Lleis d'Andorra

Reglament, del 23 de juliol del 2014, d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Buscar sentències

28 articles · 1versions · Text oficial consolidat

Article 1Article 2Article 3Article 4

Capítol II. Rendes d’activitats econòmiques

Article 5 · Pagaments fraccionats

Sentències
1. Durant el mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament fraccionat, a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer dia de setembre.
2. El pagament fraccionat es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.
3. No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 5 per cent sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en el període impositiu immediatament anterior. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.
4. En cas que el període impositiu anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament fraccionat es fa tenint en compte la part proporcional de la base d’aquest corresponent als períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.
5. Els obligats tributaris no han d’efectuar el pagament fraccionat durant el primer període impositiu de l’activitat.
6. La declaració del pagament fraccionat es fa mitjançant el model oficial corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances.

Capítol III. Rendes del capital immobiliari

Article 6 · Quantificació de les despeses deduïbles

Sentències
1. Als efectes de determinar les rendes netes del capital immobiliari, l’obligat tributari pot optar per quantificar les despeses deduïbles com el 40 per cent de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb el que s’estableix a la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 21 de la Llei de l’impost.
2. L’exercici d’aquesta opció s’ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, a través de la declaració censal corresponent.
3. Aquesta opció vincula l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys. Una vegada transcorregut aquest termini, l’obligat tributari pot renunciar a aquesta opció mitjançant la presentació d’una comunicació al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte la renúncia.

Capítol IV. Aportacions a plans de pensions i altres instruments de previsió social

Article 7 · Requisits dels plans de pensions i altres instruments de previsió social

Sentències

La reducció prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de l’impost resulta d’aplicació a les aportacions i contribucions realitzades als plans de pensions i altres instruments de previsió social que compleixin les característiques següents:

a) Que s’instrumentin a través d’un contracte d’assegurança o de qualsevol altra modalitat contractual, i tinguin per objecte exclusiu proporcionar una prestació complementària en el moment de la jubilació, defunció o invalidesa, en benefici de la persona a favor de la qual es constitueixen. En tot cas, la jubilació ha de ser la principal contingència coberta per l’instrument. Quan es tracti de contractes d’assegurança, s’entén que aquesta condició es compleix quan el valor de la provisió matemàtica corresponent a la contingència de jubilació sigui almenys el triple del sumatori de les aportacions o primes corresponents a les contingències de defunció i invalidesa.
b) Que les contribucions o primes siguin realitzades o satisfetes bé per l’obligat tributari o bé per l’empresari amb qui l’obligat tributari mantingui una relació laboral.
c) Que l’obligat tributari sigui al mateix temps el prenedor, assegurat i beneficiari de l’instrument. No obstant això, en relació amb la contingència de defunció, es pot designar beneficiari a una altra persona. Així mateix, quan es tracti de plans de pensions o instruments promoguts per l’empresari amb qui l’obligat tributari mantingui una relació laboral, serà l’empresari qui tingui la condició de prenedor o promotor.
d) Que, quan es tracti de contribucions realitzades per l’empresari, aquestes s’imputin fiscalment al partícip a qui es vincula la prestació, transmetent-li de forma irrevocable el dret a la percepció de la prestació futura.
e) Que el pla de pensions o l‘instrument de previsió social es contracti amb una entitat financera o d’assegurances constituïda conforme a dret andorrà o bé una entitat estrangera autoritzada per realitzar l’activitat financera o asseguradora al Principat d’Andorra. No obstant això, quan es tracti de plans de pensions o instruments promoguts per l’empresari amb qui l’obligat tributari mantingui una relació laboral, no serà necessari el compliment del requisit indicat al paràgraf anterior.
f) Que la facultat de fer efectius, totalment o parcialment els drets econòmics derivats de l’instrument per part de la persona a qui corresponguin només sigui possible, amb independència de les situacions indicades a l’apartat a), en els casos següents:i. En situacions de desocupació de l’assegurat o partícip amb una durada superior a 24 mesos.ii. En situacions de malaltia greu. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral de l’assegurat o partícip durant un període superior a 12 mesos.iii. Quan l’assegurat o partícip traslladi la seva residència fiscal fora del territori andorrà. No obstant això, el prenedor o partícip del pla de pensions o de l’instrument de previsió social pot mobilitzar els seus drets consolidats a un altre pla o instrument que reuneixi les condicions d’aquest article, sense disposar d’aquests drets, i sense que allò suposi l’obtenció de renda per l’impost.

Capítol V. Pagaments a compte

Secció primera. Regles generals

Article 8

Sentències
1. Les persones o entitats esmentades als apartats 2 i 3 de l’article 50 de la Llei de l’impost, que satisfacin o abonin rendes gravades per l’impost sobre la renda de les persones físiques, estan obligades a practicar retenció, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent al perceptor, en els termes d’aquest Reglament, quan satisfacin o abonin les rendes següents:
a) Rendes del treball.
b) Rendes del capital mobiliari.
2. La mateixa obligació existeix a càrrec de les entitats i les persones jurídiques esmentades a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost en relació amb les rendes derivades dels valors estrangers dels quals siguin dipositàries o respecte de les quals tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament.
3. Quan les rendes esmentades als apartats 1 i 2 anteriors se satisfacin o abonin en espècie, les persones o entitats indicades anteriorment estaran obligades a fer un ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent al perceptor, en els termes d’aquest Reglament.
4. Quan la retenció o l’ingrés a compte s’hagi practicat però no s’hagi ingressat degudament al ministeri encarregat de les finances per causa no imputable a l’obligat tributari, aquest tindrà en consideració la quantitat que ha estat efectivament retinguda o ingressada a compte, a efectes de determinar la quota diferencial de l’impost.
Secció segona. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball

Article 9 · Determinació del percentatge de retenció o ingrés a compte

Sentències
1. La retenció o ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen d’acord amb les regles següents:
a) La base de tributació és el resultat de minorar la suma de les retribucions fixes i les retribucions variables a percebre per l’obligat tributari en l’import de les despeses deduïbles previstes a l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei de l’impost.
b) La base de liquidació és el resultat de minorar el saldo positiu de la base de tributació en l’import de les reduccions que resultin d’aplicació d’acord amb els articles 35, 38 i 39 de la Llei de l’impost.
c) La quota de liquidació és el resultat de multiplicar l’import positiu de la base de liquidació pel tipus de gravamen de l’impost segons el que estableix l’article 43 de la Llei de l’impost i de reduir el resultat en la bonificació de l’article 46 de la Llei de l’impost.
d) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti de la lletra c) anterior i les retribucions per les rendes del treball totals que s’han de satisfer a l’obligat tributari en el període impositiu.
e) El pagament a compte s’obté d’aplicar a les rendes íntegres del treball a satisfer el percentatge de retenció o ingrés a compte obtingut d’acord amb la lletra d) anterior.
2. Com a excepció a la regla que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import íntegre de les següents rendes del treball:
a) Les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris, i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.
b) L’import satisfet a l’obligat tributari en concepte de preavís, l’excés de la compensació econòmica en relació amb l’import establert amb caràcter obligatori, com també qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador.
3. També s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import íntegre de la renda quan la determinació del percentatge de retenció o ingrés a compte correspongui al ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el que s’estableix a l’article 11 i aquest ministeri no disposi de la informació relativa a les retribucions corresponents a l’obligat tributari que, d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, sigui necessària per calcular tal percentatge.
4. En el supòsit en què el ministeri encarregat de les finances o el pagador de les rendes no disposi de la informació indicada a l’article 13, quan aquesta informació pugui resultar rellevant per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte, aquest es determinarà tenint en compte únicament les retribucions i, si s’escau, despeses deduïbles, corresponents a l’obligat tributari, sense prendre en consideració la informació indicada a l’esmentat article 13 que pugui ser rellevant per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte.
5. L’obligat tributari pot sol·licitar, en qualsevol moment del període impositiu, al ministeri encarregat de les finances l’aplicació, en relació amb les rendes del treball que rebi, d’un percentatge de retenció o ingrés a compte superior a aquell que resulta d’aplicar les regles establertes a aquest article, indicant-li quin percentatge de retenció s’ha d’aplicar. El percentatge sol·licitat per l’obligat tributari és aplicable fins que es renunciï a la seva aplicació, mitjançant una nova comunicació al ministeri encarregat de les finances, o bé en els casos en què l’aplicació de les regles d’aquest Reglament determini un percentatge més alt que el sol·licitat per l’obligat tributari. El ministeri encarregat de les finances comunica al pagador de les rendes i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social aquest nou percentatge de retenció o ingrés a compte, com també la renúncia a aquest, no més tard del dia 15 del mes posterior a la finalització del trimestre en el qual s’hagi realitzat la comunicació.
6. Quan l’obligat tributari que obtingui rendes del treball derivades d’una relació laboral passi, en qualsevol moment del període impositiu, a una situació de baixa laboral temporal, el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que, en concepte de prestació econòmica per incapacitat temporal, rebi a partir d’aquest moment, serà el mateix que el percentatge que resultava aplicable sobre les rendes que rebia abans de començar la situació de baixa. Quan l’obligat tributari estigui percebent, en el moment de la seva baixa, rendes del treball procedents de més d’un pagador, el percentatge aplicable als pagaments corresponents a la prestació econòmica per incapacitat que comenci a rebre serà el més alt entre els que resultaven aplicables pels diferents pagadors en el moment de produir-se la baixa. En tot cas, seran d’aplicació a aquest tipus de rendes les disposicions previstes a l’apartat c) de l’article 11 d’aquest Reglament.

Article 10 · Regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte

Sentències
1. El percentatge de retenció o ingrés a compte es regularitza quan es produeixen variacions en les circumstàncies determinants d’aquest percentatge que suposen una modificació de tal percentatge, ja sigui a l’alça o a la baixa, superior a un punt percentual respecte al que resultava aplicable prèviament a la pràctica de la regularització.
2. El càlcul del nou percentatge de retenció o ingrés a compte resultant de la regularització prevista en aquest article es fa d’acord amb les regles següents:
a) Es calcula la quota de liquidació per aquest impost corresponent a la totalitat de les rendes del treball que s’hagin de satisfer en el període impositiu, tenint en compte, si s’escau, les circumstàncies indicades a l’article 13 d’acord amb les comunicacions rebudes, i es resten les retencions i ingressos a compte ja suportats per l’obligat tributari durant el període impositiu.
b) El nou percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti de l’apartat a) anterior i les retribucions per les rendes del treball totals que s’han de satisfer a l’obligat tributari durant la resta del període impositiu. El nou percentatge de retenció o ingrés a compte en cap cas pot ser superior al deu per cent.
3. La regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’aplicarà trimestralment, d’acord amb el que es preveu al darrer guió de la lletra c) de l’article 11.

Article 11

Sentències

En relació amb les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el procediment a seguir per a la determinació i aplicació del percentatge de retenció o ingrés a compte és el següent:

a) El ministeri encarregat de les finances calcula el percentatge de retenció o ingrés a compte d’acord amb les regles establertes als articles 9 i 10. Aquest percentatge es calcula de forma separada i independent per cadascú dels pagadors de rendes amb qui l’obligat tributari mantingui una relació laboral.
b) Per fer el càlcul del percentatge de retenció o ingrés a compte, el ministeri encarregat de les finances parteix de la informació subministrada pels obligats tributaris i per les persones o entitats pagadores de les rendes, en les condicions següents:i. En relació amb les dades indicades a l’apartat 1 de l’article 13, es pren la informació que en cada moment resulti de les comunicacions fetes pels obligats tributaris en els termes de l’esmentat article 13.ii. En relació amb l’import de les rendes del treball corresponents a l’obligat tributari, s’apliquen les regles que s’indiquen a continuació:
— Quan es tracta de noves altes o bé de qualsevol altre supòsit d’inici de pagament de rendes del treball, es pren la informació continguda a la comunicació presentada d’acord amb l’apartat 1 de l’article 14.
— Anualment, a l’inici de cada període impositiu, es torna a calcular el percentatge de retenció o ingrés a compte prenent l’import de les retribucions fixes i variables satisfetes per cada pagador de rendes durant el període impositiu anterior, obtingudes d’acord amb la informació recollida en les declaracions presentades segons l’apartat 1 de l’article 18. Quan l’obligat tributari hagi percebut rendes procedents del corresponent pagador durant un període de temps inferior a dotze mesos en el curs del període impositiu anterior, s’elevarà a l’any l’import de les rendes satisfetes a l’obligat tributari en tal període, als efectes del càlcul al qual es fa referència al paràgraf anterior. Quan l’obligat tributari hagi percebut, durant el període impositiu anterior, prestacions econòmiques per incapacitat temporal, als efectes del càlcul anterior se sumarà el seu import al de les rendes del treball satisfetes pel corresponent pagador en contraprestació per la relació laboral amb aquest.
— Quan té lloc algun dels supòsits de regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte previstos a l’article 10, el ministeri encarregat de les finances determina el nou percentatge basant-se en la informació recollida a la comunicació rebuda a aquest efecte.
c) El ministeri encarregat de les finances calcula el percentatge de retenció o ingrés a compte d’acord amb les lletres a) i b) anteriors, i ho comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al pagador de la renda en els terminis següents:
— Abans del dia 15 de març de cada any, el ministeri encarregat de les finances comunica el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable durant el període impositiu en curs, determinat d’acord amb el que es preveu a la lletra b) anterior.
— Quan es tracti d’obligats tributaris que comencin una relació laboral amb la persona o entitat pagadora o bé de qualsevol altre supòsit en què s’iniciï el pagament de rendes del treball, el ministeri encarregat de les finances disposa d’un termini de 15 dies des que rep la comunicació prevista a l’apartat 1 de l’article 14 per comunicar el percentatge a aplicar.
— Quan el ministeri encarregat de les finances rep una comunicació de variació, el ministeri comunica el nou percentatge de retenció o ingrés a compte tan aviat com sigui possible, però en tot cas no més tard del dia 15 del mes posterior a la finalització del trimestre en el qual ha rebut la comunicació. El pagador de les rendes està obligat a informar l’obligat tributari dels percentatges que siguin aplicables sobre les rendes a percebre per ells, tan aviat com hagi rebut la corresponent comunicació del ministeri encarregat de les finances.
d) El percentatge de retenció o ingrés a compte determinat pel ministeri encarregat de les finances i comunicat en els terminis de l’apartat anterior resulta aplicable sobre les rendes del treball a satisfer a l’obligat tributari a partir del mateix mes en què aquest percentatge es comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquesta lletra també serà d’aplicació al percentatge de retenció o ingrés a compte determinat d’acord amb l’apartat 5 de l’article 9 d’aquest Reglament. Durant els mesos del període impositiu previs a aquell en què sigui aplicable el percentatge de retenció o ingrés a compte anual al qual es fa referència al segon guió de l’apartat i.
i) de la lletra b) anterior, continuarà sent aplicable el mateix percentatge corresponent a l’últim mes del període impositiu anterior, sense perjudici de les possibles variacions que es puguin haver produït durant aquest període.
e) En els casos de baixes laborals temporals a les quals es refereix l’apartat 6 de l’article 9, el pagador de les rendes del treball amb qui l’obligat tributari mantingui la relació laboral comunica a l’entitat que satisfarà la prestació econòmica per incapacitat temporal, la concurrència de la situació de baixa de l’empleat, així com el percentatge de retenció o ingrés a compte que resulta aplicable sobre les corresponents rendes del treball en el moment de produir-se la baixa. Aquesta comunicació es fa durant els deu dies posteriors al moment de produir-se la situació de baixa. Quan la prestació es deriva d’un contracte o instrument formalitzat pel propi obligat tributari, és aquest qui porta a terme l’esmentada comunicació. Aquesta obligació de comunicació per part del pagador de les rendes no resulta exigible en el cas en què la prestació econòmica per incapacitat temporal sigui satisfeta per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
f) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre els pagaments en concepte de capital de jubilació que realitzi la Caixa Andorrana de Seguretat Social es determina prenent en consideració, juntament amb l’import d’aquest pagament, el corresponent a les restants rendes del treball percebudes per l’obligat tributari en el curs del període impositiu, procedents de l’empresari o empresaris amb qui ha mantingut la corresponent relació laboral. Aquest percentatge es determina, prèviament a la realització del pagament en concepte de capital de jubilació, per part del ministeri encarregat de les finances, d’acord amb les regles establertes a l’article 11. La Caixa Andorrana de Seguretat Social no portarà a terme el pagament fins que no hagi rebut del ministeri la comunicació del percentatge aplicable a l’esmentat pagament.

Article 12

Sentències
1. En relació amb les rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el pagador de les rendes calcula el percentatge de retenció o ingrés a compte d’acord amb les disposicions dels articles 9 i 10 i tenint en compte les dades indicades a l’apartat 1 de l’article 13, amb rellevància per determinar l’esmentat percentatge, que resultin de les comunicacions rebudes dels obligats tributaris segons preveu l’esmentat article 13, en els termes següents:
a) Quan s’iniciï el pagament de la renda, el pagador determina el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable partint de l’import de les rendes que, d’acord amb la seva estimació, basada en les estipulacions contractuals i altres circumstàncies previsibles, preveu satisfer a l’obligat tributari durant el període impositiu. Aquest percentatge resulta aplicable fins que no es produeixi alguna de les situacions a la qual es fa referència a la lletra següent.
b) Quan tingui lloc algun dels supòsits de regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte previstos a l’article 10, el pagador de les rendes determina el nou percentatge, tenint en compte les noves circumstàncies, d’acord amb l’esmentat article 10. Aquest nou percentatge resulta d’aplicació des del mes següent a aquell en què el pagador de les rendes ha tingut coneixement de la circumstància modificativa del percentatge de retenció o ingrés a compte.
2. Com a excepció al que s’estableix a l’article anterior i a l’apartat 1 d’aquest article, en el cas de rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 9, estiguin sotmeses a un tipus fix de retenció, el càlcul de la retenció o ingrés a compte es fa per part del pagador de les rendes d’acord amb les regles establertes a l’esmentat article 9.

Article 13 · Comunicació de dades per part de l’obligat tributari

Sentències
1. Quan iniciï una relació laboral amb el pagador de les rendes o quan, tractant-se de rendes del treball no derivades de relacions laborals, s’iniciï el pagament de tals rendes, l’obligat tributari pot comunicar al ministeri encarregat de les finances la següent informació rellevant per a la determinació del percentatge de retenció o ingrés a compte:
a) Estat civil.
b) Existència i, si s’escau, identificació dels descendents menors de 25 anys que convisquin o depenguin de l’obligat tributari a la data de meritació de l’impost i no percebin rendes anuals superiors a 12.000 euros.
c) Existència i, si s’escau, identificació dels ascendents majors de 65 anys que convisquin o depenguin de l’obligat tributari a la data de meritació de l’impost i no percebin rendes anuals superiors a 12.000 euros.
d) Situació de discapacitat de les persones indicades a les lletres b) i c) anteriors.
e) Nombre d’obligats tributaris amb dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei de l’impost.
f) Indicació de si el cònjuge no separat o la parella estable, segons es defineix a la normativa reguladora de les unions estables de parella, obté rendes que li permetin reduir la base de tributació general, segons l’establert a l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei de l’impost. En el supòsit que les rendes del cònjuge no separat o de la parella estable no li permetin aplicar íntegrament la reducció, l’obligat tributari ha d’indicar si opta per aplicar parcialment la reducció corresponent al cònjuge no separat o la seva parella estable i, en tal cas, ha d’indicar l’import de les esmentades rendes. Si no coneix amb exactitud l’import de les rendes del cònjuge o de la parella estable, es realitza una estimació, sense perjudici de les modificacions que es puguin produir durant el període impositiu.
g) Quantitats destinades a l’adquisició de l’habitatge habitual, al pagament de pensions compensatòries i/o d’aliments, i a les aportacions i contribucions a plans de pensions i altres instruments de previsió social habilitats per la legislació del Principat d’Andorra, totes les quals donin dret a l’aplicació de les reduccions previstes als articles 38 i 39 de la Llei de l’impost. Si no coneix amb exactitud l’import dels conceptes anteriors, es realitza una estimació, sense perjudici de les modificacions que es puguin produir durant el període impositiu.
2. La informació referida a les lletres a) a f) de l’apartat 1 anterior, una vegada comunicada per l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances, es trasllada als períodes impositius següents i es pren en consideració per al càlcul de les retencions i ingressos a compte corresponents a aquells, tret que l’obligat tributari comuniqui qualsevol modificació al respecte.
3. La informació referida a la lletra g) de l’apartat 1 anterior s’ha de comunicar anualment al ministeri encarregat de les finances, per tal que aquest la prengui en consideració per al càlcul de les retencions o ingressos a compte corresponents al període impositiu. En el cas que l’obligat tributari no comuniqui al ministeri encarregat de les finances anualment la informació referida a la lletra g) anterior, no es tindrà en consideració la informació relativa al període impositiu anterior a l’hora de determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte corresponent.
4. L’obligat tributari ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances qualsevol modificació de la informació esmentada a l’apartat 1 anterior que hagi estat prèviament comunicada, i que es produeixi al llarg del període impositiu.
5. Tractant-se de rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les comunicacions a les quals es fa referència en aquest article s’adreçaran al pagador de les rendes.

Article 14 · Comunicació de dades per part del pagador de les rendes

Sentències
1. El pagador de les rendes del treball ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la informació relativa a les retribucions fixes i les retribucions variables a satisfer als obligats tributaris que comencin una relació laboral amb ell, d’acord amb la seva estimació, basada en les estipulacions contractuals i altres circumstàncies previsibles.
2. La persona o entitat pagadora de les rendes del treball pot comunicar al ministeri encarregat de les finances les variacions produïdes en el curs del període impositiu relatives a l’import de les rendes del treball a satisfer a l’obligat tributari, sempre i quan tals variacions siguin superiors o inferiors en més d’un vint per cent a les rendes prèviament considerades per calcular el percentatge de retenció o ingrés a compte. La persona o entitat pagadora de les rendes té la obligació en tot cas de comunicar al ministeri encarregat de les finances les baixes del seus treballadors.
3. L’obligació de comunicació regulada en aquest article no és aplicable en el cas de rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 15 · Comunicació de dades en relació amb rendes subjectes a tipus fix

Sentències

Les obligacions de comunicació de dades previstes als articles 13 i 14 no són d’aplicació en relació amb les rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 9, estiguin sotmeses a un tipus fix de retenció.

Article 16 · Termini de presentació de les comunicacions

Sentències

Les comunicacions que s’estableixen en els articles 13 i 14 s’han de presentar en els terminis següents:

a) Quan es tracti de rendes del treball derivades de noves relacions laborals, les comunicacions s’han de presentar no més tard del desè dia posterior a l’inici de la relació laboral.
b) Quan es tracti de rendes del treball que no es derivin de relacions laborals, les comunicacions s’han de presentar abans de la percepció del primer pagament de rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.
c) Les comunicacions de variacions s’han de presentar dins d’un termini de deu dies des que es produeix o resulta coneguda la circumstància modificativa.
d) La comunicació a la qual es fa referència a l’apartat 3 de l’article 13 s’ha de presentar no més tard del 15 de desembre de l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de produir efecte.

Article 17 · Forma de presentació de les comunicacions

Sentències

Els obligats tributaris i el obligats a practicar retenció o ingrés a compte presentaran les comunicacions regulades en els articles 13 i 14 a través dels formularis aprovats a l’efecte i en les condicions establertes pel ministeri encarregat de les finances.

Article 18 · Declaració i ingrés de les retencions i els ingressos a compte

Sentències
1. En relació amb les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual. A aquest efecte, presenta la corresponent declaració, d’acord amb el model oficial aprovat a aquest efecte, el qual podrà consistir en un formulari conjunt amb el corresponent a les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i ingressos a compte i ingressa el seu import al ministeri encarregat de les finances dins del mateix termini. En aquest model de declaració, que tindrà el contingut que es determini pel ministeri encarregat de les finances, es detallarà, entre altres qüestions, la naturalesa de la renda satisfeta i el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable a aquesta. L’ingrés d’aquestes retencions i ingressos a compte al ministeri encarregat de les finances es fa a través del mateix mitjà de pagament que s’utilitza per ingressar les cotitzacions socials. En particular, aquest ingrés es pot fer mitjançant la domiciliació al compte indicat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a l’ingrés de les cotitzacions, excepte que l’obligat a practicar la retenció o ingrés a compte assenyali un compte corrent diferent o bé una altra modalitat de pagament.
2. En relació amb la resta de rendes del treball, durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, la persona o entitat obligada a retenir i a practicar ingressos a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets en el trimestre immediatament anterior i ha de presentar al ministeri encarregat de les finances la corresponent declaració, a través del model oficial aprovat a aquest efecte, de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets durant aquest període.

Article 19 · Declaració resum anual

Sentències
1. Quan, durant un període impositiu, ha satisfet rendes del treball que no han estat sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el pagador de tals rendes ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances, mitjançant la presentació d’una declaració resum, la següent informació relativa a les rendes satisfetes durant el període impositiu a cadascun dels perceptors:
a) Nom i cognoms i número de registre tributari dels perceptors.
b) Renda satisfeta, amb identificació de la seva naturalesa i import.
c) Si s’escau, despeses deduïbles que s’han pres en consideració per tal de determinar la renda neta del treball dels obligats tributaris.
d) Si s’escau, reduccions aplicades per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte.
e) Percentatge de retenció o ingrés a compte aplicat i import de les retencions i ingressos a compte practicats. Aquesta declaració es presenta, segons el model que s’aprovi a aquests efectes pel ministeri encarregat de les finances, entre els dies 1 de gener i 31 de gener de l’any següent al període impositiu al qual es refereix.
2. Quan es tracta de rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’obligat a retenir o a realitzar l’ingrés a compte no ha de presentar la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, el ministeri encarregat de les finances recull les dades procedents de les declaracions presentades, d’acord amb el que es preveu a l’apartat 1 de l’article 18.

Article 20 · Certificat de retencions i ingressos a compte

Sentències

La persona o entitat pagadora de les rendes del treball esta obligada a expedir i entregar a l’obligat tributari, entre els dies 1 de gener i 31 de març de cada any, un certificat en el qual constin l’import i la naturalesa de les esmentades rendes i l’import de les retencions i ingressos a compte fets durant el període impositiu immediatament anterior. No obstant això, quan es tracti de les rendes a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 18, l’expedició d’aquest certificat únicament resultarà obligatòria pel pagador de les rendes si se sol·licita expressament per part de l’obligat tributari.

Article 21

Sentències
1. A la finalització del període impositiu, el ministeri encarregat de les finances porta a terme una regularització extraordinària de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu sobre les rendes del treball satisfetes als obligats tributaris. A aquest efecte, el ministeri encarregat de les finances calcula, per cada obligat tributari, l’import de les retencions i ingressos a compte corresponents a la totalitat de les rendes del treball obtingudes per ells durant el període impositiu, tenint en compte la informació rellevant a aquests efectes que resulta de les comunicacions i declaracions rebudes d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, i emet la corresponent proposta de liquidació parcial, adreçada a l’obligat tributari, per la diferència, positiva o negativa, entre les retencions i ingressos a compte efectivament practicats durant el període impositiu i els resultants del nou càlcul. Aquesta proposta de liquidació parcial sobre rendes del treball es remet a l’obligat tributari no més tard de l’últim dia del mes de març de l’any següent a la finalització del període impositiu al qual es refereix.
2. Quan de l’esmentada proposta de liquidació parcial resulti una quantitat a ingressar a càrrec de l’obligat tributari, aquest ha d’ingressar al ministeri encarregat de les finances la quantitat resultant de la proposta dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.
3. Quan de la proposta de liquidació parcial resulti una quantitat a retornar a favor de l’obligat tributari, aquest pot sol·licitar la devolució mitjançant la subscripció i confirmació de la proposta de liquidació davant el ministeri encarregat de les finances dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost. Una vegada rebuda aquesta sol·licitud, el ministeri encarregat de les finances prioritzarà la realització de les corresponents devolucions respecte a aquelles derivades de la declaració de l’impost.
4. No obstant el que s’estableix als apartats 2 i 3 anteriors, en els supòsits en què l’obligat tributari tingui altres rendes, diferents de les rendes del treball afectades per la regularització, que donin lloc a l’obligació de presentar declaració per aquest impost, l’obligat tributari ha d’incloure les rendes del treball a les quals es refereix la proposta de regularització, així com les retencions i ingressos a compte corresponents, en la declaració a presentar per l’impost dins del termini general de presentació de la declaració. En tal cas, no resulten d’aplicació les disposicions dels apartats 2 i 3 anteriors.
5. El ministeri encarregat de les finances aprovarà els models i determinarà les condicions per verificar els tràmits previstos als apartats 2, 3 i 4 anteriors.
6. La regularització regulada en aquest article no resulta d’aplicació quan l’obligat tributari únicament obtingui rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 9, estan sotmeses a un tipus fix de retenció, rendes del treball que no estan sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o bé rendes del treball de les dues categories anteriors.
Secció tercera. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del capital mobiliari

Article 22 · Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

Sentències
1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.
2. En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:
a) La base de tributació es determina tenint en compte les regles establertes a l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de l’impost.
b) La base de liquidació és el resultat de minorar, si s’escau, el saldo positiu de la base de tributació en l’import de la reducció que resulti d’aplicació d’acord amb l’apartat següent d’aquest article.
c) La quota de liquidació és el resultat de multiplicar la base de liquidació pel tipus de gravamen de l’impost, segons el que estableix l’article 43 de la Llei de l’impost.
d) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti del paràgraf c) anterior i les rendes a satisfer a l’obligat tributari.
e) El pagament a compte s’obté d’aplicar a les rendes íntegres a satisfer el percentatge de retenció obtingut d’acord amb l’apartat d) anterior.
3. Quan la persona o entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practicarà cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte del qual l’obligat tributari hagi exercit l’opció. No obstant això, si la persona o entitat pagadora de les rendes rep en un moment posterior una comunicació de l’obligat tributari en els termes previstos a l’apartat 4 de l’article següent, la persona o entitat pagadora practicarà la retenció o ingrés a compte que correspongui sobre les rendes que satisfaci a partir del moment en què rebi tal comunicació.
4. Quan s’hagi de practicar una retenció o ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti d’aplicació d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari. Als efectes de calcular la deducció a la qual es refereix el paràgraf anterior, la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte pren la menor de les dues quantitats següents:
a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de característiques similars a aquest impost, sempre i quan la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte tingui constància del pagament d’aquest gravamen.
b) L’import resultant d’aplicar el tipus de gravamen d’aquest impost sobre l’import de la renda íntegra obtinguda per l’obligat tributari. Als exclusius efectes del càlcul de la retenció o ingrés a compte al qual es fa referència en aquest apartat, el còmput anterior es farà, per part de la persona o entitat obligada a retenir o ingressar a compte, individualment per cada renda que hagi de satisfer.

Article 23 · Opció per a l’aplicació de la reducció

Sentències
1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 51 de la Llei de l’impost, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.
2. A l’efecte del que es preveu a l’apartat anterior, l’obligat tributari pot comunicar a la persona o entitat pagadora de les rendes l’esmentada opció quan, basant-se en una estimació raonable de l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que espera obtenir durant el període impositiu, entengui que les rendes corresponents al compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte del qual s’exerceix l’opció podran gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.
3. La comunicació anterior es fa mitjançant el model oficial que a aquests efectes s’aprovi pel ministeri encarregat de les finances.
4. Si, en qualsevol moment del període impositiu, l’obligat tributari que hagi exercit l’opció esmentada a l’apartat 1, amb posterioritat té la certesa o bé estima raonablement que, considerant l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que obtindrà durant el període impositiu, no tindrà dret a gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost, en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte del qual s’hagi exercit l’opció, ho comunicarà, tan aviat tingui coneixement d’aquesta circumstància, a la persona o entitat pagadora de les rendes, mitjançant el model oficial indicat a l’apartat anterior.
5. La persona o entitat pagadora de les rendes ha de conservar l’original de les comunicacions a les quals es fa referència en aquest article, el qual haurà de romandre a disposició del ministeri encarregat de les finances als efectes de l’exercici de les seves facultats de comprovació tributària.
6. En els casos en què, havent exercit l’obligat tributari l’opció regulada en aquest article, l’import de les rendes del capital mobiliari obtingudes per ell al llarg del període impositiu suposin la incorrecta aplicació, totalment o parcialment, de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost en relació amb un compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte del qual hagi exercit l’opció, l’obligat tributari haurà de presentar declaració per l’impost, ingressant la diferència corresponent a les retencions i ingressos a compte deguts i no practicats com a conseqüència de l’aplicació incorrecta de la reducció. Aquest import tindrà la consideració d’ingrés de deute tributari a càrrec de l’obligat tributari ingressat fora de termini i donarà lloc a l’aplicació d’un recàrrec del 10% per presentació extemporània previst a la Llei de bases de l’ordenament tributari, que s’aplicarà sobre una base de tributació coincident amb la diferència entre les rendes del capital mobiliari obtingudes i 3.000 euros, sense l’exigència d’interessos moratoris.

Article 24 · Declaració i ingrés de retencions i ingressos a compte

Sentències
1. Durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, les persones o entitats que satisfacin rendes del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte han de presentar davant el ministeri encarregat de les finances una declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte practicats durant el trimestre anterior i han d’ingressar el seu import al ministeri encarregat de les finances.
2. Sense perjudici del que s’indica a l’apartat següent, durant el mes de gener, les persones o entitats que hagin satisfet rendes del capital mobiliari han de presentar una declaració resum de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu anterior. Aquesta declaració, que s’ajustarà al model oficial que s’aprovi a aquest efecte, ha de contenir almenys la següent informació relativa als perceptors de les rendes:
a) Nom i cognoms.
b) Número de registre tributari.
c) Renda obtinguda, amb identificació de la seva naturalesa i import, i retencions i ingressos a compte practicats.
3. Quan es tracti de rendes del capital mobiliari satisfetes per entitats financeres o asseguradores autoritzades per operar al Principat d’Andorra, no es presenta la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, les entitats referides en aquest apartat estan obligades a presentar al ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa en què s’expressa una opinió sobre la certesa i integritat de les dades consignades en les declaracions periòdiques a les quals es fa referència a l’apartat 1 d’aquest article, així com sobre el compliment correcte de les disposicions reguladores d’aquest impost, en relació amb les quantitats retingudes o ingressades a compte en relació amb les rendes del capital mobiliari subjectes a aquest impost i que hagin estat satisfetes per aquestes entitats durant el període impositiu. Aquest informe es presenta durant el primer semestre natural que segueix la finalització del període impositiu corresponent. L’informe ha de ser original i signat pels auditors. Per a les entitats referides en aquest apartat que disposin d’auditors externs, l’informe anteriorment esmentat podrà ser realitzat pels propis auditors externs, amb el previ vist-i-plau del ministeri encarregat de les finances.
4. Quan l’obligat tributari hagi exercit l’opció regulada a l’article 23, la persona o entitat pagadora de les rendes remet al ministeri encarregat de les finances una declaració indicant l’import de les rendes del capital mobiliari satisfetes a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu en relació amb el compte, dipòsit, instrument, operació o actiu al qual es refereix l’opció i, si s’escau, les retencions practicades en virtut de la comunicació indicada a l’apartat 4 de l’esmentat article 23 que hagi estat presentada per l’obligat tributari. Aquesta declaració s’ajusta al model oficial que s’aprovi a aquest efecte i es presenta en el mes de gener posterior al final del període impositiu al qual es refereix la declaració.

Capítol VI. Gestió i liquidació de l’impost

Article 25 · Declaració de l’impost

Sentències
1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost a través del model aprovat pel ministeri encarregat de les finances, entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any posterior a la finalització del període impositiu. No obstant això, d’acord amb l’article 55 de la Llei de l’impost, els obligats tributaris que obtinguin qualsevol de les rendes del treball o del capital mobiliari esmentades en aquest article, o bé rendes exemptes en virtut de l’article 5 de la Llei de l’impost, no estan obligats a presentar la declaració indicada al paràgraf anterior.
2. El ministeri encarregat de les finances aprovarà el model de declaració al qual es fa referència a l’apartat anterior. A aquests efectes, no serà obligatòria la declaració en aquest model de les rendes següents:
a) Rendes exemptes ni rendes del capital mobiliari que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, amb excepció del supòsit inclòs a l’apartat 6 de l’article 23.
b) Rendes del treball que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, excepte en els casos en què l’obligat tributari també hagi obtingut altres rendes que s’hagin d’integrar dins de la base de tributació general, llevat el que disposa la lletra següent.
c) Rendes del capital immobiliari que conjuntament amb les rendes del treball siguin d’un import íntegre inferior a 24.000 euros durant el període impositiu. Aquesta regla resulta igualment aplicable quan l’obligat tributari, a més de les esmentades rendes del capital immobiliari i del treball, obté rendes del capital mobiliari o rendes exemptes que, per aplicació de l’article 55 de la Llei de l’impost, suposen l’exoneració de l’obligació de presentar declaració per aquest impost.
d) Rendes obtingudes i gravades a l’estranger que donin dret a l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional regulada a l’article 48 de la Llei de l’impost, quan l’aplicació de l’esmentada deducció determini una quota de liquidació per import de zero en relació amb les esmentades rendes obtingudes i gravades a l’estranger. No obstant, en aquests casos l’obligat tributari haurà d’indicar a la declaració de l’impost la naturalesa de la renda i el país del qual procedeix.

Article 26 · Obligació d’ingrés del deute tributari

Sentències
1. Els obligats tributaris han d’ingressar, si s’escau, l’import del deute corresponent a aquest impost, utilitzant qualsevol dels procediments següents:
a) Pagament en efectiu fins a un import de 15.000 euros.
b) Targeta de crèdit.
c) Xec nominatiu a favor del Govern d’Andorra.
d) Domiciliació bancària.
e) Transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra.
2. En cas de pagament per domiciliació, la manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn.
3. El pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. No obstant això, l’obligat tributari pot sol·licitar en el termini de tres mesos des de l’inici del termini establert per presentar la declaració, l’ajornament o el fraccionament en els termes de la Llei reguladora de les bases d’ordenament tributari.

Article 27 · Devolució d’ofici

Sentències

Les devolucions d’ofici a les quals es refereix l’article 58 de la Llei de l’impost es fan mitjançant transferència bancària o xec nominatiu en favor de l’obligat tributari en un termini màxim de tres mesos comptats a partir del moment en què s’hagi presentat la declaració per aquest impost.

Article 28 · Registre tributari

Sentències
1. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari que inclogui els obligats tributaris que obtinguin rendes subjectes a l’impost. Els obligats tributaris que obtinguin rendes procedents d’activitats econòmiques hauran de complir les formalitats censals previstes pels empresaris i professionals.
2. Els obligats tributaris han de disposar d’un número de registre tributari (NRT), que coincidirà amb el número d’identificació administrativa (NIA) precedit de la lletra “F”, que han d’incloure en totes les declaracions, comunicacions o escrits que presentin davant l’Administració tributària. Es podrà sol·licitar l’obtenció de l’NRT mitjançant el model normalitzat que faciliti l’Administració tributària. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’aportar el passaport o el document que acrediti el NIA, segons els casos.

Article 1

Sentències

S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i serà aplicable en relació amb els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2015.

Article 2

Sentències

S’introdueix un nou article 24 bis en el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 25 de gener de 2012, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2015, amb el redactat següent: “Article 24 bis. Comunicació de l’opció per al règim especial de treballadors fronterers i temporers Els treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra que es vulguin acollir al règim especial de treballadors fronterers i temporers regulat a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances a través del model oficial que s’aprovi a aquest efecte. L’opció així exercida tindrà validesa per a anys posteriors fins que no es revoqui de forma expressa.”

Article 3

Sentències

S’introdueix un nou article 24 ter en el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 25 de gener de 2012, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2015, amb el redactat següent: “Article 24 ter. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors temporers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers 1. Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors temporers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. No obstant això, l’obligat tributari pot optar perquè s’apliqui el percentatge que resulti de les regles generals establertes al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques en relació amb les rendes del treball i, en particular, les disposicions previstes a l’apartat 1 de l’article 9 i a l’article 10, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.
3. L’opció establerta a l’apartat anterior només serà aplicable a condició que l’obligat tributari nomeni una persona física o jurídica amb residència fiscal al Principat d’Andorra perquè el representi davant el ministeri encarregat de les finances, en relació amb les seves obligacions per aquest impost derivades de les rendes a les quals es refereix aquest article, en els termes de l’article 6 de la Llei de l’impost. Aquest representant es considerarà responsable del deute tributari a càrrec de l’obligat tributari per aquest impost, en relació amb les esmentades rendes.
4. L’exercici de l’opció esmentada a l’apartat anterior es realitzarà per l’obligat tributari en els mateixos terminis i condicions que les comunicacions de dades a càrrec dels obligats tributaris regulades al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Una vegada realitzada la comunicació, l’opció vincula l’obligat tributari durant els tres anys immediatament posteriors al seu exercici. Transcorregut aquest termini, pot renunciar a l’opció, presentant una comunicació a aquests efectes en les mateixes condicions i terminis que els aplicables a les comunicacions de variacions per part dels obligats tributaris regulades al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”

Article 4

Sentències

S’introdueix un nou article 24 quater en el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 25 de gener de 2012, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2015, amb el redactat següent: “Article 24 quater. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant les regles generals establertes al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en relació amb les rendes del treball i, en particular, les previstes a l’apartat 1 de l’article 9 i a l’article 10, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.”

jurisprudència.ad
Totes les lleis