Reglament, del 12 de juny del 2002, per al subministrament de gasos combustibles

El Govern pot autoritzar les instal·lacions que, per l’avenç de la tècnica, introdueixin materials o procediments no previstos a la regulació vigent, però que garanteixin com a mínim la mateixa seguretat que els convencionals.

Les concessions i autoritzacions previstes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici i independentment de les autoritzacions, llicències o permisos necessaris per dur a terme les obres de les instal·lacions de gas preceptives, siguin d’àmbit general o local. És objecte de concessió administrativa la distribució i el subministrament de gasos combustibles per mitjà de la xarxa bàsica de gasificació. La resta del servei s’explota amb autorització administrativa prèvia.

La persona que vol efectuar instal·lacions de gas, modificacions o ampliacions de les mateixes instal·lacions o reparació d’aparells que consumeixen gas o vol efectuar l’activitat d’empresa subministradora de gas, ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, de la categoria adequada per al treball que es vol dur a terme, segons les prescripcions de l’article 6 d’aquest Reglament. Per obtenir el carnet d’instal·lador de gas, cal superar les proves convocades pel Ministeri competent en matèria de seguretat industrial (des d’ara, ministeri competent). Els requeriments teòrics i pràctics queden determinats en l’ordre ministerial corresponent. El carnet d’instal·lador és personal i intransferible. El titular del carnet ha de notificar al departament responsable de seguretat industrial (des d’ara, departament competen.

Les competències dels instal·ladors autoritzats de gas són les previstes per a la seva categoria professional.

S’estableixen dues categories d’instal·ladors de gas:

Per poder exercir les activitats comercials de realització, ampliació, modificació, reparació o manteniment d’instal·lacions i/o d’aparells afectats per aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment que disposa de:

Sense perjudici de les autoritzacions administratives necessàries per a la construcció de les instal·lacions, cal presentar un projecte al ministeri competent. El ministeri ha d’autoritzar o denegar l’autorització en el termini de 2 mesos, d’acord amb el procediment previst en el Codi de l’Administració, en les condicions que preveu l’article 10 de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Un cop acabada la construcció o les obres de condicionament autoritzades, és necessari per començar l’explotació un informe favorable de la inspecció del departament competent, en les condicions que preveu l’article 10 de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Tota persona física o jurídica que vol dur a terme l’activitat d’empresa distribuïdora d’envasos mòbils de gas liquat a pressió han de justificar documentalment que disposen de:

Les persones físiques o jurídiques que volen sol·licitar l’autorització per efectuar les activitats d’empresa distribuïdora de gas, en l’àmbit d’aquest Reglament, han d’adreçar una demanda al Servei de Tràmits, i acompanyar-la amb la documentació justificativa que es determina en l’article anterior, i l’autorització corresponent de les corporacions locals on està ubicada l’activitat.

Per poder exercir l’activitat d’organisme de control, el titular ha de justificar documentalment que compleix els requisits següents:

Els tècnics autoritzats pel Govern per projectar i dirigir les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança de la responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000 euros). Mentre no es disposi de reglamentació específica, el sublímit per víctima mortal o invalidesa permanent no ha de ser inferior a cent cinquanta mil euros (150.000 euros).

No disposar dels requisits exigits en aquest Reglament per dur a terme l’activitat comporta la suspensió de l’autorització i el tancament automàtic, amb caràcter provisional, de les activitats que incompleixin. El cessament de l’activitat ha de ser determinat pel ministeri competent. Queda prohibit realitzar subministrament de gas liquat a granel o en envasos mòbils amb vehicles que no pertanyin a la pròpia empresa subministradora degudament autoritzats per al transport d’aquests productes. Qualsevol modificació de les condicions en què s’han autoritzat les diferents activitats ha de ser notificada al departament competent als efectes oportuns, cosa que comporta un tràmit de modificació de l’activitat.

Les pòlisses de l’assegurança no poden establir clàusules que limitin la responsabilitat no previstes en aquest Reglament.

Les empreses subministradores estan obligades a complir les directrius del ministeri competent en matèria de seguretat, garantia del subministrament, respecte a les seves instal·lacions i al seu manteniment, qualitat dels productes i a facilitar la seva informació, així com les condicions que s’estableixin per a l’aprovació, revisió i execució dels seus respectius plans d’aprovisionament. Resten obligades a atendre els serveis prioritaris que es determinin per raons d’estratègia o dificultat en el subministrament.

Les concessions s’atorguen sempre amb la clàusula de “sense perjudici de tercers” i salvant els drets particulars per un termini màxim de vint-i-cinc anys, i es poden sol·licitar pròrrogues successives fins al límit establert en la Llei de contractació pública vigent.

L’adjudicació s’ha d’efectuar d’acord amb el que preveu l’article 20 de la Llei de contractació pública. Una vegada adjudicada amb caràcter definitiu la concessió per part del Govern, tot seguit s’ha de trametre al Consell General perquè la ratifiqui d’acord amb el previst en l’article 3 de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Una vegada atorgada la concessió i ratificada en les condicions establertes a l’article anterior, i als efectes de garantir el compliment de les seves obligacions, el concessionari ha de constituir, en el termini d’un mes, una fiança o garantia per un import del 5% del pressupost de les instal·lacions afectades, fiança de la qual quedaran exceptuats els comuns que sol·licitin la concessió.

No està permesa la cessió de la concessió. Això no obstant, es pot contractar la gestió de prestacions accessòries, prèvia autorització del ministeri competent.

Per raons d’interès públic, es poden modificar les clàusules de la concessió atorgada mitjançant decret del Govern, però si la modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari de manera que es mantinguin en equilibri els supòsits econòmics en què es va atorgar la concessió. Si el concessionari no accepta les modificacions, es resol la concessió atorgada i es convoca un concurs públic d’acord amb el previst a l’article 17.

El titular de la concessió pot sol·licitar la pròrroga de la concessió amb una antelació màxima de dos anys i mínima d’un any, abans de la data de termini de la concessió, en les condicions prescrites en la Llei de contractació pública vigent. Són causes d’extinció de les concessions atorgades, a més de les que inclou l’article 41 de la Llei de contractació pública, les següents:

Necessiten autorització prèvia del Govern abans de la seva construcció les instal·lacions següents:

El titular, o el seu representant legal, ha de demanar l’autorització mitjançant el full de sol·licitud corresponent, i acompanyar-lo de tres còpies del projecte tècnic de la instal·lació que es demana, signat per un enginyer autoritzat i competent, i que com a mínim ha d’incloure:

L’autorització d’instal·lacions que no pertanyin a la xarxa bàsica o que no estiguin sotmeses a concessió o no estiguin incloses en el supòsits previstos a l’article 24, es regeix per allò que estableix el Reglament de gas vigent.

Una vegada autoritzada la instal·lació, el titular pot executar el projecte autoritzat, sota la direcció d’un tècnic autoritzat i competent que n’és el responsable, seguint les directrius establertes en el projecte. Les empreses que executin el projecte han de disposar de l’autorització corresponent per realitzar les instal·lacions d’acord amb la normativa vigent. Qualsevol modificació o ampliació del projecte autoritzat que pugui comportar alteracions en la capacitat de producció, d’emmagatzematge o de transport, segons correspongui, de la superfície o traçat, de les característiques dels materials que pugin afectar la seguretat, dels sistemes de prevenció, dels procediments de construcció, de control, de les proves, de la posada en funcionament, i del seu manteniment i conservació, obliga el titular i la direcció d’obra a sol·licitar l’autorització corresponent al ministeri competent. Una vegada executada l’obra, parcialment o totalment segons es disposi en el projecte autoritzat, s’ha de comunicar al departament competent a fi que aquest departament pugui assistir a les proves previstes al reglament de gas i aixecar, en aquest cas, l’acta corresponent. Una vegada finalitzada i provada l’obra amb resultats favorables, la direcció tècnica ha de presentar el corresponent certificat final de direcció d’obra, adjuntant-hi la documentació que calgui d’acord amb la reglamentació vigent, i sol·licitar l’autorització per poder posar la instal·lació en càrrega i/o funcionament. El departament competent pot informar favorablement sobre la posada en funcionament de la instal·lació d’ofici, en funció de la documentació aportada, o ordenar que la posada en funcionament es faci en la seva presència, i en aquest cas ha d’aixecar l’acta corresponent.

El Govern ha d’autoritzar la posada en funcionament definitiva de les instal·lacions amb informe favorable previ del ministeri competent en matèria d’Indústria. Queda prohibit posar en funcionament les instal·lacions previstes en l’article 24 sense l’autorització prèvia del Govern. Aquesta autorització es dóna sense perjudici de totes aquelles autoritzacions que siguin preceptives per a la posada en servei de l’activitat, quan correspongui, sense les quals el titular no pot iniciar-la.

Els gasos combustibles es classifiquen en tres famílies. Família primera:

Segons la pressió màxima de servei, les instal·lacions de gas es classifiquen en:

Les condicions tècniques dels aparells, dels accessoris, dels materials, del muntatge, de la qualitat de protecció i seguretat que han de reunir les instal·lacions de gas a què es refereix aquest Reglament estan referits en el Reglament de gas.

Les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament, abans de ser posades en servei, han de ser sotmeses als reconeixements i a les proves que s’estableixen a la reglamentació vigent. Acabades les instal·lacions, se n’han de fer les proves de funcionament. La posada en servei d’instal·lacions sotmeses a règim de concessió es regula per allò que es disposa en el títol I capítol III. La posada en servei d’instal·lacions no sotmeses a règim de concessió però per a les quals és necessària l’aprovació prèvia del Govern, es regula per allò que es disposa en el títol I, capítol IV. La posada en servei d’instal·lacions receptores dels abonats o instal·lacions no previstes en els dos paràgrafs anteriors han de disposar dels corresponents certificats emesos per les empreses instal·ladores i, quan correspongui, pel director d’obra, segons es disposa en el Reglament de gas vigent.

La instal·lació aigües amunt del dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat és propietat de l’empresa subministradora, i des d’aquest punt fins als aparells de consum inclosos, de l’abonat. En subministraments no sotmesos a concessió, l’empresa subministradora és la titular de les instal·lacions destinades a poder subministrar el gas combustible; és a dir, des de la boca de càrrega en fase líquida del dipòsit fix fins al dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat, inclosos els terrenys i tancaments per on circula la instal·lació, que en cap cas no pot ser de domini públic; per tant, l’empresa subministradora és l’única responsable del seu manteniment, la seva conservació i la seva explotació. Aquesta titularitat és sota règim de servitud temporal per part del propietari o de la comunitat de propietaris que se serveixen de la instal·lació, durant un termini de quinze (15) anys, transcorreguts els quals l’empresa subministradora ha de retornar les instal·lacions en un estat de servei correcte a la propietat, que pot continuar amb la mateixa empresa subministradora o cedir-la a una altra empresa per terminis de la mateixa durada. En el segon supòsit s’ha de fer el tràmit administratiu corresponent, revisió prèvia de les instal·lacions per part d’un organisme de control. La compensació econòmica de les despeses originades per la construcció de la instal·lació corresponent a l’empresa subministradora per poder subministrar els abonats es realitzarà de la següent manera:

En les instal·lacions subministrades amb envasos mòbils el límit de propietat es troba situat a la sortida del dispositiu de doble regulació o, en el seu defecte, del limitador de pressió que protegeix la xarxa i que regula la sortida lliure de l’envàs a una pressió màxima de 4 bar (MPB). Fins a aquest punt és propietat de l’empresa subministradora i a partir d’aquest punt és propietat de l’abonat. Quan aquestes instal·lacions estiguin situades en edificis destinats a usos no industrials, siguin domèstics, residencials, col·lectius, institucionals o comercials, la pressió màxima de servei de l’escomesa s’ha de limitar a un màxim de 0,4 bar (MPA) si els envasos són de capacitat nominal superior a 13 kg i a 28 mbar per al gas butà i 37 mbar (BP) per al gas propà si són de capacitat inferior. Queden inclosos en la part d’envasos mòbils els limitadors de cabal, les connexions flexibles, les vàlvules antiretorn, el col·lector, l’inversor, el regulador de doble regulació i, si escau, el limitador de pressió. En les instal·lacions domèstiques alimentades amb envasos mòbils de capacitat unitària igual o inferior a 13 kg de gas butà, i els envasos estan situats dintre de locals privatius de l’habitatge, la instal·lació d’abonat comença al dispositiu d’unió entre l’envàs i la mateixa instal·lació. També forma part de la instal·lació de l’abonat els locals privatius, així com els conductes d’evacuació de residus de la combustió i els corresponents a l’aportació d’aire per a la combustió, ambdós casos quan es trobin en propietat privativa del subministrat.

El subministrament de gas als usuaris s’ha de fer per un dels sistemes següents:

Quan es construeix un edifici o un conjunt d’edificis, la propietat de l’immoble o de la urbanització que vulgui disposar de gas ha de consultar amb l’empresa subministradora la necessitat de preveure la ubicació de les instal·lacions, d’acord amb aquest Reglament. També, quan sigui necessari un projecte o un estudi tècnic d’una instal·lació determinada, el titular ha de consultar l’empresa subministradora amb la mateixa finalitat. Quan les instal·lacions afectin vies públiques, siguin de titularitat pública o privada, és necessària la reserva d’espai per a les canalitzacions. Ensems, cal presentar l’autorització del titular de la via pública, llevat dels casos en què l’empresa subministradora disposi de la corresponent concessió administrativa. En edificis de nova construcció o en aquells en què es facin obres d’adequació, s’han de disposar les ventilacions reglamentàries, tant en els habitatges com en els locals comercials, independentment de si hi ha instal·lacions o no de gas. Les ventilacions s’han de fer d’acord amb el reglament de gas. En conseqüència, el tècnic redactor del projecte de la construcció de nova planta o de la reforma de l’edifici ha de grafiar en els plànols de planta les ventilacions, juntament amb les seves característiques, i fer constar en la memòria tècnica l’apartat corresponent a instal·lacions de gas. El tècnic director d’obra ha de comprovar el funcionament correcte de les ventilacions abans de lliurar el certificat final d’obra de la construcció.

Les empreses subministradores poden finançar de manera total o parcial el cost de les instal·lacions dels seus abonats, siguin de nova implantació o reforma. En aquest segon cas, solament es podrà efectuar per a la millora de la seguretat i de l’estalvi energètic. En el supòsit que es financ noves instal·lacions corresponents a la part dels abonats, l’empresa subministradora ha de signar l’acord, fent constar expressament el cost de la instal·lació, el termini de finançament, el nombre de quotes i el seu import, amb el promotor, propietari o propietaris de l’edifici, i aquests han de fer constar aquesta servitud en l’escriptura de venda o en el contracte de lloguer, segons correspongui, i el nou titular pot optar entre subrogar el deute o liquidar-lo. Si el finançament correspon a modificacions o reformes de la instal·lació de l’abonat, l’acord s’ha de signar amb l’abonat, i s’hi ha de fer constar els mateixos conceptes que es determinen a l’apartat anterior. En aquest cas, quan l’abonat causi baixa, ha de liquidar a l’empresa subministradora el valor romanent. El concepte d’amortització ha de figurar en el rebut en un apunt completament diferenciat dels altres conceptes, i s’hi ha d’indicar, a més, el romanent pendent d’abonar.

Les empreses subministradores i les seves respectives distribuïdores autoritzades estan obligades a efectuar el subministrament a tota persona que ho demani, sempre que la instal·lació estigui de conformitat amb aquest Reglament i disposi de la documentació corresponent justificativa, i han de subscriure a aquest efecte el contracte corresponent de subministrament, mentre disposin dels mitjans tècnics adequats. Aquesta obligació es fa extensiva a les ampliacions que pugui sol·licitar qualsevol dels abonats; en aquest cas, l’empresa subministradora no pot variar les característiques del gas del subministrament primitiu. Es consideren factors bàsics per avaluar si està justificada la manca de subministrament:

Les empreses subministradores i les seves respectives revenedores s’han de negar a subministrar gas quan l’usuari es negui a subscriure el contracte, o quan no es disposi del contracte de manteniment de les instal·lacions quan aquest sigui obligatori, llevat del que hi ha previst a l’article anterior. Les empreses subministradores han de suspendre temporalment, i pel temps indispensable, el subministrament a part, o en el seu cas, a la totalitat dels seus usuaris per procedir a les reparacions o les revisions imprescindibles de les seves instal·lacions, prèvia comunicació al departament competent, i avisant els usuaris afectats, directament o amb els mitjans de comunicació escaients. L’inspector pot ordenar amb caràcter immediat el tancament o la paralització de les instal·lacions quan el seu funcionament sigui perillós, amb caràcter general. La responsabilitat pels danys i perjudicis originats per la manca de subministrament recau sobre qui, per acció o omissió, hagi originat el perill que ha motivat la suspensió i subsidiàriament sobre el titular de la instal·lació defectuosa.

Es suspendrà provisionalment el subministrament de gas en els casos següents:

L’empresa subministradora ha de suspendre el servei definitivament en els casos següents:

Els usuaris que han contractat el subministrament del gas en la modalitat d’envasos mòbils tenen dret que els siguin facilitats en el domicili que figura en el contracte les botelles o els envasos dintre el termini de 24 hores, comptats a partir de la demanda a l’empresa distribuïdora. Si el termini de 24 hores finalitza en una hora inhàbil, es considerarà fi del termini la primera hora hàbil següent. El lliurament a domicili s’ha de fer constar en el contracte.

Les empreses subministradores poden sol·licitar, per escrit, al departament competent, que es procedeixi a la inspecció de qualsevol instal·lació dels abonats o usuaris, amb l’objecte de comprovar l’existència d’un possible frau o l’existència de perill per a la seguretat. Prèviament a la inspecció s’ha de convocar a cada una de les parts o als seus representants legals, i s’ha d’aixecar acta dels fets constatats. De l’acta, se n’ha de lliurar còpia a les parts, i s’hi ha de fer constar la signatura dels assistents, sense que la negativa a signar disminueixi la validesa legal del que hi ha expressat en el document. Si l’usuari o abonat es nega a autoritzar la inspecció de la instal·lació, automàticament se li suspèn cautelarment el servei, fins al moment en què pugui ser revisada la instal·lació. L’abonat ha d’abonar a l’empresa subministradora els drets de consignació per al nou subministrament. Si dels fets constatats es desprenen infraccions a aquest Reglament, s’ha de procedir a iniciar l’expedient sancionador corresponent, independentment de la bonificació a l’empresa de l’import del frau, d’acord amb l’article següent.

Per calcular l’import del frau, s’ha de procedir de la manera següent:

Tipus de facturació. Les facturacions s’han de realitzar de la manera següent:

Els aparells utilitzats per a la mesura del consum de gas han de ser sistemes i models aprovats oficialment en el seu país d’origen, i de conformitat amb la normativa vigent en l’àmbit de la Unió Europea. De cada marca i model que es vulgui emprar s’ha de trametre, abans de posar-lo en funcionament, un certificat de conformitat lliurat per l’organisme oficial corresponent del país d’origen al departament competent en matèria d’indústria. Si per al tipus de subministrament no és possible utilitzar un model homologat, l’empresa subministradora ha de procedir a fer verificar el model esmentat per un laboratori nacional o estranger de prestigi reconegut, i lliurar el certificat corresponent abans de la seva instal·lació.

Els comptadors han d’estar precintats pel departament competent abans d’instal·lar-los, de tal manera que no es puguin efectuar modificacions de l’equip de mesura si no s’anul·la el precinte. Si els comptadors ja estan precintats per un organisme oficial del país d’origen, els precintes existents han de tenir la mateixa consideració que els oficials descrits en el punt anterior.

Solament es poden treure el precintes amb l’autorització expressa del departament competent, i sempre en el domicili de l’empresa subministradora. El trencament del precinte obliga l’empresa subministradora a la substitució immediata del comptador. Quan no es pot determinar l’autor de l’aixecament no autoritzat d’un precinte, la responsabilitat civil recau sobre qui té la titularitat del lloc on s’ha produït l’aixecament.

L’empresa distribuïdora ha de tenir a disposició del departament competent un comptador patró, per a cada tipus de pressió, amb les seves corbes o taules d’error, per poder contrastar els comptadors instal·lats en cas de reclamació. Aquest comptador ha de ser contrastat i calibrat, com a mínim, cada dos anys per un laboratori oficial acreditat i cada vegada que ha estat reparat o que s’estima que funciona incorrectament.

En cas de dubte en la lectura d’un comptador, s’ha de procedir a sol·licitar, per escrit, al departament competent, la comprovació oficial. Aquest departament procedeix a la revisió de la unitat de mesura mitjançant el comptador patró, i aixeca l’acta corresponent. Si en la comprovació del comptador es constata que la lectura és superior a les toleràncies admeses, el departament competent ha d’obligar l’empresa subministradora a substituir el comptador i a liquidar la diferència, d’acord amb el que estableix l’article 48. Les despeses de la revisió van a càrrec del sol·licitant de la revisió, o a la part contrària si en resulta que les lectures errònies del comptador són imputables a la part contrària.

L’empresa subministradora és sempre la propietària dels comptadors, i se n’ha de fer càrrec del manteniment. A aquest efecte pot incloure en la facturació mensual un càrrec de manteniment, que en cap cas ha de ser superior a la cent vint-i-unena part del cost del comptador, que el departament competent en matèria d’Indústria pot valorar en qualsevol moment.

Solament es pot autoritzar la venda de botelles de gas butà de capacitat inferior a 15 kg, llevat de les activitats de venda de carburants i càmping que poden realitzar la venda de gas propà, en les condicions que es determinen a continuació.

La venda de botelles de gas en càmpings, queda regulada de la manera següent:

La venda de gas en gasolineres queda regulada de la manera següent:

Les instal·lacions de gas han de ser conservades en les condicions de seguretat degudes. Els titulars de les respectives parts són els responsables de vetllar perquè es faci un manteniment correcte per part d’empreses autoritzades de la categoria que correspongui, d’acord amb el que estableix aquest Reglament. Les revisions periòdiques de les instal·lacions tenen la finalitat de comprovar-ne l’estat i fer-ne el manteniment correcte. Les revisions periòdiques no s’han de confondre amb el contracte de manteniment de la instal·lació. Les despeses originades pel manteniment de les instal·lacions i de les revisions periòdiques van a càrrec del titular de la instal·lació.

En les instal·lacions i els aparells que, segons les disposicions reglamentàries, han de disposar del contracte de manteniment, aquest ha de ser efectuat per les empreses autoritzades de la categoria corresponent al tipus instal·lació. L’empresa subministradora no pot subscriure cap contracte de subministrament sense disposar de la corresponent còpia formalitzada del contracte de manteniment quan aquest sigui necessari. El contracte de manteniment ha de ser segons preveu el Reglament de gas, i en cap cas pot preveure condicions especials que disminueixin els drets dels abonats i usuaris. S’ha de disposar de quatre còpies:

El contracte de manteniment es considera tàcitament renovat d’any en any, llevat que una de les parts comuniqui a l’altra la revocació del contracte, en un termini no inferior a 15 dies naturals abans del seu venciment. L’empresa instal·ladora que realitza el manteniment ha de notificar, per escrit, al departament competent la resolució del contracte. Mentre no sigui comunicada la resolució, en les condicions descrites en l’apartat anterior, es considera que el contracte de manteniment continua en vigor i assumint l’empresa mantenidora les responsabilitats que se’n deriven del contracte.

Els costos derivats del contracte de manteniment són a càrrec del titular de la instal·lació.

La conservació i el manteniment de les instal·lacions que pertanyen a les empreses subministradores poden ser efectuades pel personal tècnic propi sota la seva responsabilitat.

Les revisions han de ser efectuades, com a mínim, en els terminis que es determinen en la reglamentació vigent.

Les revisions de les instal·lacions han de ser efectuades per organismes de control degudament autoritzats. Les instal·lacions domèstiques que disposen del subministrament del gas butà en envasos mòbils de capacitat inferior a 15 kg, les revisions poden ser efectuades a més per empreses instal·ladores autoritzades de les categories I i II.

Les empreses subministradores han de notificar als abonats l’obligatorietat de procedir a la revisió de les instal·lacions interiors quan calgui fer-ho, mitjançant carta certificada o qualsevol altre sistema fefaent, amb l’única condició que ha de quedar constància que ha estat tramesa la notificació, o que havent estat tramesa l’abonat no l’ha rebuda. En la comunicació esmentada han de constar els terminis en què ha de ser realitzada la revisió periòdica, i el lloc i la forma en què que ha de ser efectuada. S’ha d’advertir a l’abonat que, en cas de no rebre el certificat o l’acta corresponent de revisió amb caràcter favorable, s’ha de procedir a notificar-ho al departament competent, als efectes oportuns. Si amb motiu de la revisió de la instal·lació es comprova que presenta deficiències que poden posar en perill la seguretat de les persones, s’ha de procedir a reparar-la, de manera immediata, o deixar fora de servei la part de la instal·lació defectuosa. Una vegada la revisió és favorable, es lliura al titular de la instal·lació el certificat de revisió corresponent, i aquest n’ha de trametre una còpia a l’empresa subministradora als efectes oportuns. Si no es presenta el certificat de revisió a l’empresa subministradora es considera que no ha estat efectuada. Anualment, durant els tres primers mesos de l’any següent, les empreses subministradores han de trametre al departament competent la llista de les instal·lacions a les quals subministren. Hi ha de constar la data d’inici del subministrament, la data de baixa, si aquesta s’ha produït durant l’any en curs, i si s’havia de realitzar o no la revisió i si ha efectuat o no la mateixa. El departament competent ha de demanar a l’abonat o usuari que no ha efectuat la revisió que efectuï aquesta revisió obligatòria de les seves instal·lacions en un termini no superior a un mes, a partir de la data de la comunicació. Si no s’efectua la revisió esmentada es procedeix a instruir l’expedient sancionador corresponent i a ordenar cautelarment la suspensió del servei. El departament competent ha de notificar a l’empresa subministradora les revisions efectuades. Les despeses originades per la revisió van a càrrec del titular de la instal·lació.

Les empreses subministradores no poden efectuar el subministrament del gas a les instal·lacions que no disposen del certificat de revisió en vigor. En les instal·lacions de nova autorització, el certificat d’instal·lació té la consideració de primer certificat de revisió. Si una empresa subministradora vol efectuar per primera vegada el subministrament del gas a les instal·lacions existents, ha de disposar del certificat de revisió corresponent.

Les infraccions, els subjectes responsables i les sancions del present Reglament es regulen per allò que disposa el títol V de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles vigent.