102 articles · 1versions · Text oficial consolidat
Aquest Reglament té per objecte desplegar la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra en allò que és relatiu a l’auditoria de comptes obligatòria i voluntària, a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, al Registre d’auditors de comptes, al sistema de supervisió i control de qualitat, al règim disciplinari i a les taxes previstes per la mateixa Llei.
Les definicions següents complementen les de l’article 2 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra:
Aquest article delimita, als efectes d’aquest Reglament, els treballs que tenen la consideració d’auditoria de comptes. La verificació dels comptes anuals o dels estats financers formulats per una entitat per part d’un auditor de comptes té la consideració d’auditoria de comptes, d’acord amb l’article 1.2 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, quan la normativa aplicable a l’entitat exigeixi portar la comptabilitat i formular comptes que reflecteixin la imatge fidel del seu patrimoni, resultat i situació financera, o bé presentar comptes o estats financers auditats. Aquesta consideració és aplicable encara que la normativa específica de l’entitat no estableixi expressament un marc normatiu d’informació financera, sempre que els comptes o estats financers s’hagin elaborat d’acord amb un marc d’informació financera adequat a la naturalesa de l’entitat auditada. Per contra, i malgrat que es tracti de treballs que segueixen sent de l’àmbit d’actuació dels auditors de comptes donat que es troben regulats per normes tècniques d’auditoria, no es consideren auditoria de comptes, i no estaran subjectes a aquesta normativa, les tipologies de treballs següents:
L’informe d’auditoria de comptes anuals s’ha d’emetre d’acord amb la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i amb les normes internacionals d’auditoria aplicables. En les auditories d’entitats d’interès públic, l’informe ha d’incorporar un apartat amb els aspectes clau d’auditoria. L’informe d’auditoria de comptes anuals no pot establir limitacions al seu ús. La data de l’informe no pot ser anterior a la data de formulació dels comptes anuals per part de l’òrgan competent de l’entitat auditada.
El que es preveu a la |secció segona d’aquest capítol per als treballs i informes d’auditoria dels comptes anuals és aplicable, amb l’adaptació corresponent i en el que no es troba regulat en aquesta secció, als treballs i informes d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables. S’entenen també com a auditories d’altres estats financers o documents comptables, segons el que estableix l’article 1.
En relació amb l’auditoria de comptes anuals consolidats, s’han de tenir en compte els punts següents:
Als efectes del que estableix l’article 7.2 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, l’auditor dels comptes consolidats és responsable d’aplicar els procediments següents:
Als auditors de comptes que duguin a terme treballs d’auditoria dels comptes anuals o d’estats financers o documents comptables corresponents a entitats d’interès públic, tal com es defineixen a l’article 2, apartat 7, de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, els és aplicable el que estableix aquest Reglament, incloses les particularitats previstes en aquesta secció i en qualsevol altra disposició específica aplicable a les entitats d’interès públic.
En el cas de les entitats d’interès públic, els auditors de comptes o les societats d’auditoria han de facilitar, quan així es requereixi d’acord amb la normativa aplicable o quan sigui sol·licitat per l’entitat en el marc de la seva governança, un informe addicional més detallat sobre els resultats de l’auditoria. Aquest informe s’ha de lliurar a la comissió d’auditoria de l’entitat, quan aquesta comissió existeixi d’acord amb la seva normativa aplicable o amb les seves normes internes de governança. Quan l’entitat no disposi formalment d’una comissió d’auditoria, l’informe s’ha de lliurar al consell d’administració. L’informe s’ha de facilitar, a tot tardar, en el mateix moment en què es presenti l’informe d’auditoria.
Sense perjudici del règim específic de comunicació previst en la normativa sectorial aplicable a cada entitat d’interès públic, els auditors de comptes i les societats d’auditoria que duguin a terme auditories de comptes anuals o altres estats financers de les entitats d’interès públic sotmeses al règim de supervisió per part d’autoritats supervisores tenen l’obligació de comunicar per escrit a les autoritats supervisores de l’entitat d’interès públic, en un període màxim de set dies hàbils, tota informació relativa a l’entitat auditada de la qual hagin tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions i que pugui donar lloc a qualsevol de les conseqüències següents:
L’auditoria de comptes únicament pot ser exercida pels auditors de comptes o les societats d’auditoria que figurin inscrits al RACA com a exercents i mantinguin en vigor l’aval i l’assegurança regulats a Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i a l’article 44 d’aquest Reglament. Per estar inscrit al RACA s’han de complir els requisits establerts a la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra.
Per acreditar la competència professional dels auditors legals autoritzats en altres estats, cal complir acumulativament els requisits següents:
Les normes de gestió de qualitat interna tenen per objecte establir els principis i requisits que han de seguir els auditors de comptes en la implantació i el manteniment d’un sistema de control de qualitat intern que els permeti assegurar raonablement que l’activitat d’auditoria de comptes es duu a terme de conformitat amb el que exigeixen la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i les normes internacionals d’auditoria i d’ètica.
El responsable del Registre té les funcions següents:
El Registre es divideix en tres seccions:
El responsable del Registre pot disposar la creació de fitxers informàtics d’ús intern per facilitar la indexació i la cerca de documents i informació continguts al Registre. Aquests fitxers són d’ús exclusivament intern del Registre, per facilitar l’execució de les seves funcions, i no es poden fer servir per a altres finalitats que no siguin les que el Registre té atribuïdes.
Els assentaments fan constar els actes relatius a:
L’assentament inicial fa constar la inscripció de l’autorització d’exercici de la professió, ja sigui per a auditors individuals, societats d’auditoria o autoritzats no-residents.
Els assentaments complementaris es fan constar a continuació de l’assentament inicial i per ordre cronològic. Els assentaments complementaris de cada professional de l’auditoria són els que fan constar:
Amb l’assentament inicial que fa constar la inscripció s’assigna un número de registre a cada professional persona física o jurídica, que és correlatiu i segueix una numeració alfanumèrica, i es distingeix entre les seccions d’auditors individuals i societats d’auditoria.
El Registre és públic i qualsevol persona pot sol·licitar la informació que hi està continguda, excepte les dades que estiguin protegides per la normativa de protecció de dades personals. La informació pública del Registre es facilita mitjançant certificats o notes informatives simples, o per mitjans electrònics, sempre respectant els drets de confidencialitat establerts. D’acord amb l’article 12.3 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, la informació continguda en el Registre és accessible per mitjans electrònics, respectant la legislació de protecció de dades.
La responsabilitat i actuació dels auditors de comptes ha d’estar presidida pel principi d’interès públic que comporta l’activitat d’auditoria de comptes. En aquest sentit, els auditors de comptes en l’exercici de la seva activitat han de tenir en consideració els principis ètics següents, i actuar en tot cas amb subjecció a aquests principis: competència professional, diligència deguda, integritat i objectivitat, sense perjudici del que s’estableix respecte al deure d’independència al capítol tercer, secció tercera, de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Aquests principis s’han d’interpretar i aplicar d’acord amb el Codi d’ètica emès pel Consell de Normes Internacionals d’Ètica per a Professionals de la Comptabilitat (Codi IESBA), en tot allò que no s’oposi al que disposa la Llei i aquest Reglament. A aquest efecte:
Addicionalment a l’anàlisi prevista en l’article 7 d’aquest Reglament, per a cada treball d’auditoria de comptes, abans de l’emissió de l’informe d’auditoria, s’han de documentar i incorporar als papers de treball corresponents a aquest treball l’anàlisi i les conclusions assolides sobre la importància de les amenaces a la independència detectades i el detall de les mesures de salvaguarda aplicades, així com l’anàlisi i les conclusions assolides sobre com s’ha eliminat o, si escau, reduït a un nivell acceptable el risc d’independència. En cap cas, la mera referència al judici professional o a la conclusió assolida no s’entén com a justificativa de l’aplicació dels procediments i les mesures exigits en aquest capítol.
D’acord amb el que estableix l’article 16. a de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, ni la firma ni una persona restringida, inclosa la seva família immediata, no poden tenir un interès financer directe o un interès financer indirecte material amb el client d’auditoria. Com a excepció al que s’ha indicat anteriorment, s’estableix el següent: En el cas de familiars dels socis, directors o gerents que prestin o hagin prestat almenys deu hores de serveis diferents de l’auditoria al client d’auditoria, computats en base anual (d’acord amb el que estableix l’article 2.17 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra), poden mantenir un interès financer directe o indirecte que sigui material o tingui importància relativa en un client d’auditoria, sempre que:
Als efectes del que s’estableix a l’article 16. a de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, es considera que un interès financer indirecte és material en els casos següents:
Als efectes del règim d’independència, la importància relativa, la materialitat o la incidència significativa d’una situació, servei, relació, interès o quantitat afectada s’ha d’avaluar atenent les circumstàncies concurrents, el seu possible efecte sobre els estats financers objecte d’auditoria i el risc que pugui comprometre la independència de l’auditor. En tot allò que no estigui expressament regulat per la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra o per aquest Reglament, la valoració de la importància relativa, la materialitat o la incidència significativa en matèria d’independència s’ha d’efectuar d’acord amb el Codi IESBA i les normes internacionals d’auditoria aplicables. Quan el Codi IESBA estableixi un percentatge, llindar o criteri quantitatiu específic per valorar l’existència d’un interès financer, una relació, una vinculació o una influència significativa en matèria d’independència, s’ha d’aplicar el criteri previst pel Codi IESBA vigent en cada moment. A la data d’aprovació d’aquest Reglament, quan el Codi IESBA utilitza el llindar del deu per cent per valorar aquests supòsits, aquest percentatge s’ha d’entendre aplicable mentre no sigui modificat o substituït pel mateix Codi IESBA.
Als efectes de les entitats d’interès públic, tenen la consideració d’entitats vinculades per control o influència significativa les entitats que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:
En el supòsit que la possessió d’interessos financers a què es refereixen els articles 16. a i 16. b de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra es produeixi de forma sobrevinguda amb posterioritat a l’inici de l’exercici que s’audita o amb posterioritat a l’acceptació de l’encàrrec, la firma ha de liquidar, desfer o eliminar aquest interès financer en el termini d’un mes des que hagi tingut coneixement d’aquesta circumstància. Si no pogués resoldre’s en el termini anterior per circumstàncies no imputables a la firma, s’ha de solucionar en un termini no superior al de l’emissió de l’informe. Les actuacions de l’auditor de comptes relatives a la resolució de les causes d’incompatibilitat derivades de la possessió o la realització d’operacions d’interessos financers han de quedar documentades en els papers de treball de l’auditor.
L’auditor de comptes no pot percebre honoraris per la prestació de serveis, tant d’auditoria com diferents d’aquests, per un import que, en el seu conjunt, pugui donar lloc a la creació, en els termes establerts a l’article següent, d’una dependència financera amb l’entitat auditada. A aquests efectes, en el cas dels clients d’auditoria que comptin amb auditors autoritzats d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, el còmput dels honoraris s’ha d’efectuar considerant les societats de la xarxa que participin efectivament en el treball d’auditoria. Els tres primers anys naturals o exercicis socials anuals, a partir de l’inici de l’exercici de l’activitat mitjançant la seva inscripció en el Registre d’auditors de comptes, no computen als efectes del que es preveu en aquest article.
Respecte a l’obligació de conservació i custòdia a què es refereix l’article 19 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, en cas que existeixi una reclamació, un judici o un litigi en relació amb l’informe d’auditoria o que la documentació corresponent a què es refereix aquest apartat pugui constituir un element de prova, sempre que l’auditor de comptes tingui coneixement d’aquesta circumstància, el termini de cinc anys s’estén fins a la resolució o la sentència ferma o la finalització del procediment, o fins que hagin transcorregut cinc anys des de l’última comunicació o intervenció de l’auditor de comptes en relació amb el conflicte en qüestió. Durant els terminis de conservació i custòdia els auditors de comptes són responsables d’adoptar les mesures necessàries per a la salvaguarda i la conservació de la documentació, la informació, els arxius i els registres. Amb aquesta finalitat, els auditors de comptes han de disposar de sistemes informàtics que tinguin controls, que assegurin la custòdia, la integritat i la recuperació de la informació, que permetin adoptar la diligència deguda que sigui necessària per reduir el risc de deteriorament o pèrdua i garantir l’accessibilitat i l’autorització restringida per accedir-hi, i que permetin una identificació única de l’arxiu generat compilat i de la data de la compilació. Aquests controls s’han d’implementar eficaçment perquè no sigui possible modificar els arxius de cada treball d’auditoria una vegada transcorregut el termini màxim de compilació, perquè quedi constància de les accions efectuades sobre aquests arxius i es redueixi el risc de deteriorament o pèrdua. A aquests efectes, s’han de fer de manera rutinària còpies de seguretat en format informàtic en el moment en què es creïn almenys un cop l’any. L’obligació a què es refereix aquest article també és aplicable als auditors de comptes que, de conformitat amb el que preveu la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, siguin baixa en el Registre d’auditors de comptes. La pèrdua o el deteriorament de la documentació, així com les seves raons, s’han de comunicar al supervisor d’auditoria de comptes en un termini de quinze dies hàbils, a comptar del moment en què es va produir el fet o se’n va tenir coneixement.
El deure de secret que preveu l’article 18 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra és aplicable a totes les persones que hagin participat o col·laborat en l’exercici de l’activitat d’auditoria de l’auditor de comptes, tant si formen part de la seva organització interna com si no, o que hagin tingut coneixement de la informació relativa a aquesta activitat. Aquesta obligació de secret es manté fins i tot una vegada s’hagin donat de baixa en el Registre d’auditors de comptes l’auditor de comptes o la societat d’auditoria, així com els socis d’aquesta societat, o hagi cessat la vinculació amb els auditors de comptes per part de les persones que van intervenir en la realització de l’activitat d’auditoria.
La responsabilitat civil derivada de l’activitat d’auditoria pot correspondre, segons el cas, a:
En cas de reclamació, queixa formal, requeriment o actuació que pugui donar lloc a responsabilitat derivada d’un treball d’auditoria, l’auditor individual o la societat d’auditoria han d’actuar amb diligència i han de complir el següent:
El Sistema de Supervisió d’Auditoria de Comptes està regit pel supervisor d’auditoria de comptes, que ha d’actuar conforme als principis rectors següents:
Sense perjudici de les funcions que estableix la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament, són funcions principals del supervisor d’auditoria de comptes:
El supervisor d’auditoria de comptes pot demanar tota la informació que consideri necessària, per a l’adequat compliment de les competències de supervisió que té encomanades, de les persones i entitats següents:
Per desenvolupar les seves funcions, el supervisor d’auditoria de comptes pot emetre comunicats tècnics, comunicacions o circulars operatives amb la finalitat de garantir la correcta aplicació de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra i d’aquest Reglament, així com per facilitar-ne l’execució pràctica. Els comunicats tècnics tenen caràcter general i es dirigeixen normalment a tots els auditors de comptes o a una categoria determinada d’auditors o societats d’auditoria. Poden tenir per objecte:
El supervisor d’auditoria de comptes està adscrit orgànicament al ministeri encarregat de les finances, i manté plena autonomia funcional en l’exercici de les seves funcions, tal com estableix la Llei. L’estructura orgànica del sistema de supervisió és establerta pel Govern, a proposta del supervisor d’auditoria de comptes, amb la conformitat prèvia del ministre encarregat de les finances. Aquesta estructura ha d’incloure els recursos humans i materials necessaris per assegurar el compliment eficient de les funcions del supervisor. El sistema de supervisió pot comptar amb tècnics especialistes i tècnics de suport per garantir el compliment efectiu de les funcions del supervisor d’auditoria de comptes. La dotació de personal del sistema de supervisió s’ha d’efectuar d’acord amb la normativa de funció pública i els instruments d’ordenació de personal aplicables. Quan sigui necessari, i per garantir una adequada execució de les funcions del sistema de supervisió, es poden contractar externament, d’acord amb la legislació de contractació pública, professionals externs amb experiència contrastada en auditoria o àmbits relacionats. Aquests professionals han de complir els requisits següents:
El supervisor d’auditoria de comptes ha de disposar dels recursos materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, incloent-hi oficines, equipament tecnològic, accés a bases de dades, eines d’anàlisi i altres recursos necessaris per garantir l’eficiència operativa del sistema de supervisió, inclosos els professionals externs contractats. Els recursos materials els proporciona el ministeri encarregat de les finances, d’acord amb un pressupost aprovat pel Govern, que ha de tenir en compte les necessitats operatives del sistema de supervisió, incloent-hi els requisits associats a la contractació de serveis professionals. El supervisor pot sol·licitar la dotació de recursos addicionals si es consideren necessaris per complir amb les seves obligacions legals i tècniques. Aquesta sol·licitud ha de ser degudament justificada i especificar si afecta recursos interns o externs (contractats).
La Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes està presidida pel supervisor d’auditoria de comptes i està integrada, juntament amb el supervisor, per set membres, designats de la manera següent:
Les societats d’auditoria, els auditors individuals inscrits en el RACA i els auditors no-residents autoritzats per l’AFA que no facin l’auditoria a través d’una societat inscrita al RACA han de remetre al supervisor d’auditoria de comptes, en la forma, la periodicitat i el format que aquest últim determini mitjançant un comunicat tècnic, la informació estrictament necessària per a l’exercici de les funcions de registre, supervisió, control de qualitat, inspecció, verificació del compliment dels requisits d’exercici professional i, si escau, exercici de la potestat disciplinària que li atribueixen la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament. La informació periòdica pot incloure, en la mesura necessària per a les finalitats indicades en aquest article, dades relatives a:
Les actuacions de control comprenen les inspeccions, les investigacions i altres actuacions de comprovació que es considerin necessàries segons el següent abast per a cadascuna:
El Supervisor d’Auditoria de Comptes, considerant els mitjans tècnics i humans disponibles, ha d’elaborar i publicar anualment un pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes, que comprengui els plans d’inspeccions i d’investigacions. El pla de control té caràcter general i orientatiu, sense perjudici de l’adaptació de les actuacions de control a les circumstàncies i els riscos identificats durant l’exercici. El pla de control ha de ser sotmès a la consideració de la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes, i ha de ser publicat dins dels primers quatre mesos de l’exercici al qual es refereixi. En cas que aquest pla no es pugui adoptar o emetre, queda prorrogat el corresponent a l’exercici immediatament anterior. El pla d’investigacions ha de considerar les fonts d’informació següents:
Les persones que participin en l’activitat de control nomenades pel supervisor d’auditoria de comptes han d’actuar sota la seva supervisió, han de ser elegides entre persones amb qualificació tècnica o jurídica adequada i independents respecte dels subjectes afectats i han de disposar, en l’exercici de les tasques, de facultats d’accés i examen de la documentació.
Els controls de l’activitat d’auditoria de comptes s’inicien d’ofici per mitjà d’un acord del supervisor d’auditoria de comptes, en el marc del pla de control. L’acord d’inici ha d’indicar la naturalesa i l’abast de les actuacions de control i, en particular, si l’actuació de control es refereix a una investigació o a una inspecció. En cas necessari, ha de designar la persona responsable de dirigir les actuacions de control. Aquest acord es pot adoptar de manera individualitzada, per a un auditor de comptes, o de manera conjunta, per a diversos auditors o societats d’auditoria. En cas que l’acord d’inici sigui conjunt, la notificació s’ha d’efectuar de manera individualitzada i amb garantia de la protecció de les dades personals de la resta d’auditors inclosos en l’acord esmentat. La comunicació de la data d’inici a l’auditor de comptes l’ha d’efectuar el supervisor d’auditoria de comptes.
L’auditor de comptes ha de posar a disposició o remetre a la persona responsable de dirigir les actuacions de control, en el termini que s’estableixi en cada cas, la totalitat dels papers de treball i, si escau, els llibres, els registres, la documentació o la informació que, atenent la finalitat perseguida, se li requereixi, en el format que consideri adequat. Quan la informació estigui en suports informàtics, s’han de posar a disposició els mitjans adequats que possibilitin l’examen i la verificació de la informació esmentada. En les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes, s’entén que no existeix més documentació o informació que l’aportada o la posada a disposició segons el requeriment de la persona responsable de dirigir les actuacions de control, per part de l’auditor de comptes. A aquest efecte, s’han d’identificar els papers de treball o la documentació lliurada o remesa. En el desenvolupament de les actuacions de control, es pot requerir a l’auditor de comptes sotmès a actuacions de control que faci els aclariments o les explicacions sobre els papers de treball o la resta de documents aportats que es considerin oportuns.
Quan les actuacions de control de l’activitat s’efectuïn en el domicili social, oficines, locals o en qualsevol altre lloc on es desenvolupi l’activitat de l’auditor de comptes sotmès a actuacions de control o on hi hagi la documentació requerida, o si escau de les persones o entitats que s’indiquen a l’article 23 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, aquestes persones o entitats han de posar a disposició del personal designat per executar-les l’espai físic i els mitjans auxiliars necessaris per facilitar-ne la realització. En aquests casos, les actuacions de control de l’activitat es desenvolupen en l’horari laboral oficial instaurat al domicili social, oficines, locals o qualsevol altre lloc on tingui lloc l’activitat de l’auditor de comptes sotmès a les actuacions de control.
Les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes s’han de documentar, principalment, en comunicacions, diligències i informes. Les comunicacions són els documents a través dels quals es notifica l’inici de les actuacions o altres fets o circumstàncies relatius al desenvolupament d’aquestes actuacions, o s’efectuen requeriments d’informació o altres sol·licituds als auditors de comptes. Les diligències són documents que s’estenen per fer constar fets, requeriments o manifestacions de les persones amb les quals es duen a terme les actuacions. Les comunicacions es poden incorporar al contingut de les diligències que s’estenguin. De les diligències que s’estenguin se n’ha de lliurar un exemplar a la persona amb qui s’entenguin les actuacions. Si aquesta última es nega a rebre-la, se li ha de remetre per qualsevol dels mitjans admesos en dret, i si es nega a signar la diligència, o no pot, s’hi ha de fer constar aquesta circumstància, sense perjudici del lliurament a aquesta persona del duplicat corresponent. Els informes de control han de contenir els resultats de les actuacions d’investigació o inspeccions portades a terme. Les comunicacions, diligències i la resta de documentació derivada de les actuacions de control s’han de notificar d’acord amb el Codi de l’Administració.
Les investigacions a què es refereix l’article 26 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra es poden referir a determinats aspectes de l’activitat d’auditoria de comptes o a treballs concrets d’auditoria, considerats en la seva totalitat o referits a parts específiques.
D’acord amb la finalitat que preveu l’article 26 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, en les actuacions d’investigació es poden utilitzar les tècniques i els procediments que es considerin més apropiats a les circumstàncies i amb l’abast necessari en cada cas per determinar l’existència o no de fets o circumstàncies que puguin suposar un incompliment de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Les investigacions s’han de sotmetre al principi de celeritat i s’han de documentar amb l’emissió d’un informe d’investigació, que s’ha de remetre a l’auditor de comptes perquè, si escau, faci les al·legacions que consideri oportunes en un termini de vint dies hàbils. Aquest informe, considerant l’abast i l’extensió de les actuacions dutes a terme, ha de contenir, almenys, la descripció de les verificacions i revisions efectuades i les conclusions assolides, i fer ressaltar, si escau, els possibles incompliments detectats de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. Transcorregut el termini a què es refereix l’apartat anterior i una vegada analitzades, si escau, les al·legacions presentades, el supervisor d’auditoria de comptes ha d’adoptar un acord, que ha de contenir alguna de les decisions següents:
Tots els auditors de comptes individuals en la situació d’exercents i les societats d’auditoria han de ser sotmesos a inspeccions de manera periòdica.
La selecció d’auditors de comptes i la selecció tant dels elements del sistema de gestió de qualitat com dels arxius dels treballs d’auditoria de comptes que cal revisar s’han de portar a terme tenint en compte criteris de risc dels auditors de comptes i criteris de risc de les entitats que auditin.
Les inspeccions han de comprendre, almenys, la verificació del sistema de gestió de qualitat intern dels auditors de comptes i la revisió dels procediments documentats en els arxius d’auditoria, amb la finalitat de comprovar la implementació adequada d’aquest sistema de gestió, així com, si escau, el seguiment de les mesures de millora aplicades per corregir les deficiències i els aspectes de millora que s’hagin posat de manifest en la inspecció immediatament anterior. Les inspeccions es poden dur a terme amb un abast general o parcial.
L’intercanvi d’informació i la col·laboració per dur a terme actuacions de supervisió amb autoritats competents d’altres estats es fa d’acord amb els acords de cooperació subscrits pel Principat d’Andorra, sobre la base de la reciprocitat i en compliment de la normativa andorrana en matèria de protecció de dades, secret professional i seguretat jurídica. El supervisor d’auditoria de comptes publica al seu web la relació actualitzada d’autoritats competents d’altres estats amb les quals existeixin acords d’intercanvi d’informació i col·laboració. Cada sol·licitud d’informació rebuda d’una autoritat competent d’un altre estat és objecte d’una avaluació individualitzada per determinar la viabilitat de la remissió, tenint en compte la normativa aplicable, la confidencialitat, la protecció de dades personals i l’interès públic. En cas de no poder atendre la sol·licitud, s’informa motivadament l’autoritat sol·licitant de les causes de la impossibilitat. Quan sigui adequat i per evitar retards innecessaris, es pot remetre informació parcial, sempre que la seva disponibilitat ho permeti i l’enviament sigui conforme als acords de cooperació i a la normativa vigent. Les actuacions de supervisió conjuntes amb autoritats competents d’altres estats es desenvolupen, amb caràcter general, sota la direcció o coordinació del supervisor d’auditoria de comptes quan es portin a terme en territori andorrà, garantint la protecció dels drets dels subjectes afectats i la confidencialitat de la informació. El supervisor d’auditoria de comptes vetlla perquè qualsevol intercanvi d’informació o actuació de control amb autoritats d’altres estats respecti els principis de reciprocitat, proporcionalitat, necessitat i adequació.
Qualsevol persona amb un interès legítim pot posar en coneixement del supervisor d’auditoria de comptes, per escrit, l’existència de fets que puguin ser constitutius d’una infracció tipificada a la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, i aportar tota la informació i les dades que estiguin en poder seu, fent referència expressa a les normes reguladores de l’activitat d’auditoria que s’hagin pogut incomplir en l’actuació de l’auditor de comptes. S’ha d’acordar l’arxivament de les denúncies quan es considerin infundades, o quan els fets denunciats no tinguin prou entitat o transcendència o sigui impossible investigar-los, o quan es refereixin als mateixos auditors i treballs successius als que s’hagin denunciat i investigat amb anterioritat. Es pot sol·licitar al denunciant que aporti altres dades o mitjans de prova que estiguin en poder seu. El denunciant no té la condició d’interessat en l’actuació administrativa que s’iniciï arran de la denúncia ni ha de ser informat del resultat de les actuacions efectuades en relació amb els fets denunciats, que poden donar lloc a l’arxivament de les actuacions o a la incoació d’un expedient sancionador. S’han d’establir els procediments necessaris per garantir la protecció de les dades del denunciant. Sense perjudici dels instruments i els procediments de col·laboració entre administracions públiques, els òrgans i les institucions públiques en general han de cooperar amb el supervisor d’auditoria de comptes per facilitar-li l’exercici de les competències de control i disciplinàries dels auditors de comptes i les societats d’auditoria de comptes.
El termini total per resoldre i notificar el procediment sancionador és d’un any a comptar des que el supervisor adopti l’acord d’incoació, de conformitat amb el que determina l’article 34 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, sense perjudici de la suspensió del termini i de la possible ampliació d’aquest termini total i dels parcials previstos per als diferents tràmits del procediment, segons el que estableix el capítol novè de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, relatiu a la suspensió i l’ampliació de terminis. S’ha de comunicar als interessats la iniciació i la finalització de l’efecte suspensiu de les actuacions que preveuen els articles corresponents de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració. La competència per acordar l’ampliació del termini total per resoldre i notificar correspon al supervisor d’auditoria de comptes. La competència per acordar l’ampliació dels terminis parcials en la tramitació del procediment, inclòs el d’audiència després de la formulació de la proposta de resolució, correspon al supervisor d’auditoria de comptes. En els casos de prescripció de la infracció i en els de caducitat del procediment pel transcurs del termini total d’un any, més les ampliacions que preveuen els articles corresponents de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, o pel transcurs del termini de sis mesos previst en els articles 33 i 34 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, quan aquesta caducitat hagi determinat així mateix la prescripció de la infracció, s’ha de dictar una resolució expressa que n’acordi l’arxivament. La resolució s’ha de notificar a l’auditor de comptes subjecte al procediment.
Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador, el supervisor d’auditoria de comptes pot ordenar que es duguin a terme les actuacions prèvies, de les que estableix l’article 75, que siguin necessàries per determinar amb caràcter preliminar si concorren circumstàncies que justifiquin aquesta incoació. Quan de les actuacions prèvies de control es conclogui que ha prescrit la infracció, el supervisor d’auditoria de comptes ha d’acordar l’arxivament d’actuacions.
La competència per instruir i dictar l’acord d’incoació correspon al supervisor d’auditoria de comptes, que l’adopta d’ofici, ja sigui per iniciativa pròpia, com a conseqüència de actuacions prèvies o de control, o arran d’una denúncia. L’acord d’incoació ha de contenir, com a mínim, les mencions previstes al Reglament regulador del procediment sancionador i, supletòriament, al Codi de l’Administració. L’acord d’incoació s’ha de notificar a les persones interessades de conformitat amb el Codi de l’Administració, amb indicació expressa del règim de recusació establert. Quan el presumpte responsable sigui un auditor de comptes autoritzat originàriament en un estat tercer, es podrà comunicar a l’autoritat competent d’aquest estat de procedència que s’ha acordat la incoació d’un procediment sancionador. El plec de càrrecs s’ha d’elaborar, en tot cas, bé conjuntament amb l’acord d’incoació, bé amb posterioritat, i ha de contenir les mencions previstes al Reglament regulador del procediment sancionador. Una vegada s’hagi notificat, els interessats disposen d’un termini de deu dies hàbils per formular al·legacions i aportar els documents o les informacions que considerin convenients, així com, si escau, proposar una prova i concretar els mitjans de què es pretenguin valer.
L’instructor pot sol·licitar que s’emetin tots els informes de caràcter tècnic o jurídic que siguin necessaris, en funció de la complexitat del procediment, per portar a bon fi la seva instrucció, els quals formen part dels actes d’instrucció d’acord amb el que s’estableix a l’article 113 de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració.
Un cop instruït l’expedient, l’instructor ha de formular una proposta de resolució motivada en què s’han de fixar els fets que es consideren provats, la seva qualificació jurídica, la infracció que, si escau, constitueixen, la identificació de les persones o entitats responsables i la sanció proposada, o bé la inexistència d’infracció o de responsabilitat. La proposta s’ha de posar de manifest als interessats, amb relació dels documents de l’expedient, perquè puguin obtenir-ne una còpia i formular al·legacions, i s’ha d’acordar el tràmit d’audiència. Els interessats disposen d’un termini d’un mes, des de la notificació de la proposta de resolució, per formular al·legacions i aportar els documents i les informacions que considerin convenients. Conclòs el tràmit d’audiència, si els fets poguessin ser constitutius d’una infracció greu o molt greu, el supervisor ha d’elevar la proposta corresponent a la Comissió de Supervisió d’Auditoria de Comptes perquè adopti la resolució final. Quan de la instrucció es conclogui que ha prescrit la infracció, l’instructor ha de proposar l’arxivament de les actuacions.
S’han d’incoar tants procediments sancionadors com treballs d’auditoria existeixin respecte als quals s’hagin apreciat indicis d’infracció. No obstant això, quan concorri identitat substancial o íntima connexió entre els procediments sancionadors, se’n pot acordar l’acumulació per a la tramitació i resolució conjunta. En particular, es poden acumular quan concorrin identitat o connexió en els motius o les circumstàncies que determinin l’apreciació de diverses infraccions. Es poden imposar en una mateixa resolució, resultat d’un sol procediment, les sancions imposades a les societats d’auditoria i a l’auditor de comptes signant de l’informe en nom seu que sigui corresponsable, quan aquelles derivin d’una mateixa infracció. S’ha de procedir de la mateixa manera per imposar sancions a diversos auditors de comptes o societats d’auditoria que hagin actuat conjuntament, quan les sancions derivin d’una mateixa infracció.
Es considera una infracció l’emissió d’un informe identificant-se com a auditor de comptes en un treball diferent als regulats per la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra en l’article 1, quan la seva redacció o presentació pugui generar confusió respecte de la seva naturalesa com a treball d’auditoria de comptes segons el que estableix la normativa vigent. No es considera constitutiva de la infracció a què es refereix el paràgraf anterior la simple menció de la condició d’auditor de comptes en qualsevol tipus d’informe que no correspongui a un treball dels compresos en les modalitats d’auditoria de comptes a què es refereix l’article 1 esmentat, sempre que la seva redacció o presentació no puguin donar lloc a confusió sobre la naturalesa del treball. En tot cas, s’entén que no genera confusió sobre la naturalesa del treball o informe quan la menció que s’hi fa a la condició d’auditor de comptes s’exposi a efectes merament informatius i s’indiqui expressament que no s’ha dut a terme un treball d’auditoria de comptes dels compresos en les modalitats d’auditoria de comptes a què es refereix l’article esmentat.
Les sancions imposades de caràcter greu o molt greu la resolució de les quals sigui ferma s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al Registre d’auditors de comptes d’Andorra únicament mitjançant la seva part dispositiva, d’acord amb la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. Les resolucions sancionadores de caràcter lleu han de ser inscrites al RACA, però poden no ser objecte de publicitat general ni de difusió electrònica pública, quan així ho decideixi motivadament el supervisor d’auditoria de comptes, atenent els criteris establerts a l’apartat 10 de l’article 31 de la Llei d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra, sens perjudici de la constància registral interna i de l’accés que correspongui al mateix interessat, als òrgans administratius o jurisdiccionals competents, o a tercers que acreditin un interès legítim suficient, d’acord amb la normativa aplicable. La cancel·lació registral de la sanció i, si escau, la desindexació de la publicació al BOPA s’han d’efectuar d’acord amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades i transparència una vegada transcorreguts cinc anys des que es va publicar o en el període que estableixi la normativa aplicable en matèria de protecció de dades i transparència.