77 articles · 1 versió · Text oficial consolidat
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
L’òrgan col·legial, d’ara endavant “el Consell”, és l’òrgan suprem del CRAJ i el constitueixen tots els membres identificats en l’article 80 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, d’ara endavant “la Llei”. Tots els membres, inclosos els absents, queden sotmesos als seus acords i aquestes disposicions.
Corresponen al Consell les atribucions següents:
El Consell delibera vàlidament si assisteixen a les sessions ordinàries o extraordinàries la majoria dels seus membres, presents o representats. El Secretari general aixeca acta de la reunió del Consell. Aquesta acta s’ha d’aprovar a la mateixa sessió o a la sessió immediatament següent i ha d’estar signada per la persona que actuï com a secretari general amb el vistiplau del seu president. El vistiplau del president implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats. Els seus acords s’adopten per majoria simple dels vots emesos. En cas d’igualtat de vots, el vot del president és diriment.
El Consell es reuneix convocat pel president, que el pot reunir ordinàriament tantes vegades com cregui convenient en interès de l’organisme. La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, amb una antelació de quinze dies, com a mínim, a la data de celebració. No obstant això, de forma extraordinària, el president pot reduir el termini per raons d’urgència, motivant la convocatòria a l’obertura de la sessió. El president estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria. Els projectes de decisió presentats poden anar acompanyats de documents explicatius que s’han de trametre als membres en els terminis previstos en el paràgraf anterior.
El president obre la sessió després de verificar el quòrum. Dirigeix els debats i assegura l’ordre de les sessions. Pot suspendre o posposar els debats. Admet a les sessions els agents habilitats pel director general, els agents de l’autoritat i els tercers degudament convocats, quan la seva audiència i contribució es jutgin útils.
Els vots s’emeten a mà alçada. Tret dels casos previstos en la Llei o en el reglament, cap membre pot en les votacions fer-se representar o donar poders a un altre membre del Consell.
De conformitat amb l’article 83 de la Llei, quan un membre no participa en una deliberació, es considera present a títol de quòrum. En cas d’absència, el president delega la presidència de la sessió al president suplent. Si això no és possible, la presidència s’assegura pel membre del Consell de més edat. Excepte decisió contrària de l’òrgan col·legial, les seves reunions no són públiques. Les actes de les deliberacions es publiquen d’acord amb l’article 39 d’aquest Reglament.
Quan un membre designat de l’òrgan col·legial per qualsevol raó deixa el seu càrrec abans de la finalització del seu mandat, s’ha de procedir al més aviat possible a substituir-lo. Els substituts són nomenats per a la resta del mandat d’aquells qui substitueixin.
El president, si constata que un membre del Consell no ha assistit a tres reunions consecutives sense causa justificada, pot sol·licitar la seva substitució al ministre que correspongui.
El Consell pren acta i consigna els supòsits d’incompatibilitat que preveu l’article 82 de la Llei, amb el benentès que el membre interessat no pot prendre part en la votació. La constància en acta i la consignació d’una incompatibilitat per raó de funcions dutes a terme en el marc d’una activitat econòmica o financera relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar es produeix amb una majoria de dos terços. Com a resultat, el membre del Consell contra qui s’ha pronunciat una constatació d’incompatibilitat no pot deliberar o prendre part en les votacions dels casos concernits.
El Consell decideix sobre les conseqüències de la violació per part d’un dels seus membres de la prohibició de deliberar en un cas en què ell mateix, un membre del seu entorn immediat o, si escau, una persona jurídica en el si de la qual, durant els dos anys anteriors a la deliberació, ha exercit funcions o ha tingut un mandat, un interès, o ha representat una part interessada en el període establert a l’article 82.2 de la Llei, amb el benentès que el membre en qüestió no pren part en la votació. Les conseqüències d’aquest vot poden ser, sense perjudici de possibles mesures disciplinàries, l’anul·lació del vot i/o la pèrdua de les funcions de membre designat al si del Consell.
El ministre, membre de l’òrgan col·legial, de qui per ordre judicial s’ha establert que no ha respectat el secret professional, pot ser requerit pel cap de Govern a delegar la seva representació a un funcionari del seu ministeri o ser reemplaçat per un altre ministre. El president informa el Consell, a la propera reunió, del cessament d’ofici de les funcions d’un representant del ministre pel fet de no haver respectat el secret professional, establert mitjançant decisió judicial. Si ha estat el president qui ha vulnerat el secret professional, és el mateix cap de Govern qui el requereix per ser rellevat i informa el Consell del seu cessament.
La Presidència és l’òrgan representatiu del Consell i està formada pel president, el president suplent i el secretari general. La representació legal del CRAJ correspon al seu president, que la pot delegar en el president suplent. El president signa els acords, les actes i les certificacions corresponents i pot delegar al secretari general la signatura de qualsevol document relacionat amb el funcionament del Consell. Pot atorgar delegacions de signatures a altres membres del Consell. La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura. Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Si el president està absent durant més de tres mesos, sigui quina sigui la causa, es procedeix a reemplaçar-lo. A proposta del Consell, la substitució pot ser temporal o definitiva. Aquesta decisió la pren el cap de Govern. En cas de substitució definitiva, aquesta substitució és per la resta de la durada del mandat electe.
El president determina l’organització dels serveis del Consell i n’informa la resta de membres. Té autoritat sobre els empleats que hagin estat posats, per qualsevol tipus de contractació, a la seva disposició. El comandament d’aquestes persones el desenvolupa el director general. El president és l’encarregat del control de les despeses del Consell.
Quan el president inicia les negociacions dels acords previstos en la Llei, ho notifica prèviament al cap de Govern, tal com preveu el capítol tercer d’aquest Reglament. El Consell, mitjançant el seu president pot sol·licitar, els serveis de l’Estat, amb l’acord dels ministres concernits, la col·laboració dels quals és necessària per al compliment de les missions del Consell.
El president està autoritzat a establir acords, sense càrrec o a títol onerós, amb qualsevol entitat privada o pública per a l’assoliment dels seus objectius. La signatura dels acords ha de ser aprovada prèviament pel Consell.
La Secretaria General està representada pel secretari general com a òrgan de suport immediat del president i del Consell, el qual es pot fer assistir per un equip administratiu. Llevat de decisió contrària del president, el secretari general assisteix a les reunions del Consell.
El Secretari general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les funcions de secretari general ha de complir els requisits establerts a l’article 80.6 de la Llei.
Les funcions del secretari general són:
El Secretari general pot, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, delegar la signatura. La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura. Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La Direcció General és l’òrgan de gestió, administració i execució dels acords i decisions adoptats pel Consell i està formada pel director general amb un equip administratiu i tècnic, destinat a donar resposta a les activitats i tasques pròpies de l’entitat per al seu bon funcionament. El director general pot ser un funcionari de l’Administració adscrit temporalment o ser contractat sobre la base d’un contracte de durada definida o indefinida sotmès al dret laboral andorrà. El càrrec de director general és retribuït en la quantia que determini el Govern, d’acord amb el nivell tècnic i les responsabilitats que se’n derivin. Salvat decisió contrària del president, el director general assisteix a les reunions del Consell, amb veu i sense vot.
El director general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les seves funcions ha de complir els requisits establerts a l’article 80.8 de la Llei. La presa de possessió del director general s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el president del Consell. Exerceix les seves funcions amb dedicació exclusiva.
Les funcions del director general són, entre d’altres:
El director general pot, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, delegar la signatura. La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura. Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El càrrec de director general és incompatible amb:
El règim jurídic del personal depèn de la seva condició contractual. Les retribucions del personal són determinades pel contracte segons la legislació laboral vigent.
A proposta del president, les comissions especifiques són constituïdes pel Consell, que determina:
La comissió específica es reuneix per convocatòria del seu president. El president de la comissió estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria de la reunió. Els projectes de recomanacions presentats a la comissió poden anar acompanyats de documents explicatius, que s’han de trametre als membres.
El CRAJ es finança, entre d’altres, amb els ingressos derivats del cobrament de les taxes, segons preveu l’article 93 de la Llei, amb les quantitats obtingudes per la venda dels productes de joc dels operadors que signin el conveni previst a la disposició addicional tercera de la Llei i, si escau, mitjançant assignacions consignades al pressupost de l’Administració general de l’Estat.
El Consell remet al Govern cada any l’avantprojecte de pressupost, en el qual han de constar les despeses i els ingressos ordinaris i extraordinaris d’inversió i explotació, perquè siguin considerats. En el pressupost hi ha de figurar també les assignacions necessàries per incloure-les, si escau, dins el projecte de pressupostos generals de l’Estat. Els pressupostos, la comptabilitat i el control financer de l’entitat se sotmeten a les previsions de la Llei general de finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.
Les funcions i càrrecs dels membres permanents del Consell, president i president suplent no són remunerats. L’entitat reguladora del joc estableix un règim de bestretes per pagar les despeses de formació i dietes de desplaçament a l’exterior, prenent com a referència el Reglament de sistemes de compensació, del 9 de juliol del 2003, modificat pel Decret del 31 de desembre del 2003. En queden excloses les despeses de representació i/o protocol·làries.
Les despeses ocasionades en l’exercici de les seves funcions com a membres designats pel Consell són reemborsades en les condicions dels respectius contractes i/o la normativa aplicable. Els membres de les comissions específiques altres que els membres de l’òrgan col·legial, i no pertanyents a l’Administració, poden rebre una dieta per reunió de la comissió en què participen, amb subjecció a un límit anual. L’import d’aquesta dieta i el límit anual són fixats pel Consell.
El director general, sota les directrius establertes pel president del Consell i assistit del personal tècnic, assumeix l’execució i la liquidació del pressupost de l’entitat reguladora del joc. Informa trimestralment el ple del Consell de l’estat d’execució del pressupost.
Els ingressos obtinguts per l’entitat reguladora i de control del joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, es destinen al finançament de les atribucions que li són pròpies, i formen part, si escau, del tresor públic, d’acord amb la Llei general de finances públiques. En tot cas, ha de destinar-se al fons de reserva un 15% dels beneficis fins que no representi com a mínim l’equivalent al pressupost d’un any complet, moment en què passarà a ser d’un 10% dels beneficis.
Les decisions adoptades pel Consell es publiquen, llevat que es disposi el contrari, al seu lloc web. La data de posada a disposició pública en línia s’indica en cada publicació realitzada per aquesta via. El CRAJ assegura l’accés efectiu a aquest lloc, així com la continuïtat de la informació en línia. Garanteix la conservació i l’arxivament de les decisions publicades per aquesta via. La publicitat d’una decisió del Consell pot ser limitada, a petició de la persona que resulti mencionada en aquesta decisió, per raons basades en el seu dret a protegir el seu saber, fer i mètodes. La restricció de la publicitat és adoptada per l’autoritat competent per prendre la decisió en qüestió.
Igualment l’entitat reguladora del joc publica al seu lloc web tota la normativa vigent de regulació dels jocs d’atzar, així com qualsevol altra directriu o informació d’interès per assolir els principis continguts en la Llei.
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Després de rebre una sol·licitud de llicència o autorització de publicitat de jocs d’atzar, si escau, el president nomena un instructor triat entre els membres del Consell o entre els agents habilitats, segons preveu l’article 42 d’aquest Reglament. L’instructor s’encarrega de dur a terme la tramitació de la sol·licitud. L’instructor pot escoltar tant el sol·licitant com tercers durant la fase d’instrucció. L’audiència dóna lloc a la redacció d’una acta, que s’ha de signar. En cas de negativa a signar, l’instructor en fa menció. L’instructor pot escoltar qualsevol altra persona la declaració de la qual estimi d’utilitat. Les persones escoltades, inclòs el sol·licitant, poden ser assistides per un assessor de la seva elecció.
L’instructor presenta el seu informe d’instrucció motivat al president del Consell en un termini màxim de quatre mesos després de la seva designació. A petició de l’instructor, el president pot concedir un termini addicional de fins a sis mesos, sumat a l’anterior, per presentar l’informe d’instrucció. L’informe d’instrucció no està subjecte a recurs.
El Consell delibera i vota sobre l’informe d’instrucció durant la reunió immediatament posterior a la recepció de l’informe i en les condicions previstes per aquest Reglament. La decisió adoptada és signada pel president i es notifica a l’entitat sol·licitant per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent.
El CRAJ pot ser consultat pels tribunals i les autoritats administratives d’Andorra sobre qualsevol assumpte relacionat amb el sector dels jocs d’atzar, en els casos en què en tinguin coneixement. El parer que el CRAJ dóna a la jurisdicció i/o a les autoritats administratives que l’han consultat també es comunica al cap de Govern.
El CRAJ pot ser consultat pel Govern. L’entitat reguladora del joc pot prendre la iniciativa d’emetre un dictamen sobre qualsevol qüestió relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar. Aquesta opinió es fa pública. També pot recomanar al Govern d’aplicar les mesures necessàries per millorar el funcionament del sector dels jocs d’atzar.
Correspon al Consell decidir l’obertura del procediment consultiu. Després de l’obertura d’un procediment de consulta, el president designa un instructor triat entre els membres del Consell o entre els agents habilitats segons preveu l’article 42 d’aquest Reglament. L’instructor s’encarrega de dur a terme la tramitació de la sol·licitud de consulta i pot escoltar qualsevol altra persona el testimoni de la qual consideri útil. Les persones escoltades poden ser assistides per un assessor de la seva elecció. Igualment, l’instructor organitza les condicions de protecció dels secrets empresarials, quan s’han de comunicar parts d’aquests secrets, atenent les disposicions d’aquest Reglament.
L’instructor presenta al president del CRAJ el seu informe sobre la consulta dins d’un termini màxim de quatre mesos després del seu nomenament. A petició de l’instructor, el president pot concedir un termini addicional de fins a sis mesos, sumat als anteriors, per presentar l’informe.
El Consell delibera i vota sobre el dictamen, durant la reunió immediatament posterior a la recepció del dictamen i en les condicions previstes per aquest Reglament. El dictamen aprovat és signat pel president del CRAJ i és notificat a l’entitat sol·licitant per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent.
El CRAJ, representat pel seu president i assistit pel director general, pot subscriure convenis amb autoritats de regulació i de control de jocs d’atzar d’altres estats per compartir els resultats dels controls efectuats respectivament als establiments de joc. El CRAJ, en les mateixes condicions, pot signar convenis amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals o d’altres estats, per desenvolupar les seves activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra, sempre que els titulars del producte de joc d’atzar per comercialitzar siguin els organismes o les entitats als quals fa referència la disposició addicional tercera de la Llei.
Correspon al Consell decidir la signatura d’un conveni. És preceptiva la conformitat mitjançant acord del Govern perquè el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pugui signar el conveni referit. L’acord signat es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
D’acord amb les disposicions de l’article 83.4 de la Llei, els principis i valors que inspiren l’actuació dels membres del Consell i de les comissions específiques a càrrec del CRAJ són els següents:
En l’exercici del càrrec, els membres del Consell, de les comissions específiques i el personal adscrit a l’entitat reguladora i de control del joc tenen els deures i les obligacions següents:
El compliment d’aquest Reglament és responsabilitat del Consell, que en fa el seguiment mitjançant el director general. A petició d’un dels membres del Consell, el Consell pot examinar qualsevol situació relacionada amb l’aplicació d’aquest Reglament.
Fins a la primera reunió del Consell i per un període màxim de trenta dies, a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, el ministre encarregat de les finances exerceix, en la seva condició de president, les prerrogatives de la institució necessàries per al funcionament de l’entitat reguladora del joc.
En l’obertura de la primera reunió del Consell, es procedeix a formalitzar la constitució de l’òrgan col·legial, que està format pels ministres o les persones designades dels ministeris afectats. La formalització de l’acte de designació de càrrecs és objecte d’una acta signada per tots els membres del Consell i que és transmesa al Govern. L’acta es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
S’autoritza el ministre de Finances a efectuar les transferències pressupostàries que siguin necessàries per a la creació del CRAJ. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 10 de juny del 2015 Antoni Martí PetitCap de Govern
El Reglament té per objecte establir l’organització, el funcionament i el règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, d’ara endavant anomenat “el CRAJ”, com a entitat reguladora i de control del joc.
El CRAJ és una autoritat administrativa i com a tal s’encarrega de l’organització, del desenvolupament de la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar dins del territori del Principat d’Andorra. L’entitat disposa de personalitat jurídica pròpia que li permet adoptar acords i d’un patrimoni propi per assolir les seves missions i els seus objectius.