Lleis d'Andorra

Reglament, del 21 de gener del 2009, d’impostos especials

Buscar sentències

36 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Àmbit d’aplicació

Sentències
1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris així com el sistema de gestió, liquidació i control dels impostos esmentats.
2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis de referència i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2 · Operacions no subjectes

Sentències

Els supòsits de no subjecció que estableix la Llei d’impostos especials, es regulen d’acord amb la normativa duanera aplicable a cada règim duaner suspensiu.

Capítol segon. Obligacions dels obligats tributaris

Article 3 · Obligats tributaris

Sentències

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes aquelles entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Article 4 · Obligacions formals

Sentències
1. Per aplicació de l’article 32, apartat 1 a) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i refinadors han d’obtenir una autorització prèvia per realitzar activitats amb productes obtinguts subjectes a impostos especials, d’acord amb el que preveu l’article 5. Als efectes d’aquest Reglament s’entén com a producte obtingut el que s’obté a partir de primeres matèries mitjançant fermentació seguida o no de destil·lació, refinatge o altres processos industrials, i que correspon a les característiques comercials i tècniques definides en l’autorització.
2. D’acord amb l’article 32, apartat 1 b) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els obligats tributaris han donar una destinació a la mercaderia sotmesa a impostos especials en el moment de la seva posada sota subjecció de l’impost, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els seus reglaments d’aplicació vigents.

Article 5

Sentències
1. La sol·licitud per realitzar activitats subjectes a impostos especials, prevista a l’article 4, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes en l’annex 1. La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de realitzar operacions subjectes a impostos especials, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten;el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.
2. Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 2, a la persona sol·licitant.
3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
4. L’autorització està subjecta a la constitució d’una garantia que cobreixi l’import dels impostos especials als quals estan subjectes els productes obtinguts fins que hagin rebut una destinació duanera.
5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.
6. Les autoritats duaneres fixen en l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment” , que correspon a la quantitat o el percentatge de productes obtinguts d’una quantitat determinada de primeres matèries.
7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències, que reculli les quantitats de primeres matèries, productes intermedis i productes obtinguts, com també la totalitat dels elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment deguts. Aquests registres han d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es realitzen en diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada establiment. Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de reconèixer com a vàlida. Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.
8. La persona autoritzada ha de sotmetre’s a les eventuals verificacions de les primeres matèries, els productes intermedis i els productes obtinguts que puguin decidir les autoritats duaneres.
9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.
10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada l’autorització i susceptible de tenir una incidència sobre el seu manteniment o el seu contingut.

Article 6

Sentències
1. Per donar compliment a l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han de donar una destinació duanera als productes obtinguts sotmesos a impostos especials tal i com preveu l’article 4, apartat 2, i indicar endemés en la casella 44 de la declaració la menció “producte obtingut subjecte a impostos especials”.
2. En el sentit de l’apartat anterior les autoritats duaneres no atorguen el dret a disposar dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials fins que els destil·ladors i els refinadors acompleixin l’obligació prevista en l’apartat anterior. Per tant els productes obtinguts sotmesos a impostos especials han de restar emmagatzemats en el lloc indicat en l’autorització fins que les autoritats duaneres els atorguin el dret a disposar-ne.

Article 7 · Declaració-liquidació dels impostos especials

Sentències
1. Els obligats tributaris han de liquidar la quota tributària dels diferents impostos especials en el moment de la seva posada al consum d’acord amb l’article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, en els mateixos termes i condicions que estableix l’apartat 2, darrer paràgraf de l’article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana.
2. Per derogació de l’article 6 i únicament per als productes obtinguts destinats a ser posats al consum, les autoritats duaneres poden autoritzar la globalització de la posada al consum. En cap cas aquesta globalització pot ser superior a tres mesos.
3. Quan s’ha lliurat una autorització de posada al consum global de conformitat amb l’apartat anterior, els productes sotmesos a impostos especials adquireixen l’estatut de posada al consum i gaudeixen del dret a disposar dels productes sense haver de realitzar formalitats de posada al consum prèvia inscripció en el registre d’existències.
4. Els productes obtinguts sotmesos a impostos especials i que han estat posats al consum en virtut de l’apartat anterior, no es consideren, per a l’aplicació de l’article 6, apartat 1, que hagin rebut una destinació duanera.
5. L’atorgament de la destinació duanera queda supeditat a la liquidació de l’import dels impostos especials, que es realitza mitjançant la presentació d’una declaració de globalització, en un termini màxim de deu dies a comptar de la data final del període. En aquesta declaració s’ha d’indicar el codi 45.00 en la casella 37. En cas de modificació del tipus de gravamen dels impostos especials entre la posada al consum dels productes subjectes a impostos especials i la declaració de globalització, el tipus de gravamen és el tipus de gravamen vigent en el moment de la seva posada al consum.
6. Sense perjudici de l’aplicació de l’article 6, apartat 9, quan la persona autoritzada obté productes sotmesos a impostos especials, altres que els que figuren en l’autorització, la posada al consum d’aquests productes obtinguts està exclosa del benefici de la declaració globalitzada.

Article 8 · Disposicions específiques relatives a les quantitats

Sentències

Sense perjudici de les disposicions establertes en els articles 2, 4, apartat 2, 6, apartat 1, i 7, les quantitats declarades per expressar la base de tributació dels impostos especials s’han d’indicar tenint en compte el següent:

a) Per a les mercaderies subjectes a un tipus específic de l’impost especial sobre el tabac, en la unitat determinada sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.
b) Per a les mercaderies subjectes a l’impost especial sobre l’alcohol, en litres d’alcohol pur a la temperatura de 20 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.
c) Per a les mercaderies subjectes a l’impost especial sobre els hidrocarburs, en litres a la temperatura de 15 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.

Article 9 · Trasllat de l’impost

Sentències
1. Els obligats tributaris han de traslladar els impostos especials als adquirents de béns amb la repercussió de la quota tributària de cada impost especial suportada realment, i han de fer constar l’import de cada impost especial juntament amb la menció “impost especial”. En els supòsits de fabricació, i en el cas que el tipus de gravamen del producte obtingut sigui diferent del realment suportat, els obligats tributaris han de repercutir aquest darrer. De la mateixa manera en el cas que el tipus de gravamen d’una mercaderia canviï entre el moment de la liquidació dels impostos especials i el moment de la seva repercussió, els obligats tributaris han de repercutir la quota tributària suportada realment.
2. Els obligats tributaris no estan obligats a consignar separadament l’impost en el rebut, la factura o el document equivalent, que s’entén comprès en el preu de l’operació. En aquest cas, ha de constar la menció “impostos especials inclosos” en el rebut, la factura o el document equivalent que emeti l’obligat tributari.
3. No obstant el que s’estableix en l’apartat anterior, en el cas que algun empresari o professional establert a ndorra ho sol·liciti, l’obligat tributari d’aquest impost ha de consignar-lo de forma separada en la factura o el document equivalent, en la forma que estableix l’apartat 1.
4. Per derogació de l’apartat 3, en cas de vendes successives els obligats tributaris no poden consignar separadament l’impost en el rebut, la factura o el document equivalent, si l’impost no ha estat consignat separadament en el rebut, la factura o el document equivalent anterior.

Capítol tercer. Destinacions particulars

Article 10 · Destinacions particulars

Sentències
1. Sense perjudici del que estableixen els articles 11 al 16 el recurs al benefici dels tipus de gravamen reduïts previstos als articles 12, apartat 2 i 28, apartat 2 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, està subordinat al lliurament previ d’una autorització escrita, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i el seus Reglaments d’aplicació.
2. Per derogació de l’apartat 1, quan la destinació particular no consisteix en un obratge o en una transformació, les persones que adquireixen en el mercat nacional mercaderies sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular queden exemptes de la subordinació al lliurament d’una autorització, sempre que la persona que adquireix aquestes mercaderies sigui la persona destinada a afectar per primera vegada i de manera irreversible la mercaderia a la destinació particular prevista. La derogació prevista en el paràgraf anterior no s’aplica quan les persones que adquireixen mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, preveuen afectar parcialment les mercaderies a la destinació particular prevista.
3. Als efectes de l’article 28, apartat 2 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, s’entén com a usos de calefacció, la utilització de gasoil mitjançant combustió amb la finalitat d’escalfar un local i l’aigua calenta sanitària que s’utilitzi en el mateix local, que no constitueixi un ús com a carburant, entenent com a tal, la utilització de gasoil amb finalitats de combustió en qualsevol tipus de motor.

Article 11 · Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars

Sentències
1. La sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars, prevista a l’article 10, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes en l’annex 3. La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de les destinacions particulars, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten;el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.
2. Les autoritats duaneres revisen la sol·licitud i lliuren l’autorització a la persona sol·licitant.
3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
4. Les autoritats duaneres poden supeditar l’autorització a la constitució d’una garantia per part de la persona sol·licitant.
5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.
6. Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació les autoritats duaneres fixen en l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o el percentatge de productes que s’afectaran a la destinació particular, obtinguts en una quantitat determinada de productes importats.
7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències, que reculli les dades següents: La quantitat de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, precisant el número i la data de la declaració d’importació, en el cas de les importacions, i el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent, en el cas de les adquisicions.La quantitat de mercaderies que deixen d’estar sota vigilància duanera en aplicació de l’article 13, precisant la data de la declaració per la qual es dóna una destinació duanera definitiva, o en el cas d’autoconsum, el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent.La quantitat de mercaderies per les quals es trasllada la responsabilitat a un tercer d’acord amb l’article 14, precisant el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent, i el nom d’aquell tercer.L’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, que es troben en possessió de la persona autoritzada. Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació, la comptabilitat d’existències ha de fer constar també l’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular ja utilitzades en una transformació, i la quantitat i la naturalesa comercial de les mercaderies obtingudes a partir de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular. La comptabilitat d’existències ha d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre qualsevol control. Quan en la autorització hi figuren diversos llocs d’emmagatzematge, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada lloc d’emmagatzematge. Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les dades mencionades en aquest apartat, les autoritats duaneres l’han de reconèixer com a vàlida. Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular.
8. La persona autoritzada ha de sotmetre’s a les eventuals verificacions, que puguin decidir les autoritats duaneres, de les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, incloent-hi la inspecció física dels llocs d’emmagatzematge.
9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.
10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada aquesta autorització i susceptible de tenir una incidència sobre el seu manteniment o el seu contingut.

Article 12 · Posada al consum en benefici d’un dret reduït o nul

Sentències
1. La persona autoritzada ha de manifestar la voluntat de posar les mercaderies sota cobert de la destinació particular en qüestió indicant el codi de la Nomenclatura General de Productes corresponent en la declaració de posada al consum.
2. Quan el recurs al benefici d’una destinació particular està reglamentàriament subjecte al marcatge de les mercaderies (addició de producte colorant o traçador, aposició de marques distintives, aposició de precintes,...), les autoritats duaneres atorgaran per escrit el dret a disposar de les mercaderies una vegada s’hagin acomplert les formalitats citades.
3. Les mercaderies sota cobert d’una destinació particular es troben sota vigilància duanera des del moment en què obtenen el dret a disposar per part de les autoritats duaneres.

Article 13

Sentències
1. Les mercaderies deixen d’estar sota vigilància duanera quan:
a) s’afecten per primera vegada i de manera irreversible a la destinació particular prescrita.
b) són exportades o destruïdes segons les condicions definides per les autoritats duaneres.
c) les autoritats duaneres admeten, contra pagament de les imposicions degudes, la utilització de les mercaderies amb finalitats diferents de les prescrites per la destinació particular.
2. Per a les mercaderies que deixen d’estar sota vigilància duanera d’acord amb els punts b) i c) de l’apartat 1 és necessària la presentació d’una declaració.

Article 14 · Cessió de les mercaderies sota cobert d’una destinació particular

Sentències
1. Quan les mercaderies que es troben sota vigilància duanera d’acord amb el que estableix l’article 12, apartat 3 i es cedeixen a un tercer en l’interior del territori duaner del Principat d’Andorra, el cedent ha d’informar el cessionari de les obligacions relatives a les mercaderies cedides. Aquesta transmissió de les obligacions relatives a les mercaderies cedides ha de quedar reflectida en el document de cessió, que endemés ha de fer constar el nom i el número del document d’identificació personal del cessionari, i ha de ser signat per aquest.
2. El cessionari se subroga en les obligacions relatives a les mercaderies sota cobert d’una destinació particular, des de la recepció de les mercaderies que són objecte de cessió.

Article 15 · Deute tributari

Sentències
1. El deute tributari neix per incompliment de les obligacions inherents a la destinació de les mercaderies o per la sostracció a la vigilància duanera de les mercaderies posades sota cobert de la destinació particular.
2. El deutor és la persona que segons el cas ha de complir amb les esmentades obligacions.
3. Sense perjudici de les disposicions contencioses aplicables eventualment, el deutor ha de liquidar immediatament l’import del deute tributari.
4. Per a la determinació d’aquest deute, l’import pagat en el moment de la posada al consum es redueix d’aquest deute, sempre que el deutor pugui justificar l’impost pagat en el moment de la posada al consum, mitjançant la declaració d’importació o el rebut, la factura o el document equivalent on l’impost hagi estat consignat separadament.
5. Les disposicions dels apartats 3 i 4 s’apliquen igualment en cas de revocació de l’autorització.

Article 16 · Obligació de conservar els documents

Sentències

El titular de l’autorització i els cessionaris han de conservar tots els documents relatius a les operacions efectuades sota cobert de la destinació particular que els vincula durant els tres anys immediatament posteriors des del moment en què les obligacions inherents a la destinació particular ja no els són aplicables.

Capítol quart. Reembossament, reducció i devolució dels impostos

Article 17 · Reembossament i reducció dels impostos

Sentències
1. D’acord amb l’article 31, apartat 1 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, les disposicions duaneres 226 a 233 de la Llei 5/2004 del Codi de Duana, del 14 d’abril, s’apliquen mutatis mutandis al reembossament i la reducció dels impostos especials.
2. Les disposicions previstes en l’apartat anterior també són aplicables per al retorn dels ingressos indeguts previst a l’article 37, apartat 2, de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Article 18

Sentències

Per a l’aplicació de l’article 31, apartat 2 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre del 2008, d’impostos especials, els empresaris i els professionals que utilitzen mitjans de transport per transportar persones a títol onerós o per al transport industrial o comercial de mercaderies que sigui o no a títol onerós, així com els titulars de vehicles de certes categories industrials, poden tenir dret a la devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial sobre els hidrocarburs, tenint en compte criteris de respecte del medi ambient, d’acord amb les normes establertes en aquest Reglament.

Article 19

Sentències
1. La devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial s’aplica sobre els hidrocarburs subjectes a impostos especials, adquirits en territori andorrà, per al consum dels mitjans de transport de persones a títol onerós o el consum dels mitjans de transport industrials o comercials de mercaderies.
2. Els mitjans de transport que utilitzen els empresaris i els professionals han de ser propietat de la persona física o jurídica que sol·licita la devolució o bé aquests han de disposar d’algun acte jurídic que els vinculi amb el vehicle. En qualsevol cas el vehicle ha d’estar matriculat al Principat d’Andorra.
3. Els mitjans de transport pels quals els empresaris o els professionals poden obtenir la devolució han de complir amb un dels requisits següents:
a) Vehicles destinats al transport de mercaderies amb un pes total amb càrrega igual o superior a 7,5 tones, que disposin del distintiuEuro III,Euro IV,Euro V, o superior, i tenir la targeta de transport corresponent.
b) Vehicles destinats al transport públic i onerós de persones, de més de 9 persones, inclòs el conductor, que disposin del distintiuEuro III,Euro IV,Euro V, o superior, i tenir la targeta de transport corresponent.
4. Els empresaris i els professionals que volen obtenir la devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial sobre els hidrocarburs han d’estar prèviament inscrits al registre de beneficiaris.

Article 20 · Inscripció en el registre de beneficiaris

Sentències
1. El registre de beneficiaris és gestionat per la Duana.
2. A fi de formalitzar la inscripció al registre, els empresaris i els professionals han de presentar el formulari, degudament omplert, que figura en l’annex 4, acompanyat dels documents acreditatius corresponents.
3. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren en el formulari i el retornen a la persona sol·licitant degudament segellat. El formulari degudament segellat certifica la inscripció del vehicle en el registre de beneficiaris.
4. Qualsevol canvi que pugui alterar les dades del registre ha de ser notificat a les autoritats duaneres.
5. Els empresaris o els professionals inscrits al registre que adquireixin vehicles que compleixin amb les condicions previstes a l’article 19 i que vulguin obtenir la devolució parcial del carburant utilitzat han de notificar-ho a la Duana per tal d’actualitzar el registre.
6. Els empresaris o els professionals inscrits al registre han de donar de baixa del registre el vehicle que cedeixin, venguin, destrueixin, etc. mitjançant una notificació a la Duana i indicar el kilometratge del vehicle en el moment en què aquests empresaris o professionals deixen de tenir el vehicle a la seva disposició.

Article 21

Sentències
1. Els empresaris o els professionals han de presentar a les autoritats duaneres, durant els deu primers dies posteriors a la fi de cadascun dels tres primers trimestres de l’any, la sol·licitud provisional de devolució parcial prevista a l’annex 5.
2. Els empresaris o els professionals han de presentar a les autoritats duaneres, durant els deu primers dies de l’any, la sol·licitud definitiva de devolució parcial prevista a l’annex 6, corresponent a l’any anterior.
3. La persona habilitada per sol·licitar la devolució parcial és la persona que està inscrita en el registre o el seu representant.

Article 22 · Obligació de conservar els documents

Sentències
1. Els empresaris o els professionals han de conservar durant un mínim de tres anys: Els justificants corresponents a l’adquisició del carburant (factures o albaran.
s) en els quals ha de figurar la matrícula del vehicle, la data, el proveïdor i la quantitat lliurada.Còpia del document acreditatiu de la darrera inspecció tècnica de vehicles. En el cas que els empresaris o els professionals disposin d’instal·lacions pròpies de subministrament a més de la factura inicial de compra de carburant, han d’acreditar el subministrament als vehicles pels quals se sol·licita la devolució amb exactitud, i precisar el vehicle, el dia, l’hora i la quantitat subministrada.
2. Els empresaris o els professionals han de presentar aquesta documentació a demanda de les autoritats duaneres.

Article 23

Sentències

L’import de la devolució parcial correspon a: 0,14 euros/L consumit amb un màxim de 25.000 litres per vehicle o la part proporcional per mes d’inscripció al registre, per als vehicles que disposin del distintiuEuro IV,Euro Vo superior.0,05 euros/L consumit amb un màxim de 25.000 litres per vehicle o la part proporcional per mes d’inscripció al registre, per als vehicles que disposin del distintiuEuro III.

Article 24

Sentències
1. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren en la sol·licitud de devolució parcial, calculen l’import de la devolució, provisional o definitiva, o si escau, la denegació de la devolució parcial, i fan efectiva la devolució parcial mitjançant un ingrés o un càrrec en un compte bancari.
2. L’import de la devolució provisional correspon a la suma total dels resultats parcials per vehicle, corresponents als kilòmetres reals declarats trimestralment de cada vehicle, pel seu consum mitjà que consta en el registre de beneficiaris, i pel tipus de devolució que correspon a la categoria del vehicle.
3. L’import de la devolució definitiva correspon a la suma total dels resultats parcials per vehicle, corresponents als kilòmetres reals declarats anualment de cada vehicle, pel seu consum real durant l’any declarat, i pel tipus de devolució que correspon a la categoria del vehicle, menys la suma dels imports de les tres devolucions provisionals trimestrals de l’any corresponent.

Article 25 · Prohibició d’utilització

Sentències

Queda prohibida la utilització de carburant per al qual se sol·licita una devolució en vehicles altres que els inscrits en el registre

Article 26 · Devolució dels impostos especials per motius d’exportació

Sentències
1. D’acord amb l’article 31, apartat 3 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els empresaris i els professionals que efectuïn exportacions definitives de béns sotmesos a impostos especials tenen dret a la devolució de la quota de liquidació d’aquests impostos feta efectiva en el moment de la posada al consum dels béns efectivament exportats, d’acord amb les normes establertes en aquest article.
2. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials en un termini màxim d’un mes a comptar de la data en què les mercaderies hagin estat exportades. En la sol·licitud de devolució, la persona sol·licitant ha d’indicar les dades previstes en l’annex 7 i ha d’adjuntar a la sol·licitud còpia de la o les declaracions de posada al consum o, en el cas que la persona que exporta no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, còpia de la o les factures, els rebuts o els documents equivalents, en els quals l’impost hi consti separadament.
3. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren en la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució, o si escau, la denegació de la devolució, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui en la sol·licitud.

Article 27

Sentències

Els empresaris i els professionals que utilitzin productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials tenen dret a la devolució de les quotes suportades d’aquests impostos, d’acord amb les normes establertes en els articles 28 al 30.

Article 28

Sentències
1. El benefici de la devolució està subjecte a l’obtenció d’una autorització, i s’atorga quan:
a) És possible identificar els productes subjectes a impostos especials en els productes obtinguts no subjectes a impostos especials.
b) La naturalesa o l’estat que tenien els productes sotmesos a impostos especials abans de la seva transformació, no pot ser econòmicament restablerta després d’aquesta transformació.
2. El benefici de la devolució s’atorga als productes per als quals la persona que sol·licita l’autorització pugui justificar l’import dels impostos especials suportat en el moment de la posada al consum dels productes sotmesos a impostos especials, ja sigui mitjançant la presentació de la còpia de les declaracions de posada al consum o en el cas que la persona sol·licitant no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, còpia de la o les factures, els rebuts o els documents equivalents, en els quals l’impost hi consti separadament.

Article 29

Sentències

Autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials 1. La sol·licitud d’aquesta autorització, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes en l’annex 8. La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de la devolució, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a: l’exactitud de les indicacions que figuren en la sol·licitud;l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten;el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.

2. Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 9, a la persona sol·licitant.
3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
4. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.
5. Les autoritats duaneres fixen en l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o el percentatge de productes obtinguts no subjectes a impostos especials d’una quantitat determinada de productes subjectes a impostos especials.
6. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona autoritzada dugui o faci dur una comptabilitat d’existències, que reculli les quantitats de productes subjectes a impostos especials, productes intermedis i productes obtinguts no subjectes a impostos especials, com també la totalitat dels elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment reembossables. Aquesta comptabilitat d’existències ha d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es realitzen en diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada establiment. Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de reconèixer com a vàlida. Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.
7. La persona autoritzada ha de sotmetre’s a les eventuals verificacions dels productes sotmesos a impostos especials, dels productes intermedis i dels productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que puguin decidir les autoritats duaneres.
8. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.
9. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver atorgat aquesta autorització i susceptible de tenir una incidència sobre el seu manteniment o el seu contingut.

Article 30

Sentències
1. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials dins el termini dels deu primers dies del mes següent, per als productes obtinguts durant el mes anterior. L’empresari o el professional ha d’indicar en la sol·licitud les dades establertes en l’annex 10.
2. Els productes obtinguts han d’estar en possessió del fabricant i a disposició de les autoritats duaneres, fins que aquestes disposin el contrari.
3. Per derogació de l’apartat anterior, les autoritats duaneres poden preveure en l’autorització que la persona autoritzada pugui disposar de les mercaderies a mesura que les obté. En aquest cas, la sol·licitud de devolució ha de precisar els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que es troben en possessió de la persona autoritzada i a disposició de la Duana, i els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que han estat venuts o cedits, i indicar en aquest cas el document comercial que correspongui a cada venda o cessió. Sense perjudici de l’aplicació de l’article 29, apartat 9, no s’aplica el paràgraf anterior quan la persona autoritzada obté productes altres que els que figuren en l’autorització.
4. Quan els productes sotmesos a impostos especials que consten en l’autorització no figuren en un únic document acreditatiu del pagament de l’impost especial (declaració de posada al consum, factura, rebut o document equivalent), els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials es consideren obtinguts sota l’empara del document acreditatiu del pagament de l’impost més antic.
5. No s’aplica l’apartat 4 quan la persona autoritzada aporta la prova que els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials s’han obtingut a partir de productes emparats en un determinat document acreditatiu del pagament de l’impost.
6. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren en la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució, o si escau, la denegació de la devolució, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui en la sol·licitud.

Article 31 · Devolució dels impostos especials per motiu de destrucció de les mercaderies

Sentències
1. Els empresaris i els professionals que destinin mercaderies sotmeses a impostos especials a la destrucció sota control de l’Administració, tenen dret a la devolució de la quota de liquidació d’aquests impostos feta efectiva en el moment de la posada al consum dels béns efectivament destruïts, d’acord amb els procediments establerts en la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i en el seus Reglaments d’aplicació.
2. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials en un termini màxim d’un mes a comptar de la data en què les mercaderies són destruïdes. En la sol·licitud de devolució, la persona sol·licitant ha d’indicar les dades previstes en l’annex 7, i ha d’adjuntar a la sol·licitud còpia de la o les declaracions de posada al consum, o en el cas que la persona que destrueix no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, còpia de la o les factures, els rebuts o els documents equivalents, on l’impost hi consti separadament.
3. Les autoritats duaneres comproven les dades consignades en la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució, o si escau, la denegació de la devolució parcial, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui en la sol·licitud.

Article 32 · Caràcter provisional de les devolucions

Sentències

Les autoritats duaneres poden comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en què es fa efectiva la devolució, la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds de devolució previstes en aquest capítol, i exerceixen, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control dels impostos especials

Article 33 · Gestió de l’impost

Sentències
1. La Duana s’encarrega de la gestió i el control dels impostos especials.
2. La quota de liquidació dels impostos especials s’ha de pagar al comptat en diners de curs legal o mitjançant taló, xec o transferència contra una entitat de crèdit o estalvi degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.
3. Nogensmenys, les autoritats duaneres poden admetre un pagament mensual de les quotes de liquidació acumulades per un mateix responsable directe, sempre que tingui vigent una fiança bancària suficient, a criteri raonat d’aquestes autoritats, per cobrir l’import previsible dels impostos acreditats durant el període.
4. En el supòsit de retard del pagament mensual de l’impost, l’autoritat duanera adreça un advertiment al responsable directe, que en el termini de quinze dies ha de fer efectiu l’import degut. En cas d’incompliment s’executa sobre la fiança prestada. Si aquesta no cobreix, per qualsevol motiu, la totalitat de l’import degut, les autoritats duaneres trameten l’expedient a la Batllia per a la seva execució.
5. En el cas que les operacions establertes a l’apartat anterior no duguin al cobrament total de l’import degut, les autoritats duaneres poden demanar a la Batllia que executi el crèdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, practicant, si escau, l’embargament dels seus béns.

Article 34 · Liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Les autoritats duaneres han de practicar liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure d’autoliquidar l’impost d’acord amb el que estableixen els articles precedents, i no compleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades per la Duana.
2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les autoliquidacions formulades pels obligats tributaris així com, si escau, les sancions procedents.

Article 35 · Procediment de la liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Transcorreguts trenta dies hàbils des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment de les autoritats duaneres perquè efectuï la presentació de la declaració-liquidació que no hagi estat presentada en el termini reglamentari, pot iniciar-se el procediment per practicar la liquidació provisional d’ofici, llevat que en el termini indicat sigui convalidat l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.
2. La liquidació provisional d’ofici es duu a terme d’acord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els índexs o els mòduls dels quals disposin les autoritats duaneres.
3. L’expedient es notifica a l’obligat tributari afectat perquè en el termini improrrogable de deu dies efectuï les al·legacions que consideri oportunes.
4. Les autoritats duaneres han de practicar la liquidació provisional d’ofici amb posterioritat a la recepció de les al·legacions de l’obligat tributari o de la caducitat del tràmit esmentat.
5. La resolució s’incorpora a l’expedient i es notifica a l’obligat tributari en el termini de deu dies a comptar de la data d’adopció.

Article 36 · Efectes de la liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Les liquidacions provisionals d’ofici són executables immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
2. Sense perjudici del que estableix aquest capítol, les autoritats duaneres poden comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris, i practicar les liquidacions definitives que siguin procedents d’acord amb aquest Reglament.
jurisprudència.ad
Totes les lleis