Lleis d'Andorra

Reglament, del 16 de març del 2011, d’aplicació de la Llei 94/2010, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 29 de desembre del 2010

Buscar sentències

44 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Àmbit d’aplicació

Sentències
1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris i el sistema de gestió, de liquidació i de control de l’impost esmentat.
2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2 · Obligats tributaris

Sentències

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Article 3 · Representant fiscal

Sentències

Els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar en el termini establert a l’article 6, apartat 1 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona física o jurídica amb residència a Andorra perquè els representi davant del ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost en els casos següents:

— quan l’obligat tributari no-resident fiscal actuï mitjançant un establiment permanent,- quan el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operen sense mediació d’establiment permanent no sigui ni empresari ni professional, o- quan l’obligat tributari tingui antecedents relatius al compliment de les exigències tributàries per haver comès infraccions reiterades a la normativa tributària en els tres anys anteriors.

Article 4 · Designació del representant fiscal

Sentències
1. L’obligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant. El nomenament l’ha d’establir per escrit l’obligat tributari. Quan l’obligat tributari és una persona jurídica, la persona que efectua el nomenament ha de tenir la capacitat per representar l’empresa o la societat. De la mateixa manera, quan el representant sigui una empresa o una societat la persona nomenada ha de tenir capacitat per representar l’empresa o la societat.
2. En la designació ha de constar:
— els noms i les adreces de l’obligat tributari no-resident fiscal i del representant fiscal,- l’acceptació per part del representant fiscal del nomenament,- el compromís per part del representant de complir les formalitats i els deures tributaris relatius a l’impost sobre la renda de no-residents fiscals, o que es puguin derivar d’altres impostos d’àmbit estatal o comunal, si escau- la data a partir de la qual entra en vigor la representació i, si escau, la durada de validesa. S’adjunta al document de designació una còpia del passaport o el document d’identitat de les dues parts.
3. El representant fiscal no ha d’haver estat sancionat per incompliments reiterats de la normativa tributària i ha de tenir un número de registre tributari.
4. L’obligat tributari no-resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances, que li notificarà per escrit l’acceptació o el refús del nomenament.

Article 5 · Revocació del representant fiscal

Sentències
1. Quan l’obligat tributari no-resident fiscal desitgi substituir el representant nomenat, per a la revocació és necessària, si continua obtenint rendes provinents d’activitats desenvolupades dins del territori andorrà, la presentació d’un nou nomenament que designi la persona encarregada de representar-lo davant del ministeri encarregat de les finances en la qual han de constar les dades represes en l’article anterior i l’acceptació expressa per part del nou representant.
2. El representant també pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a l’Administració la seva renúncia després d’haver-ho comunicat a l’obligat tributari. En aquest cas l’obligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents d’activitats desenvolupades dins del territori andorrà.
3. La revocació del representant fiscal es realitza segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocació.

Article 6 · Exempció de beques a l’estudi i de formació d’investigadors

Sentències
1. D’acord amb el que estableix l’article 15, lletra a) de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, n’estan exemptes les beques públiques percebudes per cursar estudis reglats tant a Andorra com a l’estranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu, quan la concessió s’ajusti als principis de mèrit i capacitat, de generalitat i no-discriminació en les condicions d’accés i publicitat de la convocatòria. En cap cas no n’estan exemptes les ajudes per als estudis concebudes per una entitat pública en les quals els destinataris siguin exclusivament o fonamentalment els seus treballadors, els cònjuges o parents seus, en línia directa o col·lateral, consanguínia o per afinitat fins al tercer grau inclòs.
2. L’import de la beca exempt per cursar estudis reglats comprèn els costos de matrícula, o quantitats satisfetes per un concepte equivalent, per poder cursar els dits estudis, i d’assegurança d’accidents corporals i assistència sanitària del que sigui beneficiari el becari i, si escau, el cònjuge i el fill del becari sempre que no tinguin cobertura de la seguretat social andorrana, així com una dotació econòmica màxima, amb caràcter general de 3.000 euros anuals. Aquest darrer import s’elevarà fins a un màxim de 15.000 euros anuals quan la dotació econòmica tingui per objecte compensar despeses de transport i allotjament per cursar els estudis reglats del sistema educatiu, fins al segon cicle universitari inclòs. Quan es tracti d’estudis a l’estranger, aquest import és de 18.000 euros anuals. Si l’objecte de la beca és cursar estudis de tercer cicle, la dotació econòmica està exempta fins a un import màxim de 18.000 euros anuals o de 21.600 euros anuals quan es tracta d’estudis a l’estranger. D’acord amb el que s’ha indicat en els paràgrafs anteriors, quan la duració de la beca sigui inferior a un any natural, la quantia màxima exempta és la part proporcional que correspongui. En el supòsit de beques per a investigació, la dotació econòmica derivada del programa d’ajuda del qual sigui beneficiari l’obligat tributari n’és exempta. La beca per investigació ha de respondre a una convocatòria prèvia i ha de tenir com a objectiu, contribuir a la difusió del coneixement, contribuir a la millora de processos, contribuir a la promoció d’iniciatives, contribuir a la promoció de la innovació, contribuir a reforçar capacitats i activitats d’innovació. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia i amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca la beca d’investigació. La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió de la beca per investigació. La dotació econòmica està exempta fins a un import màxim de 21.600 euros anuals En el supòsit de beques per cursar estudis de tercer cicle i beques per a investigació, la dotació econòmica exempta inclou les ajudes complementàries que tinguin per objecte compensar les despeses de locomoció, manutenció i estada derivades de l’assistència a conferències i reunions científiques, així com les estades temporals en universitats i centres d’investigació diferents als de la seva adscripció per completar, en ambdós casos, la formació investigadora del becari.

Article 7 · Exempció de determinats premis literaris, artístics o científics

Sentències
1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 15, lletra a) de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, té la consideració de “premis literaris, artístics o científics rellevants” la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literàries, artístiques o científiques.
2. El que concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular el premi no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplet aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a sis mesos. No tenen la consideració de “premis exempts” les beques, les ajudes i en general les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.
3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:
— Tenir caràcter nacional o internacional.
— No establir cap limitació respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essència del premi.
— Que el seu anunci es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els premis que es convoquin a l’estranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst al segon guió anterior per accedir a l’exempció.
4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia. La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi. La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració de l’exercici en el qual s’hagi obtingut. Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si escau, de l’òrgan encarregat. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada. La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció. En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els dits termes o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicació, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret a la seva aplicació a partir del moment en què es produeix la dita modificació o incompliment.
5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4 amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concebut i les dades identificatives dels que han resultat beneficiats.

Article 8 · Comissions de mediació, despeses accessòries i connexes

Sentències

D’acord amb el que estableix l’article 14, apartat 4 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals es consideren com a comissions de mediació, despeses accessòries i connexes, les despeses de mediació, les despeses de ports i transports, assegurances i qualsevol altre import de naturalesa similar satisfet per raó de la compravenda internacional de mercaderies, sempre i quan el seu valor de mercat no superi un 10% de l’import total de la contraprestació, sense perjudici de la possible comprovació administrativa que es realitzi sobre la valoració de l’operació.

Article 9 · Valor normal de mercat

Sentències

S’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

Article 10 · Operacions vinculades

Sentències
1. Quan els obligats tributaris no-residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són d’aplicació les disposicions de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.
3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot practicar, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades. La valoració administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.
4. Per determinar el valor normal de mercat s’aplica qualsevol dels mètodes següents:
a) Mètode del preu lliure comparable, pel qual es compara el preu del bé o del servei en una operació entre persones o entitats vinculades amb el preu d’un bé o un servei idèntic o de característiques similars en una operació entre persones o entitats independents en situacions equiparables.
b) Mètode del cost incrementat, pel qual s’afegeix al valor d’adquisició o al cost de producció del bé o del servei el marge habitual en operacions idèntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.
c) Mètode del preu de revenda, pel qual se sostrau del preu de venda d’un bé o d’un servei el marge que aplica el mateix revenedor en operacions idèntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.
5. L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup, relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

Article 11 · Sol·licitud

Sentències
1. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti, una descripció del mètode proposat i una anàlisi que justifiqui que la forma d’aplicació del mètode respecta el principi de lliure competència.
2. La sol·licitud ha de reflectir que totes les persones que tenen vinculació són coneixedores i accepten la sol·licitud de valoració.
3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació del grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari. A. La documentació relativa al grup al qual pertanyi l’obligat tributari consisteix en:
a) una descripció de l’estructura organitzativa, jurídica i operativa del grup,b) una identificació de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per l’obligat tributari,c) una descripció de la naturalesa, la importància i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari, juntament amb els canvis relatius a períodes impositius o a liquidacions anteriors,d) una descripció de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari,e) una relació de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, així com l’import de les contraprestacions derivades de la seva utilització,f) una descripció de la política del grup en relació amb els preus de transferència que inclogui el mètode o els mètodes de fixació dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui l’adequació al principi de lliure competència,g) una relació dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestació de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari,h) una relació dels acords previs de valoració o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, i.
i) la memòria del grup o, si no n’hi ha, un informe anual equivalent. B. La documentació relativa a l’obligat tributari ha de reprendre:
a) Noms, cognoms, raó social o denominació completa, domicili fiscal, NRT de l’obligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripció detallada de la naturalesa, les característiques i els imports de les operacions,b) una anàlisi del valor de mercat en aplicació dels mètodes proposats a l’article 10,c) una explicació relativa al mètode de valoració escollit, els motius, l’aplicació i el valor que en resulta,d) criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses,e) qualsevol informació rellevant que l’obligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.
4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta en especial quan:
a) la proposta de valoració manqui de fonament per determinar el valor de mercat,b) quan ja s’hagin desestimat propostes de valoració substancialment iguals a la proposta formulada,c) qualsevol altra circumstància que generi dubtes quant a la determinació del valor. Tota denegació ha d’estar degudament motivada.
5. En un termini no superior a sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.

Article 12 · Resolució

Sentències

El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, decideix:

— aprovar la proposta de valoració,- aprovar una proposta de valoració que difereix de la proposta inicialment proposada amb l’acceptació prèvia de l’obligat tributari, o- desestimar la proposta de valoració formulada per l’obligat tributari.

Article 13 · Acord previ de valoració

Sentències
1. L’acord previ de valoració es formalitza en un document que inclou:
a) lloc i data de formalització,b) nom, cognoms o raó social, domicili fiscal i número de registre tributari, si escau, de l’obligat tributari al qual es refereix la proposta,c) conformitat de l’obligat tributari amb el contingut de l’acord,d) descripció de les operacions a les quals es refereix la proposta,e) elements essencials del mètode de valoració, i.
f) períodes impositius o de liquidació als quals s’aplica l’acord i la data d’entrada en vigor de l’acord.
2. El ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari han d’aplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicació de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situació tributària de l’obligat tributari.

Article 14 · Informació sobre l’aplicació de l’acord previ de valoració

Sentències

L’obligat tributari ha de presentar juntament amb la declaració de l’impost un escrit relatiu a l’aplicació previ de valoració aprovat que indiqui:

a) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació a què es refereix la declaració i a les que és d’aplicació l’acord previ,b) els preus o els valors de les operacions en aplicació de l’acord previ de valoració,c) la descripció, si escau, de les variacions de les circumstàncies econòmiques com a resultat de l’aplicació del mètode de valoració a què es refereix l’acord previ, i.
d) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació similars a les que fa referència l’acord previ, els preus que s’han aplicat i la descripció en què s’indiqui que puguin existir respecte de les operacions represes en l’àmbit de l’acord previ.

Article 15 · Modificació de l’acord previ de valoració

Sentències
1. Quan es doni una variació de les circumstàncies econòmiques establertes en l’acord previ de valoració, es pot modificar per adequar-lo a les noves circumstàncies econòmiques. Aquest procediment es pot iniciar d’ofici o a instància d’una part i s’ha de presentar una justificació de la variació de les circumstàncies econòmiques i la proposta de modificació que sigui procedent.
2. El ministeri encarregat de les finances, després d’analitzar la documentació, dicta una resolució motivada per estimar o no la proposta de modificació. A aquest efecte són d’aplicació les disposicions previstes en els articles 11 a 14 d’aquest Reglament.

Capítol segon. Rendes obtingudes per obligats tributaris no-residents fiscals mitjançant un establiment permanent

Article 16 · Registre d’Entitats No-residents Fiscals

Sentències
1. Les persones i les entitats que operen a Andorra a través d’un establiment permanent s’han d’inscriure al Registre d’Entitats No-residents Fiscals i al Registre de Societats Mercantils. La inscripció al Registre d’Entitats No-residents Fiscals s’ha de formalitzar mitjançant la presentació al ministeri encarregat de les finances de la sol·licitud del Número de Registre d’Entitats No-residents Fiscals, segons el model que aprovi el Govern. La inscripció al Registre d’Entitats No-residents Fiscals s’ha de formalitzar en el moment d’iniciar l’activitat.
2. Juntament amb la sol·licitud s’ha de presentar la documentació següent:
a) en el cas de persones jurídiques, l’escriptura de constitució, el document acreditatiu de la inscripció al Registre de Societats, l’escriptura d’apoderament o de càrrec suficient i el document d’identitat o el passaport de la persona que exerceix la representació de la societat, i.
b) el nomenament de representant fiscal amb l’acceptació expressa del representant.
3. Les persones inscrites al Registre d’Entitats No-residents Fiscals han de comunicar qualsevol modificació de les dades represes en la sol·licitud del Número de Registre d’Entitats No-residents Fiscals.

Article 17 · Declaració

Sentències
1. Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaració i a ingressar el deute tributari corresponent. La declaració, segons el model que aprovi el Govern, es presenta en el termini màxim de 30 dies naturals següents dels sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu.
2. També s’entén conclòs el període impositiu quan l’establiment permanent atura l’activitat, quan s’ha fet la desafectació de la inversió efectuada al seu dia respecte de l’establiment permanent, quan es produeix la transmissió de l’establiment permanent a una altra persona física o entitat, quan la casa central trasllada la seva residència al territori andorrà o quan en mor el titular. El termini de presentació és el previst amb caràcter general per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent des de la data en què es produeix el supòsit, sense que se’n pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no s’hagi presentat la dita declaració.

Article 18 · Pagament a compte

Sentències
1. Els obligats tributaris han d’efectuar pagaments a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el darrer dia dels mesos de juny i desembre.
2. Els pagaments a compte es calculen aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior. En cas que el període anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació dels períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos.
3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari d’acord amb l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, i s’estableix en la forma prevista al model que aprovi el Govern.

Article 19 · Deducció del pagament a compte i quota diferencial

Sentències

El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances n’ha de retornar l’excés en el termini màxim de tres mesos.

Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent

Article 20 · Declaració

Sentències
1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent, per aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.
2. En el cas de les rendes derivades de transmissions de béns immobles de titularitat compartida es pot fer una única autoliquidació per l’import total del deute tributari.
3. A la declaració s’ha d’adjuntar la factura o les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.
4. No existeix l’obligació de presentar declaració per l’obligat tributari, quan el subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances, en els terminis establerts en aquest reglament.

Article 21 · Base per al càlcul de l’obligació de retenció i d’ingrés a compte

Sentències
1. Amb caràcter general, la base per al càlcul de l’obligació de retenir o ingressar a compte es determina d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
2. Quan la retenció s’ha de practicar sobre els premis derivats de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l’oferta, la promoció o la venda de determinats béns, productes o serveis constitueix la base per al càlcul de la mateixa l’import del premi.
3. En el cas de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions representatives del capital o patrimoni d’institucions d’inversió col·lectiva, la base de retenció és la diferència entre el valor de transmissió o de reemborsament i el valor d’adquisició de les accions o les participacions. D’acord amb això, es considera que els valors tramesos o reemborsats per l’obligat tributari són els que ha adquirit en primer lloc.

Article 22 · Obligació de retenció i d’ingrés a compte

Sentències
1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern.
2. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar juntament amb l’ingrés a compte una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha practicat cap retenció en virtut del que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte d’altre rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als paràgrafs anteriors.
3. El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la presentació d’un resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, coincidint amb el termini de presentació de l’ingrés a compte del quart trimestre. Aquest resum ha d’incloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que s’hagin presentat.

Article 23

Sentències
1. D’acord amb l’apartat 5 de l’article 35 de la llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, en les transmissions de béns immobles situats en el territori andorrà realitzades per obligats tributaris no-residents fiscals que actuen sense establiment permanent, el notari que doni fe de l’operació o, si no escau, l’adquirent, tingui o no tingui la condició d’obligat a retenir d’acord amb l’apartat 1 de l’article 34, està obligat a retenir i ingressar el 5 per 100, o a efectuar l’ingrés a compte corresponent, de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent a aquests béns immobles.
2. L’obligació de retenir establerta en aquest apartat s’aplica igualment en relació amb les transmissions d’accions o participacions socials d’entitats en què més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedeixi, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en el territori andorrà. Així mateix, és d’aplicació la referida obligació de retenir en relació amb la transmissió d’accions de societats que haguessin dut a terme ampliacions de capital durant els dos anys anteriors a tal transmissió accionarial quan amb caràcter previ a aquesta ampliació de capital més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedia, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en territori andorrà.
3. No procedeix el pagament a compte a què es refereix aquest apartat en els casos d’aportació de béns immobles en la constitució o l’augment de capitals de societats residents fiscals en el territori andorrà.
4. Sense perjudici de les sancions que poguessin correspondre per la infracció en què s’hagués incorregut, si la retenció o l’ingrés a compte no s’haguessin ingressat, els béns transmesos queden afectes al pagament de l’import que resulti menor entre la retenció esmentada o l’ingrés a compte i l’impost corresponent. En els casos de transmissions d’accions de societats, l’actiu principal de les quals siguin immobles a Andorra, els immobles i les accions queden afectes al pagament de l’impost corresponent a la transmissió d’aquestes últimes.

Article 24 · Rendes exemptes o rendes que ja han tributat

Sentències

Quan en el termini previst a l’article 22, apartat 1 només s’hagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, l’obligat a retenir està obligat a facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa. Els retenidors i els obligats a ingressar a compte han de presentar una declaració negativa quan s’hagin satisfet rendes assenyalades a l’apartat 3 de l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que s’utilitzen per a la declaració negativa són els previstos a l’article 22, apartat 1.

Article 25 · Exempció de retenció o d’ingrés a compte

Sentències

De conformitat amb el que s’estableix a l’article 35 apartat 3 de Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, no s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte quan:

a) les rendes estan exemptes en virtut del que estableix l’article 15 de Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, o quan resulta aplicable un conveni per evitar la doble imposició, sense perjudici de l’obligació de declarar;
b) les rendes han estat satisfetes o abonades pels obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent, i s’acredita el pagament de l’impost o la procedència d’exempció, mitjançant presentació del corresponent rebut;
c) es tracta de les rendes a què es refereix l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Article 26 · Altres modalitats

Sentències

El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentació de les declaracions o per efectuar l’ingrés a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributària.

Article 27 · Factura o certificació acreditativa

Sentències
1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda rebuda i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica.
2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions practicades, o dels ingressos a compte efectuats que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 22. La certificació acreditativa seguirà el model que aprovi el Govern. Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altre rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.
3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte practicats durant els primers 30 dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

Capítol quart. Devolucions

Article 28 · Devolució d’ofici

Sentències

En el supòsit que l’import del pagament sigui superior a la quota de liquidació del mateix període de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha d’efectuar la devolució d’ofici de l’excés.

Article 29 · Regularització i devolució dels ingressos indeguts

Sentències
1. Quan un obligat tributari ha suportat una retenció o un pagament a compte, o ha practicat un ingrés superior a la quota de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant la presentació de la declaració, segons el model que aprovi el Govern, o mitjançant la sol·licitud de modificació que s’estableix segons el model que aprovi el Govern.
2. El ministeri encarregat de les finances comprova les dades trameses i comunica per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud. Quan el ministeri encarregat de les finances hagi de retornar un import prèviament abonat, fa efectiu l’excés sobre la quota de tributació que resulti exigible.
3. Tota decisió ha d’estar motivada i en tot cas amb expressió dels recursos procedents contra ells.

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control

Article 30 · Declaracions, pagaments a compte i ingrés a compte

Sentències

Quan es presenti una declaració, un pagament a compte o un ingrés a compte, l’Administració accepta el document i retorna a l’administrat la còpia del dit document. El ministeri encarregat de les finances admet la documentació presentada i lliura un rebut de l’ingrés practicat, si escau.

Article 31 · Mitjans de pagament

Sentències

Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import de la quota de liquidació i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:

a) pagament en efectiu fins a l’import de 15.000 euros,b) targeta de crèdit,c) domiciliació bancària,d) xec nominatiu a favor del Govern d’Andorra,e) transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra, amb la presentació de la còpia del document acreditatiu de la transferència juntament amb les declaracions de l’impost. En cas de pagament per domiciliació bancària, la manca de pagament comporta l’augment del deute tributari amb l’import de les despeses de retorn.

Article 32 · Gestió i control

Sentències
1. El Departament de Tributs i el Departament de Duana o l’entitat que els substitueixi s’encarrega de gestionar i controlar l’impost sobre la renda de no-residents fiscals.
2. Els obligats tributaris poden dirigir-se indistintament davant del Departament de Tributs o davant del Departament de Duana o de l’entitat que els substitueixi per efectuar totes les formalitats previstes.

Article 33 · Caràcter provisional de les dades

Sentències

El ministeri encarregat de les finances pot comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en què es fa efectiva la declaració o la devolució, la veracitat de les dades consignades, i exerceix, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris.

Article 34 · Liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. El ministeri encarregat de les finances ha de practicar liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure de liquidar l’impost o quan incompleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades.
2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les liquidacions formulades pels obligats tributaris i també, si escau, les sancions procedents.

Article 35 · Procediment de la liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Transcorreguts trenta dies hàbils des que es notifica a l’obligat tributari el requeriment del ministeri encarregat de les finances perquè presenti la declaració-liquidació que no s’hagi presentat en el termini reglamentari, es pot iniciar el procediment per practicar la liquidació provisional d’ofici, llevat que en el termini indicat es convalidi l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.
2. Una proposta de liquidació provisional d’ofici es du a terme d’acord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els índexs o els mòduls dels quals disposi el ministeri encarregat de les finances i es notifica a l’obligat tributari afectat perquè en el termini improrrogable de deu dies efectuï les al·legacions que consideri oportunes.
3. Després de rebre les al·legacions de l’obligat tributari o de la caducitat del tràmit esmentat, el ministeri encarregat de les finances resol l’expedient i el notifica a l’obligat tributari.
4. El ministeri encarregat de les finances practica la liquidació provisional d’ofici.

Article 36 · Efectes de la liquidació provisional d’ofici

Sentències
1. Les liquidacions provisionals d’ofici s’executen immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris i practicar les liquidacions definitives que siguin procedents, d’acord amb aquest Reglament.

Article 37 · Execució judicial

Sentències

En cas que les operacions establertes a l’apartat anterior no permetin el cobrament total de l’import degut, el ministeri encarregat de les finances pot demanar a la Batllia que executi el crèdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, i que practiqui, si escau, l’embargament dels béns, de conformitat amb el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Capítol sisè. Consultes vinculants

Article 38 · Consulta vinculant

Sentències
1. Tota persona física o jurídica que, d’acord amb el que estableix l’article 4 i 5 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui o pugui ser considerada obligat tributari o responsable de l’impost sobre la renda de no-residents fiscals, pot fer una consulta davant del ministeri encarregat de les finances quan tingui dubtes relatius a la interpretació de l’articulat.
2. Les persones interessades poden formular les consultes en nom propi o mitjançant un representant amb poders de representació.

Article 39 · Òrgan competent

Sentències

El ministeri encarregat de les finances és l’òrgan competent per contestar les consultes presentades.

Article 40 · Requisits

Sentències
1. La consulta s’ha de presentar per escrit i ha d’anar dirigida al ministeri encarregat de les finances. En l’escrit han de constar:
— els antecedents i les circumstàncies del cas exposat,- l’objecte de la consulta amb la indicació del punt de l’articulat que ha motivat la consulta,- els fonaments dels dubtes que la persona interessada tingui respecte a l’articulat, i- els altres elements, dades o documents que puguin contribuir a l’examen de la resposta.
2. En l’escrit han de constar el nom, els cognoms, la denominació o la raó social, si escau, el domicili fiscal, la identificació fiscal de la persona interessada o del seu representant, el lloc, la data i la firma.
3. Quan l’escrit no compleixi els requisits indicats a l’apartat anterior, s’atorga de conformitat amb el que estableix l’article 111 del Codi de l’Administració un termini de 10 dies hàbils per poder esmenar aquest error. Si en aquest termini la persona interessada no esmena l’error, s’arxiva la consulta de conformitat amb l’article 123 del Codi de l’Administració.
4. La presentació d’una consulta no suspèn mai els terminis o les obligacions previstes a la Llei esmentada.

Article 41 · Instrucció

Sentències
1. El ministeri encarregat de les finances disposa d’un termini de tres mesos per contestar la consulta formulada. En qualsevol moment el ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per a la comprensió dels fets exposats. Si en el termini establert el ministeri encarregat de les finances no disposa de la informació sol·licitada, s’arxiva la consulta.
2. Per motius d’instrucció de l’expedient, i d’acord amb el que preveu l’article 114 del Codi de l’Administració, el ministeri encarregat de les finances pot prorrogar el termini de resposta després d’informar-ne la persona que ha presentat la consulta.

Article 42 · Contesta

Sentències
1. La manca de contesta per part del ministeri encarregat de les finances no implica l’acceptació dels criteris que s’hagin pogut exposar en la consulta. El ministeri encarregat de les finances informa la persona interessada d’aquest fet i en cap cas queda eximit de resoldre expressament la consulta formulada.
2. El ministeri encarregat de les finances notifica la consulta a la persona interessada i als departaments de l’Administració general afectats per aquesta resposta perquè en tinguin coneixement.
3. Ni les persones interessades ni els obligats tributaris no poden presentar cap recurs contra la resposta formulada pel ministeri encarregat de les finances, sense perjudici que puguin presentar un recurs contra l’acte administratiu o els actes administratius que l’Administració hagi dictat de conformitat amb els criteris exposats en la resposta vinculant.

Article 43 · Efectes vinculants de la contesta

Sentències
1. Mentre no es modifiqui la legislació o no es vegin alterades les circumstàncies, els antecedents i els altres elements de la consulta, el ministeri encarregat de les finances està obligat a aplicar els criteris que figuren en la contesta.
2. Quan la resposta a la consulta inclogui un canvi de criteri per part de l’Administració, aquesta última ha de motivar el canvi esmentat.
3. La resposta té efectes vinculants per a l’Administració, que ha d’aplicar els mateixos criteris que els represos en la resposta als altres obligats tributaris sempre que hi hagi identitat de fets i de circumstàncies de l’obligat tributari esmentat en relació amb els expressats en la consulta.
4. S’ha de fer difusió de les consultes vinculants que siguin d’interès general amb la supressió prèvia de les dades personals.

Article 44 · Altres consultes

Sentències

El ministeri encarregat de les finances, i en particular el ministeri encarregat de les finances, respon segons els procediments habituals i sense caràcter vinculant les consultes que no responguin als criteris establerts en l’apartat 4 de la disposició final tercera de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

jurisprudència.ad
Totes les lleis