Reglament, del 9 de març del 2016, de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus, i de la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat d’allaus

1. Amb caràcter general, aquest Reglament és d’aplicació als plans parcials o especials, a qualsevol tipus d’edifici, equipament, instal·lació o urbanització de nova construcció, i a edificis, equipaments o instal·lacions existents que siguin objecte de modificacions, ampliacions, canvis d’ús descrits a l’article 30, i rehabilitacions o reformes que afectin tancaments exteriors, obertures exteriors, coberta, estructura o fonamentació d’edificacions, inclosos els accessos i l’ús del terreny adscrit a l’edificació. Així mateix és d’aplicació en excavacions o qualsevol tipus de modificació de l’estat del terreny actual, encara que no estiguin vinculades a construcció.

2. Particularment, el capítol quart és d’aplicació únicament als edificis, els equipaments, les instal·lacions o les urbanitzacions existents que no siguin objecte de modificacions, ampliacions, canvi d’ús, i rehabilitacions o reformes descrites en el paràgraf anterior.

1. Grau de perillositat per grans allaus a) A1 perillositat baixa per gran allau.

1. La zonificació reglamentària de perillositat d’allaus estableix les condicions tècniques i administratives per a la utilització del sòl afectat per risc d’allaus. Desenvolupa la zonificació aprovada pel Govern mitjançant el Decret del 26-9-2012.

2. Segons la perillositat, i d’acord amb la cartografia reglamentària de perillositat d’allaus, s’estableix la zonificació següent:

1. El Govern, mitjançant els instruments tècnics escaients, revisa l’estudi de perillositat d’allaus.

2. Una vegada obtinguda la cartografia resultant del nou estudi, i prèviament a la seva aprovació, el Govern ha de sotmetre la revisió de l’estudi i de la cartografia a informació pública durant un període mínim de 20 dies. El procediment d’informació pública no és necessari en el cas que el nou estudi abasti un àmbit reduït, com ara la detecció d’una nova allau o l’afectació d’un bosc de defensa, i sempre que l’extensió de les zones qualificades de perillositat alta o l’afectació del bosc de defensa no augmentin respecte a l’estudi i la cartografia d’allaus vigents.

3. El Govern ha de resoldre les al·legacions que es puguin haver presentat.

4. El Govern aprova la revisió de la zonificació reglamentària de perillositat d’allaus i procedeix a la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Els comuns han d’adaptar el POUP a la revisió aprovada.

1. Els propietaris de terrenys poden sol·licitar al ministeri competent en matèria d’urbanisme modificacions d’abast reduït de la cartografia de zonificació reglamentària de perillositat d’allaus.

2. Les sol·licituds han d’anar acompanyades d’un estudi tècnic de detall específic d’allaus que justifiqui la modificació sol·licitada.

3. L’estudi tècnic ha de ser redactat per un tècnic autoritzat i competent en la matèria, que compti amb experiència contrastada en aquests tipus d’estudis.

4. El nivell d’aprofundiment i rigor tècnics, la metodologia utilitzada, i la versemblança científica de les dades de partida, han de ser com a mínim equiparables, i si pot ser superiors, als que corresponen als estudis que han servit de base per elaborar la cartografia de zonificació reglamentària de perillositat d’allaus aprovada pel Govern.

1. El ministeri competent en matèria d’urbanisme, que pot comptar, si escau, amb els assessoraments tècnics que cregui adequats, analitza la sol·licitud i la resol en el sentit que consideri més adient, tenint en compte els resultats tècnics, la confiança i la solvència d’aquests, i els criteris de precaució.

2. Si l’estudi tècnic de detall mereix l’aprovació del Govern, el ministeri competent en matèria d’urbanisme incorpora les modificacions a la cartografia de perillositat d’allaus i a la cartografia de zonificació reglamentària.

3. El Govern, si escau, aprova la revisió de la zonificació reglamentària de perillositat d’allaus i procedeix a publicar-la al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

4. Els comuns han d’adaptar el POUP a la revisió aprovada.

1. Als efectes d’aquest reglament, únicament es consideren les mesures de protecció permanents, tals com dics, rastells, xarxes, o altres, que estiguin fabricats o concebuts específicament per protecció d’allaus. Així mateix, en el cas de bastir un o varis edificis es poden adoptar mesures de protecció actuant sobre el mateix edifici amb reforços estructurals.

2. Les mesures de protecció temporal que puguin existir a la zona, no s’han de tenir en compte com a protecció del terreny que es vol utilitzar, a excepció dels terrenys reglamentats a l’article 35.

3. En zones qualificades de perillositat baixa, a criteri del tècnic redactor de l’estudi o la nota d’allaus, es poden adoptar mesures de protecció estructurals i constructives sense aplicació d’altres proteccions externes.

4. Depenent de la zona reglamentària en què estigui situat un terreny, pot ser necessària l’aplicació de mesures constructives permanents de protecció activa, passiva o combinades.

5. El fabricant dels elements utilitzats com a mesures de protecció externes als edificis, com ara xarxes, rastells, etc., ha de lliurar a la direcció d’obra el certificat CE dels materials subministrats. En finalitzar l’obra d’instal·lació de les proteccions externes a les edificacions, la direcció d’obra ha de demanar el certificat de correcta instal·lació expedit pel subministrador del material.

6. La implantació de proteccions en un terreny en cap cas no pot produir un nou risc o augmentar l’existent en altres terrenys susceptibles de veure’s afectats.

7. El sol·licitant d’una autorització de pla parcial, de llicència d’urbanització, de construcció o d’edificació, ha d’acreditar a la sol·licitud que disposa del terreny, propi o aliè amb dret d’ús, per a la construcció i manteniment posterior de les proteccions. Aquest requeriment també és condició sine qua non per a l’aprovació de plans especials.

8. En el cas de construcció d’una edificació, el llibre de l’edifici ha d’incloure, entre altra documentació, el projecte de les mesures de protecció, les successives revisions periòdiques i les operacions de manteniment efectuades.

1. El risc residual s’ha de calcular com la probabilitat de pèrdua de vides humanes a l’any.

2. En els casos en què sigui preceptiu un estudi tècnic específic d’allaus, a partir dels resultats de la modelització, i atenent la probabilitat de presència de persones en les àrees afectades pels possibles esdeveniments de risc, l’esmentat estudi tècnic ha d’avaluar la probabilitat de pèrdua de vides humanes a causa del risc d’allaus.

3. L’avaluació de la probabilitat de pèrdua de vides humanes ha de tenir en compte tant l’efecte directe que pot ocasionar un esdeveniment de risc, com també l’efecte indirecte que l’esdeveniment pot provocar.

4. En funció de l’ús que es fa del terreny, el risc residual màxim assumible pot ser tolerable o acceptable, definits com a:

1. Les zones classificades com a R2 poden ser urbanitzables amb grans restriccions.

2. A l’expedient de la sol·licitud d’un pla parcial i per l’aprovació d’un pla especial, en una zona afectada classificada com a R2, és obligatori incorporar un estudi tècnic específic d’allaus, amb el contingut mínim que figura a l’annex I, que ha d’estar redactat i signat per un tècnic competent i autoritzat.

3. A l’expedient de la sol·licitud de llicència de construcció de les proteccions, prèvia o simultània a la llicència per a la resta d’obres i usos especificats al punt 1 de l’article 2, en les zones R2 s’ha d’incorporar:

4. Preferentment, les mesures de protecció permanent en zona de perillositat R2 seran passives i actives combinades, i s’han de calcular aplicant un factor de seguretat mínim de dos (FS ≥ 2). Es podran adoptar solucions no combinades, sempre que al càlcul de la solució adoptada s’hi apliqui un coeficient de seguretat mínim de tres (FS ≥ 3).

5. En tot cas, les solucions adoptades han d’assegurar el risc residual expressat en termes de probabilitat de pèrdua de vides humanes establert a l’article 13.

6. En zona reglamentària R2 no s’han de projectar proteccions integrades als mateixos edificis que no incloguin altres proteccions complementàries externes, si prèviament no han estat justificades i acreditades tècnicament i documentalment.

1. Les zones classificades com a R2B compten amb dents de frenada existents com a mesures de protecció. En l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, els terrenys situats en zona R2B podran ser utilitzats amb grans restriccions, sempre que, prèviament a les sol·licituds per obtenir l’autorització de pla parcial o l’aprovació de pla especial, o la llicència de construcció, compleixin tots els requisits següents: 1.

1. Que es dugui a terme un estudi tècnic de detall específic d’allaus, amb rigor i aprofundiment i que, a més del contingut relacionat a l’annex I, compleixi les condicions següents:

2. Que l’estudi tècnic de detall mereixi l’aprovació del Govern en els termes de l’article 38.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 1.

3. Que, en aplicació de l’article 108.c de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i de l’article 108.1 del Reglament urbanístic, els propietaris dels terrenys afectats per perillositat condicionada mitjana es comprometin expressament a:

4. Existeixi un compromís de neteja de la neu en la zona amunt de les dents de fre, per garantir la seva eficàcia.

2. Un cop assolits els requisits referits, el Comú ha de notificar oportunament al Govern l’assoliment del requisit de l’apartat 1.3, prèviament o conjuntament a les sol·licituds de pla parcial, d’aprovació de pla especial, o de llicència en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament.

3. Seran d’aplicació els requeriments tècnics i administratius que es descriuen a l’article 15 i que no entren en contradicció amb els requeriments específics d’aquest article.

4. Les llicències o autoritzacions sol·licitades, en el cas de ser atorgades, es resoldran provisionalment i condicionades a la materialització efectiva de la construcció del sistema de protecció complementari a les dents de frenada. Una vegada efectuada la construcció de les proteccions, els terrenys seran classificats com a zona reglamentària de perillositat mitjana. A aquest efecte es publicarà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i el Comú de la parròquia corresponent haurà de procedir a l’adaptació del POUP.

5. Mentre no s’arribi a assolir tots els requisits, fins i tot la materialització de la construcció de les defenses complementàries, els terrenys situats en zona reglamentària R2B es classifiquen com a sòl no urbanitzable i s’hi apliquen els condicionants expressats a l’article 14 d’aquest Reglament.

1. Les zones classificades com a R3 poden ser urbanitzables amb restriccions menors.

2. A l’expedient de la sol·licitud d’un pla parcial o d’aprovació d’un pla especial, en una zona classificada com a R3 és obligatori incorporar un estudi tècnic específic d’allaus, amb el contingut mínim que figura a l’annex I, redactat i signat per un tècnic competent i autoritzat.

3. A l’expedient de la sol·licitud de llicència de construcció de les proteccions, prèvia o simultània a la llicència per a la resta de casuístiques especificades al punt 1 de l’article 2, en zones R3 s’ha d’incorporar:

4. Les mesures de protecció en zona de perillositat R3 poden ser passives permanents i/o proteccions integrades als mateixos edificis, i han d’assegurar un risc residual màxim expressat en termes de probabilitat de pèrdua de vides humanes de l’article 13. Les solucions adoptades han d’assumir un factor de seguretat mínim de dos (FS ≥ 2).

1. Les zones classificades com a R4 poden ser urbanitzables amb restriccions importants.

2. A l’expedient de la sol·licitud d’un pla parcial o per a l’aprovació d’un pla especial en zona classificada R4, és obligatori incorporar un estudi tècnic específic d’allaus, segons figura a l’annex I, redactat i signat per un tècnic competent i autoritzat.

3. A l’expedient de la sol·licitud de llicència de construcció de les proteccions, prèvia o simultània a la llicència per a la resta d’obres i usos especificats al punt 1 de l’article 2, a les zona R4 s’ha d’incorporar:

4. Les mesures de protecció en zona de perillositat R4 seran passives permanents, si bé és aconsellable valorar la combinació amb mesures actives. Les proteccions en zona R4 han d’assegurar un risc residual màxim expressat en termes de probabilitat de pèrdua de vides humanes de l’article 13. Les solucions adoptades han d’assegurar un factor de seguretat mínim de dos (FS ≥ 2).

5. En zona reglamentària R4 no s’han de projectar proteccions integrades als mateixos edificis que no incloguin altres proteccions complementàries externes, si prèviament no han estat justificades i acreditades tècnicament i documentalment.

1. Les zones classificades com a R5 poden ser urbanitzables amb restriccions menors.

2. A l’expedient de la sol·licitud d’un pla parcial o per a l’aprovació d’un pla especial, en zona classificada com a R5, s’ha d’incorporar una nota tècnica específica d’allaus amb el contingut mínim que es relaciona a l’annex III, redactada i signada per un tècnic competent i autoritzat, que indiqui si són necessàries o no proteccions per a l’ús del terreny, per assegurar un risc residual màxim expressat en termes de probabilitat de pèrdua de vides humanes de l’article 13.

3. En el cas de necessitar proteccions, la nota tècnica ha de definir el tipus i la magnitud de les proteccions per aconseguir el risc residual màxim de l’article 13. Les solucions adoptades han d’assumir un factor de seguretat mínim d’un i mig (FS ≥ 1,5).

4. No és preceptiva la presentació d’un estudi tècnic segons l’annex I, a menys que el tècnic ho consideri necessari sota el seu criteri professional a la vista de les observacions sobre el terreny. En aquest cas, s’ha de seguir el procediment descrit a l’article 17 per a les zones reglamentàries de perillositat baixa R3.

5. A l’expedient de la sol·licitud de llicència de construcció de les proteccions, prèvia o simultània a la llicència per a la resta d’obres i usos especificats al punt 1 de l’article 2, en una zona afectada classificada com a R5 s’ha d’adjuntar la nota tècnica esmentada. En el cas que el resultat de la nota tècnica determini la necessitat d’implantar mesures de protecció, és preceptiva la presentació de:

1. Les zones classificades com a R7 estan localitzades en boscos de defensa.

2. El titular d’una sol·licitud en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, en terrenys situats en zona R7 i en terrenys situats sota la protecció de bosc de defensa, pot optar per una de les dues alternatives següents:

3. Tant si el sol·licitant opta per l’alternativa a com si el resultat de la nota tècnica de l’opció b és desfavorable, és a dir, que el bosc existent no és suficient per compatibilitzar el risc residual amb l’habitabilitat o l’ús del terreny, el sol·licitant ha d’encomanar un estudi tècnic específic d’allaus, segons l’annex I, que no tingui en compte l’existència del bosc com a mesura de protecció i que catalogui el terreny segons la zonificació reglamentària establerta al capítol segon, en funció dels articles 3, 4 i 5 del capítol primer. Els requeriments tècnics per obtenir l’atorgament de la llicència o l’autorització sol·licitada són els que es determinen a l’articulat del present capítol per a les zones en què l’estudi tècnic classifiqui el terreny estudiat.

4. En el cas que el sol·licitant opti per l’opció b i el resultat de la nota tècnica favorable, és a dir, que l’existència del bosc de defensa actual és suficient, a criteri del tècnic redactor, per compatibilitzar el risc residual amb l’habitabilitat o l’ús que es dóna al terreny, cal tenir en compte l’augment del risc d’allaus si es produeix la desaparició o l’afectació parcials o integrals del bosc de defensa. A aquest efecte, la nota tècnica ha de preveure l’espai necessari per construir les proteccions futures escaients, que s’haurien d’instal·lar en cas d’afectació o desaparició del bosc de defensa. El sol·licitant ha d’acreditar a la sol·licitud que disposa del terreny, propi o aliè amb dret d’ús, per a la construcció d’aquestes futures proteccions.

5. En el cas exposat al punt anterior, per a atorgar l’autorització o la llicència en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament és condició imprescindible que el sol·licitant signi i dipositi al Comú un document declaratiu i de compromís, assumint les obligacions establertes a l’annex V. En aquest cas, en el curs de la tramitació de la sol·licitud, es procedeix segons el que disposa el punt 4 de l’article 31 6. Una vegada obtinguda la llicència d’ocupació amb el supòsit de l’alternativa b, i en el cas que es produeixi un esdeveniment real d’afectació del bosc de defensa, el terreny i els seus ocupants estaran sotmesos a un risc natural de magnitud de perillositat desconeguda. En aquest supòsit, i en virtut de l’article 129.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el cònsol major de la parròquia pot ordenar el desallotjament del terreny afectat, per un període indefinit. En els termes de l’article 49 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, l’Administració general ha d’avaluar el grau de perillositat mitjançant els estudis específics oportuns, per determinar la classificació reglamentària del terreny afectat per la desaparició o afectació del bosc. En el cas que dels estudis específics en resultés un grau de perillositat alta o la inviabilitat de protecció del terreny, s’ha de procedir segons el que preveu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme sobre la declaració d’estat de ruïna a l’article 129.1, apartats a i c. En cas contrari, és a dir, si dels estudis específics en resulta un grau de perillositat compatible amb l’ús del terreny i es determina la viabilitat tècnica i jurídica per implantar mesures de protecció, el projecte i la construcció de les mesures de protecció són a càrrec exclusiu del propietari del terreny, així com les revisions i el manteniment reglamentaris de les proteccions una vegada implantades. L’ocupació del terreny afectat resta supeditada a la finalització de les proteccions i a l’emissió i signatura del certificat final per part de la direcció facultativa de les obres de protecció.

1. Per a obtenir una llicència en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, en un terreny de perillositat sense determinar, és preceptiu un estudi tècnic de detall específic d’allaus, segons l’annex I, que catalogui el terreny segons la zonificació exposada a l’article 7, en funció dels articles 3, 4 i 5 del capítol primer.

2. Els requeriments tècnics i administratius són els que corresponen a les zones en què l’estudi tècnic classifiqui el terreny en funció de les pressions dinàmiques d’arribada de l’allau.

1. No es poden construir edificis essencials de nova planta destinats a hospitals, escoles, guarderies, residències geriàtriques, i en general cap establiment públic ocupat per persones de difícil evacuació, ni tampoc es poden bastir altres edificis essencials destinats a la seguretat ciutadana, com els de Policia, Bombers, Protecció Civil, etc.

2. Per a la resta d’edificis de nova planta s’han d’adoptar les limitacions i els requisits següents:

1. Quan un terreny estigui situat en diverses zones reglamentàries de perillositat d’allau, s’ha de considerar la zona o les zones més restrictives en quant a requeriments administratius.

2. No obstant això, es poden adoptar diferents mesures de protecció per a cadascuna de les zones reglamentàries en què estigui repartit el terreny, sempre que compleixin els mínims requerits en aquest Reglament. Els requeriments tècnics són, com a mínim, els corresponents a cada zona reglamentària.

1. Les obres específiques de les proteccions no integrades a l’estructura dels edificis s’han d’executar preferiblement abans de les obres d’urbanització i edificació. A criteri de la direcció de les obres de protecció, i aplicant els criteris de precaució adients, les mesures de protecció es poden executar simultàniament a la resta d’obres d’urbanització i edificació. Les obres de protecció han de ser finalitzades abans que la urbanització i els edificis entrin en servei.

2. Les proteccions s’han de construir seguint escrupolosament les prescripcions del projecte i les ordres de la direcció facultativa.

3. La llicència d’ocupació del terreny, en el marc d’aquest Reglament, resta supeditada a la finalització de totes les proteccions.

1. Com a norma general, l’execució per fases d’obres d’urbanització o de construcció en el marc d’un pla parcial o d’un pla especial implica la implantació integral de les mesures de protecció actives i/o passives no integrades als edificis.

2. No obstant això, en casos molt especials suficientment justificats, es pot autoritzar l’execució per fases si les mesures de protecció que s’han d’instal·lar per protegir la/les parcel·la/es a construir en cada fase no empitjoren la situació de risc de les altres parcel·les.

3. En el cas que s’autoritzi l’execució per fases, és preceptiu redactar un estudi tècnic específic d’allaus que analitzi el risc en cada fase constructiva, i asseguri que la construcció parcial de les defenses és suficient per protegir, com a mínim, cada fase intermèdia de la urbanització, tant els vials d’accés com les parcel·les, i que les mesures de protecció a implantar en cada fase no condicionen les futures construccions de la resta de parcel·les.

1. Una vegada executada l’obra i/o les proteccions, la direcció facultativa emet i signa el certificat final d’obra d’execució de les proteccions conforme al projecte autoritzat. Al certificat final d’obra s’hi ha d’adjuntar:

2. En el cas de la renúncia del tècnic o la rescissió del contracte per part de la propietat del terreny, aquesta part ha de contractar les tasques de revisió d’un altre tècnic competent i autoritzat abans de sis mesos.

3. Tant el contracte inicial com els successius s’han d’assentar degudament al Llibre de l’edifici.

1. Les proteccions externes als edificis s’han de fer revisar periòdicament per un tècnic competent i autoritzat cada cinc (5) anys o menys. En el cas de terrenys classificats en zonificació R7, els boscos de defensa s’han de fer revisar periòdicament per un tècnic competent i autoritzat cada cinc (5) anys o menys.

2. Si durant els períodes de temps estipulats al paràgraf anterior es produís un episodi d’allau suportat per les proteccions o pel bosc, s’ha de procedir a una revisió especial en el menor termini possible. El següent període començarà a comptar des de la data d’aquesta darrera revisió.

3. En tot cas, el tècnic que realitza la revisió, ha d’emetre un informe detallant l’estat de les proteccions o del bosc de defensa. Si és el cas, l’informe de revisió de les proteccions ha de determinar les reparacions o reposicions pertinents per tal de mantenir-les en bon estat.

4. Les despeses de revisió, manteniment, neteja, reparacions, reposicions, i totes les intervencions necessàries o convenients a criteri del tècnic, són a càrrec del propietari.

1. Els edificis, els equipaments i les instal·lacions existents que estiguin localitzats totalment o parcialment en alguna de les zones reglamentàries R1, R2, R2B, R4 i/o R7 han de disposar d’un Pla de confinament i evacuació, al qual els usuaris habituals del terreny s’han d’adherir. A aquest efecte, la propietat ha d’encomanar a un tècnic especialitzat i autoritzat l’elaboració del Pla de confinament i evacuació i presentar-lo a l’aprovació del ministeri competent en matèria de protecció civil dintre dels terminis fixats en les disposicions transitòries d’aquest Reglament.

2. El ministeri competent en matèria de protecció civil pot elaborar els Plans de confinament i evacuació respectius als edificis, equipaments o instal·lacions que estimi oportuns per motius de seguretat. Els usuaris habituals del terreny estan obligats a adherir-se al corresponent Pla i a adoptar les mesures determinades en aquest document.

1. Les actuacions exposades a l’article 2.1 d’aquest Reglament no es poden autoritzar en els edificis, equipaments i instal·lacions existents en zona reglamentària R1, llevat dels casos excepcionals exposats a l’article 34 d’aquest Reglament.

2. Els edificis, els equipaments o les instal·lacions existents en zones reglamentàries R2, R2B, R3, R4, R5, R6 i/o R7, i que siguin objecte d’alguna de les modificacions exposades a l’article 2.1, per a obtenir la llicència de construcció han de complir íntegrament aquest Reglament, i especialment en els articles que corresponguin segons a la zona reglamentària de perillositat en que el terreny estigui ubicat.

3. Els edificis, els equipaments o les instal·lacions existents en zones reglamentàries R2, R2B, R3, R4, R5, R6 i/o R7 han de complir íntegrament aquest Reglament per obtenir la llicència de canvi d’ús envers els usos següents: d’habitatge, educatiu, residencial, hoteler, de restauració, comerç mitjà o gran (250 m2 o més), d’estacions de servei, cultural, esportiu, esportivorecreatiu, recreatiu, sanitari, sociosanitari, social o religiós.

1. Les sol·licituds de parcel·lació, urbanització o construcció en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, que corresponguin a terrenys afectats per risc d’allaus en zones R2, R2B, R3, R4, R5, R6, R7, zones protegides per R7 i zones no incloses a la cartografia de zonificació reglamentària, segons correspongui, han d’anar acompanyades de l’estudi tècnic específic d’allaus (annex I), de la nota tècnica específica d’allaus (annex III) o de l’informe tècnic de boscos de defensa d’allaus (annex IV), i, si escau, del corresponent projecte constructiu de les mesures de protecció (annex II).

2. En el cas que el terreny estigui afectat per diversos tipus de perillositat en zones R2 a R6, la documentació a presentar serà la que correspon a la de risc més elevat. En el cas que el terreny estigui afectat per bosc de defensa, zona R7, i el sol·licitant opti per la opció b exposada a l’apartat 2 de l’article 21, endemés s’ha de presentar l’informe tècnic de bosc i la nota tècnica específica d’allaus.

3. Abans d’atorgar l’autorització, el Comú ha de demanar i obtenir del ministeri competent en matèria d’urbanisme, d’acord amb la legislació vigent aplicable, l’informe favorable en l’àmbit sectorial de riscos naturals d’allaus. El ministeri pot requerir la informació i documentació complementària que consideri convenient per tal de poder informar l’expedient.

4. El ministeri competent en matèria d’urbanisme pot fer constar a l’informe les condicions específiques en matèria de protecció de riscos d’allaus que consideri convenients i, especialment, en el cas que el terreny objecte de la sol·licitud estigui protegit per boscos de defensa, l’informe ministerial ha d’explicitar les condicions d’ús del terreny en cas d’hipotètica desaparició o afectació del bosc de defensa. El Comú ha de transcriure aquestes condicions a la llicència, sense perjudici que la normativa subsidiària parroquial pugui establir condicions més restrictives.

1. Els tècnics que poden intervenir en el marc de riscos d’allaus dintre de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de tenir les qualificacions següents:

2. En cada cas, els tècnics redactors, respectivament, han de disposar d’experiència fefaent en estudis, notes i/o informes de riscos naturals, i/o de projectes de construcció de proteccions de riscos naturals.

3. Els tècnics redactors de notes, informes, estudis o projectes de proteccions són responsables de les modelitzacions, els càlculs, les tipologies de protecció adoptades i de tot el contingut explícit o implícit de la documentació presentada amb l’expedient, i així ho han de signar expressament.

4. L’execució de les obres de protecció ha de comptar amb una Direcció d’Obra que compleixi els requisits estipulats per als tècnics redactors de projecte.

5. El tècnic autor del projecte de pla parcial o de pla especial o de construcció o d’urbanització es responsabilitza solidàriament de la idoneïtat de les mesures proposades en la documentació presentada, i signa a aquest efecte tota la documentació en matèria d’allaus que adjunta a l’expedient.

6. La direcció facultativa de l’obra es responsabilitza de l’execució correcta de l’obra d’acord amb el projecte autoritzat.

7. En qualsevol cas, l’atorgament d’autorització en l’àmbit d’aquest Reglament no implica l’assumpció de cap responsabilitat per part de l’Administració.

8. Els tècnics autors d’estudis, notes, informes i/o projectes i direccions d’obra han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi les seves actuacions professionals en l’àmbit de riscos naturals per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest.

1. Els propietaris dels terrenys situats en zones reglamentàries de perillositat d’allau, han de promoure i assumir el cost, tant dels estudis tècnics, les notes tècniques, els projectes i/o els informes tècnics específics d’allaus necessaris per obtenir les autoritzacions/llicències, com de la construcció de les mesures de protecció escaients que es derivin dels documents tècnics abans esmentats.

2. La persona sol·licitant d’una autorització d’un pla parcial o d’una llicència en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament ha de signar conforme ha llegit i està assabentada dels estudis tècnics, les notes tècniques, els projectes i els informes tècnics específics d’allaus, i els contractes preliminars de les revisions de proteccions d’allaus requerits per aquest Reglament.

3. És obligació dels propietaris d’un terreny protegit amb defenses, una vegada urbanitzat o construït, mantenir vigent un contracte de revisió amb un tècnic competent i autoritzat, i permetre i promoure les revisions periòdiques necessàries en els termes expressats a l’article 28, així com custodiar la documentació emesa pel tècnic que efectua la revisió. En cas de renúncia del tècnic o de rescissió del contracte per part del propietari, aquest últim està obligat a contractar un altre tècnic competent i autoritzat abans de sis mesos a comptar de la data de la resolució del contracte anterior.

4. En aplicació de l’article 127.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els propietaris actuals i futurs són responsables de la revisió de les mesures de protecció, del seu manteniment, de les reparacions que dictamini el tècnic contractat, i assumeixen la custòdia de la documentació tècnica. Les escriptures de transmissió de domini i els contractes de lloguer han de transcriure la zona en què està ubicada la propietat i el risc residual assumible per a l’habitabilitat o l’ús que se li dona al terreny, així com de les condicions contractuals i de manteniment de les mesures de protecció.

5. Tots els contractes de revisió i les actes de revisió, manteniment i reparació de les proteccions d’allaus s’hauran de recollir al Llibre de l’edifici.

1. De conformitat amb la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, constitueixen excepcions a l’article 14 del present reglament els projectes d’interès nacional, els treballs necessaris per dotar de serveis i accés als terrenys classificats com a sòl urbanitzable, les instal·lacions o els equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els bens. També constitueixen excepcions a l’article 14 les modificacions del terreny, les instal·lacions i les edificacions destinades a ús ramader, agrícola o forestal, i les instal·lacions d’emmagatzematge que no continguin substàncies o productes inflamables, explosius o contaminants.

2. En tot cas, s’ha de fer un estudi tècnic de detall específic d’allaus segons l’annex I, que garanteixi que el risc residual assumible està d’acord amb l’article 13, i que no s’empitjoren les condicions de risc dels terrenys propis o aliens. L’estudi esmentat ha d’establir les mesures de protecció necessàries per a ocupar el terreny.

3. Les mesures de protecció establertes a l’estudi s’han d’incorporar a un projecte constructiu amb el contingut de l’annex II.

1. Com a excepcions a l’article 12, per protegir els usuaris i les instal·lacions dels dominis esquiables es poden aplicar mesures de protecció temporal, mentre aquestes instal·lacions continuïn formant part dels dominis esquiables i estiguin incorporades al Pla d’intervenció per al desencadenament preventiu d’allaus (PIDA) de l’estació, segons la reglamentació en matèria de desencadenament preventiu d’allaus.

2. En l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament i en ocasió de projectes que es desenvolupin en terrenys de dominis esquiables incorporats al Pla d’intervenció per al desencadenament preventiu d’allaus (PIDA) de l’estació, s’ha de fer una nota tècnica específica d’allaus quan els projectes se situïn fora de la zona d’abast de la cartografia reglamentària i sempre que no hagin estat inventariats en el Cadastre d’allaus sota la designació‘amb informació històrica’. Aquesta nota tècnica específica d’allaus ha de comprendre el contingut mínim de l’annex III, per assegurar que les proteccions temporals previstes són suficients, o, en cas contrari, si s’han d’adoptar mesures complementàries per garantir que el risc residual és assumible i les actuacions previstes no comporten un augment del risc propi o aliè. En ocasió de projectes situats en una àrea‘amb informació històrica’dins el Cadastre d’allaus, correspon elaborar un estudi tècnic específic d’allaus, el qual ha de comprendre el contingut mínim de l’annex I.

3. En l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament i en ocasió de projectes que es desenvolupin en terrenys de dominis esquiables incorporats al Pla d’intervenció per al desencadenament preventiu d’allaus (PIDA) de l’estació, s’aplica, respectivament, el que requereix l’article corresponent que regula la zonificació reglamentària d’allaus (articles 14-21) quan els projectes se situïn dins de la zona d’abast de la cartografia reglamentària. Segons escaigui, la documentació tècnica específica d’allaus ha de comprendre el contingut mínim dels annexos I o III, per assegurar que les proteccions temporals previstes són suficients, o, en cas contrari, si s’han d’adoptar mesures complementàries per garantir que el risc residual és assumible i les actuacions previstes no comporten un augment del risc propi o aliè.