Article 1 · Objecte
Aquest Reglament concreta els requisits, determina els barems tècnics per a l’avaluació i regula el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa de la seguretat social.
Lleis d'Andorra
Reglament, del 27 de maig del 2015, de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social
22 articles · 1versions · Text oficial consolidat
/
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 · Definicions
D’acord amb la Llei de la seguretat social i d’acord amb aquest Reglament, es defineixen els conceptes bàsics següents:
1. Tipus d’invalidesa: són la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional i la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.
2. Grau d’invalidesa o grau de menyscabament: és la mesura del detriment o la reducció de la capacitat de treball que presenta la persona assegurada, presumiblement definitiva o consolidada.
3. Reducció o minva de la integritat corporal: en la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional, és la pèrdua de la capacitat de treball que resulta de l’aplicació del barem tècnic que fixa aquest Reglament, o el que el substitueixi, i que integra l’element objectiu del grau d’invalidesa.
4. Deteriorament prematur de l’organisme: en la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, és l’alteració de l’estat de l’organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball.
5. Reducció de la capacitat de guany: és la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l’activitat laboral o professional.
6. Barems: són un conjunt de criteris i de normes tècniques objectives per avaluar determinades situacions relacionades amb la invalidesa. Els barems tenen com a referència instruments tècnics validats internacionalment, nacionalment o per la seguretat social d’altres estats.
7. Capacitat residual: és la capacitat de treball que resta a una persona assegurada després de considerar la incapacitat derivada d’una patologia.
8. Reglament de la Conava: és el Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració i d’establiment dels criteris i els barems per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, aprovat pel Govern el 10 de juny del 2004, amb les modificacions que se n’aprovin.
9. Declaració d’activitat: és la informació que han de lliurar els empresaris, les persones assalariades i assimilades i les persones que duen a terme una activitat per compte propi, en relació amb la categoria professional i les tasques principals que desenvolupen, els seus ingressos, així com la informació necessària per determinar les circumstàncies de l’accident o la malaltia professional, i qualsevol altra que sigui necessària per aplicar aquest Reglament.
10. Pluriactivitat: És la situació en la qual una persona desenvolupa una activitat assalariada i una activitat per compte propi.
Capítol segon. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident laboral o de malaltia professional
Article 3 · Element objectiu. Determinació directa
Per determinar el grau de minva de la integritat corporal s’utilitza com a element de referència el barem tècnic que, a aquest efecte, es fixa per Reglament.
Article 4 · Element professional. Determinació directa
Per determinar la pèrdua d’ingressos es compara la remuneració que la persona pensionada rebia abans i després de l’accident laboral o la malaltia professional, sempre que la nova ocupació es consideri idònia per a les seves capacitats residuals. A l’efecte de reconeixement de l’element professional als assalariats, hi ha pèrdua d’ingressos quan la suma dels salaris dels 3 primers mesos següents a la reincorporació al treball és un import inferior a 3 vegades la base de càlcul actualitzada de la pensió, en còmput mensual. Un cop valorada la pèrdua d’ingressos, es determina l’element professional de la manera següent:
— Pèrdua d’ingressos inferior a una quarta part: 5% de l’element objectiu.
— Pèrdua d’ingressos entre una quarta part i la meitat: 10% de l’element objectiu.
— Pèrdua d’ingressos superior a la meitat: 25% de l’element objectiu.
Quan per estimar l’element professional sigui necessari disposar d’informació relativa a activitats professionals dutes a terme a l’estranger, la persona sol·licitant de la pensió ha d’aportar, amb la sol·licitud de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la declaració d’activitat. Si no es presenta la declaració d’activitat en el termini màxim de dos mesos, l’expedient s’arxiva sense que es reconegui.
Article 5 · Element professional. Determinació estimada
Quan no sigui possible determinar la reducció dels ingressos de la manera establerta a l’article anterior, o mentre no ho sigui i no es tracti del supòsit previst al seu darrer paràgraf, l’element professional es calcula de forma estimada. L’estimació s’efectua a partir del grau d’invalidesa assolit, que com a mínim ha de ser del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional. A partir d’aquest mínim es modula el percentatge que cal assignar com a element professional, de la forma següent:
— Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 50% i el 60%, l’element professional és del 5% de l’element objectiu.
— Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 61% i el 70%, l’element professional és del 10% de l’element objectiu.
— Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 71% i el 80%, l’element professional és del 15% de l’element objectiu.
— Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 81% i el 90%, l’element professional és del 20% de l’element objectiu.
— I si la reducció de la capacitat de treball supera el 90%, l’element professional és del 25% de l’element objectiu.
En els casos en què l’element objectiu superi el 75% d’incapacitat i la situació d’invalidesa impedeixi dur a terme qualsevol activitat laboral, l’element professional és el 25% de l’element objectiu.
Per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’element professional es determinarà sempre en forma estimada.
Article 6 · Determinació del grau d’incapacitat
La disminució de la capacitat per exercir una activitat professional, a l’efecte de concretar el contingut econòmic de la pensió previst a l’article 165 de la Llei de la seguretat social, s’equipara al percentatge del grau de menyscabament obtingut per l’aplicació dels elements objectiu i professional d’acord amb el que estableixen els articles anteriors, que en conjunt no han de superar el 100%. En tot cas, l’element professional no pot incrementar el grau d’invalidesa en un percentatge superior al 25% del seu element objectiu.
Capítol tercer. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o de malaltia comuna
Article 7 · Cotització prèvia
Per complir el requisit de cotització prèvia previst a l’article 167 de la Llei de la seguretat social, els períodes anteriors a la vigència de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, en què l’assegurat havia percebut prestacions d’incapacitat temporal, tenen la consideració de períodes cotitzats.
Article 8 · Reconeixement de la invalidesa i determinació del grau
1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l’efecte de reconeixement d’aquest tipus d’invalidesa, es té en compte l’estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d’acord amb el barem d’aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l’edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d’incapacitat laboral.
2. Per valorar l’estat general de salut de la persona assegurada s’utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional.
El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.
3. Per valorar els factors complementaris indicats a l’apartat 1 anterior s’aplica el barem establert a l’annex d’aquest Reglament.
4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s’efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l’assegurat, en particular l’activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual.
Article 9 · Complement no contributiu
1. El complement no contributiu de les pensions d’invalidesa regulat a l’article 170 bis de la Llei de la seguretat social s’abona des que quedin acreditats els requisits per meritar-lo, i el seu reconeixement pren efectes d’acord amb el que preveu l’article 114.2 de la Llei.
2. El complement no contributiu es concedeix per un termini de 24 mesos, i es pot renovar fins al compliment dels 65 anys mentre la persona beneficiària compleixi els requisits legals i presenti la sol·licitud de renovació en la forma prevista a l’apartat següent. En qualsevol moment de la concessió del complement no contributiu, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot suspendre aquest complement des del moment en que constati que es deixen de complir els requisits per a la seva concessió.
3. Els requisits de concessió del complement no contributiu de les pensions d’invalidesa s’han de complir durant el període de pagament de les pensions.
4. La sol·licitud de renovació s’ha de formalitzar mitjançant l’imprès oficial establert a aquest efecte. Amb la sol·licitud de renovació s’han de presentar els mateixos documents que amb la sol·licitud inicial, sense perjudici que tots o una part siguin expressament requerits pels serveis administratius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La manca de sol·licitud de renovació o de lliurament de la documentació acreditativa suspèn el pagament del complement no contributiu, i la seva aportació posterior no habilita la percepció del complement no contributiu durant el període de suspensió, llevat que s’aporti durant els tres mesos següents a la finalització del termini per al qual havia estat concedit.
5. En cas d’aplicació d’un conveni internacional de Seguretat Social, si la pensió teòrica d’invalidesa que abona la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant la tramitació de l’expedient sotmès al conveni, incloent eventualment el complement no contributiu, és d’import superior al que resulta posteriorment de la resolució de l’expedient, la persona assegurada haurà de retornar l’escreix a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
El retorn s’ha d’efectuar descomptant la suma deguda de les pensions d’invalidesa que successivament es meritin a partir de la determinació de l’escreix, si bé en la quantia escaient per tal que la persona assegurada percebi en concepte de pensió d’invalidesa, entre els dos estats, un 75% de la pensió teòrica que corresponia d’acord amb la legislació andorrana, incloent eventualment el complement no contributiu. En el supòsit que la persona assegurada percebi un import de l’altre Estat en concepte d’endarreriments causats per la tramitació de l’expedient, s’entendrà que la dita suma garanteix la pensió teòrica dels mesos subsegüents i la Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per complert el requisit anterior durant aquests mesos, a l’efecte d’aplicar les pensions corresponents a la compensació de l’escreix.
Capítol quart. Valoració de situacions d’invalidesa específiques
Article 10 · Pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat
1. En situació de pluriactivitat, el requisit de cotització mínima de l’article 167.2 de la Llei de la seguretat social es compleix tenint en compte les cotitzacions en ambdós règims, sempre que no se superposin.
2. La pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat és la resultant d’addicionar la pensió que correspongui pel treball assalariat i la que correspongui per l’activitat per compte propi, segons les respectives regles de determinació.
3. Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció dels punts de jubilació cotitzats en cada categoria respecte als punts totals cotitzats.
4. Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident de treball o de malaltia professional, cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció de la base de càlcul de cada categoria.
Article 11 · Situacions prèvies a l’alta a la seguretat social
Les situacions preexistents a la primera data d’alta a la seguretat social que suposin un deteriorament prematur de l’organisme o afectin la integritat corporal, no impedeixen la concessió de la invalidesa, sempre que les patologies preexistents empitjorin i esdevinguin invalidants després de l’afiliació i l’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es compleixin els requisits restants per concedir la invalidesa. A l’efecte d’aplicar aquest article, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar a la persona assegurada, o que sol·liciti l’afiliació, una revisió del seu estat de salut per l’Àrea de Control Sanitari, a l’objecte de valorar les situacions preexistents a l’afiliació. S’entén que no es compleix el supòsit previst al paràgraf primer d’aquest article i, per tant, no es concedeix la invalidesa, si tot i presentar pel conjunt de patologies un deteriorament de l’organisme d’almenys el 60%, les incapacitats sobrevingudes a l’alta a la seguretat social o l’agreujament de les preexistents no suposen una incapacitat d’entitat suficient que es valori, com a mínim, en un 30%.
Article 12 · Concurrència de diversos accidents laborals o malalties professionals
1. En el cas que una persona beneficiària o que s’hagi de beneficiar d’una invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional tingui dret al reconeixement d’una altra o diverses invalideses de la mateixa naturalesa, simultànies o successives, se li concedeix una única invalidesa, que resulta de les regles següents:
a) L’element objectiu correspon a la minva total de la integritat corporal segons el barem tècnic d’aplicació. Llevat que el barem disposi altrament, la minva total es calcula de la forma següent:a. De la suma del valor de totes les incapacitats en termes absoluts quan afectin una mateixa funció.b. Quan afectin diverses funcions, cadascuna de les incapacitats es considera sobre la capacitat residual. D’acord amb això, es parteix de la incapacitat més elevada i s’apliquen les restants per ordre de gravetat fins a la de menys entitat.c. Si concorren incapacitats que afecten una mateixa funció amb una altra o unes altres que afectin una altra o unes altres funcions, se sumen les primeres tal com s’indica a l’epígraf a, i es consideren després amb les restants, d’acord amb el que es preveu a l’epígraf b.
b) L’element professional correspon a la pèrdua d’ingressos respecte als que es percebien abans del primer reconeixement d’invalidesa. D’acord amb això, s’aplica el que preveuen els articles 4, 5 i 6 d’aquest Reglament.
2. La prestació econòmica en forma de capital per la disminució no superior al 20% de capacitat per exercir una activitat professional es percep una sola vegada, encara que la invalidesa derivi de diversos accidents laborals o malalties professionals. En aquests darrers casos, la persona assegurada té dret a rebre el complement de les prestacions de forma que el total percebut sigui igual al capital actualitzat corresponent al darrer accident laboral o malaltia professional que generi dret a la prestació, si és superior.
L’actualització del capital percebut es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.
3. Si la persona assegurada ha percebut la prestació econòmica en forma de capital i després sofreix una nova reducció de la capacitat de guany a causa d’un accident laboral o una malaltia professional que, sumada a l’anterior, sigui superior al 20%, percebrà la prestació econòmica que li correspongui segons la disminució total, d’acord amb el que estableix l’article 165 de la Llei de la seguretat social. Tanmateix, haurà de retornar el capital percebut actualitzat mitjançant la deducció de fins al 25% mensual de la pensió d’invalidesa fins que liquidi totalment el capital cobrat. Alternativament, l’assegurat pot escollir retenir el capital percebut i, en aquest cas, en la valoració de la disminució de capacitat de guany no es considera la primera invalidesa.
L’actualització del capital percebut es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.
4. A l’efecte de determinar la prestació econòmica en forma de pensió resultant de les múltiples invalideses, s’addicionen les pensions que correspondrien a cadascuna d’acord amb la base de càlcul aplicable a cada fet causant.
Article 13 · Concurrència de diversos accidents no laborals o malalties comunes
1. En el cas de deteriorament de l’organisme derivat de diversos accidents no laborals o de malalties comunes, reconeguts simultàniament o successivament, es valora el deteriorament en conjunt aplicant les regles previstes per l’article 12, i es reconeix, si es compleixen els requisits, la invalidesa corresponent.
2. A l’efecte de fixar la pensió, la base de càlcul és la del moment en què esdevingui invalidant la patologia derivada del darrer accident no laboral o de la malaltia comuna. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta regla no pot suposar la reducció de l’import d’una pensió ja reconeguda d’invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.
Article 14
1. És compatible la percepció dels dos tipus de pensions d’invalidesa, per accident laboral o malaltia professional i per accident no laboral o malaltia comuna, en els termes dels apartats 4 i 5 de l’article 173 de la Llei de la seguretat social i sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.
S’entén per perjudici l’estat de l’organisme que inclou les funcions, l’estructura corporal i l’activitat, així com la reducció de la capacitat de guany produïda, que s’han tingut en compte per establir el grau d’invalidesa.
2. En el supòsit previst a l’apartat 4.b de l’article 173 de la Llei de la seguretat social, la consideració de les patologies com si totes provinguessin d’accident no laboral o malaltia comuna solament es produeix en el cas que aquest resultat sigui més avantatjós per la persona assegurada, en termes de prestació econòmica i incloent eventualment el complement no contributiu, que el manteniment de la prestació d’invalidesa per accident laboral o malaltia professional inicial.
Quan, per ser la situació més avantatjosa per a la persona assegurada, es considerin totes les patologies com a derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, es manté la pensió d’invalidesa per accident de treball o malaltia professional i es complementa el seu import amb la diferència fins aquell màxim, a títol de pensió d’invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna.
Article 15
Per poder determinar la capacitat residual que servirà de base a la valoració, es requereix a la persona assegurada que n’aporti la documentació acreditativa, sense perjudici que, si els convenis internacionals ho permeten, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho sol·liciti directament a l’ens gestor d’aquest Estat.
Capítol cinquè. Disposicions comunes
Article 16 · Tractaments, recuperació i rehabilitació.
Llevat que hi hagi una causa objectiva, suficient i justificada, la persona assegurada ha de seguir els tractaments i, si escau, utilitzar les pròtesis i les ortesis prescrites pel metge tractant, i també ha de seguir els processos de recuperació professional per assolir les màximes capacitats residuals.
Article 17 · Informació
Els empresaris, les persones assalariades i assimilades, i les persones que duen a terme una activitat per compte propi estan obligades a facilitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la declaració de l’activitat, quan se’ls requereixi a aquest efecte o sigui necessària aportar-la d’acord amb la normativa en vigor.
Article 18 · Tramitació dels expedients d’invalidesa
1. La tramitació dels expedients d’invalidesa, d’acord amb el que preceptua el títol II del llibre quart de la Llei de la seguretat social, la pot iniciar la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’ofici o a instància de la persona interessada.
No obstant això, l’element professional de la invalidesa per accident laboral o malaltia professional i el complement no contributiu de la invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna, han de ser objecte de sol·licitud prèvia de la persona interessada.
2. L’element professional es reconeix a partir del mes posterior al mes en què es compleixin tres mesos des de la reincorporació al treball o des de la declaració de la invalidesa, segons el cas, si bé amb efectes retroactius. No es podrà demanar l’element professional de determinació estimada si durant l’interval dels tres mesos concorren les circumstàncies per calcular l’element professional de forma directa.
3. Els òrgans competents instrueixen els expedients i la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els resol.
4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica a l’empresa l’atorgament a la persona assalariada de l’alta mèdica que posa fi al període d’incapacitat transitòria, així com, si escau, el reconeixement d’una invalidesa del grup 2. La pensió d’invalidesa s’acorda a comptar de la data de la sol·licitud o de l’alta mèdica.
Article 19 · Revisions mèdiques d’avaluació
L’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social practica les revisions mèdiques per avaluar la invalidesa i pot ser assistida, si ho considera necessari, per altres professionals o experts en els aspectes que ha de valorar.
Article 20 · Revisió
1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot revisar d’ofici la capacitat de treball de la persona assegurada en qualsevol moment. La persona assegurada també en pot sol·licitar la revisió si justifica que s’ha produït una millora o un agreujament de la situació valorada. En tot cas, la persona assegurada pot sol·licitar la revisió al cap de dos anys de la resolució de reconeixement del dret o de la darrera revisió.
2. Solament es pot modificar el grau o el grup de la invalidesa si en el moment de la revisió es constata una variació en les patologies. El canvi o la substitució del barem tècnic que cal emprar en l’avaluació de les invalideses no en suposa la modificació.
Article 21 · Règim d’incompatibilitats de la pensió d’invalidesa
1. Amb el treball
a) Per determinar les pensions de l’estranger que percebin els pensionistes assalariats, així com els ingressos professionals dels pensionistes que duen a terme una activitat econòmica per compte propi, a l’efecte d’aplicar l’article 172 de la Llei de la seguretat social, es té en compte la declaració del pensionista, que s’actualitza periòdicament.
b) S’entén per pensions de l’estranger pel mateix concepte, referides a l’apartat 2 de l’article 172 de la Llei de la seguretat social, les que siguin satisfetes per entitats públiques radicades fora del territori andorrà, per indemnitzar la pèrdua de capacitat de treball del pensionista.
c) En el cas que, en l’obtenció dels ingressos de l’activitat professional referits a l’apartat 3 de l’article 172 de la Llei de la seguretat social, el pensionista incorri en despeses atribuïbles a l’activitat segons la normativa comptable, solament seran considerats ingressos a l’efecte del dit article la diferència entre aquells ingressos i aquestes despeses.
d) En cas de reducció de la pensió d’invalidesa, es reduirà en primer lloc el complement no contributiu que eventualment se satisfaci.
e) En els supòsits de pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat en què es percebi també un complement no contributiu, s’entendrà que aquest complement complementa aquella pensió d’invalidesa, d’assalariat o de treballador per compte propi, que impliqui un menor import del complement no contributiu, tenint en compte les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 172 de la Llei.
f) La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar qualsevol mitjà de prova i efectuar les comprovacions que consideri necessàries per determinar les pensions i els ingressos indicats als apartats a i c anteriors. Si no es presenta la declaració d’activitat econòmica per compte propi o les restants proves que es requereixin en el termini de tres mesos, llevat que l’assegurat acrediti que el retard en l’aportació és degut exclusivament a circumstàncies que no li són imputables, la Caixa Andorrana de Seguretat Social resol deixar en suspens la percepció de la pensió d’invalidesa corresponent, i la seva aportació posterior no habilita la percepció de la pensió d’invalidesa durant el període de suspensió.
2. Amb altres pensions
a) Criteri generalD’acord amb el que estableixen els articles 112 i 173.1 de la Llei de la seguretat social, la percepció de la pensió d’invalidesa és compatible amb la d’altres pensions, excepte amb la de jubilació.La compatibilitat amb altres pensions establertes pel Govern o altres entitats nacionals o estrangeres es regeix per la Llei de la seguretat social i la normativa que s’apliqui a les altres pensions.
b) Pensions de seguretat social estrangeresLa percepció de pensions de seguretat social d’altres estats s’estableix d’acord amb les disposicions dels tractats i els convenis internacionals subscrits i pel principi de reciprocitat.
Article 22 · Suspensió de la situació d’invalidesa
1. No es reconeix la invalidesa ni es resol sobre el grau si no es té dret a la prestació econòmica consegüent.
2. Un cop reconeguda la situació d’invalidesa, si amb posterioritat i a conseqüència del que preveu l’article 172 de la Llei de la seguretat social la pensió queda sense contingut econòmic, la situació d’invalidesa queda en suspens, i roman en aquest estat mentre no se’n sol·liciti el pagament i la causa de la pèrdua de la pensió hagi desaparegut per un període mínim de tres mesos, o s’hagi perdut la feina o es deixi l’activitat per compte propi.
3. Els perceptors de pensió d’invalidesa que resideixin a l’estranger han de presentar anualment una declaració d’activitat. Si no es presenta en el termini de 6 mesos, la Caixa Andorrana de Seguretat Social resol deixar en suspens la percepció de la pensió d’invalidesa corresponent a la seguretat social andorrana fins que es presenti la declaració, sense que l’aportació posterior generi el dret de percebre la pensió d’invalidesa durant el període de suspensió, llevat que l’assegurat acrediti que el retard en l’aportació és degut exclusivament a circumstàncies que no li són imputables.
jurisprudència.ad