Reglament, del 30 d'abril del 2008, sobre l’accés a la informació ambiental en l’àmbit dels residus

1. Informació ambiental en l’àmbit dels residus: s’entén per informació ambiental en l’àmbit dels residus la informació que està en possessió d’una administració pública, elaborada o rebuda per aquesta mateixa administració en format escrit, visual, oral, electrònic o continguda en qualsevol altre format que faci referència als punts següents: (a) El camp d’aplicació de la Llei de residus 25/2004, del 14 de desembre, i dels reglaments que la desenvolupen;(b) L’estat dels elements del medi ambient que estan afectats o que es puguin veure afectats per les activitats previstes o regulades en la Llei de residus 25/2004;(c) La normativa, les polítiques, les estratègies, els plans i els programes que presentin un lligam amb l’àmbit d’aplicació de la Llei de residus;(d) Les mesures i les decisions administratives i les actes de reunions de les administracions i de les entitats implicades en l’aplicació de la Llei de residus. 2.

2. Públic: una o més persones físiques o jurídiques, associacions, organitzacions o grups constituïts per aquestes persones.

1. Les persones designades a l’article 6.1 de la Llei de residus tenen el dret de sol·licitar la informació relativa a la gestió de residus o que pertany a l’àmbit d’aplicació de la Llei sense haver d’acreditar cap interès determinat. 4.

2. Les persones designades a l’article 6.1 de la Llei de residus tenen el dret a demanar, accedir, consultar i obtenir una còpia de la informació mediambiental que estigui en possessió de les administracions públiques relacionada amb l’àmbit d’aplicació de la Llei de residus. 4.

3. L’Administració pública que ha rebut la sol·licitud d’informació amb demanda de lliurament de còpies ha d’entregar al sol·licitant una còpia del document que contingui la informació demanada, o la part del document que contingui la informació quan les altres parts del document siguin irrellevants. 4.

4. L’Administració pública ha de posar a disposició del sol·licitant la informació tan aviat com sigui possible, i a més tardar un mes després d’haver rebut la sol·licitud. El volum i la complexitat de les dades sol·licitades poden justificar una pròrroga del termini d’entrega fins a un màxim de dos mesos a partir de la data de la sol·licitud. En aquest cas, cal informar el sol·licitant, a més tardar un mes després de la seva demanda, del retard amb què se li comunicarà la informació demanada. 4.

5. Les persones que sol·licitin la informació ambiental definida en aquest Reglament ho han de fer mitjançant una sol·licitud genèrica al Servei de Tràmits.

1. L’Administració pública pot denegar l’accés del públic a la informació sol·licitada en els casos següents: (a) Quan no disposa de la informació;(b) Quan la informació ja és accessible al públic a través d’una altra via o d’un altre format;(c) Quan la sol·licitud és clarament abusiva o està redactada en termes massa generals;(d) Quan la sol·licitud fa referència a documents en procés d’elaboració, o a comunicacions internes de les administracions públiques;(e) Quan la divulgació de la informació pot interferir en el respecte de la confidencialitat de certes deliberacions internes de les administracions públiques;(f) Quan la divulgació de la informació pot tenir efectes negatius sobre les relacions internacionals o la seguretat pública;(g) Quan la sol·licitud pot afectar el bon funcionament de la justícia, i el dret de les persones a gaudir d’un judici just i equitable, o quan interfereixi en el desenvolupament d’una investigació de naturalesa penal o disciplinària;(h) Quan la divulgació de la informació pot posar en risc la confidencialitat comercial o industrial destinada a protegir interessos econòmics legítims, sense perjudici de les obligacions que tenen les empreses i les indústries de tractaments de residus de comunicar a les administracions públiques les informacions relatives a emissions de substàncies i radiacions en el medi ambient;(i) Quan la sol·licitud interfereix en la confidencialitat de dades o d’arxius personals en relació amb persones físiques, en casos en què les persones físiques afectades no hagin donat el seu consentiment a la publicació de la informació, en els termes que preveu la llei nacional;(j) Quan estan en joc els interessos d’una tercera part que ha proporcionat la informació sol·licitada sense estar obligada a fer-ho per llei o sense que la llei l’hi pugui obligar, i que aquesta part no autoritza la divulgació del material al públic, sinó a usos interns de l’Administració pública;(k) Quan la divulgació de la informació pot tenir conseqüències negatives per a la protecció i la conservació del medi ambient; en particular, la divulgació d’informació relativa a les espècies de la fauna i de la flora;(l) Quan la divulgació de la informació pot perjudicar els drets de la propietat intel·lectual. 5.

2. Quan l’Administració pública considera que la informació no es pot divulgar en virtut d’algun dels motius prèviament descrits, ha de considerar la possibilitat de dissociar la part d’informació que es pot comunicar sense perjudicar el caràcter confidencial de l’altra informació continguda en el document; i facilitar aquesta part no confidencial de la informació sol·licitada. 5.

3. Quan l’Administració pública no disposa de la informació sol·licitada, però estima que una altra administració disposa o pot disposar de la informació, ha de comunicar al sol·licitant les dades útils perquè contacti l’altra Administració competent. 5.

4. La denegació d’una sol·licitud s’ha de fer per escrit i ha d’estar motivada. La denegació ha d’exposar les raons per les quals s’ha denegat la sol·licitud i ha de donar la informació necessària sobre els possibles recursos existents. 5.

5. Cada Administració pública que assumeix funcions en l’aplicació de la Llei de residus, o que té informació en l’àmbit de la Llei de residus, pot desenvolupar un protocol intern, en el respecte dels principis i de les normes establerts en aquest Reglament, en el qual defineix clarament les modalitats pràctiques de tractament de les sol·licituds d’accés a la informació (horaris, personal responsable per contactar, temps de resposta, tarifes de fotocòpia, entre d’altres).

1. Les administracions públiques han de treballar per recopilar, organitzar i actualitzar la informació en l’àmbit dels residus pertinent quant a les seves funcions relacionades amb l’aplicació de la llei. Sempre que pugui ha de garantir que aquesta informació estigui disponible en bases de dades electròniques a les quals el públic pugui accedir sense dificultat mitjançant les xarxes de telecomunicacions.

2. Aquesta informació ha d’incloure com a mínim: (a) Un informe anyal sobre la gestió dels residus;(b) Bases de dades especialitzades sobre els diversos aspectes de la política de gestió de residus;(c) La legislació, els convenis bilaterals, els tractats internacionals, els plans i els programes relatius a la gestió dels residus.

3. Qualitat de la informació: Les administracions públiques responsables s’han d’assegurar, en la mesura de les seves possibilitats, que la informació que recullen sigui actualitzada i precisa.