1. Es consideren ingressos de la persona interessada tots els ingressos que hagi percebut i per qualsevol dels conceptes que s’esmenten a l’apartat 2, següent, tant si han estat obtinguts al Principat d’Andorra com a l’estranger.
2. Computen com a ingressos:
a) Les rendes del treball: En aquest concepte s’hi comprenen els sous i els salaris, les primes, les dietes, i totes les altres contraprestacions, dineràries o en espècie, que derivin directament del treball personal o de la relació laboral o estatutària, deduïdes les cotitzacions a la Seguretat Social, a mutualitats de funcionaris o a plans de pensions. També s’hi comprenen les pensions i els havers passius percebuts de la Seguretat Social o d’altres entitats o companyies d’assegurances per raó de malaltia, invalidesa, accident, jubilació o qualsevol altre, i els procedents de propietat intel·lectual.
b) Els rendiments de les activitats econòmiques: S’hi computa el rendiment net de les activitats agrícoles, ramaderes, de construcció, comercials, industrials o de prestació de serveis, i el derivat de l’exercici de professions lliberals, artístiques i esportives, quan no es du a terme en règim d’assalariat.
c) Els rendiments dels immobles: S’hi comprenen els rendiments procedents de l’arrendament de béns immobles, o de la constitució o cessió de drets sobre aquests béns.
d) Els rendiments del capital: S’hi comprenen els rendiments derivats de la participació en fons propis de qualsevol entitat (dividends i primes d’assistènci.
a) i qualsevol altra utilitat percebuda per la condició de soci; els rendiments obtinguts de la cessió de capitals propis (interessos); els procedents de l’arrendament de béns mobles, i les sumes percebudes per raó d’assegurances de vida.
e) Els guanys patrimonials: S’hi comprèn qualsevol increment del valor del patrimoni, procedent de donacions, subvencions o ajuts, les prestacions econòmiques assistencials, les pensions de solidaritat i qualsevol altre ingrés que no estigui comprès en els apartats precedents, o bé com a conseqüència de l’alienació de béns patrimonials, cas en què es pren en consideració la diferència entre el valor d’alienació i el cost d’adquisició.