Lleis d'Andorra

Reglament, del 12 de gener del 2011, regulador de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social

Buscar sentències

23 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Objecte

Sentències

Aquest Reglament concreta els requisits, determina els barems tècnics per a l’avaluació i regula el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa establertes al capítol cinquè, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.

Article 2 · Definicions

Sentències

D’acord amb la Llei de la Seguretat Social i d’acord amb aquest Reglament, es defineixen els conceptes bàsics següents:

1. Tipus d’invalidesa: Són la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional i la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.
2. Grau d’invalidesa o grau de menyscabament: És la mesura del detriment o la reducció de la capacitat de treball que presenta la persona assegurada, presumiblement definitiva o consolidada.
3. Reducció o minva de la integritat corporal: En la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional, és la pèrdua de la capacitat de treball que resulta de l’aplicació del barem tècnic que fixa aquest Reglament, o el que el substitueixi, i que integra l’element objectiu del grau d’invalidesa.
4. Deteriorament prematur de l’organisme: En la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, és l’alteració de l’estat de l’organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball.
5. Activitats essencials de la vida diària: Es consideren activitats essencials de la vida diària, en les situacions d’invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, les referents a la mobilitat elemental de la persona assegurada, les necessàries per tenir cura de si mateixa, les relatives a les situacions i les accions d’enllitar-se, vestir-se, fer la higiene personal i alimentar-se, les de comunicació i la realització d’altres activitats elementals dins la llar, així com les referents a atencions i cures especials i l’adaptació personal.
6. Assistència de tercera persona: És la situació en què es troben les persones assegurades amb una invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna que, per raons de manca o pèrdua d’autonomia física, psicològica o intel·lectual, requereixen freqüentment o permanent que una tercera persona col·labori activament en la realització de la majoria de les activitats essencials de la vida diària.
7. Activitat professional habitual: En els casos d’accident no laboral o de malaltia comuna, és l’activitat principal que desenvolupava el treballador o el professional els dotze mesos anteriors a la data de la interrupció de l’activitat laboral per motiu de l’accident no laboral o de la malaltia comuna. Si no ha treballat íntegrament els dotze mesos anteriors o no ho ha fet en la mateixa activitat, es considera com a professió habitual la que hagi desenvolupat més temps durant l’any anterior.
8. Activitat professional equivalent: Es consideren activitats professionals equivalents les incloses en el mateix nivell que l’activitat professional habitual. D’acord amb això, el nivell que es té en compte és el quart, corresponent als grups primaris, de la Classificació nacional d’ocupacions d’Andorra (CNO).
9. Reducció de la capacitat de guany: És la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l’activitat laboral o professional.
10. Barems: És un conjunt de criteris i de normes tècniques objectives per avaluar determinades situacions relacionades amb la invalidesa. Els barems tenen com a referència instruments tècnics validats internacionalment, nacionalment o per la Seguretat Social d’altres estats.
11. Capacitat residual: És la capacitat de treball que resta a una persona assegurada després de considerar la incapacitat derivada d’una patologia.
12. Reglament de la CONAVA: És el Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) i d’establiment dels criteris i els barems per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, aprovat pel Govern el 10 de juny del 2004, amb les modificacions que se n’aprovin.
13. Declaració d’activitat: És la informació que, a requeriment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, han de lliurar els empresaris, les persones assalariades i assimilades i les persones que duen a terme una activitat per compte propi, en relació amb la categoria professional i les tasques principals que desenvolupen, així com la informació necessària per determinar les circumstàncies de l’accident o la malaltia professional, i qualsevol altra que sigui necessària per aplicar aquest Reglament.
14. Fet causant: És la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l’organisme. En el cas d’existir prèviament una situació d’incapacitat temporal, la data del fet causant coincideix amb la de l’últim certificat de la incapacitat temporal que ha esdevingut invalidant.

Article 3 · Beneficiaris

Sentències

Són beneficiaris de les prestacions d’invalidesa les persones assegurades que tinguin una reducció de la capacitat de guany a conseqüència d’un deteriorament prematur de l’organisme per motiu de malaltia comuna o d’accident no laboral o com a resultat d’un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o una malaltia professional, i que en el moment del fet causant compleixin els requisits exigits per la Llei de la Seguretat Social i aquest Reglament.

Article 4 · Graus d’invalidesa

Sentències
1. Accident laboral o malaltia professional: Les invalideses derivades d’accident laboral o malaltia professional es classifiquen segons els graus de menyscabament següents: Grau de menyscabament 1. La persona assegurada té una disminució de la capacitat per exercir una activitat professional de menys del 10%.Grau de menyscabament 2. La persona assegurada té una disminució de la capacitat per exercir una activitat professional d’entre el 10% i el 40%.Grau de menyscabament 3. La persona assegurada té una disminució de la capacitat per exercir una activitat professional d’entre el 41% i el 60%.Grau de menyscabament 4. La persona assegurada té una disminució de la capacitat per exercir una activitat professional superior al 60%.
2. Malaltia comuna o d’accident no laboral: Les invalideses derivades de malaltia comuna o d’accident no laboral, que han de produir una reducció d’almenys el 60% de la capacitat de guany, es classifiquen segons les categories i els grups següents: Categoria A: persones assegurades que no requereixen l’assistència d’una tercera persona per dur a terme les activitats essencials de la vida diària. Aquesta categoria es classifica en els grups següents:Grup 1. La persona assegurada queda capacitada per exercir la seva professió habitual o una activitat professional equivalent.Grup 2. La persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent.Grup 3. La persona assegurada està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional.Categoria B: persones assegurades que requereixen l’assistència d’una tercera persona per dur a terme les activitats essencials de la vida diària.

Article 5 · Requisits generals

Sentències

Per al reconeixement de la invalidesa, la persona assegurada s’ha de trobar en el moment del fet causant en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en el règim general o bé en algun dels règims especials, sempre que dugui a terme una activitat professional. Així mateix, ha de disposar de l’alta mèdica si prové d’una situació d’incapacitat temporal i ha de complir els restants requisits previstos al llibre tercer de la Llei de la Seguretat Social i els establerts en aquest Reglament.

Article 6 · Requisits específics

Sentències

Per al reconeixement de la invalidesa, la persona assegurada ha d’acreditar el compliment dels requisits específics següents:

1. Cotització prèvia. En els casos d’invalidesa derivats d’accident laboral o de malaltia professional no s’exigeix cap període previ de cotització. Quan la invalidesa deriva d’accident no laboral o de malaltia comuna s’ha d’haver cotitzat a la branca general abans de la data de l’últim certificat per a la incapacitat laboral que ha esdevingut invalidant, els períodes mínims establerts a l’article 167 de la Llei de la Seguretat Social. Per complir aquest requisit, els períodes anteriors a la vigència de la Llei de la Seguretat Social en què l’assegurat havia percebut prestacions d’incapacitat temporal tenen la consideració de períodes cotitzats.
2. Pèrdua suficient i consolidada de la capacitat de guany. La invalidesa requereix sofrir una reducció presumiblement definitiva de la capacitat de guany, de la magnitud necessària en cas d’accident no laboral o de malaltia comuna, d’acord amb els criteris i els barems establerts a la Llei i en aquest Reglament.
3. Tractaments, recuperació i rehabilitació. Llevat que hi hagi una causa objectiva, suficient i justificada, la persona assegurada ha de seguir els tractaments rehabilitadors i, si escau, utilitzar les pròtesis i les ortesis prescrites pel metge tractant, així com haver seguit els processos de recuperació professional per assolir les màximes capacitats residuals.
4. Informació Els empresaris, les persones assalariades i assimilades i les persones que duen a terme una activitat per compte propi estan obligades a facilitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la declaració de l’activitat, quan se’ls requereixi a aquest efecte.

Capítol segon. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident laboral o de malaltia professional

Article 7 · Determinació del grau d’invalidesa

Sentències

El grau d’invalidesa s’estableix tenint en compte les pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant derivades d’accident laboral o de malaltia professional que repercuteixen en la capacitat de guany. En el cas de malaltia professional, ha de complir els requisits exigits i estar inclosa a la llista a què fa referència l’article 125 de la Llei de la Seguretat Social.

Article 8 · Barems tècnics per valorar el grau de menyscabament

Sentències

Per establir el grau de menyscabament s’apliquen els barems tècnics referents a l’element objectiu i al professional següents:

a) Element objectiu: integritat corporal. Per determinar el grau de minva de la integritat corporal s’utilitza com a element de referència el barem tècnic que, a aquest efecte, es fixa per Reglament.
b) Element professional: pèrdua d’ingressos. Per determinar la pèrdua d’ingressos es compara el salari que la persona pensionada rebia abans i després de l’accident laboral o la malaltia professional, sempre que la nova ocupació es consideri idònia per a les seves capacitats residuals. Als efectes de reconeixement de l’element professional als assalariats, hi ha pèrdua d’ingressos quan la suma dels salaris dels 3 primers mesos següents a la reincorporació al treball és un import inferior a 3 vegades la base de càlcul actualitzada de la pensió, en còmput mensual. No obstant, la Caixa Andorrana de Seguretat Social abona en el seu cas l’element professional des del moment de reconèixer la invalidesa, si bé a títol provisional i sense perjudici de la revisió un cop transcorreguts els dits 3 primers mesos. Quan no sigui possible determinar la reducció dels ingressos de la manera establerta als apartats anteriors, s’efectua de forma estimada. D’acord amb això, el Govern, anualment, a partir dels salaris declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a proposta del seu Consell d’Administració, determina els salaris globals mitjans cotitzats pel conjunt de treballadors de cada grup de professions equivalents, que correspon al quart grup de la Classificació nacional d’ocupacions d’Andorra (CNO). Per determinar de forma estimada la pèrdua d’ingressos, el salari global mitjà del grup professional de la persona abans de l’accident laboral o de la malaltia professional es compara amb el del grup corresponent al lloc de treball que es considera adequat a la situació d’invalidesa. Si són diversos els grups dels llocs de treball que es consideren adequats, es pren el que tingui el càlcul més favorable per a l’assegurat. Un cop valorada la pèrdua d’ingressos es determina l’element professional de la manera següent: • Pèrdua d’ingressos inferior a una quarta part: 5% de l’element objectiu.• Pèrdua d’ingressos entre una quarta part i la meitat: 10% de l’element objectiu.• Pèrdua d’ingressos superior a la meitat: 25% de l’element objectiu. El grau de menyscabament és el resultat de l’aplicació dels percentatges corresponents als elements objectius i els professionals, que en conjunt no han de superar el 100%. En els casos en què l’element objectiu superi el 75% d’incapacitat i la situació d’invalidesa impedeixi dur a terme qualsevol activitat laboral, l’element professional és el 25% de l’element objectiu. Quan per estimar l’element professional sigui necessari disposar d’informació relativa a activitats professionals dutes a terme a l’estranger, el sol·licitant de la pensió ha d’aportar, amb la sol·licitud de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la declaració d’activitat. Si no es presenta la declaració d’activitat en el termini establert, amb una notificació prèvia a la persona sol·licitant, l’expedient s’arxiva sense que es reconegui. L’element professional no pot incrementar el grau d’invalidesa en un percentatge superior al 25% del seu element objectiu.

Article 9 · Determinació de la capacitat per exercir una activitat professional

Sentències

La disminució de la capacitat per exercir una activitat professional, a l’efecte de concretar el contingut econòmic de la pensió previst a l’article 165 de la Llei de la Seguretat Social, s’equipara al percentatge del grau de menyscabament obtingut, d’acord amb el que estableix l’article anterior.

Article 10 · Fixació del contingut econòmic de la pensió

Sentències

El contingut econòmic de la pensió es fixa en funció de la disminució de la capacitat per exercir una activitat professional i de les bases de càlcul actualitzades, d’acord amb el que preceptua l’article 165 de la Llei de la Seguretat Social.

Capítol tercer. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o de malaltia comuna

Article 11 · Reconeixement de la invalidesa i determinació del grau

Sentències
1. El reconeixement d’aquest tipus d’invalidesa requereix la comprovació mèdica d’una deterioració de l’organisme de la persona assegurada, derivada d’accident no laboral o d’una malaltia comuna, presumiblement definitiva i que li produeix una reducció del 60% o més de la seva capacitat de guany. Per determinar aquest percentatge es té en compte l’estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d’acord amb el barem d’aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l’edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d’incapacitat laboral.
2. Per valorar l’estat general de salut de la persona assegurada s’utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional. El Reglament de la CONAVA es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.
3. Per valorar els factors complementaris indicats a l’epígraf 1 anterior s’aplica el barem establert a l’annex 1 d’aquest Reglament.
4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica per categories en funció de si la persona assegurada requereix o no l’assistència d’una altra persona per dur a terme les activitats essencials de la vida diària. Per determinar la necessitat d’assistència d’una altra persona per fer les dites activitats, s’aplica l’annex 4 del Reglament de la CONAVA. Si no es requereix l’assistència esmentada, la invalidesa es classifica per grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar o no la seva activitat laboral o una d’equivalent, o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral. La classificació s’efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l’assegurat, en particular l’activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual.

Article 12 · Fixació de l’import de la pensió

Sentències

La quantia de la pensió es fixa, d’acord amb l’article 170 de la Llei de la Seguretat Social, segons la categoria d’assignació i a la categoria A, en funció del grup atribuït. La pensió d’invalidesa és objecte de cotització, d’acord amb l’article 105 de la Llei de la Seguretat Social. En els casos de pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant, tal com la defineix l’article 2 d) del Reglament regulador del càlcul de prestacions, cotitza en el règim d’assalariats la part de la pensió que té per origen el treball assalariat, i la resta cotitza en el règim dels treballadors per compte propi.

Capítol quart. Valoració de situacions d’invalidesa específiques

Article 13 · Situacions prèvies a l’alta a la Seguretat Social

Sentències

Les situacions preexistents a la primera data d’alta a la Seguretat Social que suposin un deteriorament prematur de l’organisme o afectin la integritat corporal, no impedeixen la concessió de la invalidesa, sempre que les patologies preexistents empitjorin i esdevinguin invalidants després de l’afiliació i l’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es compleixin els requisits restants per concedir la invalidesa.

Article 14 · Concurrència de diversos accidents laborals o malalties professionals

Sentències
1. En el cas que una persona beneficiària o que s’hagi de beneficiar d’una invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional tingui dret al reconeixement d’una altra o diverses invalideses de la mateixa naturalesa, simultànies o successives, se li concedeix una única invalidesa, que resulta de les regles següents:
a) L’element objectiu correspon a la minva total de la integritat corporal segons el barem tècnic d’aplicació. La minva total s’obté de sumar:a. El valor de totes les incapacitats en termes absoluts quan afectin una mateixa funció;b. Quan afectin diverses funcions, cadascuna de les incapacitats es consideren sobre la capacitat residual. D’acord amb això, es parteix de la incapacitat més elevada i s’apliquen les restants per ordre de gravetat fins a la de menys entitat.c. Si concorren incapacitats que afecten una mateixa funció amb una altra o unes altres que afectin una altra o unes altres funcions, se sumen les primeres tal com s’indica a l’epígraf a), i es consideren després amb les restants, d’acord amb el que es preveu a l’epígraf b).
b) L’element professional correspon a la pèrdua d’ingressos respecte als que es percebien abans del primer reconeixement d’invalidesa. D’acord amb això, s’aplica el que preveu l’article 8 b) d’aquest Reglament.
2. La prestació econòmica en forma de capital per la disminució de menys del 10% de capacitat per exercir una activitat professional es percep una sola vegada, encara que la invalidesa derivi de diversos accidents laborals o malalties professionals. En aquests darrers casos, la persona assegurada té dret a rebre el complement de les prestacions de forma que el total percebut sigui igual al capital actualitzat corresponent al darrer accident laboral o malaltia professional que generi dret a la prestació, si és superior. L’actualització es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.
3. Si la persona assegurada ha percebut la prestació econòmica en forma de capital i després sofreix una nova reducció de la capacitat de guany a causa d’un accident laboral o una malaltia professional que, sumada a l’anterior, sigui igual o superior al 10%, percebrà la prestació econòmica que li correspongui segons la disminució total, d’acord amb el que estableix l’article 165 de la Llei de la Seguretat Social. Tanmateix haurà de retornar el capital percebut actualitzat mitjançant la deducció de fins al 25% mensual de la pensió d’invalidesa fins que liquidi totalment el capital cobrat. Alternativament, l’assegurat pot escollir retenir el capital percebut i, en aquest cas, en la valoració de la disminució de capacitat de guany no es considera la primera invalidesa. L’actualització es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol

Article 15 · Concurrència de diversos accidents no laborals o malalties comunes

Sentències
1. En el cas de deteriorament de l’organisme derivat de diversos accidents no laborals o de malalties comunes, reconeguts simultàniament o successivament, es valora el deteriorament en conjunt i fent aplicació de les regles previstes per l’article 14, i es reconeix, si es compleixen els requisits, la invalidesa corresponent.
2. A l’efecte de fixar la pensió, la base de càlcul és la del moment en què esdevingui invalidant la patologia derivada del darrer accident no laboral o de la malaltia comuna. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta regla no pot suposar la reducció de l’import d’una pensió ja reconeguda d’invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.

Article 16

Sentències
1. És compatible la percepció dels dos tipus de pensions d’invalidesa, per accident laboral o malaltia professional i per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici. S’entén per perjudici l’estat de l’organisme, que inclou les funcions, l’estructura corporal i l’activitat, així com la reducció de la capacitat de guany produïda, que s’han tingut en compte per establir el grau d’invalidesa. Consegüentment, per valorar el deteriorament de l’organisme arran de la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, es consideren solament les patologies derivades d’aquest origen. No es tenen en compte les derivades de l’accident laboral o de malaltia professional, llevat que n’agreugin la transcendència invalidant, cas en el qual es pot incrementar de manera percentual i fins a un màxim del 10% el valor de les patologies agreujades derivades de l’accident no laboral o de la malaltia comuna.
2. Quan es perceben dos o més pensions d’invalidesa, la suma de la quantia de les pensions esmentades no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.

Article 17

Sentències

Per poder determinar la capacitat residual que servirà de base a la valoració, es requereix a la persona assegurada que n’aporti la documentació acreditativa, sense perjudici que, si els convenis internacionals ho permeten, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho sol·liciti directament a l’ens gestor d’aquest estat.

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 18 · Tramitació dels expedients d’invalidesa

Sentències

La tramitació dels expedients d’invalidesa, d’acord amb el que preceptua el títol II del llibre quart de la Llei de la Seguretat Social, la pot iniciar d’ofici la Caixa Andorrana de Seguretat Social o a instància de la persona interessada. Els òrgans competents instrueixen els expedients i la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els resol.

Article 19 · Revisions mèdiques d’avaluació

Sentències

L’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social practica les revisions mèdiques per avaluar la invalidesa i pot ser assistida, si ho considera necessari, per altres professionals o experts en els aspectes que ha de valorar. L’Àrea de Control Sanitari, per dur a terme les tasques que li són pròpies i d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades, es coordina amb la CONAVA i altres comissions tècniques, i pot homologar les valoracions efectuades per aquestes comissions.

Article 20 · Revisió

Sentències
1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’ofici, pot revisar la capacitat de treball de la persona assegurada en qualsevol moment. La persona assegurada també en pot sol·licitar la revisió si justifica que s’ha produït una millora o un agreujament de la situació valorada. En tot cas, la persona assegurada pot sol·licitar la revisió al cap de dos anys de la resolució de reconeixement del dret o de la darrera revisió.
2. Solament es pot modificar el grau, el grup o la categoria de la invalidesa si en el moment de la revisió es constata una variació en les patologies. El canvi o la substitució del barem tècnic que cal emprar en l’avaluació de les invalideses no en suposa la modificació.

Article 21 · Règim d’incompatibilitats de la pensió d’invalidesa

Sentències
1. Amb el treball.
a) Compatibilitat La percepció de la pensió d’invalidesa per accident laboral o malaltia professional és compatible amb la realització d’una activitat assalariada o professional. Així mateix, també és compatible l’exercici d’una activitat assalariada o professional amb la percepció d’una pensió d’invalidesa dels grups 1 i 2 de la categoria A, a causa d’un accident no laboral o una malaltia comuna. Tanmateix, la percepció d’una pensió d’invalidesa del grup 2 de la categoria A és incompatible amb l’exercici de l’activitat assalariada o professional si és la mateixa o equivalent a la que exercia amb anterioritat a l’accident no laboral o a la malaltia comuna i que van servir de base per a la declaració d’invalidesa. La percepció de pensions d’invalidesa derivades d’accident no laboral i de malaltia comuna corresponents a la categoria B i al grup 3 de la categoria A són incompatibles amb qualsevol activitat assalariada o professional. No obstant això, en aquests casos la persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa pot sol·licitar a l’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb un informe o una proposta previs del seu metge, el canvi de categoria o de grup d’invalidesa, per treballar en un lloc de treball adaptat a la seva situació. Si l’estat del sol·licitant s’adequa a les tasques que ha de desenvolupar, s’autoritza el treball i el canvi de categoria o de grup d’invalidesa. Si es perd la feina o empitjora la situació, es recupera, amb una sol·licitud prèvia del pensionista, la categoria o el grup.
b) Reducció de la quantia de la pensió La quantia de la pensió es redueix en la quantitat necessària, en els casos dels pensionistes assalariats o que duguin a terme activitats per compte propi, si la suma de la pensió més el salari o els ingressos professionals obtinguts superen, en còmput anyal, el salari global que rebia abans que es constatés la patologia o l’accident que ha resultat invalidant, en els termes establerts a l’article 172, 2 i 3, respectivament, de la Llei de la Seguretat Social. Per determinar els ingressos professionals dels pensionistes que duen a terme una activitat econòmica per compte propi, es té en compte la declaració del pensionista, que s’actualitza periòdicament. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar qualsevol mitjà de prova i efectuar les comprovacions que consideri necessàries per determinar els ingressos esmentats. Si no es presenta la declaració d’activitat econòmica per compte propi en el període que la Caixa Andorrana de Seguretat Social indiqui, aquesta resol deixar en suspens la percepció de la pensió d’invalidesa corresponent.
2. Amb altres pensions a) Criteri general D’acord amb el que estableixen els articles 112 i 173.1 de la Llei de la Seguretat Social, la percepció de la pensió d’invalidesa és compatible amb la d’altres pensions, excepte amb la de jubilació. La compatibilitat amb altres pensions establertes pel Govern o altres entitats nacionals o estrangeres es regeix per la Llei de la Seguretat Social i la normativa que s’apliqui a les altres pensions.
b) Pensions de la Seguretat Social estrangeres La percepció de pensions de Seguretat Social d’altres estats s’estableix d’acord amb les disposicions dels tractats i els convenis internacionals subscrits i pel principi de reciprocitat.

Article 22 · Pensió d’invalidesa de les persones de 65 anys i més

Sentències
1. Quan les persones beneficiàries d’una pensió d’invalidesa arribin a 65 anys han de fer valer els seus drets a la jubilació, d’acord amb el que estableix l’article 174 de la Llei de la Seguretat Social en relació amb els articles 194 i següents de la mateixa Llei.
2. No tenen dret a cap pensió d’invalidesa les persones que en la data del fet causant hagin complert 65 anys.
3. La persona assegurada que rep una prestació per jubilació i continua treballant no té dret que se li reconegui una prestació d’invalidesa i només rep la pensió de jubilació, d’acord amb el que estableix l’article 175.2 de la Llei de la Seguretat Social.

Article 23 · Suspensió de la situació d’invalidesa

Sentències

No es reconeix la invalidesa ni es resol sobre el grau si no es té dret a la prestació econòmica consegüent. Un cop reconeguda la situació d’invalidesa, si amb posterioritat i a conseqüència del còmput anyal dels ingressos del treball o els guanys per compte propi la pensió queda sense contingut econòmic, la situació d’invalidesa queda en suspens i es recupera si es redueix el salari o els guanys per sota del salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, per un període mínim de tres mesos, o si es perd la feina o es deixa l’activitat per compte propi. Els perceptors de pensió d’invalidesa que resideixin a l’estranger han de presentar anualment una declaració d’activitat. Si no es presenta en el termini de 6 mesos, la Caixa Andorrana de Seguretat Social resol deixar en suspens la percepció de la pensió d’invalidesa corresponent a la Seguretat Social andorrana fins que es presenti la declaració.

jurisprudència.ad
Totes les lleis