Reglament, del 10 de desembre del 2014, pel qual es regula la gestió dels residus perillosos

1. Aquest Reglament s’aplica a totes les activitats productores de residus perillosos i a les activitats de gestió d’aquests residus.

2. Regula les condicions de gestió dels residus perillosos.

3. A més de les exclusions definides en l’apartat 2.2 de la Llei 25/2004 de residus, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament els residus radioactius.

1. Residus perillosos: un residu és considerat perillós si presenta una o més de les característiques definides en l’annex I d’aquest Reglament i, pel que fa a les categories H3 a H8, H10 i H11, una o més de les propietats definides en l’annex II d’aquest Reglament. Es consideren residus perillosos:

2. Substància perillosa: tota substància que hagi estat qualificada com a perillosa per la normativa comunitària.

3. Substància: elements químics i els seus compostos tal com es presenten a l’estat natural o tal com són produïts per la indústria.

4. Productor de residus perillosos: tota persona física o jurídica que, en la seva activitat, exclosa la derivada del consum domèstic, produeixi residus perillosos.

5. Posseïdor de residus perillosos: tot productor de residus perillosos i/o tota persona física o jurídica que en tingui en el seu poder, exclosos els derivats del consum domèstic, i que no tingui la condició de gestor de residus.

5. Llibre de control de residus perillosos: document oficial que ha de portar al dia el productor de residus perillosos.

6. Documents de seguiment i control: documents normalitzats que permeten el seguiment dels residus perillosos des del punt de producció fins a les instal·lacions del gestor autoritzat.

7. Número de seguiment del residu perillós: número que s’assigna a cada residu en el moment de la formulació dels documents de seguiment i control i que l’identifica durant tota la seva gestió. Consta del número del registre del gestor que rep per primera vegada el residu, els dos últims dígits de l’any i una numeració de tres dígits marcada pel mateix gestor.

8. Declaració anual de residus perillosos: document de balanç anual de residus perillosos produïts que han de presentar els posseïdors de residus perillosos al ministeri responsable de medi ambient.

9. Sistema d’Informació Telemàtic del Departament de Medi Ambient: sistema de gestió del Departament de Medi Ambient per instruir les sol·licituds i tractar les dades i les declaracions realitzades per la persona o l’entitat pública o privada que estigui autoritzada a realitzar aquestes operacions a distància.

1. Respectar les normes de gestió de residus establertes per la Llei de residus i pels reglaments que la desenvolupen.

2. Tots els actors implicats en la producció i la gestió dels residus perillosos han de complir la legislació vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i respectar les normes de seguretat establertes per la normativa aplicable.

3. No realitzar barreges de residus o qualsevol operació que en dificulti la gestió correcta i el control.

4. Els productors de residus perillosos han d’utilitzar per a qualsevol documentació objecte d’aquest Reglament el número de productor de residus perillosos. Aquest número coincideix amb el de Registre de Comerç i Indústria precedit de les lletres PRP: “PRP-número de Registre de Comerç i Indústria”.

5. Els productors de residus perillosos han de lliurar els residus perillosos a un gestor autoritzat i facilitar el seu número de productor de residus perillosos.

6. Realitzar les anotacions en tots els documents relatius a la gestió dels residus perillosos de l’activitat, garantint l’exactitud de les dades i, quan escaigui, portar al dia un llibre de control i realitzar les declaracions anuals.

7. Complir, quan escau, les característiques d’emmagatzematge, d’etiquetatge i de transport establertes en aquest Reglament, controlar el recorregut del residu des de la producció fins que sigui acceptat per un gestor autoritzat i millorar les condicions de transport i emmagatzematge en funció de les recomanacions dels gestors de residus autoritzats.

8. Informar el ministeri responsable del medi ambient de totes les qüestions anòmales relatives a la gestió dels residus perillosos.

9. Utilitzar els formats i les eines de tramesa de documentació i/o informació establerts pel ministeri responsable del medi ambient.

1. Es crea el Registre de Productors de Residus Perillosos, en el qual el ministeri responsable del medi ambient inscriu tota persona física o jurídica que produeixi o pugui produir residus perillosos, i que disposi de número d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria.

2. El Registre de Productors de Residus Perillosos té per objecte:

3. El Registre és públic i es publica, com a mínim, un cop l’any la relació de productors inscrits al registre al web del ministeri responsable del medi ambient.

4. La inscripció al Registre de Productors de Residus Perillosos és fa d’ofici per a les activitats definides dins d’algun dels grups de la llista publicada a l’annex III d’aquest Reglament i per a les activitats que produeixen residus perillosos, amb la notificació prèvia a l’interessat o a petició del titular de l’activitat.

5. La gestió d’aquest Registre la fa el ministeri responsable del medi ambient, que ha de dur a terme les actuacions oportunes per garantir-ne l’eficàcia i l’exactitud i, en particular, ha de vetllar per la revisió de les inscripcions efectuades i per requerir als interessats que aportin les dades que s’estimin necessàries.

6. La baixa al Registre de Productors de Residus Perillosos es fa a petició del titular de l’activitat quan es demostri el cessament de l’activitat de producció de residus perillosos o d’ofici per a les activitats que es donin de baixa del Registre de Comerç i Indústria.

7. En el Registre de Productors de Residus Perillosos hi han de constar com a mínim les dades de la identificació del productor següents:

1. Els accessos de l’àrea d’emmagatzematge han d’estar senyalitzats adequadament.

2. El magatzem de residus perillosos ha d’estar situat en una zona on no es produeixin inundacions o hi hagi altres riscos naturals i que estigui allunyada de cursos d’aigua.

3. S’ha de donar preferència a zones aïllades i evitar les zones on es produeixi el pas continu de la gent. No està permès emmagatzemar residus perillosos en passadissos, forats d’escala, en vestíbuls d’accés general, sales de visites, sales de descans ni aparcaments.

4. Els magatzems de residus perillosos han d’estar situats lluny dels locals on es manipulin o emmagatzemin productes alimentaris, així com de les zones on s’emmagatzemi material fàcilment inflamable, com ara el dipòsit de gasoli.

5. Les parets, el sostre i el terra de les sales d’emmagatzematge s’han de construir amb materials resistents al foc.

6. El terra i els primers 100 mm a comptar del terra de les parets al voltant del recinte d’emmagatzematge han de ser estancs al líquid, incloses les portes i les obertures, a fi d’evitar-ne el flux a les àrees adjacents en cas d’abocament.

7. Tot emmagatzematge d’envasos de residus perillosos líquids de capacitat unitària superior a 250 litres ha de disposar d’una cubeta de seguretat amb un volum igual almenys al més gran dels dos valors següents:

8. Tot emmagatzematge d’envasos de residus perillosos líquids de capacitat unitària inferior o igual a 250 litres ha de disposar d’una cubeta de seguretat amb un volum igual almenys a:

9. La cubeta de seguretat ha de ser estanca als productes que pot contenir i resistent a l’acció física i química dels fluids.

10. Si l’emmagatzematge de residus perillosos es fa amb tancs de doble paret amb sistema de detecció de fugues, no es requereix cubeta de seguretat.

11. Aquestes àrees han de tenir la ventilació adequada, natural o artificial. La ventilació ha de ser canalitzada fins a l’exterior mitjançant conductes exclusius per a aquesta finalitat.

12. Si s’utilitzen prestatges, estrades o suports de fusta, han de ser massissos i d’una gruixària superior a 25 mm.

13. No es poden emmagatzemar residus inflamables que tinguin un punt d’inflamació inferior a 38 ºC en un soterrani.

14. El magatzem de residus inflamables s’ha de situar allunyat de qualsevol font de calor o de risc d’incendi.

15. Quan s’emmagatzemen residus líquids inflamables s’ha d’avaluar el risc d’incendi i explosió i, si escau, la instal·lació elèctrica ha de ser adequada a aquest risc. No es permet generar flames nues al lloc d’emmagatzematge o prop d’aquest lloc.

16. El magatzem ha de disposar d’equips de lluita contra incendis adequats als residus emmagatzemats i materials inerts i absorbents per utilitzar-los en cas d’emergència. Aquests materials s’han de tractar correctament quan s’hagin utilitzat.

17. Està prohibit emmagatzemar en un mateix recinte residus incompatibles entre ells. No es poden barrejar envasos que contenen residus incompatibles entre si en una mateixa cubeta de seguretat.

18. Els residus perillosos de les obres de construcció i/o demolició han de ser emmagatzemats sota cobert amb les cubetes de seguretat necessàries. En el cas de l’amiant, l’emmagatzematge no pot superar més de 24 hores sense ser lliurat a un gestor autoritzat.

1. Els envasos o recipients i els seus tancaments han d’estar concebuts de manera que no hi hagi pèrdues del contingut i construïts amb materials que no siguin susceptibles de ser atacats pel contingut ni de formar-hi combinacions perilloses.

2. Els envasos o recipients i els seus tancaments han de ser sòlids i resistents per tal poder respondre amb tota seguretat a les manipulacions necessàries. S’han de mantenir en bones condicions, sense defectes estructurals i sense fuites.

3. L’envasat i l’emmagatzematge dels residus perillosos s’ha de fer evitant generar calor, explosions, ignicions, formacions de substàncies perilloses o qualsevol altre efecte que n’augmenti la perillositat o en dificulti la gestió.

1. Els envasos o recipients que continguin residus perillosos han d’estar etiquetats en català, de forma clara, llegible i indeleble.

2. A l’etiqueta hi ha de figurar:

3. Per indicar el risc que representen s’han de fixar als envasos o als recipients els pictogrames de l’annex IV d’aquest Reglament. Els símbols i les indicacions de perill s’han d’imprimir en negre sobre fons groc ataronjat.

4. Quan a un residu perillós s’hi assigni més d’un indicador de perill, s’han de tenir en compte els criteris següents:

5. L’etiqueta ha d’estar fixada fermament a l’envàs o al contenidor. S’ha de treure tota etiqueta anterior per no induir a errors o desconeixements sobre l’origen i el contingut de l’envàs o el contenidor.

6. Les dimensions de l’etiqueta han de ser com a mínim de 10 x 10 cm.

7. No és necessari posar una etiqueta a l’envàs o al contenidor si hi ha marcades de forma clara les inscripcions a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article.

1. Els productors de residus perillosos estan obligats a lliurar una declaració anual de residus perillosos quan el ministeri responsable del medi ambient ho sol·liciti.

2. En la Declaració anual de residus perillosos s’han d’incloure les dades següents:

1. En cap cas el productor no pot lliurar els residus perillosos a terceres persones perquè n’efectuïn el transport llevat que aquestes persones siguin gestores autoritzades de residus, registrades al Registre de Gestors de Residus, a la secció Registre de Transportistes de Residus.

2. El productor de residus perillosos i les activitats comercials que posseeixin un residu d’aparell elèctric i electrònic fruit de la venda i substitució d’un aparell equivalent poden transportar aquests residus perillosos fins a un gestor autoritzat, sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus, sempre que es respectin les prescripcions definides per l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR), fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957, i esmenat pel Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord, fet a Nova York el 21 d’agost de 1975, que va entrar en vigor a Andorra el 9 d’abril del 2009. Aquesta excepció no és aplicable per als residus perillosos que requereixin unes proteccions específiques en la seva manipulació per garantir la salut de les persones, com ara l’amiant.

1. Els documents de seguiment i control permeten seguir els residus des del seu punt de producció fins a la seva destinació final. Aquests documents permeten controlar els processos de transferència dels residus perillosos entre el centre de producció i el gestor autoritzat o entre gestors autoritzats, de manera que la titularitat i la responsabilitat dels residus perillosos estiguin sempre perfectament determinades.

2. Els documents de seguiment i control són els següents:

1. El full de recepció s’utilitza quan el posseïdor de residus perillosos transporta ell mateix els seus residus, segons les condicions definides en aquest Reglament, fins a un gestor autoritzat o lliura els seus residus a un gestor autoritzat segons els procediments estipulats.

2. El full de recepció està constituït per dos exemplars idèntics en paper autocopiador de colors diferents destinats al posseïdor i al gestor que rep el residu. El document es divideix en dos grups de dades que han de ser emplenats pel gestor autoritzat. Les caselles reservades a les firmes no són autocopiadores. Cadascun dels dos exemplars ha de ser signat i segellat de forma individual.

3. El full de recepció està a disposició dels gestors autoritzats a les dependències del ministeri responsable del medi ambient.

4. El procediment que cal seguir és el següent:

1. El full de seguiment itinerant s’utilitza quan un gestor autoritzat per al transport recull, el mateix dia, la mateixa categoria de residus perillosos a un màxim de vint posseïdors.

2. El full de seguiment itinerant està constituït de quatre exemplars idèntics en paper autocopiador de colors diferents destinats a tots els gestors. El document es divideix en quatre grups de dades que han de ser emplenats per cada gestor implicat. Les caselles reservades a les firmes no són autocopiadores, cadascun dels quatre exemplars ha de ser signat i segellat de forma individual.

3. El full de seguiment itinerant està a disposició del gestor autoritzat per al transport susceptible de realitzar aquest model de recollida de residus a les dependències del ministeri responsable del medi ambient.

4. El procediment que cal seguir és el següent:

1. El full de seguiment s’utilitza quan un gestor autoritzat per al transport recull una sola categoria de residu perillós en un sòl posseïdor de residus perillosos. Aquest document acompanya el residu fins al seu gestor final.

2. El full de seguiment està constituït de quatre exemplars idèntics en paper autocopiador de colors diferents destinats a tots els gestors implicats. El document es divideix en sis grups de dades que han de ser emplenats per cada actor implicat. Les caselles reservades a les firmes no són autocopiadores. Cadascun dels quatre exemplars ha de ser signat i segellat de forma individual.

3. El full de seguiment està a disposició del gestor autoritzat a les dependències del ministeri responsable de medi ambient sempre que aquest pugui efectuar aquest mode de recollida.

4. El procediment qua cal seguir és el següent:

1. Quan exerceixin les funcions d’inspecció, amb l’acreditació prèvia de la identitat, s’ha de permetre l’entrada dels inspectors, en qualsevol moment, al domicili social, als establiments, a les instal·lacions, als locals i a les oficines de tota persona o entitat pública o privada que produeixi residus perillosos.

2. Les funcions de la inspecció són:

3. La persona o l’entitat privada inspeccionada està obligada a donar als inspectors la màxima facilitat per al desenvolupament de la seva tasca.