1. Drets laborals i igualtat de tracte
Les persones contractades mitjançant la modalitat de contractació en origen gaudeixen dels mateixos drets i estan subjectes a les mateixes obligacions que els treballadors nacionals o residents en tot allò que estableix la legislació laboral vigent. En cap cas les condicions contractuals associades al procediment de contractació en origen no poden comportar una minoració dels drets reconeguts per la legislació laboral o en matèria de seguretat i salut en el treball. Les empreses contractants han de garantir el respecte dels drets fonamentals i laborals dels treballadors, inclosa la prohibició de qualsevol forma de discriminació, assetjament o tracte degradant. De conformitat amb la legislació vigent en matèria laboral, en les contractacions d’una durada superior a sis mesos les vacances han de gaudir-se obligatòriament durant la relació laboral.
Les empreses han de garantir als treballadors contractats mitjançant aquesta modalitat de la contractació en origen les condicions següents:
a) L’ocupació efectiva durant tota la vigència de l’autorització d’immigració sol·licitada en les condicions registrades en l’oferta de treball.
b) El compliment del contracte de treball i les condicions de treball de conformitat amb les disposicions de la normativa laboral vigent. El contracte de treball que se signa entre l’empresa i el treballador ha de contenir totes i cadascuna de les condicions indicades en l’oferta de treball per la qual es tramita l’autorització temporal d’immigració per contractació en origen i contenir els elements essencials. L’empresa ha de respectar les condicions reflectides en l’oferta de treball amb la qual s’ha iniciat el tràmit de la sol·licitud d’autorització d’immigració.
El contracte de treball s’ha de redactar en català, i s’hi ha d’adjuntar la traducció del mateix contracte en la llengua que el treballador entengui prèviament a la signatura.
2. Altres obligacions empresarials que s’han de garantir.
a) L’empresari ha de posar a disposició del treballador, al seu càrrec, un allotjament adequat a les necessitats d’aquest treballador i que ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament. Aquest allotjament s’ha de mantenir durant tota la vigència del contracte de treball i es perllonga més enllà del seu venciment en cas de força major; en aquest cas, l’obligació de l’empresari queda perllongada fins a la finalització de la força major. En cas que la causa de força major impliqui que l’allotjament deixa de tenir les condicions mínimes d’habitabilitat, l’empresari ha de proveir el treballador d’un nou allotjament. Aquest allotjament forma part del salari i s’ha de ser declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a avantatge material.
b) L’empresari ha d’organitzar el desplaçament d’incorporació de la persona treballadora des del seu país d’origen fins al lloc de l’allotjament al Principat d’Andorra, així com el desplaçament de retorn a la fi de la temporada. L’empresari ha d’assumir, com a mínim, el 50% del cost acreditat d’aquests desplaçaments, com a despesa vinculada al procediment de contractació en origen, sense que aquest import tingui naturalesa salarial, ni pugui ser repercutit, compensat o deduït del sou de la persona treballadora.La part restant del cost dels desplaçaments pot ser objecte d’un acord de finançament entre l’empresari i la persona treballadora, que ha de constar per escrit en el contracte de treball o en un annex al contracte, en una clàusula específica i diferenciada de les condicions salarials. Aquest acord no pot comportar interessos ni despeses addicionals a càrrec de la persona treballadora, ni pot afectar en cap cas el dret a percebre íntegrament el salari mínim interprofessional ni les altres retribucions laborals que li corresponguin d’acord amb la normativa vigent.
c) L’empresari ha de garantir que el treballador disposa, abans de l’inici del contracte, de tota la informació clara, en un idioma que entengui, amb relació a les garanties, els drets i, si escau, les obligacions contretes, i especialment sobre les condicions en les quals es produeix la contractació i la retribució. També ha de resoldre tots els dubtes que pugui tenir el treballador abans d’iniciar la relació laboral.
d) L’empresari té l’obligació de donar compliment a tots els requisits de control sanitari exigits en les fronteres que ha de creuar el treballador i assumir el cost que se’n derivi.
e) L’empresari té l’obligació d’actuar de manera diligent per garantir el retorn efectiu del treballador al seu país d’origen un cop extingida la relació laboral, afavorint, sempre que sigui possible, el retorn col·lectiu amb els mitjans de transport proporcionats per les empreses o organitzacions empresarials. El retorn ha de fer-se obligatòriament dins del període de vigència de l’autorització d’immigració.
f) L’empresari ha de garantir el compliment íntegre de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals. La informació preventiva proporcionada ha de ser adequada i comprensible per al treballador, tenint en compte les seves competències lingüístiques.
g) L’empresari ha de complir totes les obligacions que li són exigibles de conformitat amb la legislació vigent en matèria de seguretat social.
3. La persona contractada en origen que es trobi en situació de desocupació per causa d’acomiadament no causal o desistiment justificat ha d’inscriure’s al Servei d’Ocupació d’Andorra en les mateixes condicions que la resta de persones autoritzades a treballar al país, sempre que es mantingui la vigència de la seva autorització d’immigració per poder continuar en el programa.
En cas de desistiment justificat del treballador, aquest darrer ha de denunciar obligatòriament els incompliments laborals de l’empresari al Servei d’Inspecció de Treball, per poder inscriure’s al Servei d’Ocupació d’Andorra i mantenir-se en el programa de contractació en origen, sempre que hi hagi el vistiplau del Departament d’Immigració.
En els dos supòsits enunciats anteriorment, si el canvi d’empresa té lloc durant el primer mes de la relació laboral, l’empresa que contracta el treballador ha d’abonar a l’empresa que va tramitar inicialment la contractació en origen el 25% del cost del viatge d’anada i tornada.
No obstant això, si la desocupació del treballador és conseqüència del seu desistiment voluntari, la inscripció al Servei d’Ocupació no és possible. El dit treballador perd tots els avantatges del programa i ha de retornar al seu país d’origen en el termini màxim d’un mes a comptar de la data del desistiment voluntari i no pot acollir-se a cap altra quota vigent.
4. Un cop el Servei d’Ocupació ha aconseguit una nova contractació per al treballador en les condicions que la seva autorització d’immigració li permet, el nou empresari està obligat a mantenir les mateixes condicions que regeixen el programa de contractació en origen.
5. La resolució de la relació laboral de mutu acord entre l’empresa i el treballador posa fi a l’aplicació del programa i dels seus beneficis i implica que el treballador en surt i no es pot beneficiar de cap avantatge que se’n derivi.
6. El treballador acomiadat de manera disciplinària no pot formar part del programa de contractació en origen la temporada següent i ha de retornar al seu país d’origen en el termini màxim d’un mes a comptar de la notificació de l’acomiadament.
7. L’Administració es reserva el dret de verificar totes i cadascuna de les condicions indicades en les ofertes de treball durant la vigència de les autoritzacions així com d’efectuar totes les verificacions que consideri necessàries per vetllar pel compliment de la normativa vigent.