1. En compliment del deure de prevenció i protecció, els empresaris han d’adoptar un o diversos dels models d’organització següents:
a) Assumpció personal pel mateix empresari. En les empreses de menys de 10 treballadors, l’empresari pot assumir personalment la prevenció i no designar cap encarregat si concorren les tres circumstàncies següents:
— Habitualment exerceix la seva activitat en el centre de treball.
— Té les capacitats necessàries per dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix en l’annex 2.
— Les activitats que es desenvolupen en el centre de treball no estan incloses en l’annex 1.
b) Designació de treballadors. Els empresaris poden designar un o diversos treballadors com a encarregats de seguretat i salut en funció del nombre de treballadors de l’empresa i segons l’escala mínima següent:
— de 10 a 50 treballadors, 1 encarregat;
— de 51 a 100 treballadors, 2 encarregats; i- més de 100 treballadors, 3 encarregats.
Els treballadors designats com a encarregats de seguretat i salut han de tenir la capacitat que correspon per dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix en l’annex 2.
Els mitjans que l’empresari posi a disposició dels encarregats de seguretat i salut i el temps de què disposin per desenvolupar la seva activitat han de ser els necessaris per acomplir adequadament les funcions.
c) Servei de prevenció aliè. Si l’empresari considerés que les modalitats organitzatives descrites en els punts a) i b) d’aquest article no són adients per tal d’assegurar i garantir les activitats de prevenció i protecció a la seva empresa podrà recórrer a empreses de prevenció especialitzades i acreditades per tal que les duguin a terme.
2. Els empresaris han de garantir sempre la coordinació de tots els participants en els serveis de prevenció i han d’informar les persones o empreses de prevenció dels factors que saben o sospiten que repercuteixen en la seguretat i la salut dels treballadors.
3. Les persones o les empreses que participen en els serveis de prevenció han de tenir accés a la informació esmentada en l’article 26.1.