Reglament, del 3 de novembre del 2010, d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs

Aquest Reglament té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir les instal·lacions per a l’emmagatzematge de carburants i combustibles líquids, ja sigui per consumir-lo a la instal·lació mateixa, o per subministrar-lo als vehicles de motor. Aquest Reglament és d’aplicació a les noves instal·lacions, i a les reformes, ampliacions o modificacions de les instal·lacions existents, llevat de les prescripcions incloses a l’article 10 i als capítols vuitè, novè, desè i onzè d’aquest text normatiu, que també són d’aplicació a les instal·lacions existents.

Els productes derivats del petroli, d’acord amb aquest Reglament, es classifiquen en: Classe A: Hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1 kg/cm2 a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà, etc.). Aquest Reglament no preveu l’emmagatzematge de productes classificats de classe A.Classe B: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC no compresos a la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).Classe C: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gasoil, fuel, dièsel).Classe D: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 100 ºC i 150 ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants).

Ampliació : s’entén per ampliació d’una instal·lació compresa en aquest Reglament l’augment de la superfície de les instal·lacions originals, de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o l’augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació. Reforma o modificació : qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui ni una ampliació ni una reparació. Aigües contaminades : s’entenen per aigües contaminades les aigües alterades que impliquin un perjudici de la seva qualitat en relació amb l’ús que se’n fa o amb la funció ecològica que té. Emmagatzematge : és el conjunt de recipients de tot tipus que continguin o puguin contenir líquids, combustibles o carburants, ubicats en una àrea que inclou els tancs, les cubetes de retenció, els carrers entremitjos de circulació i de separació, les canonades de connexió i les zones i les instal·lacions de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexes. Àrea de les instal·lacions : superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista. Cubeta de retenció : recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament. Estació de bombeig : és l’estació que té una capacitat de transvasament de producte superior a 3,5 m3/h per als de la classe B i 15 m3/h per als de la classe C i D. Inspecció periòdica : qualsevol examen que es dugui a terme més tard de la posada en servei de les instal·lacions, dels aparells o dels equips per comprovar el compliment de les disposicions previstes en aquest Reglament, efectuada per l’Administració competent o per un organisme de control autoritzat. Líquid : tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2 o una altra norma equivalent. Líquid combustible : és un líquid amb punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC. Líquid inflamable : és un líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC. Excentricitat : és la diferència entre el diàmetre nominal i el diàmetre real una vegada enterrat el dipòsit (quan està bui.

L’emmagatzematge es pot efectuar en recipients fixes o mòbils. Amb les limitacions que presentin en cada cas o segons el producte que emmagatzemin, els recipients fixes es poden instal·lar:

Els dipòsits han de ser de doble paret, del mateix material o d’un de diferent, d’acord amb les normes EN 12285-1, EN 12285-2, EN 13341 o normes equivalents, d’acord amb la relació establerta en la disposició addicional de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Es poden construir de xapa d’acer, polietilè d’alta densitat, plàstic reforçat amb fibra de vidre o altres materials, sempre que n’estigui garantida l’estanquitat. Han de disposar sempre d’un sistema de detecció de fuites. Aquest sistema ha de ser conforme amb la norma EN 13160 sempre que sigui possible o amb una norma equivalent, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles per facilitar-ne el control. La capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum als quals alimenta. El projectista pot repartir aquesta quantitat en més d’un dipòsit, sempre que quedi assegurada la disponibilitat del producte, sigui mitjançant vasos comunicants o amb un sistema seqüencial automàtic. Tot dipòsit ha de disposar d’un sistema o un element, contrastat pel seu fabricant, que permeti mesurar la quantitat real d’hidrocarbur que s’emmagatzema en un moment determinat sense perjudici que es pugui disposar d’altres sistemes que permetin la mesura a distància o en temps real.

Les canonades per conduir hidrocarburs poden ser d’acer, de carboni, de coure, de plàstic o d’un altre material adequat al producte de què es tracti, sempre que es compleixin les normes EN 14125, UNE19011, UNE 19040, UNE 19041, UNE 19045 i UNE 19046 que els sigui d’aplicació en cada cas. Tanmateix, es poden aplicar normes equivalents d’acord amb la disposició addicional de la Llei de seguretat i de qualitat industrial. Es poden utilitzar canonades de materials sobre els quals no hi hagi cap normativa aplicable sempre que disposin d’un certificat lliurat per un laboratori oficial acreditat andorrà o d’un país de la Unió Europea, en què es certifiqui els compliment dels requisits següents:

Les connexions a un dipòsit, en funció de la finalitat que tinguin, poden ser de càrrega, d’extracció o de retorn del producte, així com per a la ventilació del dipòsit.

El revestiment de dipòsits d’acer enterrats per a combustibles i carburants han de ser de doble paret. Els dipòsits de simple paret no revestits i que no estiguin situats en una fossa impermeable i amb un sistema de detecció de fuita s’han de substituir per dipòsits de doble paret o s’han de transformar en dipòsits de doble paret amb un sistema de detecció de fuites de conformitat amb la norma EN 13160, abans del 31 de desembre del 2030. Les transformacions i les intervencions s’han d’efectuar per empreses autoritzades, i abans de posar-los en servei s’ha d’efectuar un assaig d’estanquitat conforme el que preveu l’article 9. Si els dipòsits de simple paret no han estat substituïts o transformats s’han de sotmetre a un assaig d’estanquitat cada 5 anys.

Els combustibles de les classes C i D es poden sotmetre a escalfament d’acord amb les propietats físiques i les característiques de la instal·lació.

El dipòsits es poden instal·lar a dins i a fora de les edificacions i s’allotjaran d’acord amb el que indiquin les normes per a dipòsits de doble paret, que en cada cas els siguin d’aplicació. En cap cas s’instal·laran dipòsits de líquids de classe B dintre d’altres edificis que els que són d’ús exclusivament industrial o destinats específicament a l’emmagatzematge o al subministrament de combustible.

La instal·lació de subministrament de combustible líquid per canonada a les instal·lacions de consum individual comença amb un emmagatzematge comú, que reuneix les condicions que es preveuen als capítols segon i tercer d’aquest Reglament, en qualsevol de les seves variants. Una canonada condueix el combustible des del seu emmagatzematge fins a un equip de transvasament adequat a les característiques de la instal·lació de consum. A la sortida d’aquest equip s’inicia la xarxa de distribució, que està formada per canonades de diàmetre diferent, en funció de les característiques de cada tram segons la seva longitud i el cabal. Les derivacions de la xarxa general a cada usuari es pot fer directament o des d’un col·lector comú per a diversos usuaris en funció del tipus de xarxa que es vol instal·lar. Al començament de la derivació individual cal instal·lar un comptador volumètric de combustible. També es pot instal·lar un comptador general al començament de la xarxa. La xarxa de subministrament, l’emmagatzematge, l’equip de transvasament, les canonades i els seus accessoris i els equips de mesura estaran situats en un indret adequat a les característiques pròpies de l’element que s’ha d’instal·lar, el lloc on s’han d’ubicar, les mesures de seguretat, i els materials o els elements situats a prop, de manera que poden variar per al mateix element en funció dels condicionants esmentats o d’altres que hi pugui haver. De l’equip de mesura individual sortirà un canonada de combustible o escomesa particular per a cada usuari, individualitzada de la resta, accessoris i elements de seguretat corresponents que arribarà fins als aparells de consum. La part de la instal·lació que circuli per l’interior de parts privatives, sigui un habitatge, un local comercial, indústria o similar, ha de reunir unes condicions particulars i s’han d’instal·lar els elements adequats que protegeixin degudament la instal·lació de subministrament i l’equip de consum. Els tubs han d’estar adequadament protegits contra la corrosió atmosfèrica. A fi d’identificar-los, s’ha d’emprar com a color bàsic el marró i com a complementaris el vermell en productes de la classe B i el groc en els de la classe C, en les condicions que determina la norma UNE 1063 o una norma equivalent.

La xarxa de distribució per combustible líquid té com a funció el transport d’aquest combustible des de la sortida de l’equip de transvasament fins a tots els equips de mesura dels usuaris de la xarxa. Pot ser vertical o horitzontal, en funció de la configuració de la xarxa i del tipus d’edificació a què doni servei. La condició que caracteritza la instal·lació horitzontal és que és d’un sol nivell de cota variable. Estarà destinada a donar servei a conjunts d’habitatges, polígons de naus industrials amb naus individuals, centres comercials o altres de característiques similars. Gairebé la totalitat de la xarxa en modalitat soterrada en el subsòl, en galeria tècnica o sistema similar degudament protegida o, excepcionalment aèria, circularà amb les proteccions i les senyalitzacions adients. Es denomina instal·lació vertical la xarxa de distribució que s’instal·la en edificis on els usuaris estan ubicats en diverses plantes de l’edifici. Les derivacions en la instal·lació vertical es poden fer per planta o mitjançant un col·lector comú d’on surten totes les derivacions als diversos usuaris. A les xarxes horitzontals la xarxa estarà formada per un conjunt de canonades, que recorren les diverses vies de comunicació per donar subministrament a tots els possibles usuaris. Es procurarà que la xarxa sigui tan mallada com sigui possible, i s’instal·laran claus de seccionament en cada entroncament, de manera que cada ramal pugui quedar independitzat de la xarxa general, en cas que per avaria sigui necessari tallar el subministrament. En els ramals oberts es disposarà d’una clau de pas situada al començament del ramal. Cada 10 usuaris connectats al mateix tram de canonada es col·locarà una clau de pas amb un màxim de 100 metres de distància entre elles. També s’instal·laran claus de pas en els creuaments dels carrers, a cada costat. No cal instal·lar claus de pas en les derivacions de la xarxa de distribució als comptadors individuals, es poden connectar directament a la canonada segons els sistemes que s’indiquen més endavant. Com a mínim s’ha de col·locar un purgador manual o automàtic al llarg de la xarxa i al punt més elevat. A les xarxes en què el col·lector general formi un circuit tancat, es col·locarà un altre purgador situat en un dels ramals de l’entroncament del retorn amb la sortida del grup de pressió. En els circuits ramificats sense tancar es disposaran purgadors al final de cada ramal. També n’hi haurà al punt més elevat de les columnes que no estiguin connectades entre elles o al punt més alt de la connexió entre elles.

Les canonades d’aquest tipus d’instal·lacions compliran el que indica el capítol segon d’aquest Reglament, llevat de les especificacions que es determinen en aquest article. Les unions dels diversos trams de canonades de coure s’efectuaran mitjançant una soldadura forta, una temperatura de fusió superior a 800 ºC, i a testa. Les unions roscades es limiten a les connexions entre la canonada i els accessoris o entre els accessoris. Totes les unions roscades han de ser accessibles de manera permanent. Les derivacions dels diversos ramals de coure es faran mitjançant T soldada. També es permet, en instal·lacions vistes i en les reparacions i les adaptacions de canonades enterrades que han tingut subministrament, la unió per comprensió mitjançant un bicon o una junta tòrica, sempre que sigui apta per al producte que ha de transportar. Les unions dels diversos trams de la canonada d’acer es faran amb soldadura a testa, amb oxiacetilè o elèctrica. Les claus han de ser estanques, interiorment i exteriorment, i han de resistir una prova hidràulica igual a tres vegades la pressió màxima de treball, amb un mínim de 600 kPa (6 kg/cm2). Quan a la xarxa es puguin presentar pressions iguals o superior, les claus han de portar gravades la pressió màxima a què poden ser sotmeses. A més de les claus de pas de tall ràpid anteriorment citades, cal disposar, davant i després dels filtres, de comptadors, purgadors i de qualsevol altre accessori que s’instal·li per poder facilitar-ne la manipulació, sense que això afecti tota la xarxa. Es col·locaran filtres davant de cada comptador, que es poden substituir a criteri del projectista per altres que estiguin situats estratègicament a la canonada de subministrament. Per a canonades d’acer forjat o fos s’admeten accessoris roscats, fins a un diàmetre de 100 mm. Per a diàmetres superiors, les unions cal fer-les mitjançant brides.

En les xarxes de distribució de combustible líquid es col·locaran equips de mesura per a tots i cadascun dels usuaris de forma individualitzada. En muntaran en allotjaments apropiats de manera que quedin protegits contra accidents i manipulacions indegudes i se situaran entre dos claus de pas. La clau anterior al comptador pot ser la mateixa que està davant del filtre, quan ambdós, filtre i comptador, estiguin muntats en conjunt o sobre un col·lector. Es podrà muntar un comptador volumètric general situat al començament de la xarxa, amb finalitats de control i supervisió.

La xarxa horitzontal pot circular bé per l’exterior de les edificacions. La xarxa ha d’anar soterrada, o per una galeria tècnica, o bé per l’interior de les edificacions quan tinguin per sota aparcaments o locals que possibilitin l’escomesa directa des d’aquest local a l’habitatge. Quan les canonades circulin per l’exterior han d’anar soterrades en una rasa de 0,40 metres de profunditat com a mínim, mesurats des de la superfície del terreny a la generatriu superior de la canonada. Aquesta rasa ha de ser, sempre que es pugui, independent de la dels altres serveis. Si aquesta condició no es pot respectar, ha de mantenir una separació de com a mínim 0,30 metres de qualsevol conducció de gas o d’electricitat. En tot cas la xarxa de distribució no pot estar col·locada per sobre de les conduccions d’aigua potable. Tampoc pot estar col·locada per sobre de les conduccions d’aigües pluvials o residuals, llevat d’autorització expressa de l’òrgan competent en matèria de medi ambient. La canonada ha d’anar soterrada en una capa de sorra rentada de riu. Aquesta capa ha de tenir com a mínim un gruix de 0,1 metres per sota i 0,20 metres per sobre de la canonada. S’ha de col·locar per sobre de la conducció i a una distància no inferior a 0,15 metres hi ha d’anar una senyalització adequada. Les claus de pas o de seccionament, purgadors i filtres, que es muntin als ramals de distribució estaran allotjats en arquetes d’obra amb la tapa corresponent, que seran resistents al pas de vehicles quan estiguin situats a la calçada o a la zona de circulació d’aquests vehicles. Els equips de mesura individual s’allotjaran en armaris apropiats que els protegeixin mecànicament i tèrmicament. Quan la xarxa circuli per l’interior d’un soterrani o un espai comú situat per sota dels locals que cal subministrar, la canonada de distribució es muntarà pel sostre del local. En les zones en què hagi de circular per les parets es col·locarà tan a prop com sigui possible del sostre. Llevat de casos excepcionals i degudament justificats no s’admet la instal·lació encastada, i sempre que s’hagi de circular per un buit de la construcció no accessible, o travessar un mur, una paret o un envà, ha d’anar a dins d’una beina estanca perquè no entri el líquid que transporta i no ha d’afectar la canonada. La beina ha de sobresortir dels paraments com a mínim 5 mm. Les canonades han d’estar col·locades de manera que el seu aspecte sigui ordenat i curós, i han d’anar disposades de forma paral·lela o a esquadra amb els elements estructurals de l’edifici. La separació entre canonades i la seva accessibilitat ha de permetre que es puguin manipular i substituir sense desmuntar la resta. Els suports de les canonades estaran disposats de manera que no exerceixin esforços sobre els elements o els aparells als quals estiguin units ni la seva fletxa sigui superior al 2 per 1000. Els elements de subjecció han de permetre la dilatació lliure de la canonada sense que en resulti malmès l’aïllament. En muntatge horitzontal, la distància entre els suports ha de ser com a màxim la que s’indica a la taula 3 en funció del diàmetre i el material de les canonades que subjecten. Entre el suport i la canonada s’intercalarà material elàstic adequat. Entre dues unions de canonades cal disposar, com a mínim, d’un suport, i s’ha de procurar col·locar-los tan a prop de la unió com sigui possible. MaterialФ Tub (mm)Separació màxima entre suports (m) Tram horitzontalSeparació màxima entre suports (m) Tram verticalAcer151,802,50“202,503,00“252,503,00“322,803,00“403,003,50“603,003,50“703,004,50“803,504,50“1004,004,50“1255,005,00“1506,006,00Coure101,201,80“De 10 a 201,802,40“De 25 a 402,403,00“De 50 a 1003,003,70 Taula 3 No es poden utilitzar suports de fusta o de filferro com a elements fixes. Si s’utilitzen amb caràcter provisional durant el muntatge, s’han de desmuntar i substituir quan finalitzi la instal·lació. La xarxa vertical pot circular per l’interior o per l’exterior de l’edificació. Quan circuli per l’interior de l’edificació ha d’anar allotjada als patis interiors o als conductes de servei adequats. Els suports de les canonades verticals han de subjectar el tub en tot el seu contorn. Han de ser desmuntables a fi de permetre muntar o desmuntar el tub amb facilitat després que s’hagin collat. En un sistema de xarxa vertical per columna, els equips de mesura individualitzada es col·locaran a cada planta de l’edificació allotjats en un local, un armari o un habitacle destinat a aquest efecte.

L’escomesa i la distribució del combustible fins al punt de consum, dins dels límits de la propietat de l’usuari, s’ha de fer en les mateixes condicions que les prescrites per a la instal·lació de la xarxa externa. En aquest cas, quan sigui necessari que la canonada circuli per zones de pas de persones i per mantenir l’estètica i la decoració de les edificacions es podrà encastar la canonada a les parets, els forjats o les soleres, sempre, però, protegida amb una beina adequada.

Dintre de l’habitatge i immediatament abans de l’aparell de consum, s’han d’instal·lar els elements següents:

Les instal·lacions s’han de provar d’acord amb les especificacions del projecte quant a cabal, pressions i comportament dels diversos elements que les componen, així com el nivell de qualitat de la construcció de la instal·lació. En els trams en què la canonada hagi de circular enterrada o amagada, s’han d’efectuar les proves de pressió i d’estanquitat abans que es cobreixi o s’amagui. Acabada la xarxa de distribució i amb independència de les proves parcials efectuades es farà una prova del total de la xarxa de distribució des de l’equip de transvasament. La prova de pressió es farà d’acord amb el que disposa la norma UNE 100151 o una altra norma equivalent.

Són les que estan destinades a subministrar carburants o combustibles a motors tèrmics, ja siguin mòbils o fixos, amb excepció de les instal·lacions que es preveuen al capítol sisè. Consten essencialment d’un dipòsit de producte, un equip de subministrament i, opcionalment, un sistema de control electrònic del conjunt. El subministrament de carburants i de combustibles es pot efectuar ja sigui per gravetat, amb una bomba manual o amb una bomba elèctrica amb recirculació automàtica i mànega de subministrament amb clau de tancament ràpid. Aquest equip pot estar adossat al dipòsit d’emmagatzematge. La instal·lació elèctrica s’efectuarà d’acord amb la reglamentació específica vigent. Els materials utilitzats en la construcció dels equips han de ser resistents a la corrosió del líquid que s’utilitzi, la dels vapors i del medi on estiguin ubicats. Els elements metàl·lics del sortidor o de la clau de pas del subministrament han de ser de materials que no puguin produir guspires en contacte amb altres materials. De manera opcional es poden instal·lar equips de control de subministrament, que poden ser mecànics o electrònics, adequats per a l’ús al qual se’ls destina i per a l’emplaçament on estiguin situats. La funció d’aquests equips és controlar el combustible subministrat a cada motor, així com gestionar la seva posada en funcionament i la parada de la instal·lació. Si el dipòsit d’emmagatzematge de carburant o de combustible se subministra de forma automàtica des d’un altre dipòsit mitjançant un sistema de bomba elèctrica, el dipòsit receptor haurà de disposar d’una vàlvula o una clau que eviti un ompliment superior al 80% de la capacitat que té. Aquest dispositiu ha de complir la norma EN13616 en la versió en vigor en la data de la posada en servei de la instal·lació. Alternativament, es pot instal·lar un sistema de doble nivell que asseguri que, en cas que el sistema normal de control d’ompliment falli, es tanqui automàticament una vàlvula de tall que eviti que el dipòsit s’ompli massa. A sota del dipòsit cal col·locar una safata de capacitat igual o superior a la del dipòsit d’emmagatzematge, llevat que aquest dipòsit sigui de doble paret. Resten prohibides aquestes instal·lacions a l’interior d’edificis destinats a altres usos que no siguin industrials quan es vulguin emmagatzemar productes de la classe B. Per a productes de les classes C i D, el recinte on estiguin ubicats a l’interior d’un edifici han de disposar d’una ventilació adequada. A efectes del perill d’incendi, aquests recintes es consideren un local tècnic amb un risc mitjà. Si els equips estan situats a l’exterior, poden cobrir-se amb una teulada lleugera i es poden tancar amb una xarxa metàl·lica oberta.

La instal·lació es construirà d’acord amb el que s’indica en aquest Reglament i de conformitat amb la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió vigent.

La classificació dels emplaçaments es farà segons el que preveu la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Aquesta classificació es farà tenint en compte el següent:

A aquestes instal·lacions els és d’aplicació totes les disposicions generals que es tenen en compte en aquest Reglament, llevat d’aquelles que entrin en conflicte amb les previstes en aquest capítol, que prevalen sobre les altres.

Està prohibit instal·lar dipòsits de superfície a l’exterior de les edificacions de les instal·lacions que es preveuen en aquest capítol.

Es defineixen aquestes unitats com el conjunt format per un dipòsit d’emmagatzematge i un equip de subministrament per abastir in situ els vehicles especials que estan operatius en obres civils en construcció i als vehicles que participen en proves esportives, ambdós autoritzats degudament. Es poden instal·lar temporalment, sigui durant l’execució de l’obra, o sigui durant el temps de la realització de la prova esportiva, i quan s’acabin, la instal·lació s’ha de desmuntar. No es permet la instal·lació d’aquestes unitats a l’interior d’edificis amb combustible de la classe B. Els dipòsits d’emmagatzematge han de ser de doble paret. Es poden utilitzar com a dipòsit d’emmagatzematge vehicles cisterna o dipòsits de doble paret aptes per al transport de mercaderies perilloses de líquids inflamables. Per al trasllat d’aquestes unitats s’ha de complir la normativa sobre el transport de matèries perilloses (ADR) o transportar les unitats buides de producte. La instal·lació elèctrica ha de complir les disposicions generals del Reglament.

Les instal·lacions que emmagatzemin gasolina han de disposar dels dispositius de recollida reglamentaris en matèria mediambiental dels vapors de gasolina, així com la documentació acreditativa d’haver efectuat les revisions periòdiques previstes a la reglamentació esmentada.

Les instal·lacions que subministren a vehicles que no són propietat del titular de la instal·lació o en els quals es produeix un canvi de depositari del producte disposaran de xarxes d’evacuació que permetin, si escau, el tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs, sigui per vessaments accidentals o per neteja del ferm. Aquestes instal·lacions han de complir el que es disposa a la normativa vigent en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen. L’entrada dels líquids a la xarxa de drenatge s’ha d’efectuar mitjançant tubs amb sifó, per evitar la sortida de gasos. Les conduccions en què es pugui generar contaminació per hidrocarburs s’han de construir de manera que s’impedeixi la sortida o l’acumulació de gasos i han de ser inalterables, resistents i impermeables als hidrocarburs. Les xarxes de canonades seran estanques. Les connexions d’ompliment dels dipòsits d’emmagatzematge d’hidrocarburs s’han d’instal·lar dintre d’armaris estancs, a fi de contenir els petits vessaments que es puguin produir, que hauran de disposar d’un sistema de recollida. Tots els dipòsits han de disposar d’un dispositiu de seguretat que interrompi automàticament l’ompliment quan s’aconsegueixi el nivell màxim d’ompliment. Aquest dispositiu ha de complir la norma EN13616 en la versió en vigor en la data de la posada en servei de la instal·lació.

El paviment de les instal·lacions que subministren a vehicles que no siguin propietat del titular de la instal·lació o en els quals es produeixi un canvi de dipositari del producte disposaran de xarxes de drenatge ha de ser impermeable i resistent als hidrocarburs. S’accepta que la impermeabilització i el drenatge pugui ser per sota de panots o llambordes de formigó que actuïn com a ferm rodant. En qualsevol cas, el sòl ha de ser capaç de suportar les càrregues puntuals corresponents a la massa màxima tècnicament admissible (MMTA) dels vehicles que hi puguin circular, sense que s’originin deformacions o fissures que puguin malmetre la impermeabilització. Igualment ha de quedar assegurada una evacuació adequada de les aigües que es puguin dipositar en el sòl comprès entre els panots o les llambordes i la capa d’impermeabilització. Els procediments emprats han de complir les disposicions vigents en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen. Les juntes dels paviment s’han de segellar amb materials impermeables, resistents i inalterables als hidrocarburs.

Les instal·lacions, els equips i els components destinats a la protecció contra incendi s’han d’ajustar a la normativa vigent en matèria de seguretat contra incendi. La protecció contra incendi estarà determinada pel tipus de líquid, la forma d’emmagatzematge, la situació i la distància a d’altres emmagatzematges i per les operacions de manipulació i, en cada cas, el tècnic competent ha d’escollir el sistema i l’agent extintor que convingui més, complint en tot cas els requisits mínims que de manera general s’estableixen en aquest capítol. En les operacions de càrrega o de descàrrega de vehicles cisterna, o quan s’efectuïn treballs o operacions susceptibles de produir una guspira o generació de calor que pugui provocar la inflamabilitat dels productes, ja sigui en fase líquida o vapor, s’ha de disposar d’un extintor amb una eficàcia mínima 144 B. El personal que intervingui en aquestes operacions ha de ser coneixedor dels procediments per a un ús eficaç dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis de la instal·lació.

Totes les estacions de servei que en explotació normal tinguin instal·lacions desateses han de disposar d’equips automàtics d’extinció d’incendis.

En un lloc ben visible s’exposaran cartells anunciadors de la prohibició de fumar, d’encendre foc o d’omplir el dipòsit amb el motor del vehicle en marxa, quan escaigui.

Qualsevol modificació que afecti una instal·lació existent, sigui per una ampliació, per una reforma o per un canvi de característiques, obliga el titular a adaptar la seva instal·lació a les condicions prescrites en aquest Reglament. En casos excepcionals, a petició i mitjançant una proposta raonada, el ministre competent pot autoritzar l’execució de modificacions parcials de les instal·lacions existents, sempre que la part modificada s’adapti a aquest Reglament i que hi hagi instal·lat el dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment quan se n’aconsegueix el nivell màxim. Aquest dispositiu ha de tenir el marcatge CE i ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 kPa). En tot cas s’haurà d’acreditar que el dipòsit d’emmagatzematge reuneix les condicions reglamentàries d’estanquitat. Les parts de la instal·lació que queden anul·lades s’han de desgasar, i un cop desguassades s’han de portar a un centre de tractament de residus adequat. Si no és possible, s’han de protegir degudament contra qualsevol manipulació indeguda.

El titular de les instal·lacions ha de demanar l’actuació de les empreses instal·ladores a fi de comprovar, dins dels terminis que es determinen, l’estat i el funcionament correcte dels elements, els equips i les instal·lacions segons els requisits i les condicions tècniques exigides pels reglaments i les normes que siguin d’aplicació. Dels resultats de les revisions, les empreses han d’emetre els certificats, els informes o els dictàmens corresponents, que s’han de conservar per al titular a disposició de l’Administració que el sol·liciti. Aquestes revisions també els poden efectuar els organismes de control autoritzats.

Tota nova plastificació dels dipòsits d’acer ha de ser sota la modalitat de doble capa amb un sistema de detecció de fuita conforme a la norma EN 13160 o una norma equivalent, en la versió en vigor a la data de posada en servei. Les reparacions i les intervencions, segons el procediment aprovat, només les podran efectuar les empreses instal·ladores expressament autoritzades per a aquesta funció. Una vegada finalitzin les obres de reparació dels dipòsits i abans de posar-los en servei s’han de sotmetre a una prova d’estanquitat que ha de ser certificada per un organisme de control, que aixecarà l’acta corresponent. L’acta la subscriuran el responsable de l’empresa instal·ladora reparadora i el titular de la instal·lació o el seu representant. Aquesta acta l’ha de conformar el departament competent als efectes escaients i ha de servir com una autorització perquè les activitats continuïn. A continuació l’empresa instal·ladora mantenidora ha d’actualitzar la placa de la boca de càrrega. El dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment ha d’estar sempre instal·lat quan se n’aconsegueixi el nivell màxim, i també ha de disposar del marcatge CE corresponent. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 KPa).

Quan una instal·lació prevista en aquest Reglament es doni de baixa, s’han de buidar els productes, i desgasar i netejar els dipòsits d’emmagatzematge. Les restes de productes i fangs que hi pugui haver als dipòsits, així com els productes utilitzats per netejar-los, s’han de ser recuperar i tractar per un gestor de residus competent i autoritzat. Una vegada els dipòsits estiguin desgasats i netejats, la propietat pot escollir entre desguassar-los o omplir-los amb sorra de riu rentada o un altre producte similar a fi d’evitar un ompliment posterior. Aquestes operacions s’han d’efectuar sota la supervisió d’un organisme de control que ha d’emetre un certificat conforme els dipòsits estan fora de servei d’acord amb el que preveu aquest article. L’àrea competent, d’acord amb aquest certificat, dóna de baixa la instal·lació. Mentre no s’hagi donat de baixa la instal·lació, es preveu, a tots els efectes, que la instal·lació està en servei i, en conseqüència, està sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament encara que no s’utilitzi.

Per poder emetre els dictàmens, els informes i els certificats previstos en aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment davant dels organismes de control que compleix els requisits següents:

Els tècnics autoritzats pel Govern per projectar o dirigir les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €).

La manca dels requisits exigits en els punts anteriors d’aquest capítol obliga el cessament provisional de l’exercici de l’activitat fins que es justifiqui que se’n disposen de nou.

Com a norma general, les infraccions a aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Les infraccions en matèria del lliurament dels productes subministrats, la quantitat, la qualitat i la naturalesa, i les sancions que es poden imposar es regulen pel que disposa el capítol sisè de la Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, complementàriament pel que disposa el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial.