1. Obligació de cooperació. El compliment del deure de cooperació en l’aplicació de la normativa sobre prevenció obliga cadascuna de les empreses concurrents a informar-se recíprocament sobre els riscos específics de les activitats que desenvolupin en el centre de treball i que puguin afectar els treballadors de les altres empreses, especialment els que es puguin veure agreujats o modificats per circumstàncies derivades de la concurrència d’activitats.
2. La informació ha de tenir les característiques següents:
a) Ha de ser suficient i ha de donar-se a l’inici de les activitats, quan es produeixi un canvi en les activitats concurrents que sigui rellevant a efectes preventius i quan s’hagi produït una situació d’emergència o un accident.
b) Ha de donar-se per escrit quan alguna de les empreses concurrents generi riscos qualificats de greus o molt greus.
c) L’han de tenir en compte tots els empresaris concurrents en el centre de treball a l’hora de planificar la seva activitat preventiva amb la finalitat d’aplicar de manera coherent i responsable la prevenció dels riscos propis de la seva activitat que poden sorgir o agreujar-se, precisament, per la concurrència amb altres activitats desenvolupades en el mateix centre de treball.
d) Cada empresari ha d’informar els seus treballadors respectius dels riscos derivats de la concurrència d’activitats empresarials en el mateix centre de treball.
3. Obligació de coordinació. La cooperació eficaç en la prevenció dels riscos laborals obliga els empresaris concurrents en un mateix centre de treball a establir mitjans de coordinació per a la prevenció de riscos laborals que tinguin en compte el grau de perill de les activitats que es desenvolupin en el centre de treball, el nombre de treballadors de les empreses concurrents i la durada de la concurrència de les activitats desenvolupades per les dites empreses.
4. Sense perjudici dels que puguin establir les empreses concurrents en un centre de treball, es consideren mitjans de coordinació els següents:
a) Designar una o més persones com a encarregades de la coordinació de les activitats preventives. Aquestes persones han de tenir una formació específica en matèria de prevenció o uns coneixements, qualificació i experiència en relació als treballs a coordinar.
b) Intercanviar informació i comunicacions i fer reunions periòdiques, les empreses concurrents.
c) Donar instruccions.
5. Determinació dels mitjans de coordinació. Els empresaris concurrents en el centre de treball, abans de l’inici de les activitats, han d’establir els mitjans de coordinació que estimin necessaris per assolir l’objectiu que els principis generals de prevenció i protecció s’apliquin de manera coherent per a tots els treballadors de les empreses concurrents en el centre de treball.
6. Els mitjans de coordinació han d’actualitzar-se sempre que no resultin adequats per assolir l’objectiu.
7. La iniciativa per establir els mitjans de coordinació correspon a l’empresari titular del centre de treball si els seus treballadors hi fan activitats i, en el seu defecte, a l’empresari principal.
8. Designació d’una o més persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives. Es considera un mitjà preferent de coordinació, la designació d’una o més persones com a encarregades de coordinar les activitats preventives quan concorrin dos o més de les circumstàncies següents:
a) Que una de les empreses concurrents faci activitats considerades perilloses o amb riscos especials que poden afectar la seguretat i la salut dels treballadors de les empreses concurrents.
b) Que sigui difícil controlar les interaccions de totes les activitats desenvolupades que poden generar riscos greus o molt greus.
c) Que la coordinació d’activitats sigui especialment difícil a conseqüència del nombre d’empreses i treballadors concurrents, del tipus d’activitats desenvolupades i de les característiques del centre de treball.