1.
— El procediment de revocació de l’acreditació s’inicia si concorre algun dels supòsits següents:
a) Pèrdua de l’autorització d’exercici de la professió.
b) Pèrdua de la col·legiació.
c) Condemna mitjançant sentència ferma per delicte dolós en el marc del desenvolupament de l’exercici de l’activitat assistencial.
d) Inhabilitació professional.e)Incompliment dels requisits establerts en matèria de formació continuada.
f) Arribada l’edat de 75 anys.
2.
— Quan es constata l’existència d’un dels motius de revocació de l’acreditació esmentats, el ministeri encarregat de la salut, a aquest efecte, incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
El ministre encarregat de la salut, o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir la revocació o per arxivar l’expedient.
3.
— El recurs presentat contra una decisió de revocació de la seva acreditació té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment, la decisió de revocació és immediatament executòria.
4.
— La revocació de l’acreditació comporta la desconveniació amb la CASS.