de la senyalització que hagin de suportar els carrers o vials. Els serveis s’han de dissenyar i executar segons el que especifica la normativa sectorial que els correspongui.
6.
5. Les obres de nova planta d’urbanització de tota mena o la rehabilitació de carrers de la xarxa existent han d’adequar-se a les dimensions mínimes definides a continuació, dins del marc urbanístic establert pels POUP, que han de definir si escau i com a mínim els tipus d’agregació/connexió de la viabilitat o sistema viari segons els criteris, normes i l’annex número 1 següents:
6.5.a. Vials arterials, dimensionats per garantir l’embrancament del sistema viari local amb el sistema de carreteres generals del Govern, quan així ho prevegi el Pla de mobilitat parroquial, amb una velocitat màxima autoritzable de 90 km/h. Els límits d’edificació a tocar dels vials han d’estar retirats com a mínim 1,5 m de la fi de la vorera (3,0 m des de la vorad.
a) i on sigui físicament possible cal preveure l’espai necessari per tal de permetre’n l’ampliació futura, seguint criteris específics dels plans nacional i parroquial de mobilitat.
En tots els casos que a continuació es relacionen, l’abreviatura V es refereix a amplada mínima de voravia, P a banda mínima d’aparcament, i C a dimensió mínima de carril de circulació. El/s carril/s conformen la calçada de circulació de vehicles per addició, i la calçada és la dimensió o l’espai lliure entre vorades.
Les seves dimensions mínimes han de ser, respectivament:
17 m (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V) en el cas que no hi hagi bandes d’aparcament al llarg del vial. Els POUP, en cada cas, han de definir l’amplada de les voreres, amb un mínim d’1,5 m per banda i la reserva d’espai suplementària d’1,5 m per banda de titularitat pública i cessió obligatòria al Comú (únicament en el cas de 17 m d’amplad.
a) independentment de si està pavimentat o no ho està (reserva per ampliació futura).18 m amb aparcament a una banda (1,5 V + 2,0 m per aparcament P + 3,0 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,0 C + 1,5 V). Voreres com a mínim de 1,5 m per banda.20 m amb aparcament a dues bandes (1,5 V + 2,0 m per aparcament P + 3,0 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,0 C + 2,0 m per aparcament P + 1,5 V). Voreres com a mínim d’1,5 m per banda.
En funció del Pla de mobilitat parroquial i el Pla de mobilitat estatal i dels estudis de transport públic, el nombre dels carrils del vial es podrà augmentar justificadament per mòduls de 3,5 m (siguin reversibles o n.
o) i, així mateix, es podran dissenyar elements afegits com ara el carril exclusiu bus+taxi (3,5 m) o el carril exclusiu bicicletes (2,0 m), o bé procedir a la redistribució de les mesures internes sense reduir la dimensió total mínima del tipus entre límits d’edificació.
El present Reglament no relaciona directament l’amplada dels vials amb l’alçada de les edificacions (en nombre de plante.
s) que pot suportar el vial per facilitar el planejament parroquial. No obstant això, els POUP han de mantenir el criteri d’ubicar les edificacions de més alçada amb relació als vials o espais públics de més amplada, de forma que augmentin la distància entre límits d’edificació i millorin l’assolellament de les edificacions.
6.5.b. Vials col·lectors o distribuïdors, amb la funció de recollir la xarxa local de la parròquia i connectar-la amb la viabilitat arterial definida en el punt anterior o, excepcionalment, amb la xarxa general de l’Estat quan així ho prevegin els plans de mobilitat parroquial i nacional, amb una velocitat màxima autoritzable de 50 km/h.
Les seves dimensions mínimes han de ser, respectivament:
6.5.b.
1. 8 m (2,5 V + 3,0 C + 2,5 V) quan tinguin un sol sentit i no tinguin bandes d’aparcament. Aquest subtipus i les seves variants amb aparcament s’ha de limitar a aquelles zones de sòl urbà no consolidat o consolidat que requereixin connexió amb la xarxa existent i no es pot utilitzar en el disseny de xarxa nova en sòl urbanitzable.
10 m un sol sentit i amb aparcament a una banda12 m un sol sentit i amb aparcament a dues bandes
6.5.b.
2. 11 m (2,5 V + 3,0 C + 3,0 C + 2,5 V) en el cas de dos sentits (o dos carrils en el mateix senti.
t) i que no tinguin bandes d’aparcament.
13 m ídem anterior i amb aparcament a una banda15 m ídem anterior i amb aparcament a dues bandes
En funció del Pla de mobilitat parroquial i el Pla de mobilitat estatal i els estudis de transport públic, el nombre dels carrils es pot augmentar justificadament per mòduls de 3,0 m (siguin reversibles o n.
o) i, així mateix, es poden dissenyar elements afegits com ara el carril exclusiu bus+taxi (3,0 m) o el carril exclusiu bicicletes (1,8 m), o bé procedir a la redistribució de les mesures internes sense reduir la dimensió total mínima del tipus entre límits d’edificació.
6.5.c. Carrers d’ús local específic adaptats a l’activitat que suportin, ja sigui residencial, industrial, comercial o d’una altra mena. El seu disseny forma la xarxa bàsica de viabilitat de la parròquia en l’àmbit local i ha de connectar amb l’existent; la seva velocitat màxima autoritzable és de 30 km/h.
El dimensionament de voreres dependrà de l’ús predominant, i dels estudis de circulació de vianants. Així, les dimensions mínimes han de ser, respectivament:
6.5.c.
1. En zones purament industrials es pot reduir fins a un mínim d’1,25 m d’amplada per banda.
6.5.c.
2. En zones purament residencials de baixa densitat es pot reduir fins a un mínim d’1,25 m d’amplada per banda (en urbanitzacions destinades a xalets, cases aparellades, i cases en filera).
6.5.c.
3. En zones de baixa circulació de vianants, ús comercial local i urbanitzacions destinades a edificis plurifamiliars aïllats, es pot reduir fins a 1,5 m.
El dimensionament de carrils per a vehicles depèn de l’ús predominant i dels estudis de mobilitat. Així, les dimensions mínimes han de ser, respectivament:
6.5.c.a. En zones purament industrials es pot reduir fins a un mínim de 3,0 m d’amplada per carril amb un mínim de dos carrils.
6.5.c.b. En zones purament residencials de baixa densitat es pot reduir fins a un mínim de 2,5 m d’amplada per carril i un mínim de dos carrils (en urbanitzacions destinades a xalets, cases aparellades, cases en filera, ús comercial local i urbanitzacions destinades a edificis plurifamiliars aïllats).
Per consegüent, el carrer mínim de nova planta o rehabilitat que pot definir el planejament -fora de les excepcions en plans especials de circumval·lació o continuïtat de trama existent en nucli antic històric que es detallen en el punt següent- ha de ser de 7,5 m (1,25 V + 2,5 C + 2,5 C + 1,25 V ). En funció del Pla de mobilitat parroquial i els estudis de transport públic, el nombre dels carrils es pot augmentar justificadament per mòduls de 2,5 m (siguin reversibles o n.
o) i, així mateix, es poden dissenyar elements afegits com el carril exclusiu bus+taxi (3,0 m) o el carril exclusiu bicicletes (1,5 m).
6.5.d. Carrers existents d’accés rodat limitat exclusivament a ús per a veïns, i càrrega i descàrrega en horaris determinats, reservat per al tractament específic de zones de nucli antic. Dimensió mínima: 3,25 m entre façanes (que sempre que sigui possible s’ha d’incrementar a 3,5 m com a mínim). La seva velocitat màxima admissible ha de ser de 10 km/h.
No és permès en cap cas dissenyar carrers de nova planta d’aquest tipus. Tot i això, excepcionalment, es pot admetre donar continuïtat als carrers existents amb una dimensió mínima de 6 m totals (voreres + calçad.
a) a l’efecte de circumval·lar, donar continuïtat o sortida (encara que sigui amb sentit únic de circulació) a la trama urbana existent en zones de nucli antic històric consolidades, dins del marc urbanístic de plans especials (d’iniciativa pública), sempre que les dites actuacions no generin una IMD superior als 150 vehicles/dia i la seva llargada total entre inici i final (llargada total del tram dissenya.
t) no sigui superior a 300 m en l’eix del carrer i els usos autoritzables que prevegi el planejament parroquial siguin compatibles amb aquest baix impacte sobre la xarxa viària. Tanmateix, a fi d’evitar actuacions abusives sobre això, els límits d’edificació s’han de situar com a mínim a 7,5 m de distància entre façanes i cal realitzar la cessió obligatòria a titularitat pública del terreny no construït (diferència entre els 6 m i els 7,5 m teòrics definits en l’apartat anterior considerats part integrant del sistema viari independentment que sigui tot a una banda o repartit entre les dues a criteri del planejament parroquial).
Els carrers de nova planta (com a mínim de 3,5 m d’amplada entre façane.
s) s’admeten en operacions de sanejament de la trama urbana interior al perímetre del nucli antic existent destinades a millorar les connexions internes del dit nucli o amb els carrers perifèrics de la part vella.
6.5.e. Accés rodat per a un màxim de tres habitatges unifamiliars (tres edificis aïllat.
s) tipus xalet, de 3,25 m com a mínim (descomptable de la superfície de parcel·la o de parcel·les en la totalitat del seu recorregut a efectes de coeficient d’edificabilitat -si existeix la relació m2 parcel·la/m2 edificables en la NSDP), des del carrer o vial públic, i situat a l’interior de la finca o les finques en la seva totalitat.
És l’única classe d’accés rodat privat de nova planta possible (vist que la LGOTU preveu la cessió pública del sistema viar.
i) sempre que es mantingui com a accés a un màxim de tres habitatges unifamiliars. En el cas que es vulgui parcel·lar, reparcel·lar, segregar, afegir, normalitzar o modificar de qualsevol forma la finca original o les finques originals amb l’ànim de sol·licitar llicència d’edificació per a altres unitats d’habitatge hi ha aquestes condicions:
6.5.e.
1. Cal ampliar l’accés als 7,5 m mínims del punt 6.5.c.
6.5.e.
2. Cal cedir el dit pas privat a carrer públic amb la seva nova amplada segons el present Reglament.
6.5.e.
3. En sòl urbanitzable, i en l’interior de finca de titularitat privada, excepcionalment i si ho permet el planejament parroquial -en el qual es delega expressament l’autorització i la definició de condicions específiques-, es pot edificar un màxim de tres habitatges unifamiliars tipus xalet o tipologia externa tipus borda (a definir tipològicament per les NSDP parroquials), encara que l’accés sigui exclusivament per a vianants i no hi hagi accés rodat. Els POUP han de definir exhaustivament les dimensions de parcel·la mínima i els llocs on es pot mantenir aquesta tipologia tradicional.
6.5.e.
4. A efectes d’aplicació del present Reglament, es recorda que els nivells d’accés de vehicles i el primer nivell d’habitatge (planta baixa definida pel Pla de referència horitzontal del Reglament de construcció) no necessàriament han de coincidir i s’han d’adaptar segons el cas a la topografia dels terrenys o parcel·les d’acord amb les previsions de les NSDP i el criteri general d’adaptar les edificacions al terreny i no a la inversa, a fi de limitar el volum dels desmunts a realitzar.
6.5.e.bis. Accés rodat per a l’edifici o edificis que es puguin construir en règim d’ús provisional, d’acord amb els requisits previstos en els articles 27 i 30 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. L’accés està situat en la seva totalitat a l’interior de la finca privada. L’amplada mínima és 3,25 m. No és preceptiu que l’accés estigui asfaltat, ni que compti amb voreres, però ha de seguir el perfil natural del terreny.
En el cas que es desenvolupi la unitat d’actuació, on es troba situada la finca amb l’accés anterior, mitjançant planejament derivat, s’han de complir les condicions següents:
a) És preceptiu ampliar, modificar, o suprimir i substituir l’accés rodat per la vialitat que prevegi el Pla parcial o especial, d’acord amb la normativa del present reglament que sigui d’aplicació i amb allò que prevegi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
b) Se cedirà la nova vialitat ampliada, modificada o de substitució al comú o al Govern per tal que s’incorpori a la xarxa viària pública.
6.5.f. Carrers de vianants amb diferents dimensionaments, segons la ubicació en què es trobin (independentment que mantinguin l’accés rodat per a veïns amb una velocitat màxima admissible de 10 km/h ídem al tractament de nucli antic):
6.5.f.
1. Tenen la condició de carrers de vianants tots aquells que estan situats en nucli antic inferiors a 3,25 m i es trobin consolidats per la malla urbana existent. Mitjançant programes de sanejament, estudis de detall i altres instruments de planejament els comuns poden ampliar-los en el curs del temps, sense obligatorietat d’atorgar-los la condició d’accés rodat tot i superar en el futur la dimensió mínima de 3,25 m (decisió lliure del planejament parroquial en funció de la seva lògica pròpia).
6.5.f.
2. Tenen la condició de carrers de vianants aquells que estiguin dissenyats a aquest efecte, aprovats o existents en la data d’aprovació del present Reglament, tot i que puntualment permetin l’accés de vehicles oficials i de serveis de les administracions públiques o subcontractats per aquestes, o dels cossos de policia, bombers, ambulàncies, funeràries, etc.
6.5.f.
3. Els carrers de vianants dissenyats de nova planta pel planejament han de tenir una amplada mínima de 6 m entre façanes i/o límits d’edificació, i no poden admetre cossos volats superiors (balcons, tribunes, terrasses, etc.) que no respectin aquesta mínima dimensió entre ells (s’entén: els ubicats en costats oposats d’un carrer de vianants).
6.
6. El disseny de qualsevol tipus de carrer de nova planta pot limitar la dimensió de vorera a 1,25 m quan limiti contra vessant de muntanya tot i mantenir l’amplada total del tipus (voravies asimètriques). En aquest cas no s’atorgaran llicències d’edificació amb accés per aquest nivell de carrer (però poden atorgar-se si al terreny que confronta amb la dita vorera reduïda s’hi accedeix per vial en cota superio.
r) a menys que es procedeixi a ampliar la vorera a la mateixa dimensió de l’altra banda del carrer o a un mínim d’1,5 m a criteri del planejament parroquial.
6.
7. En obres d’ampliació, rehabilitació o millora específica de vials existents i dotació o millora de les instal·lacions existents:
6.7.a. Les obres d’ampliació, rehabilitació i/o modificació dels carrers existents s’han d’adaptar a les dimensions definides en els punts anteriors per tal d’adequar-los al Reglament pel que fa al tractament.
6.7.b. Queda a criteri del planejament parroquial específic contingut en el POUP el dimensionament concret de les voreres dels carrers que es pretenguin adequar a aquest Reglament, en funció de l’ús predominant, l’existència d’edificacions alineades o no, i en general les necessitats del Pla de mobilitat parroquial (tant de vehicles com de vianants).
6.7.c. Sempre que s’ampliï, es modifiqui o s’intervingui en un carrer existent cal adequar i revisar les xarxes de serveis existents, cal ampliar-les si està previst per les companyies distribuïdores, i en general cal deixar les infraestructures en estat de funcionament.
6.
8. En obres d’ampliació de voreres i dotació d’instal·lacions en carrers existents:
6.8.a. Es poden admetre les obres de regularització de voreres (independentment dels límits d’edificació oficialment definits, en cas que hi hagi, en el carrer subjecte a regularització, edificacions no alineade.
s) per millorar la viabilitat (tant de vehicles com de vianants).
6.8.b. Es poden admetre dins de la lògica del planejament parroquial (dins del marc del Pla de mobilitat parroquia.
l) actuacions d’ampliació de voreres en detriment del nombre i de les dimensions dels carrils de circulació de vehicles, supressió de les bandes d’aparcament existents (sempre que l’existència d’aparcaments alternatius en un radi de 500 m des del centre de la banda d’aparcament suprimida ho justifiqui).
Especialment, aquestes actuacions han de ser indicades quan la vocació comercial d’una avinguda o carrer faci manifesta la insuficiència del dimensionament de les seves voreres segons el parer del planejament urbanístic parroquial.
6.8.c. Quan, pels motius exposats en el punt anterior, s’augmenti la dimensió o l’amplada d’una vorera en detriment del nombre de carrils existents, el nombre o dimensions d’aquests carrils (reducció de velocitat admissible implícita), les places d’aparcament, etc., en cap cas no es pot malbaratar l’espai guanyat de forma inadequada per la mobilitat dels vianants o amb l’ús d’elements de mobiliari urbà altres que piquets que protegeixin les dites voreres de la invasió del seu espai per part de vehicles i els elements definits en el paràgraf primer d’aquest article 6.
6.8.d. Així mateix, en el supòsit dels punts anteriors, no es poden col·locar blocs de granit o elements similars, bancs, jardineres o arbrat de forma que la seva ubicació i/o disseny faci minvar la superfície útil de les voreres ampliades, de manera que aquestes quedin completament lliures d’obstacles i de mobiliari urbà distint del definit en el punt 6.
1. Per a la col·locació de bancs, jardineres, blocs de granit o elements similars és obligatori que hi hagi una dimensió lliure de pas d’almenys 2 m, tot i que el planejament parroquial pot establir dimensions superiors en funció del grau d’activitat comercial del carrer o avinguda reformats.
L’arbrat s’assimila als elements d’enllumenat públic i s’ha de col·locar de forma que compleixi les especificacions del Reglament d’accessibilitat.
6.8.e. Les parades de bus o altres sistemes de transport públic han d’integrar-se en el disseny dels espais públics de nova planta o en els existents quan sigui factible de forma que no facin minvar les amplades mínimes de pas definides en aquest Reglament.
6.8.f. Sempre que es duguin a terme treballs de reforma de voreres i es modifiqui el traçat de vials existents, s’han d’adequar i revisar les xarxes de serveis existents, s’han ampliar si està previst per les companyies distribuïdores i, en general, s’han de deixar les infraestructures en estat de funcionament.
6.8.g. La xarxa viària existent, tot i estar consolidada, pot ser modificada pel planejament estatal o pel planejament parroquial per motivacions d’interès públic en actuacions urbanístiques quan el marc ho requereixi i estigui prèviament justificat.
Les modificacions del traçat viari a causa del risc d’esllavissament, allaus o caiguda de rocs, si no es poguessin establir les proteccions suficients amb garanties d’efectivitat segons els estudis tècnics corresponents, i les modificacions de nivells i rasants per motius d’inundabilitat, estan expressament incloses en aquest concepte.