61 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
S’entén per vedat de caça la superfície de territori on, en aplicació de la Llei dels vedats de caça, l’exercici de la caça hi és prohibit amb caràcter permanent, però en què es pot acordar la captura de determinades unitats en les condicions i les formes establertes per aquest Reglament, en aplicació del Pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie.
El Departament de Patrimoni Natural elabora els plans de gestió dels vedats de caça, els quals es fonamenten en els principis següents: Anàlisi de les característiques geogràfiques, físiques, biològiques i humanes de cada vedat de caça.Coneixement de les poblacions faunístiques existents.Definició dels objectius de la gestió.Mitjans necessaris per a la consecució dels objectius. Els plans de gestió s’adapten a les directrius marcades per la Comissió de Seguiment de la Caça definida segons l’article 37 de la Llei de caça, del 13 d’abril del 2000.
El Pla de gestió de cada vedat de caça ha de definir els paràmetres següents: Poblacions existents i la seva evolució.Relació entre la capacitat del medi i l’abundància de l’espècie.Piràmide poblacional, amb distribució per edats i sexes.Definició del nombre de captures en funció dels paràmetres anteriors.
La Comissió Tècnica de cada vedat de caça, creada segons l’article 3 de la Llei dels vedats de caça, del 13 d’abril del 2000, es compon dels membres següents: Dos representants del ministeri responsable de la caça.Un representant, designat pel comú, de cada parròquia on se situa el vedat de caça. En cas que el vedat de caça estigui situat en una sola parròquia, aquesta parròquia té dos representants.Dos representants de la Federació Andorrana de Caça.Un representant de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
Els membres de la Comissió Tècnica de cada vedat de caça elegeixen, per majoria simple, un president i un secretari per un mandat d’un any. Els membres amb càrrec han de ser representants d’estaments diferents (Govern, comuns, Federació Andorrana de Caça). La presidència és de caràcter rotatiu entre els estaments. La Comissió Tècnica de cada vedat de caça estableix l’ordre de rotació. El president proposa l’ordre del dia i dirigeix les reunions. El secretari pren acta de les reunions.
La Comissió Tècnica es reuneix tantes vegades com sigui necessari, a iniciativa de qualsevol dels seus integrants, i almenys dues vegades l’any.
Les decisions de la Comissió Tècnica de cada vedat de caça s’aproven per majoria simple. El quòrum de constitució de la Comissió Tècnica es fixa de la manera següent: el nombre de membres presents ha de ser superior a la meitat dels membres nomenats de la Comissió Tècnica.
La Comissió Tècnica aprova el Pla de gestió del vedat de caça i és l’encarregada de fer-ne el seguiment.
El Departament de Patrimoni Natural, amb la participació de la Comissió Tècnica, fa, en cada un dels vedats de caça, una estimació anual de la presència i de la reproducció dels ungulats i de la resta d’espècies caçables, mitjançant recomptes i observacions.
Per raons de seguretat, en les batudes al porc senglar i en les operacions de regulació d’espècies caçables regulables, tot caçador ha de dur posada una peça de roba (barret, gorra, jaqueta i/o armill.
En aplicació del Pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb el Pla de caça de cada espècie, es pot acordar la captura de determinades unitats.
Les espècies que poden ser capturades mitjançant l’aplicació d’un pla de caça en un vedat de caça són les espècies sotmeses a un pla de caça segons el Reglament d’aplicació de la Llei de caça. L’isard (rupicapra pyrenaica pyrenaic.
El ministeri responsable de la caça, d’acord amb el pla de gestió d’una espècie, pot declarar el pla de caça d’una espècie, en un vedat de caça, de compliment estricte.
Els trofeus es defineixen segons la normativa internacional (Consell Internacional de la Caça). El trofeu pot ser de nivell bronze, argent o or. En el moment de l’atorgament, el nivell del trofeu no s’especifica. Els exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors no poden ser objecte de captura trofeu.
Anualment, el ministeri responsable de la caça publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la llista de peces que s’autoritza a caçar en cada un dels vedats de caça, i notifica, si escau, si es tracta d’un pla de caça de compliment estricte. També correspon al ministeri responsable de la caça fixar el preu de les llicències especials de caça acompanyada, els períodes hàbils per tramitar les sol·licituds, i per fer efectiu el pagament de l’import corresponent.
Tots els caçadors inscrits al Cens Parroquial de qualsevol parròquia poden sol·licitar una llicència especial de caça acompanyada.
El 50%, com a mínim, de les llicències especials de caça acompanyada es distribueixen entre els caçadors prioritaris que figuren en el Cens Parroquial de la parròquia on està situat el vedat de caça. En cas que el vedat de caça cobreixi més d’una parròquia, aquestes llicències es distribueixen en funció del terreny corresponent.
Si el Pla de caça ha estat declarat de compliment estricte i si el ministeri responsable de la caça així ho disposa, els caçadors que hagin sol·licitat una llicència especial de caça acompanyada poden ser adjudicataris de dues captures agrupades en el transcurs d’un mateix sorteig, corresponent a un exemplar femella i un exemplar mascle de la mateixa espècie.
Un caçador és considerat prioritari en els supòsits següents: 1- Que no hagi estat mai adjudicatari d’una llicència especial de caça acompanyada, per a l’espècie en la qual sol·licita participar en el sorteig.2- Que hagin passat com a mínim 3 anys a partir de la darrera adjudicació d’una llicència especial de caça acompanyada, per a la mateixa espècie en la qual sol·licita participar en el sorteig.
El procediment del sorteig per a cada espècie s’estableix com segueix:
Les llicències especials de caça acompanyada són personals i intransferibles.
Dos caçadors que hagin estat adjudicataris d’un mateix tipus de captura poden proposar al Departament de Patrimoni Natural un intercanvi de les dates de captura. El Departament de Patrimoni Natural ha d’aprovar aquestes modificacions.
En cas de força major, el ministeri responsable de la caça pot modificar les dates per realitzar les captures autoritzades o anul·lar-les. En cas d’anul·lació, es reemborsa la quantitat desemborsada pel caçador.
L’absència d’un caçador el dia acordat per realitzar la partida de caça implica la pèrdua del dret de captura corresponent a la llicència especial de caça acompanyada.
Si les unitats susceptibles de ser capturades en els vedats de caça al final del període hàbil per realitzar-les no han estat capturades en la seva totalitat, el nombre de peces no caçades no pot ser acumulat a les previsions dels anys següents.
El Departament de Patrimoni Natural pot emetre un certificat nominal corresponent a la captura realitzada per cada caçador.
Es consideren espècies regulables que poden causar danys a les activitats agrícoles, forestals o a la flora en general, als vedats de caça, les espècies següents: El porc senglar (sus scrofa).La talpa (talpa europaea).
Els danys causats a activitats agrícoles o forestals pel porc senglar s’han de comunicar al Departament de Patrimoni Natural, a través del representant o dels representants del comú a la Comissió Tècnica del vedat de caça.
La regulació de la població de porcs senglars, als vedats de caça, es fa a tres nivells: Batudes organitzades amb gossos.Tirs nocturns acompanyats.Operacions puntuals.
Davant una denúncia de danys causats a activitats agrícoles, forestals o a la flora en general als vedats de caça, el Departament de Patrimoni Natural, a demanda escrita del propietari o titular de l’explotació, i d’acord amb la Comissió Tècnica del vedat de caça, pot autoritzar, amb una verificació prèvia, que es duguin a terme batudes organitzades amb gossos.
Les batudes organitzades als vedats de caça es fan prioritàriament amb la participació exclusiva de caçadors que figuren en el Cens de Residència de la parròquia on es desenvolupa la batuda. Els caçadors han de formar part d’una colla de caça parroquial del porc senglar degudament inscrita prop del Departament de Patrimoni Natural. Les peces capturades segons el que hagi definit el pla de gestió queden en propietat de la colla que ha fet la batuda.
En cas que en una parròquia hi hagi més d’una colla inscrita de caçadors del porc senglar, d’acord amb l’article 42, les batudes organitzades es distribueixen segons un sorteig. La Comissió Tècnica del vedat de caça fa el sorteig de caràcter públic.
Les batudes organitzades només es poden fer amb gossos que compleixin la legislació vigent en matèria d’animals de companyia.
Igualment, davant una denúncia de danys causats a activitats agrícoles, forestals o a la flora en general als vedats de caça, el Departament de Patrimoni Natural, a demanda escrita del propietari o titular de l’explotació i amb l’acord favorable de la Comissió Tècnica del vedat de caça, pot autoritzar, amb la verificació prèvia, que els caçadors practiquin tirs nocturns al porc senglar.
A l’efecte del que estableix l’article anterior, es crea la llicència especial de caça nocturna del porc senglar. Les llicències especials de caça nocturna del porc senglar són personals i intransferibles.
Quan el Departament de Patrimoni Natural autoritza fer un tir nocturn a un caçador en un vedat de caça, el Departament contacta, per telèfon i segons el número d’ordre del sorteig, amb els caçadors que han sortit del sorteig mitjançant el/els número/s de contacte que han facilitat.
Quan un caçador no pot ser localitzat, o per qualsevol motiu no pot participar en el tir nocturn proposat, queda eliminat. Aquests caçadors no poden sol·licitar la seva participació en el sorteig de llicències especials de caça nocturna del porc senglar fins a la temporada següent, excepte si el nombre de sol·licituds no cobreix el nombre d’operacions autoritzades.
Els caçadors que hagin efectuat una captura no poden participar en el sorteig de llicències especials de caça nocturna del porc senglar durant les tres temporades següents, excepte si el nombre de sol·licituds no cobreix el nombre d’operacions autoritzades.
Els caçadors que hagin efectuat almenys un tret no poden participar en el sorteig de llicències especials de caça nocturna del porc senglar durant les tres temporades següents, excepte si el nombre de sol·licituds no cobreix el nombre d’operacions autoritzades.
En cas que en el transcurs de l’operació la peça autoritzada a capturar no s’hagi pogut localitzar, el caçador pot participar en una operació ulterior en la mateixa temporada de caça. En aquest cas el seu número d’ordre de sorteig passa a ser el darrer del grup de caçadors sortejats fins llavors.
El personal de l’Administració autoritzat acompanyant, quan s’hagi abatut una peça, en presència del caçador determina les característiques de l’animal i anota aquestes dades a les fitxes editades a aquest efecte, incloent-hi el dia, l’hora i el lloc de la captura, i també el nom i els cognoms del caçador que ha matat la peça. El caçador i el personal de l’Administració autoritzat han de signar la fitxa en prova de conformitat amb les dades que s’hi reflecteixen. El Departament de Patrimoni Natural o el Departament del Cos de Banders pot fer la presa de mostres orgàniques de les peces abatudes. La peça caçada queda en propietat del caçador, el qual s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera.
En condicions en què la població de porcs senglars necessita unes actuacions acurades per limitar-ne el creixement i els danys causats en propietats agrícoles i ramaderes, el Departament de Patrimoni Natural, a demanda escrita del propietari o titular de l’explotació, i mitjançant la Comissió Tècnica del vedat de caça, pot autoritzar, amb la verificació prèvia, una operació puntual mitjançant la pràctica de tirs nocturns per part del personal tècnic de Patrimoni Natural o membres del Cos de Banders degudament autoritzats, simultàniament a la pràctica de tirs nocturns al porc senglar per part de caçadors. El caçador és prioritari en la realització de l’operació de regulació. El propietari o titular de l’explotació pot assistir en l’operació puntual. Les peces capturades pel personal de l’Administració autoritzat queden en propietat del Ministeri responsable de la caça, que en decideix la destinació final.
Ultra el que disposa l’apartat anterior, quan pel procediment establert no s’hagi pogut localitzar cap dels caçadors sortejats, el Departament de Patrimoni Natural pot autoritzar que el personal tècnic de Patrimoni Natural o membres del Cos de Banders practiqui tirs nocturns. Les peces capturades queden en propietat del ministeri responsable de la caça, que en decideix la destinació final.