55 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Les disposicions de la present secció precisen, d’una banda, per als tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada, i d’altra banda, per a certs productes no tèxtils i obres en aquestes matèries, els obratges o les transformacions que es considera que satisfan els criteris de l’article 34 del Codi i que permeten conferir a aquests productes l’origen del país en què s’hagin realitzat. Per país s’ha d’entendre, segons el cas, el Principat d’Andorra o bé un altre estat. A. Matèries tèxtils i obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada
Per a les matèries tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada, una transformació completa, tal com la defineix l’article 4, té la consideració d’obratge o transformació que confereix l’origen segons l’article 34 del Codi.
Constitueixen transformacions completes els obratges o les transformacions que tenen per efecte posar els productes així obtinguts en una posició tarifària de la nomenclatura combinada diferent d’aquella que correspon a cadascuna de les matèries no originàries que s’hagin emprat. Tanmateix, per als productes enumerats a l’annex núm. 2, només poden ser considerades completes les transformacions particulars contingudes a la columna 3 del dit annex, en relació amb cada producte obtingut, tant si s’acompanyen com si no d’un canvi de posició tarifària. Les modalitats d’utilització de les regles contingudes en aquest annex núm. 2 s’exposen a les notes introductòries que figuren a l’annex núm. 1.
Per a l’aplicació de l’article precedent, els obratges o les transformacions següents es consideren sempre insuficients per conferir el caràcter originari, hi hagi o no canvi de posició tarifària:
Per als productes obtinguts enumerats a l’annex núm. 3, es consideren obratges o transformacions que confereixen l’origen en el sentit de l’article 34 del Codi, els obratges o les transformacions que figuren a la columna 3 del dit annex. Les modalitats d’utilització de les regles contingudes a l’annex núm. 3 s’exposen a les notes introductòries que figuren a l’annex núm.
Quan les llistes dels annexos núm. 2 i núm. 3 indiquen que l’origen s’adquireix a condició que el valor de les matèries no originàries emprades no superi un percentatge determinat del preu de sortida de fàbrica dels productes obtinguts, aquest percentatge es calcula de la manera següent: el terme “valor” significa el valor a la duana en el moment de la importació de les matèries no originàries emprades o, si no es coneix o no es pot establir, el primer preu verificable pagat per aquestes matèries en el país de transformació;l’expressió “preu de sortida de fàbrica” significa el preu de sortida de fàbrica del producte obtingut, amb la deducció prèvia de totes les taxes i els impostos interiors que són o poden ser restituïts quan el producte s’exporti;el “valor adquirit pel fet de les operacions de muntatge” és l’addició de valors que resulta de les operacions de muntatge pròpiament dites, incloent-hi tota operació d’acabat i de control i, eventualment, d’incorporació de peces originàries del país on s’efectuen aquestes operacions, incloent-hi el benefici i les despeses generals suportades en aquest país pel fet de les operacions citades.
La presumpció prevista a l’article anterior només s’admet: si és necessària per a la importació en el país de destinació;en els casos en què la utilització de les dites peces de recanvi essencials per a l’etapa de producció del material, de la màquina, de l’aparell o del vehicle en qüestió, no hagi impedit que confereixi l’origen andorrà o l’origen del país de producció al material, la màquina, l’aparell o el vehicle.
Per l’aplicació de l’article 8 s’entén:
Quan es presenti una demanda de certificat d’origen a les autoritats duaneres o a organismes facultats pel Principat d’Andorra per a peces de recanvi essencials previstes a l’article 8, tant el certificat com la demanda corresponent han de portar a la casella núm. 6 (número d’ordre; marques i números; nombre i naturalesa dels paquets; designació de les mercaderie.
Quan s’ha de justificar l’origen de les peces de recanvi essencials esmentades a l’article 8, per tal de posar-les en lliure disposició al Principat d’Andorra mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest ha d’incloure les indicacions previstes a l’article 11.
Les autoritats duaneres del Principat d’Andorra poden exigir tots els justificants complementaris per tal d’assegurar l’aplicació de les regles establertes per la present secció i, particularment: la presentació de la factura o de la còpia de la factura corresponent al material, a la màquina, a l’aparell o al vehicle posat en lliure disposició o exportat anteriorment;el contracte o la còpia del contracte o qualsevol altre document que faci constar que el lliurament es realitza en el marc del manteniment normal.
Quan l’origen d’una mercaderia ha de ser justificat a la importació mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest certificat ha de satisfer les condicions següents:
Els certificats d’origen es lliuren a demanda escrita de la persona interessada. Si les circumstàncies ho justifiquen, particularment quan la persona interessada manté un flux regular d’exportació, les autoritats duaneres poden renunciar a exigir una demanda per cada operació d’exportació, sempre que es respectin les disposicions en matèria d’origen. Si les necessitats del comerç ho requereixen, es poden lliurar una o més còpies suplementàries de cada certificat d’origen. Aquestes còpies s’han d’expedir en uns formularis conformes al model que figura a l’annex núm. 4.
Els formularis de demanda i els certificats d’origen s’emplenen a màquina d’escriure o a mà en majúscules, en la llengua oficial del Principat d’Andorra o, segons els usos i les necessitats del comerç, en qualsevol altra llengua.
Cada certificat previst a l’article 15 ha de portar un número de sèrie destinat a individualitzar-lo. La demanda de certificat i totes les còpies del certificat han de portar el mateix número. A més, les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern poden afegir un número de lliurament a aquests documents.
Les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern que hagin lliurat certificats d’origen han de conservar les demandes corresponents durant un termini mínim de tres anys.
Per l’aplicació de l’article 37, punt b) del Codi, s’apliquen mutatis mutandis les disposicions comunitàries vigents relatives als règims tarifaris preferencials en respecte de l’Acord d’unió duanera CE-ANDORRA.
Per determinar, d’acord amb l’article 39 del Codi, el valor a la Duana de les mercaderies, el preu de les quals no s’hagi abonat efectivament en el moment de la seva determinació, es prendrà, per regla general, com a base de l’avaluació a la duana, el preu a pagar en el moment de liquidar el deute.
Quan unes mercaderies declarades per a la posada en lliure disposició constitueixen una part d’una quantitat més gran de les mateixes mercaderies comprades en el context d’una transacció única, el preu pagat o per pagar, a l’efecte de l’article 39, apartat 1 del Codi, és un preu calculat proporcionalment en funció de les quantitats declarades respecte a la quantitat total comprada. Una repartició proporcional del preu efectivament pagat o per pagar s’aplica igualment en els casos de pèrdua parcial o de danys abans de la posada en lliure disposició de la mercaderia que s’ha d’avaluar.
Si el preu efectivament pagat o per pagar, previst a l’article 39, apartat 1 del Codi, comprèn un import que representi una taxa interior exigible en el país d’origen o d’exportació referent a les mercaderies considerades, aquest import no s’incorporarà en el valor a la duana sempre que es demostri, a la satisfacció de les autoritats duaneres en qüestió, que aquestes mercaderies n’han estat o en seran exonerades, i això a benefici del comprador.
Si, mitjançant l’aplicació de l’article 39, apartat 1, punt b) del Codi, s’estableix que la venda o el preu de les mercaderies importades estan subordinats a una condició o a una prestació, el valor de la qual es pot determinar per les mercaderies a avaluar, aquest valor s’ha de considerar com un pagament indirecte fet pel comprador al venedor d’una part del preu pagat o per pagar, sempre que la condició o la prestació en qüestió no es refereixin:
Quan els elements continents previstos a l’article 42, apartat 1, punt a) i.
A l’efecte de l’article 42, apartat 1, punt b) i.
L’article 43, punt c), del Codi s’aplica mutatis mutandis quan el valor a la Duana es determina mitjançant l’aplicació d’un mètode que no sigui el valor transaccional.
El tribut o el dret de llicència relatiu al dret a utilitzar una marca de fàbrica o de comerç s’ha d’afegir al preu efectivament pagat o per pagar per la mercaderia importada només si: el tribut o el dret de llicència concerneix a unes mercaderies revenudes en l’estat o que han passat per una operació menor després de la importació;aquestes mercaderies es comercialitzen sota la marca, posada abans o després de la importació, per la qual es paga el tribut o el dret de llicència, i el comprador no està en llibertat de procurar-se les mercaderies d’altres subministradors no vinculats al venedor.
Quan el comprador abona un tribut o un dret de llicència a un tercer, les condicions previstes a l’article 39, apartat 2, es consideren satisfetes només si el venedor o una persona que hi estigui vinculada requereix que el comprador efectuï aquest pagament.
Quan la manera de calcular l’import d’un tribut o d’un dret de llicència està relacionada amb el preu de la mercaderia importada, se suposa -llevat d’una prova que demostri el contrari- que el pagament d’aquest tribut o dret de llicència està relacionat amb la mercaderia per avaluar. Tot i així, quan l’import d’un tribut o d’un dret de llicència es calcula independentment del preu de la mercaderia importada, el pagament d’aquest tribut o dret de llicència pot estar relacionat amb la mercaderia per avaluar.
A l’efecte de l’aplicació de l’article 42, apartat 1, punt c), del Codi, no s’ha de prendre en consideració el país de residència del beneficiari del pagament del tribut o del dret de llicència.
Pel que fa a les disposicions relatives al lloc d’introducció en el territori duaner de la Comunitat Europea i a les despeses de transport en el territori esmentat, són aplicables les disposicions establertes per la Comunitat Europea.
A l’efecte del present capítol:
Si el tipus aplicable al començament del mes difereix en un 5% respecte del tipus publicat el dia abans del darrer dia laborable anterior a la data del dia 15 del mateix mes, aquest últim tipus és aplicable a partir del dia 15 fins a la fi del mes en qüestió.
Quan les autoritats duaneres autoritzen un declarant a presentar o a entregar ulteriorment certs enunciats de la declaració de posada en lliure disposició en una declaració periòdica, aquesta autorització pot preveure, a demanda del declarant, que s’apliqui un tipus de canvi únic per la conversió en la moneda nacional a partir dels elements que serveixen per a l’establiment del valor a la duana expressats en una moneda determinada. En aquest cas, d’entre els tipus de canvi constatats d’acord amb el present capítol, s’aplica el tipus de canvi aplicable el dia de la presentació de la declaració periòdica.
En el cas d’utilització de sistemes informatitzats, o quan les mercaderies en qüestió siguin objecte d’una declaració global, periòdica o recapitulativa, les autoritats duaneres poden admetre que la presentació dels elements exigits per determinar el valor a la duana pugui variar en la seva forma.
La persona que procedeix a la declaració del valor previst a l’article 50, apartat 1, ha de presentar a les autoritats duaneres un exemplar de la factura a partir de la qual es declara el valor a la duana de les mercaderies importades. Quan el valor a la duana es declara per escrit, les autoritats duaneres han de conservar aquest exemplar.