1. Les administracions públiques poden posar en funcionament sistemes de videovigilància a la via pública i als espais públics, d’acord amb les normes previstes per aquesta Llei, per a les finalitats següents:
a) La protecció dels edificis i les instal·lacions públics, i els seus voltants.
b) La regulació dels fluxos de vehicles.
c) La constatació d’infraccions de les normes de la circulació i de qualsevol altra infracció administrativa legalment prevista en les lleis i les ordinacions comunals.
d) La prevenció d’infraccions penals contra la seguretat de les persones o els béns, així com la prevenció del tràfic il·legal de drogues tòxiques, en llocs particularment exposats.
e) La prevenció d’actes de terrorisme.
f) La protecció de l’ordre públic, la seguretat de les persones, especialment les que són menors d’edat i la prestació de socors.
g) La prevenció d’incendis.
h) La prevenció de riscos naturals o tecnològics.
2. Les administracions públiques poden, igualment, posar en funcionament sistemes de videovigilància en espais privats oberts al públic, amb les finalitats previstes a l’apartat anterior, sempre que disposin de l’autorització del propietari corresponent.
3. Les entitats i persones privades poden posar en funcionament sistemes de videovigilància, d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei, amb la finalitat de protegir els domicilis, les oficines, els locals de negoci i, en general, els immobles i instal·lacions privats, oberts al públic o no, els seus accessos i els seus annexos, com ara patis, jardins o aparcaments. No es poden utilitzar sistemes de videovigilància privats per prendre imatges o sons de les vies públiques i els espais públics, excepte en els supòsits en què això sigui necessari per a la finalitat perseguida, que la mesura sigui proporcionada d’acord amb el perill i el risc existents, i que s’obtingui l’autorització preceptiva.