Article 1 · Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular:
24 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Aquest Reglament té per objecte regular:
Aquest Reglament no s’aplica en cas de sacrifici d’animals de renda destinats a la comercialització dels seus productes per a consum humà, ni de renda criats a casa per a consum personal. Tampoc no s’aplica en cas de sacrifici d’espècies caçables o que poden ser pescades, definides respectivament per les lleis i les disposicions reglamentàries de la caça i la pesca.
D’acord amb aquest Reglament s’entén per: Animals perjudicials per a altres poblacions animals: els animals que representen un perill per a una altra població animal, la natura dels quals pot ser d’ordre sanitari, de comportament o genètic.Animals perjudicials per a l’agricultura: els animals que representen un perill per a les pastures o els conreus.Animals perjudicials per a la ramaderia: els animals que representen un perill per als animals de renda, la natura dels quals pot ser de tipus sanitari o de comportament.Animals perjudicials per a l’ecosistema: els animals que representen un perill per a la flora o per a l’ecosistema en general.Animals salvatges urbans: les rates comunes (Ratus ratus), els coloms (Columba livi.
Els mètodes d’eutanàsia per utilitzar en tots els animals que hagin de ser sacrificats, exceptuant els destinats a consum humà, es regulen en els articles següents.
Per tal d’evitar-los patiment físic i psíquic, l’eutanàsia d’animals només es pot dur a terme mitjançant l’administració de fàrmacs aplicats en dosi letal, utilitzant els productes i les vies definits posteriorment. Sempre que l’espècie considerada, l’estat clínic de l’animal i el seu comportament ho permetin, els animals que hagin de ser eutanasiats s’han de sedar prèviament, sota la supervisió d’un veterinari i mitjançant els procediments definits posteriorment.
La sedació química dels animals, prèvia a l’eutanàsia, s’ha de fer mitjançant les vies i els productes següents, incloent-hi les barreges i els derivats immediats, adaptats a cada situació i a les dosis establertes per criteri facultatiu: Xilazina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.Medetomidina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa.Fenotiazines, per via intravenosa, intramuscular, subcutània o oral.Benzodiazepines, per via intravenosa, intramuscular o subcutània o oral.Clorhidrat de ketamina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.Butorfanol, per via intravenosa o intramuscular.
L’eutanàsia dels animals s’ha d’efectuar mitjançant els productes i les vies següents, amb les dosis establertes per criteri facultatiu: Pentobarbital sòdic, per via intravenosa.Tiopental sòdic, per via intravenosa.Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa.Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa.
Pel que fa als animals als quals, per la mida o per l’estat de deshidratació, hipovolèmia o xoc, no sigui físicament possible l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos en l’article 7 d’aquest Reglament, se’ls pot administrar, després d’haver-los sedat o anestesiat, si aquesta opció és possible, pentobarbital sòdic, tiopental sòdic o embutramida per via intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.
L’acte de l’eutanàsia l’ha de fer un veterinari en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i en un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals sempre que sigui possible.
Està prohibit qualsevol altre mètode d’eutanàsia per efectuar el sacrifici d’un animal diferent dels mencionats en aquest Reglament.
Es consideren “indicadors de mort d’un animal” els paràmetres següents quan es donen simultàniament: cessament de la respiració, cessament del batec cardíac i cessament de les funcions neurològiques centrals.
Està prohibit l’enterrament o l’abandonament en qualsevol lloc de les restes dels animals sacrificats mitjançant l’administració de substàncies químiques. Tots els animals sacrificats per aquest procediment s’han de sotmetre a una incineració. El ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural pot autoritzar altres destins en situacions especials.
Els perjudicis són catalogats en dos categories:
La comunicació dels perjudicis greus definits segons l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa directament al ministeri encarregat de l’agricultura o del patrimoni natural per la via telefònica i ratificada posteriorment per escrit, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.
La comunicació dels perjudicis menys greus definits segons l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa per escrit, mitjançant el Servei de Tràmits, al ministeri encarregat de l’agricultura o del patrimoni natural, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.
Correspon als comuns, al departament encarregat de l’agricultura i al departament encarregat del patrimoni natural, en l’àmbit de les competències que els atorga la Llei de tinença i protecció dels animals, del 12 de juliol del 2012, qualificar els perjudicis que s’hagin comunicat i decidir les mesures que calgui emprendre, siguin de control o de sacrifici, en les condicions establertes en aquest Reglament.
En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a la ramaderia i l’ecosistema, així com per a la sanitat animal i/o la higiene, la salut i la seguretat públiques, es procedeix de la forma següent:
Ultra el que disposen els articles anteriors, el ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural pot autoritzar, en situacions especials, la participació en els controls d’altres persones externes al ministeri.
Totes les despeses ocasionades pel control i les situacions que en derivin, ja sigui en animals domèstics o en espècies de la fauna autòctona i no autòctona degudament identificats, són a càrrec del propietari dels animals objecte del control.
Ultra el que disposa l’article 23, l’incompliment del que preveu el Reglament se sanciona d’acord amb el que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals.